RACÓ DE PARAULES TRILINGÜE

“To learn a language is to have one more window from which to look at the world.” 

Chinese proverb

Al grup L de Lapó, dins del projecte de Comunitat “Abraçant el món”, fa dies que ens adonem d’una cosa: cada vegada utilitzem més paraules noves.

Per això hem començat a anotar a la llibreta totes les paraules que van apareixent mentre treballem. Primer cadascú ha fet la seva llista individual i, més endavant, hem posat en comú les aportacions per crear una llista conjunta de grup.

Aprofitant que tenim amb nosaltres el Sergi, l’auxiliar de conversa, ens hem organitzat en grups de tres. Cada grup va passant amb ell i fem la nostra llista de paraules en català, castellà i anglès.

Amb la seva ajuda i utilitzant diccionaris català–anglès, busquem el significat de les paraules i aprenem com es diuen en les tres llengües. Així no només entenem millor el projecte, sinó que també ampliem vocabulari i practiquem estratègies de cerca d’informació.

Les paraules que anem treballant no es quedaran només a la llista: també les anirem col·locant en un racó de l’aula que anirem omplint al llarg del curs. A poc a poc es convertirà en un espai viu, que anirà creixent igual que els nostres aprenentatges.A quest serà el nostre Racó de Paraules.

Perquè abraçar el món… també vol dir aprendre a anomenar-lo en moltes llengües.

CINEMA PER ENTENDRE EL MÓN: “DOS CONTRA EL HIELO”

«The real voyage of discovery consists not in seeking new landscapes, but in having new eyes.» — Marcel Proust

Avui, dins del projecte “Abraçant el món”, l’activitat l’hem fet tota la Comunitat de Grans, distribuïts a les diferents aules.

Primer hem parlat de la fitxa tècnica de la pel·lícula: títol, any, país, personatges principals i altres dades bàsiques. Després ens hem plantejat de què podria anar la pel·lícula abansd e mirar-la i quina relació podria tenir amb el nostre projecte de Comunitat.

A continuació hem visionat la pel·lícula Dos contra el hielo, basada en una expedició real a Groenlàndia. La història ens ha permès conèixer aquest territori, les seves condicions extremes i les dificultats que hi troben les persones que hi viuen o hi viatgen. Ens hem adonat que el que passava a la pel·lícula, una història de fa molts anys, té relació amb l’actualitat i amb el món en què vivim.

Un cop acabada, hem fet diverses activitats de comprensió: hem respost preguntes més tancades per assegurar-nos que havíem entès la història i també preguntes obertes per poder opinar i interpretar el que havíem vist.

Finalment hem fet un debat al voltant de l’actualitat: hem parlat del territori, dels interessos dels països, del medi natural i de les decisions humanes. Hem vist que una pel·lícula no només serveix per entretenir-nos, sinó també per ajudar-nos a pensar i a entendre millor la realitat.

Avui el cinema s’ha convertit en una finestra per mirar el món.

APILO XII: COMPARTIM LA MISSIÓ

«El món canvia amb el teu exemple, no amb la teva opinió.» 

Paulo Coelho

Abans d’acabar el trimestre hem col·locat el contenidor gran de l’Apilo XII al vestíbul de l’escola, en un lloc ben visible. Ara tothom que entra el pot veure.

També hem passat per les classes per explicar què és l’Apilo i com ha començat tot. Hem preparat l’explicació, hem parlat davant dels companys i companyes i hem resolt preguntes. Ens ha agradat veure que molts nens i nenes s’han interessat i han volgut participar. Els ha agradat molt que els portessim el seu carnet d’Agent Apilo amb la seva foto.

A més, hem enviat un correu a les famílies i als mestres per explicar el concurs, què es pot portar i com funcionarà la recollida de piles.

Ara arriben uns dies de vacances… i tenim un encàrrec molt important:
volem que tothom comenci a guardar piles a casa.

