“Dir que l’educació és preparar per a la vida és dir massa poc: l’educació és la vida mateixa.” John Dewey
I amb els panellets i les quantitats d’ingredients calculades, només ens queda saber “qui porta què”, és a dir, com distribuïm els ingredients entre tots els infants de l’escola per poder tenir-ho tot a punt el dia acordat.
El primer que fem és recordar el nombre d’infants per classe i les quantitats totals que necessitem de cada ingredient. Decidim començar per l’ametlla mòlta, ingredient principal de la recepta.
Compartim un petit estudi de mercat: la majoria dels supermercats de la vora venen aquest ingredient en bosses de 125 g. Si necessitem un mínim de 5.200 g d’ametlla mòlta i sabem que la venen en bosses de 125 g, com podem saber quants infants haurien de portar-ne?
La Carla s’atreveix a compartir la seva hipòtesi: “Jo crec que amb una classe de 25 infants podrem aconseguir els 5.200 g.” “I com ho podem comprovar?”, preguntem.
La mateixa Carla ens proposa fer 25 paquets de 125 g amb els reglets. Ella, l’Amalia i la Naia representen la seva hipòtesi amb els reglets i comprovem que, amb una única classe, no arribarem a la quantitat necessària. Proposem, doncs, que siguin dues classes de 25 qui portin l’ametlla mòlta, sabent que ens passarem una mica dels 5.200 g.
Fem el mateix amb el sucre i la resta d’ingredients per decorar els panellets. Quan tenim totes les quantitats distribuïdes per aules, pensem en les dates per portar-ho tot, deixant temps suficient perquè cada família es pugui organitzar.
Després, fem trios de Tanits per anar a les respectives aules i explicar als nostres companys què han de portar, quina quantitat i quan. Cada petit grup prepara la seva exposició oral, tenint present els infants de cada classe per adaptar el llenguatge i el discurs.
Finalment, hi anem… i demanem! Com ens agrada aquesta part de la feina!
“No mesuris el temps comptant les hores, sinó pensant en el què fas amb elles.” Anònim
Fa uns dies que, en moments de comprensions lectores, ens han aparegut problemes matemàtics molt interessants. Un d’ells ens ha fet bullir el cap. Exactament ens demanava que calculéssim la durada d’un viatge en tren, donada l’hora de sortida i arribada al destí.
La majoria de Petits Prínceps ens hem barallat de valent amb el rellotge i les hores i per això hem decidit parlar-ne més a fons. Ha estat un treball per aprofundir en les unitats de mesura del temps (segon, minut, hora, dia, setmana, mes, any), observant-ne les relacions que s’estableixen entre elles, recordar la lectura i escriptura de l’hora en rellotges analògics i digitals, així com calcular el pas del temps en situacions quotidianes reals. Tots ells aspectes importants del currículum d’educació primària que tenen a veure amb la competència matemàtica, científica i tecnològica, digital i d’aprendre a aprendre.
Primerament hem demanat que cadascú, a nivell personal, escrivís les seves idees sobre “Què en sabem de les hores i del rellotge”. La resposta ha estat evidentment molt diversa, en frases, petits textos, però també en format d’esquemes i petits dibuixos explicatius a manera de representació matemàtica. Amb aquestes primeres intencions, hem fet rotllana i hem anat anotant els aspectes més importants que volíem registrar, de tot el que es deia. Hem parlat de les agulles i les seves funcions, del repartiment del rellotge en quarts i la seva equivalència en minuts, hem jugat a fer càlculs de minuts i segons d’un dia, d’una setmana… però sobretot ens hem entretingut en pensar, de quina manera podem representar el fet que cada dia (24h) el rellotge analògic fa dues voltes completes. Han sortit idees moolt interessants i ens les hem explicat per entendre la manera de pensar de cadascú i incorporar-ho tot plegat com a idees del grup.
Maleïdes? Nooo!, Beneïdes són les hores que passem descobrint i explicant-nos per anar generant acords, mirades, pensaments compartits, la cultura del nostre grup de Petits Prínceps.
