Aquest matí, hem anat a veure com estaven les maduixeres. Ja s’estan posant vermelles les maduixes!!
Primer de tot, l’hem mesurat i ens hem adonat, després de comparar-ho amb la primera vegada, que la planta ha crescut d’ample. Hem necessitat una mica d’ajuda dels multilinks, ja que no sabíem veure què significaven aquests números.
Després, hem agafat unes carpetes i hem sortit a dibuixar l’hort. Hem dibuixat les fulles, les maduixes i, inclús, la terra.
“Els infants tenen tres mestres a l’escola: els adults, els iguals i l’entorn”, Loris Malaguzzi.
Amb la decisió clara de que necessitem dos tancats diferents i amb totes les mesures clares, passem a la cerca d’un bon tancat per la zona del jardí. El tancat del sorral ja l’hem encarregat a l’empresa que ens el servirà, però ens falta l’altre. Decidim buscar per internet i ho fem a través de la pàgina online de la botiga Leroy Merlin. Saber buscar és tot un què, així que dediquem una bona estona a aquest nou aprenentatge. Trobar el cercador, fer servir paraules clau i filtrar certs aspectes com és el material de la tanca, pot facilitar-nos la nostra cerca!
Per parelles, mitjançant un Chromebook i amb les idees clares sobre com buscar, dediquem dues sessions a mirar les tanques que aquesta botiga ens ofereix. Aclarim que ens hem de fixar sobretot en les mides del producte, però també en el preu, a banda de si estèticament ens agrada o no. Aquesta feina no és fàcil; defensar el nostre criteri, posar-nos d’acord, cedir o persistir… Quan acordem una possible tanca com a parella, l’anotem a la nostra llibreta i ho fem a través del número de referència del producte, una dada importantíssima per no equivocar-nos quan vulguem comprar-ho.
Quan totes les parelles han fet la tria, ens trobem a la rotllana per compartir les nostres cerques i ho fem exposant a la pantalla digital el producte escollit i els motius de la tria. La resta opinen, podem estar més o menys d’acord, però podem dir la nostra amb respecte, sempre! A mesura que les parelles van sortint, anem descartant algunes opcions que ens semblen menys adequades segons el preu, la mida, la qualitat… Fem una primera tria de 5 productes que acabem acordant en 3, com arribats a aquest punt ens costa decidir-nos, passem a votar. La votació la fem anònima per evitar malentesos. Finalment, surt la més escollida!
Uns dies després, la Cristina apareix amb una tanca com la que hem triat. Ens encanta!! Comprovem que mesura el que posava, ens fixem en la fusta, per davant, per darrere… I arriba la pregunta: “Quantes tanques haurem de comprar?”. Algunes Alícies ho tenen clar, si baixem amb la mostra podrem calcular-ho fàcilment. “Podem posar-la i anar marcant el terra, després comptem quantes tanques hi caben…”, aquesta idea ens agrada i decidim per grups baixar i comprovar-ho. Més tard, a la classe, cada grup exposa el número final i observem que coincidim. Alhora, també sorgeix la possibilitat de deixar un espai sense tanca com si fos la porta l’entrada al jardí. Sembla que ho tenim tot bastant clar, haurem de comprar 16 tanques més!
El passat dimecres, 23 d’abril, vam celebrar la diada de Sant Jordi a l’escola coincidint amb l’inici del tercer trimestre. Al matí, la comunitat de grans va desplaçar-se fins a la plaça Cal Font d’Igualada on van poder passejar entre les parades alhora que entrevistaven a persones per conèixer interessos i opinions sobre aquest dia. Les comunitats de petits i mitjans van compartir la creació d’un drac de butxaca fet amb plastilina i, després d’esmorzar plegats, van anar fins a la plaça del mercat de Vilanova per veure les parades de roses i llibres. Petits, mitjans i grans han pogut agafar idees de possibles lectures per després compartir amb les seves famílies!
A la tarda vam poder gaudir plegats de la tradicional asseguda literària en petit grup amb companys de les altres comunitats. Aquests moments lectors ens agraden molt, compartim lectures, descobrim nous personatges i aventures… alhora que ens anem coneixent des d’un altre vessant.
L’endemà, dijous 24 d’abril a la tarda, hem acabat de gaudir d’aquesta diada literària de dues maneres diferents. Els petits han pogut escoltar contes diversos de la mà de famílies de l’escola, una bonica oportunitat per ser models lectors i donar valor a aquest acte tan important com és aprendre a llegir. Els grans i els mitjans han pogut gaudir de l’obra de teatre “La flor romanial” de la companyia Príncep Totilau a l’escola, una llegenda mallorquina protagonitzada per titelles amb una posada en escena que no ens ha deixat indiferents.
Aquesta setmana a la classe de música hem començat a sentir la paraula ritmes. Què vol dir? Quins coneixem? Sense parlar de negres ni blanques com fan els grans, nosaltres hem decidit descobrir-ho a la nostra manera, amb creativitat i ganes de jugar.
Hem estat investigant com podem representar els ritmes de forma visual i entenedora per a tothom. I sabeu què? Ens han sortit idees del tot sorprenents! Alguns hem fet un mural amb dibuixos de mans que piquen, altres hem fet servir pals, números, ratlletes… fins i tot hem parlat dels nostres noms! Hem descobert que cada nom té unes cops de veu que poden sonar com un ritme. Ens ha agradat molt provar-ho amb “Nil i Carla”, i veure com sonen aquests noms quan els toquem amb instruments de percussió.
Amb tot aquest treball, ens hem preparat per tocar ritmes amb instruments, seguint patrons que combinaven sons més llargs i més curts. El Bernat ens ha tocat exemples amb el tambor, i nosaltres els hem repetit seguint la cançó “This old man”. Podeu provar-ho a casa amb ells i elements improvitzats, i segur us ho passareu d’allò més bé escoltant, creant i tocant junts!