Hem demanat a les famílies que guardin totes les que tinguin. Cada pila compta. Quan tornem a l’escola, les podrem portar i començar a omplir el contenidor.

La idea ja ha sortit de la classe. Ara és cosa de tota l’escola.

A la tornada… començarem a recollir!

APILO XII: ENS POSEM LES PILES!

«Moltes petites persones, en molts petits llocs, fent petites coses, poden canviar el món.» 

Eduardo Galeano

Ara ja tocava organitzar-se molt bé. Hem vist que hi havia quatre tasques diferenciades que calia tirar endavant i ens les hem anat repartint per poder-les fer possibles.

Una de les tasques era preparar els Carnets Apilo. Hem retallat les fotos individuals, hem retallat els carnets, els hem enganxat, plastificat i tornat a retallar. Són els carnets dels Agents Apilo perquè cada alumne de l’escola pugui tenir el seu.

Una altra tasca és fer els cartells per a les portes de les aules. Hem dissenyat els cartells amb Canva perquè tota l’escola sàpiga què és l’Apilo i recordi guardar les piles.

També hem començat a redactar els correus per a les famílies i els mestres. Hem pensat què cal explicar: qui som, com ha començat tot, què és l’Apilo XII i què es pot portar.

Finalment, hem hagut de comptar i organitzar els microcontenidors. Els hem revisat, comptat i preparat en paquets per a cada aula perquè el repartiment sigui fàcil.

A més, entre tots hem preparat l’explicació que farem a les classes. Hem pensat què direm, en quin ordre ho explicarem i qui parlarà. Ara estem buscant el dia per poder passar per totes les aules.

Avui hem comprovat que una idea necessita organització, responsabilitat i compromís.

I nosaltres… ens hem posat les piles.

JA FORMEM PART DE L’APILO XII!

«Mai dubtis que un petit grup de persones compromeses pot canviar el món.» 

Margaret Mead

Avui a l’arribar hem analitzat una infografia sobre les piles i les bateries. Hem observat els diferents tipus que existeixen, les parts que tenen, com es reciclen i què passa quan no es fa correctament. També hem vist quins efectes poden tenir sobre la terra i el medi ambient.

Mentre en parlàvem, hem anat apuntant a la llibreta les idees més importants. Així hem entès que una pila és petita, però el seu impacte pot ser molt gran.

Després hem anat a mirar si havia arribat el contenidor del concurs Apilo XII.

I sí: ja ha arribat.Ha arribat el contenidor gran… i també 200 minicontenidors, un per a cada alumne de l’escola. Veure’ls ens ha fet molta il·lusió. La idea ja no és només una idea: ara és una realitat.

Hem tornat a la web del concurs i n’hem llegit les bases. Hem mirat la informació dels tallers, els materials disponibles i els recursos educatius. Hem entès que participar bé vol dir organitzar-nos bé.

Per això, entre tots hem fet una llista de coses que hem de fer a partir d’ara per poder participar i aconseguir el millor resultat possible:

  • Inscripció al concurs ✅
  • Comptar els minicontenidors
  • Informar als mestres
  • Informar a totes les classes abans de les vacance
  • Explicació a les famílies (correu) abans de les vacances
  • Preparar l’explicació: Qui som?, Com ha començat tot?, explicació del concurs, Què es pot portar?, Dates…
  • Repartir els minicontenidors
  • Fer Carnets Agents Apiloper tota l’escola
  • Fer cartells per les classes, pels vidres de fora…
  • Muntar el contenidor gran, posar-lo en un lloc visible (vestíbul)
  • Fer una foto per posar-la al correu
  • Pesar el contenidor durant el curs

Avui hem vist que cuidar el planeta no és només parlar-ne: és actuar, organitzar-nos i treballar junts.

Ara sí: ja formem part de l’Apilo XII. Ja tenim tot el material aqui. Tenim molta feina!

LA PILA QUE HA ENCÈS UNA IDEA!