“El talent guanya partits, però el treball en equip i la intel·ligència guanyen campionats.” Michael Jordan
Aquest trimestre, a la Comunitat de Grans, hem gaudit d’unes sessions d’Educació Física plenes de moviment, estratègia i, sobretot, treball en equip.
Algunes de les activitats que hem fet han tingut com a eix principal cooperar per aconseguir un objectiu comú, deixant en segon pla la competició individual. Hem descobert que, quan ens organitzem, ens comuniquem i ens ajudem, el resultat és molt més enriquidor per a tothom.
Entre els jocs que hem compartit hi ha el MyGod, els Presoners de colors, els Presoners de colors bojos o el Robar pedres. Tots ells ens han fet reflexionar sobre la importància de pensar junts, confiar en els companys i valorar el paper de cadascú dins del grup.
Aquestes han estat només algunes de les propostes d’aquest inici de curs, però al llarg del curs continuarem vivint moltes altres activitats, jocs i esports que ens ajudaran a seguir creixent com a equip, a moure’ns amb sentit i a gaudir del joc com a espai de convivència i aprenentatge compartit.
Hem après que, al final, el més important no és guanyar, sinó créixer junts.
“El talent guanya partits, però el treball en equip i la intel·ligència guanyen campionats.” Michael Jordan
Aquest trimestre, a la Comunitat de Grans, hem gaudit d’unes sessions d’Educació Física plenes de moviment, estratègia i, sobretot, treball en equip.
Algunes de les activitats que hem fet han tingut com a eix principal cooperar per aconseguir un objectiu comú, deixant en segon pla la competició individual. Hem descobert que, quan ens organitzem, ens comuniquem i ens ajudem, el resultat és molt més enriquidor per a tothom.
Entre els jocs que hem compartit hi ha el MyGod, els Presoners de colors, els Presoners de colors bojos o el Robar pedres. Tots ells ens han fet reflexionar sobre la importància de pensar junts, confiar en els companys i valorar el paper de cadascú dins del grup.
Aquestes han estat només algunes de les propostes d’aquest inici de curs, però al llarg del curs continuarem vivint moltes altres activitats, jocs i esports que ens ajudaran a seguir creixent com a equip, a moure’ns amb sentit i a gaudir del joc com a espai de convivència i aprenentatge compartit.
Hem après que, al final, el més important no és guanyar, sinó créixer junts.
“El talent guanya partits, però el treball en equip i la intel·ligència guanyen campionats.” Michael Jordan
Aquest trimestre, a la Comunitat de Grans, hem gaudit d’unes sessions d’Educació Física plenes de moviment, estratègia i, sobretot, treball en equip.
Algunes de les activitats que hem fet han tingut com a eix principal cooperar per aconseguir un objectiu comú, deixant en segon pla la competició individual. Hem descobert que, quan ens organitzem, ens comuniquem i ens ajudem, el resultat és molt més enriquidor per a tothom.
Entre els jocs que hem compartit hi ha el MyGod, els Presoners de colors, els Presoners de colors bojos o el Robar pedres. Tots ells ens han fet reflexionar sobre la importància de pensar junts, confiar en els companys i valorar el paper de cadascú dins del grup.
Aquestes han estat només algunes de les propostes d’aquest inici de curs, però al llarg del curs continuarem vivint moltes altres activitats, jocs i esports que ens ajudaran a seguir creixent com a equip, a moure’ns amb sentit i a gaudir del joc com a espai de convivència i aprenentatge compartit.
Hem après que, al final, el més important no és guanyar, sinó créixer junts.
“Caieu, fulles, caieu; marciu-vos, flors, moriu; allargueu la nit i escurceu el dia. Cada fulla em parla d’alegria, papallonejant des de l’arbre de tardor.”
Emily Brönte
Entre sol i núvols avui acabem la celebració de la Festa de la Tardor, una festa que omple l’escola de rialles i aromes compartits per tots els racons.
