As in the class they are creating the characters of their invented story, we have looked at the characters in the traditional stories.
We met the Wolf and he said he was sad because he did not have a name. Tanits decided to call him MIke. After that we decided to give names to all the characters. It was very fun!
Avui ha arribat el moment de saber una mica més sobre el nostre nom:
GR 11 EL SENDER DELS PIRINEUS.
Per començar hem parlat de les paraules que ens sonen, aquelles que ja hem utilitzat alguna vegada o hem sentit. Ens hem adonat que, tot i que no tenim molta informació sobre aquest nom, en sabem coses. Podem dir que:
Ens proposem buscar més informació. No en tenim prou amb el que sabem! Ens deixem un temps per descobrir alguna cosa més sobre el nostre nom. Agafem cadascú el nostre chromebook i amb uns enllaços que trobem al Classroom del nostre grup ens posem a buscar més informació.
El primer que descobrim és que anem ben encaminats. Les nostres primeres idees són correctes. Observem imatges de muntanyes nevades, d’entrada ens crida molt l’atenció.
Comencem a llegir individualment. Amb la primera frase que llegim, cada un de nosaltres al nostre ritme, descobrim que necessitem parar i parlar-ne junts. Hi ha molta informació i algunes paraules, moltes, ens sonen!
Així doncs, decidim fer una lectura col·lectiva per anar comprenen tot el que anem llegint i ajudar-nos els uns als altres en aquesta comprensió.
La primera frase ens confirma algunes coses que sospitavem. Ens adonem que el nostre nom és especial, important.
El GR 11 o Sender del Pirineu és el sender de gran recorregut més muntanyenc de tots els que hi ha en territori català.
Continuem la lectura i ens cal una parada llarga per comprendre tot el que ens està explicant.
Recorre els Pirineus pel seu vessant sud, des del Cantàbric fins a la Mediterrània, travessant pics, valls, poblets, boscos i serralades d’una gran bellesa i valor natural.
Hi ha paraules que relacionem amb els mapes. Per ajudar-nos, n’agafem un i el col·loquem a la pissarra. Anem observant fins que situem el Cantàbric i la Mediterrània. Són mars!
Continuem llegint:
De fet, el sender del Pirineu uneix la mar Cantàbrica amb la mar Mediterrània resseguint el vessant sud de la serralada dels Pirineus.
A partir d’aquí fem suposisions. Per on passarà el GR 11? Amb l’ajuda d’un fil tracem recorreguts. Continuar llegint ens permet anar descartant algunes suposicions i prendre decisions. Ara estem segurs que el nostre sender uneix dos mars per “la part de dalta del mapa”. Algú s’atreveix a dir que és el NORD.
Acabem de llegir la informació que ens ofereix aquesta pàgina tot descobrint i situant en el mapa alguns dels indrets pels que passa en el seu recorregut.
Acabem la tarda, molt satisfets de la feina feta. Avui hem treballat de valent!
El passat dilluns 30 d’octubre tota l’escola ens vam organitzar per fer els tallers de panelletes. Per grups de colors cada aula estava repartida i barrejada amb la resta dels infants. Així en cada grup de color hi havia representants de Patufets, Pinotxos, Tabalugues, Rovellons, Alícies, Tanits, Tintins, Petits Prínceps i Matildes.
També els mestres ens havíem distribuit en els diferents espais, i ben equipats amb els estris de cuina esperàvem als nens i nenes amb il·lusió i música a dojo. La Festa de la Tardor avui és la suma de la Castanyada i el Halloween, així que mentre feiem la massa dels dolços les converses anaven de la disfressa i els túnels de terror.
El matí vam fer la recepta que els nens i nenes de la classe de Tanits ens havíen preparat: atmella molta, sucre, patata i moniato i les decoracions que tocava (avellanes, coco, xocolata, cirera, trinxat d’atmella); i a més, un dels tallers era especialment pensat pels al·lèrgics i les seves singularitats.
A la tarda vam fer les formes dels panellets i ho vam preparar per tal que les famílies voluntàries s’ho poguessin endur per coure a casa. Volem donar les gràcies a totes les famílies que van facilitar el poder-ho coure.
El dimarts 31 vam sortir cada Comunitat d’excursió. Els Petits van trobar-se amb l’Home del Bosc i la Castanyera. Mitjans i Grans van gaudir d’un dia esplèndit de jocs al bosc. A la tarda ens vam retrobar totes les comunitats al pati, on vam rebre als dos personatges, regalant-los una dansa. També ens acompanyaven un bon grup de voluntaris de l’AFA que es van encarregar de preparar un bon assortiment de fruits del bosc. Va ser una tarda bonica i emocionant.
Esperem continuar amb aquesta tradició i seguir compartint amb els infants la Festa.
Equip de mestres de la Comunitat de Grans
La Cristina, la policia, ens ha respost la carta que li vam portar el divendres a prefectura.