«La casualitat afavoreix les ments preparades.» — Louis Pasteur

Avui, al grup L de Lapó, ens ha passat una cosa. El rellotge de la classe no funcionava i no sabíem quina hora era. Hem pensat que era la pila, així que hem anat a veure el Toni, el conserge, per demanar-li si en tenia alguna. Ens n’’ha donat una. Hem canviat la pila… i el rellotge ha tornat a funcionar.

Però llavors ens ha aparegut una nova pregunta. On hem de llençar la pila vella?

No l’hem pogut llençar a la paperera. Sabem que contamina. No hem tingut clar què havíem de fer i el Toni ens ha explicat que, fa temps, a l’escola hi havia uns contenidors especials per a piles usades. Ens ha dit que formaven part d’alguna cosa que es deia Apilo.

La paraula ens ha despertat la curiositat. Hem decidit investigar i hem buscat informació a la web. Hem descobert que Apilo és un concurs al qual es poden apuntar les escoles i que serveix per recollir piles usades i reciclar-les correctament.

A poc a poc ens hem anat engrescant. Nosaltres hem continuat investigant i hem descobert que podem demanar un contenidor gran per a l’escola i també contenidors petits per a cada infant. Hem començat a imaginar què pot passar si tots participem. Hem vist que també hi ha premis de diners a les escoles que n’aconsegueixin més. 

Ho hem explicat al grup Q de Quítxua i la idea també els ha agradat molt.

Ens hem adonat que no es tracta només de reciclar piles: de seguida hem viat que això és cuidar el lloc on vivim, també és abraçar el món.Les piles petites poden fer un mal molt gran si no es reciclen bé, i nosaltres podem ajudar a evitar-ho.

Hem decidit que volem participar. El Dani ha dit que al migdia ens apuntaria. Al migdia ens ha apuntat.

I a la tarda ja hem començat a pensar què hem de fer a partir d’ara.

Tot ha començat amb un rellotge aturat…i s’ha convertit en una idea per abraçar el món.

MATILDES AL CAPDAVANT: PATIS BOJOS QUE FAN ESCOLA!

“Quan confiem als infants la responsabilitat de crear, organitzar i cuidar un espai compartit, el pati deixa de ser un lloc… i es converteix en una comunitat.”
Anònim

Els Patis Bojos de “Materials a la Pista” d’aquest divendres van ser molt més que una proposta de joc: van ser una demostració silenciosa —i alhora vibrant— de tot allò que els infants són capaços de fer quan els donem l’oportunitat d’esdevenir protagonistes.

Les Matildes, amb aquella barreja tan bonica d’il·lusió, maduresa i responsabilitat, van preparar un pati ple d’activitats que convidaven a explorar, cooperar i moure’s: dos circuits motrius (un d’ells d’equilibri amb xanques de psicomotricitat, per desafiar el cos i la concentració), un dau gegant amb consignes divertides (“fes una prova física”, “ves a dir una cosa bonica als mestres”…), les bitlles, un dòmino gegant, el Twister, les pales de platja, les xanques gegants, la Punteria a la porteria, saltadors, cordes, hula hops i un munt de materials més que omplien l’espai d’oportunitats.

Però el més extraordinari no van ser els materials ni els jocs. El vertader cor d’aquesta activitat va ser la manera com les Matildes van fer-ho possible, ja que la proposta de gestionar-ho d’aquesta manera va sorgir d’elles mateixes.

Cadascuna d’elles es va situar en una zona, convertint-se en referent, guia i dinamitzadora. Organitzaven els infants dels altres cursos i Comunitats, explicaven normes, resolien petits conflictes, garantien torns i, sobretot, creaven un ambient de joc segur i agradable. Ho feien amb una naturalitat preciosa, com si aquell pati fos, per una estona, una petita societat autogestionada.