L’educació és allò que resta quan oblidem el que hem après a l’escola.
Abans de marxar de vacances, la classe de la Tanit va rebre un paquet molt especial: la colla de monedes d’euro i cèntims que havíem recollit el juny passat gràcies a la venda del pa que vam elaborar amb tant d’amor.
El primer pas ha estat clar: comptar tots aquests ingressos. Per sort, l’estiu passat vam deixar cada tipus de moneda classificada en bosses diferents, i això ens ha facilitat molt la feina. En petits grups, hem comptat el nombre de monedes de cada valor i ho hem apuntat a la pissarra.
Ara toca convertir aquests números en quantitats d’euros i cèntims. Com que aquests dies hem treballat la multiplicació, hem vist de seguida que multiplicar el nombre de monedes pel seu valor és la manera més ràpida i exacta de trobar el total de cada tipus. Aquí, les matemàtiques han saltat de la llibreta a la vida real!
Connectar el que aprenem amb el que vivim dóna sentit al nostre esforç a l’aula. Quan col·loquem els coneixements en situacions quotidianes –com comptar diners o calcular costos–, descobrim que l’aprenentatge deixa de ser només teoria i es converteix en una eina poderosa per entendre i transformar el món que ens envolta.
I parlant de món real, han sorgit conceptes d’educació financera:
Guanys: els diners que vam ingressar venent el pa.
Despeses: els diners que vam gastar en farina, llevat, sal… tot el necessari per elaborar-lo.
Beneficis o pèrdues: la diferència entre guanys i despeses.
Entendre que no tots els diners que entren són beneficis és clau. Només quan restem les despeses als guanys sabrem si realment disposem d’una quantitat positiva per destinar a allò que ens il·lusiona: fer una donació a una entitat de Vilanova del Camí. Aquesta és la propera etapa del nostre “Projecte amb cor”.
Amb aquest paquet de monedes hem descobert que el valor de les matemàtiques i la responsabilitat econòmica van de la mà. Seguim sumant experiències, multiplicant aprenentatges i –esperem– restant despeses per poder afegir generositat al nostre poble!
Aquest matí hem anat a la ludoteca, on ens han rebut amb un gran somriure. Abans de començar a jugar, hem fet una rotllana i ens han explicat les normes que són les mateixes que les de l’aula.
Hem pogut jugar amb moltes coses: castell, cuineta, trens, perruqueria, botiga, cotxes, etc. Després d’esmorzar, hem gaudit del pati que tenen.
Hem començat el tercer trimestre del curs amb molta energia. Ahir vam gaudir de diverses activitats de Sant Jordi, i avui hem anat a passar el matí a la Ludoteca.
Hem passat una estona molt agradable jugant amb totes les joguines i per tots els espais.
Podeu trobar més fotografies a la carpeta 22 de la vida d’aula.
Aquest matí els Patufets m’han posat al dia amb el projecte. M’han explicat el que va passar amb la mongetera i què havien plantat les mongetes que havien sortit. I endevineu què ha passat aquesta setmana de festa? Que ens ha crescut una mongeta!!
També hem anat a veure les maduixeres de l’hort i ens hem adonat que hi ha 12 maduixes creixent. A més, hem vist que una ja estava llesta per ser collida. L’hem entrat a la classe i l’hem observat, però ens hem preguntat què podíem fer amb ella, ja que només n’hi ha una. Les opcions eren: llençar-la, menjar-la o tornar-la a plantar.
Fent votacions hem decidit que la volíem tornar a plantar i, per tal de fer-ho bé, hem buscat informació per internet. Un dels vídeos que hem vist, explicava que havíem de tallar la maduixa en làmines fines i plantar-la a la part superior d’una torreta. Quan tinguem un moment, plantarem la maduixa a veure què passa.
Començar el darrer trimestre del curs escolar amb la celebració d’una festa com la de Sant Jordi, és tot un plaer. Hem anat a la plaça de Cal Font a Igualada i allà hem fet un treball de recollida de dades que ens servirà per representar algunes idees al voltant dels llibres i el seu consum per mitjà de les gràfiques. Per fer la recollida hem dissenyat un formulari, que hem imprès en format dossier, on cadascú recollia les dades de 4 persones diferents. 75 infants implica entrevistar a 300 persones!!! Una bona mostra recollida en una plaça única. Ha estat una tasca motivadora, tot i algunes vergonyes inicials, i cal dir que els martamatins i les martamatines ho han fet d’allò més bé. De fet, els mestres hem rebut felicitacions per la feina feta i la seriositat de la tasca que estaven duen a terme. Després hem anat a dinar, a mig camí cap a l’escola. Molts s’han explicat les vacances, les aventures o desventures viscudes, d’altres parlen ja de les colònies que arribaran al maig. Parlar del passat i del futur sempre és més fàcil que parlar del present que vivim.
Amb la proposta de la tarda ens hem aturat i, compartint amb mitjans i petits els nostres llibres, el temps se’ns ha fet curt. I jo recordo la pregunta, com és que costa tant de fer passar el temps quan fem quelcom que ens costa o no ens agrada i com és que passa tan de pressa quan estem entusiasmats amb la tasca?
Armats amb el coixí i el llibre, i sota un sol intens ens hem repartit pel pati de l’escola i allà hem viscut una estona entranyable on tots som mestres i experts que guiem i acompanyem.
Aquesta és la nostra història de Sant jordi, no és pas un conte ni una llegenda mil·lenària, però és la nostra, la viscuda i compartida. Gràcies.