Tot va començar fa milers d’anys quan les tribus necessitaven celebrar el pas d’una estació a una altra. Passem de la calor de l’estiu amb les nits curtes i els dies llargs a una entrada del temps de la nit. Decorar finestres amb carabasses i naps era una pràctica habitual en els pobles europeus, però que ha sabut comercialitzar com ningú el cinema dels EEUU. Ara ens pensem que és un invent seu, però res de res. Vam ser els europeus qui van exportar la celebració arreu del món.
Enguany celebrem els 20 anys d’escola, i com ja és una tradició ancorada, ens farcim el coll de medalles de colors i, amb les mànigues arremangades i les mans ben netes, fem panellets compartint riures i complicitats entre els infants de les tres comunitats. Els nens i nenes de la classe de Tanits són els responsables de calcular els panellets que volem fer i els ingredients que es necessitaran i comparteixen les seves descobertes a cadascuna de les aules. Les famílies ens ajuden aportant els ingredients i enfornant les dolces creacions.
Aquest matí ha estat una diada preciosa al bosc, fred i calor, vestits per capes: som a la tardor! Els petits han trobat un missatge de la Castanyera on els explicava que en Marrameu ha fet de les seves amagant-li el cistell. Els Mitjans han baixat pels tobogans enfangats de dalt a baix, com feien els infants d’abans. S’ho han passat d’allò més bé! I els Grans hem fet cabanes i hem inventat un cant espontani que ens ha agermanat com a comunitat.
Aquesta tarda hem rebut la Castanyera i l’home del bosc, en Marrameu, no ha fet de les seves, n’ha sortit ben escaldat! I l’AFA ha guarnit una llarga parada oferint tastets de tardor.
“Tot allò que viu, canvia. I en aquest canvi hi ha la meravella de la vida.” Jane Goodall
Fa uns dies, a les Alícies, érem tres éssers vius més!
Un matí, en arribar a l’aula, ens vam trobar una sorpresa: tres petits invertebrats que l’Eva havia trobat en unes plantes. Davant del nostre interès, va decidir portar-los, juntament amb una part de la planta, per poder-los observar i investigar plegats.
En mirar-los de ben a prop, vam començar a compartir idees i hipòtesis sobre aquests animals. Els pensaments i sabers d’uns s’anaven sumant als dels altres, millorant-los i complementant-los. També van aparèixer punts de vista diferents: alguns recordaven el cuc de seda i comentaven que “els cucs es transformen en papallones o arnes”, tot i que aquests conceptes encara no els teníem del tot clars.
De la conversa en van sorgir paraules clau que anem confegint al mig de la rotllana i que ens acompanyaran durant bona part del projecte: cicle · metamorfosi · crisàlide.
L’endemà, una de les Alícies ens va mostrar una imatge de la nostra eruga i vam descobrir que es podia convertir en una papallona reina. Aquest descobriment ens va portar a parlar sobre els canvis, les etapes i el cicle vital d’aquest petit animaló.
Amb el microscopi digital vam poder observar-la de molt a prop, i gràcies als llibres de l’aula i altres materials manipulatius, vam aprendre a ordenar les fases del seu cicle. També vam dedicar un temps a diferenciar entre capoll i crisàlide, i a identificar què caracteritza una papallona i què una arna.
A partir d’aquí, vam iniciar un petit diari d’observació, on cadascú anotava els canvis i descobriments en diferents moments del procés.
CANVIS INESPERATS
Uns dies més tard, en tornar de dinar, vam quedar sorpresos amb nous esdeveniments: vam trobar una substància verda a terra i vam veure que l’eruga gran es movia molt de pressa, d’una manera inusual. La vam deixar dins la capsa per continuar observant-la, i de seguida van sorgir noves preguntes i hipòtesis:
“Potser està buscant un lloc per començar la seva transformació?” “Pot ser que la substància verda sigui la seva pell?”
L’endemà al matí ens vam trobar amb una gran sorpresa: havia començat una nova fase! L’eruga s’havia convertit en crisàlide. Tots i totes estàvem emocionats i expectants per veure quan sortiria la papallona. Sabíem que caldria tenir paciència i esperar uns quants dies.
Els canvis van continuar els dies següents, i amb ells, noves descobertes i nous aprenentatges. En observar el procés, vam entendre que, a la natura, vida i mort conviuen, recordant-nos que tot es transforma.