A la pista hi havia Patufets, Pinotxos, Tabalugues, Rovellons, Alícies, Tanits, Tintins, Petits Prínceps i Matildes. Quasi 200 nens i nenes jugant en harmonia, moguts per l’entusiasme, la confiança i el respecte mutu. Grans i petits compartint espai, mirades, reptes i rialles; un pati que respirava comunitat.

Els Patis Bojos van demostrar que quan els infants se senten útils i importants, quan poden liderar i cuidar, quan els oferim espais pensats amb afecte i creativitat… el pati es transforma i l’escola es fa més humana.

Una vegada més, elles —les Matildes— ens van ensenyar que educar és, sovint, deixar-los volar.

ELS PATIS BOJOS ALCEN EL VOL!

“Tot el que vola, per petit que sigui, desperta grans somnis.”
Antoine de Saint-Exupéry

Aquest divendres, els patis bojos han omplert el cel de l’escola de paper i imaginació. El protagonisme ha estat per als avions de paper, i per uns instants, el pati s’ha convertit en una autèntica pista d’enlairament.

A diferents punts del pati hi havia fulls i models amb instruccions per construir avions de tota mena. Els dinamitzadors, els Grans i els mestres han ajudat els més petits a plegar, doblegar i donar forma a les seves creacions. S’hi respirava cooperació, curiositat i entusiasme, i cada vol era un petit repte compartit.

El vent, que també ha volgut participar, ha posat una mica de dificultat a l’enlairament, però també ha fet més emocionant veure com els avions prenien rumb cap a direccions inesperades!

Un altre divendres ple de creativitat, joc i aprenentatge compartit, en què Petits, Mitjans i Grans hem comprovat que, amb un full de paper i ganes de jugar, també podem fer volar les idees.

JUGAR NET: EL VALOR INVISIBLE DE CADA PARTIDA

“El joc revela la veritable naturalesa de les persones.”
Plató

A Educació Física a Grans, més enllà de córrer, saltar o encistellar, aprendre a jugar net és un dels objectius més importants. Quan juguem, no només entrenem el cos: també entrenem la manera de ser.

Fer trampes pot semblar una manera fàcil d’arribar abans a l’objectiu, però ens fa perdre el que realment dona sentit al joc: l’esforç, la confiança i el respecte pels altres. A Educació Física, pactar i seguir les normes de joc és bàsic, perquè és així com tots gaudim del joc i aprenem junts.

A les nostres sessions i jocs compartits, aprendre a acceptar les normes, respectar els companys i celebrar l’esforç són valors tan importants com marcar un gol o guanyar una partida. És així com descobrim que el millor premi no és guanyar, sinó fer-ho de manera honesta i amb el cor obert.

Perquè al cap i a la fi, el joc només té sentit si hi ha confiança, respecte i joc net.

MÉS ENLLÀ DEL JO: LA FORÇA DE L’EQUIP!

“El talent guanya partits, però el treball en equip i la intel·ligència guanyen campionats.”
Michael Jordan

Aquest trimestre, a la Comunitat de Grans, hem gaudit d’unes sessions d’Educació Física plenes de moviment, estratègia i, sobretot, treball en equip.

Algunes de les activitats que hem fet han tingut com a eix principal cooperar per aconseguir un objectiu comú, deixant en segon pla la competició individual. Hem descobert que, quan ens organitzem, ens comuniquem i ens ajudem, el resultat és molt més enriquidor per a tothom.

Entre els jocs que hem compartit hi ha el MyGod, els Presoners de colors, els Presoners de colors bojos o el Robar pedres. Tots ells ens han fet reflexionar sobre la importància de pensar junts, confiar en els companys i valorar el paper de cadascú dins del grup.

Aquestes han estat només algunes de les propostes d’aquest inici de curs, però al llarg del curs continuarem vivint moltes altres activitats, jocs i esports que ens ajudaran a seguir creixent com a equip, a moure’ns amb sentit i a gaudir del joc com a espai de convivència i aprenentatge compartit.

Hem après que, al final, el més important no és guanyar, sinó créixer junts.