Dues de les erugues van morir, però vam comprendre que també això forma part del cicle vital. Per això, les vam enterrar al jardí, amb la idea que poguessin contribuir al creixement d’altres éssers vius.
Així, les Alícies hem après que la vida és canvi constant, i que la mort també acompanya la vida, ajudant-nos a mirar-la amb respecte, curiositat i tendresa.
“Languages aren’t just made of words. They’re modes of looking at the world.”
R.F.Kuang
Talking about teeth we also talked about what happens when a tooth falls…
For most of us it is “Ratoncito Pérez” who comes and leaves a present under our pillows while in other houses it is “la fada de les dents”.
We discovered that the tradition in England is very similar and that it is also the TOOTH FAIRY who comes and changes the teeth for money. We listened to a story about a boy who has a wobbly tooth, just like some of us, and he can’t find the tooth when it falls! Where is the tooth?
The images and all our previous ideas about tooth traditions helped us understand the story and imagine how the story would end.
No one guessed the ending!
After listening and reading the story again it was time to express our opinions about the story both orally and in writing. We really liked the story! What about you? Click and read. Did you guess the ending?
We also pretended that we were tooth fairies searching for the tooth with a game. Click to play!
“Els més petits, de manera natural, pensen com a científics i empren espontàniament el mètode científic: fan prediccions, duen a terme petits experiments per comprovar-les i en treuen conclusions, amb les quals revisen la seva hipòtesi.”
David Bueno i Torrens (genetista i divulgador de la UB):
Els mostrem diferents contes del Patufet i els demanem que mirin com anaven vestits el pare, la mare i el Patufet.
Anava amb màniga curta? Amb màniga llarga? Amb jaqueta perquè feia molt fred?
O amb tirants perquè feia molta calor?
-Com va vestit el pare?
-Amb màniga llarga
-Com va la mare?
-Amb màniga llarga
-I el Patufet?
-Amb màniga llarga
-El Patufet porta una camisa de màniga llarga.
I el Josepet de la botiga? Com anava vestit?
-També amb una camisa de màniga llarga.
-Si el Patufet portava camisa de màniga llarga, el Josepet també, el pare i la mare també….
Que era l’estiu aquest dia? Era un dia que feia molta calor???
Que vestim amb màniga llarga a l’estiu quan anem a la piscina?
-En aquest altre conte el Patufet portava una bufanda.
Que feia calor?
-No era l’estiu.
-Si aquest dia plovia, que era l’estiu?
Que feia sol?
Que era un dia que feia molta calor?
Podia ser l’estiu?
Preguntem a la nostra família:
El dia que el bou va menjar el Patufet era l’estiu, la tardor, l’hivern o la primavera?
Era l’estiu que fa mooooooooolta calor i anem a la piscina i la platja? Era l’hivern que feia molt fred i ens vestim amb anorac?
Quan plou i surten cols a l’hort???
Amb aquesta activitat ens vam proposar que els infants responguessin una pregunta buscant la informació a les pàgines que tenien al davant, és a dir, ensenyar-los a trobar la informació que cerquen, a deduir a partir de la informació de què disposen.
És una eina que ens servirà en molts altres moments en la nostra vida.
En aquesta ocasió no vam arribar a la resposta. Estem aprenent, aviat ho podrem fer.
Aquesta competència queda recollida en el Currículum d’Educació Infantil de la següent manera:
Eix 3: “Un infant que descobreix l’entorn amb curiositat”
«Desenvolupar, de manera progressiva, diferents formes de raonament i procediments del pensament científic, a través de l’observació i la manipulació, per iniciar-se en la interpretació de l’entorn i respondre de manera creativa als diferents reptes i situacions.»
“Les matemàtiques són la poesia de la raó.” — Albert Einstein
Amb el total trobat de persones que poden menjar panellets tradicionals a l’escola, hem seguit fent-nos preguntes importants. La més important de totes elles ha estat: “quants panellets podria menjar cada persona?“. La resposta no queda clara, no ens posem d’acord fàcilment, ens adonem que en funció del que ens agrada aquest dolç volem menjar-ne més o menys… Reflexionem argumentant les respostes, deixem clar que és un tastet de tardor i no pas un àpat, així que acordem que la xifra de 3 panellets és suficient.
“I ara què hem de fer?”, deixem anar.
Moltes Tanits saben que hem de fer més de 218 panellets, i el Sergi i el Leo Ruiz ens ho argumenten molt bé.
“Si fem 218 panellets només ens podrem menjar 1, si fem el doble de 218 en podrem menjar 2…”, “Hem de fer el triple!”.
A la pissarra l’Axel ens planteja la suma, hem de sumar el 218, 3 vegades. Amb l’ajuda de diversos Tanits anem resolent aquesta operació matemàtica fins a arribar a 654. Hem de fer 654 panellets!
A simple vista ens sembla un número supergran, i ens emocionem molt en imaginar aquesta quantitat de dolços! Però arribats a aquest punt, parem per tornar a parlar de l’algoritme que tenim escrit a la pissarra: 218 + 218 + 218, i preguntem de quina altra manera podria representar-se. Els més valents s’atreveixen a dir la seva, finalment escrivim a la pissarra: 3 x 218.
“És una multiplicació!”, criden.
És cert, és una multiplicació, “i què vol dir això?”, preguntem. Fem memòria i recordem el curs passat quan comptàvem el preu de les tanques i el sumàvem moltes vegades. Alguns ens expliquen que a casa s’estan aprenent les taules de multiplicar, però no saben com aplicar-ho aquí. Definim el símbol “x” i l’anomenem “vegada”, i tornem a llegir l’ultima representació que tenim a la pissarra: “3 vegades 218”. I tant que sabem multiplicar! Si sabem sumar, sabem multiplicar. Aquest fet ens tranquil·litza a uns i ens empodera a uns altres a seguir provant això de multiplicar, i juguem una estona.
L’endemà reprenem el tema. Ara sabem que haurem de fer 654 panellets, però…
“Quina quantitat d’ingredients necessitarem per poder fer-ne tants?”, preguntem.
Recordem la recepta de la Fatima, en sortien 25 unitats.
“Si fem dues vegades la recepta, en sortiran 50”, “I si la fem 3 vegades… (calcula en veu baixa) en sortiran 75!”… , diuen algunes Tanits.
Amb l’objectiu que sigui més comprensible aquest raonament, preparem la recepta amb referents visuals que ens ho faciliten. Al terra de la classe posem la imatge dels ingredients i el seu pes, i just a sota els 25 panellets que sortiran. Anem col·locant al costat una altra vegada la recepta i anem sumant panellets. Ens adonem que ens falta espai a la classe, i decidim sortir al passadís. Anem comptant de 25 en 25, algú es fixa que cada 4 vegades el 25 ens suma 100, i així anirem més de pressa calculant. Finalment, arribem al 650 col·locant 26 vegades la recepta de panellets. “Ens falten 4 panellets…”, és cert. Acordem que 4 panellets menys no serà gaire important, segurament els petits no menjaran 3 panellets i en sobrarien, així que decidim que 650 serà el número final. I amb tota la representació visual estirada a terra, en petit grup, ens atrevim a calcular la quantitat final d’ametlla mòlta, de sucre i de patata i moniato. Anem sumant de 200 en 200, de 100 en 100, i de mig en mig… però altres tenen altres estratègies que no dubten en compartir.
“Nosaltres hem sumat tota l’ametlla mòlta i ens ha sortit 5.200 grams”, diu l’Axel, “i hem buscat la meitat per saber la quantitat de sucre”, afegeix la Carla.
Els altres se sorprenen alhora que afirmen amb el cap, un cop més, compartint estratègies i altres maneres de fer, seguim aprenent a pensar i raonar.
Sabeu quina quantitat d’ingredients necessitarem per fer 650 panellets?
Atenció! 5200 grams d’ametlla mòlta, 2600 grams de sucre, 13 patates i 13 moniatos!
Sens dubte, les matemàtiques es poden olorar i tastar!