En la carta ens diu que li va fer molta il.lusió rebre notícies nostres i que estarà encantada de venir a l’escola a ajudar-nos a anar pel carrer.
Ens visitarà el proper divendres dia 10 de novembre a les 9h del matí.
Els i les Patufetes s’han quedat molt parats en veure la carta de la Cristina i s’han posat molt contents quan ens ha dit que ens visitaria.
El divendres vam anar a la prefectura de Vilanova a portar la carta per la caporal Cristina per demanar-li el seu ajut pel nostre projecte d’aula.
Pe anar cap allà vam fer una fila agafats i agafades en parelles i vam anar recordant totes les normes que creiem que són molt necessàries per anar caminant correctament pel carrer.
En arribar ens van atendre l’administrativa i una altra policia que no era la Cristina. La policia va llegir la nostra carta i ens va dir que li donaria a la Cristina.
Com que va veure que estàvem molt tranquils i tranquil.les, ens va ensenyar un cotxe de policia per dins, i fins i tot va posar la sirena.
Ara haurem d’esparar que la Cristina ens contesti la nostra carta.
Podeu trobar més fotografies dins la carpeta número 3 del projecte d’aula que s’anomena “Portem la carta a prefectura”.
Després de compartir els nostres dibuixos inicials, en els que hem dibuixat el joc tradicional que més ens va agradar el dia que va venir el Circ de Jocs, hem decidit que volem construir un tres en ratlla gegant. Aquests dies hem parlat del joc, de com es juga, quina és la seva forma i, observant la fotografia d’aquell dia, hem vist que el joc tenia sis forats d’alt i sis forats d’ample. Algun de nosaltres, ha explicat que a casa tenen el mateix joc en petit, però que es diu quatre en ratlla. La Toni ens ha demanat que els portem a l’escola per observar-los. El Nil ha portat el seu i hem assenyalat les seves característiques, el material, la mida (ja que és molt més petit que el del Circ de Jocs), les peces, el funcionament… Hem vist que les peces tenen tres costats, una per jugador i una altre en blanc.
També hem comparat fotografies de molts tipus de tres en ratlla i hem deduït que es pot jugar a qualsevol lloc i amb qualsevol material:
Una de les imatges ha cridat la nostra atenció, ja que les peces a moure tenen quatre costats, no tres com el joc del Nil. Verbalitzem que les peces són quadrats o triangles i sorgeix així el nom de les formes d’aquestes peces, en comparació als dibuixos del paper. Es diu quadrat igualment el dibuix del paper que una peça amb volum? Aquest vocabulari l’hem d’investigar per tal de dir correctament els noms. També hem aprofitat per jugar amb un paper i un llapis, començant a entendre el seu funcionament: s’ha d’aconseguir una ratlla amb les tres figures. Algú li ha dit ratlla, algú altre línia o, fins i tot, fila.
Hem comprovat que les possibilitats d’aquest joc són infinites! I ara tenim encara més ganes de construir-ne un de propi. Només ens falta aclarir com el farem, el disseny, la mida i els materials.
Mireu totes les fotografies a la web!
Ens hem adonat que necessitem parlar amb els nostres avis i àvies per a que ens expliquin com jugaven quan eren petits i petites com nosaltres, quines joguines feien servir, com se les construïen, quin material utilitzaven. etc. Volem entendre en primera persona com passaven el seu temps lliure, si no tenien les mateixes joguines que tenim nosaltres, i com podem construir alguna d’aquelles joguines per a gaudir-la a l’escola.
Per aquest motiu, hem decidit escriure una nota pels avis i àvies, convidant-los a venir a l’escola i compartir amb nosaltres els seus records. Volem gaudir de la seva companyia i saviesa, ja que son persones molt especials de la nostra vida:
Avis, àvies, iaios, iaies, abuelos, abuelas, esperem que us animeu a venir a la nostra escola!
Our english teacher, Laura… vull dir, la nostra mestra d’anglès, la Laura, (passant tant de temps amb ella ja semblo bilingüe 🙂 ) està molt posada en els animals en perill d’extinció i, quina casualitat, resulta que és el nostre projecte d’aula!!
L’altre dia, només arribar a la classe em diu: Pedro, what do you think about… i jo evidentment vaig dir… yes, yes… perfect… good idea… i així vam quedar… amb tot molt clar 😀
La qüestió és que, després d’aquella fluida conversa, la Laura va arribar amb material relacionat amb el nostre projecte.
Doncs bé, en aquesta ocasió la tasca era la següent:
No us negaré que no va ser gens fàcil, eh… fins i tot per a mi que com heu comprovat al principi ja sóc ben bé bilingüe 😥
Això sí… els nens i les nenes de la classe estaven motivadíssims…
Llavors, ens quedem amb això… el domini de l’anglès ja arribarà…
Continuem…
La passada sessió, alguns i algunes de nosaltres vam preguntar als nostres avis i àvies a què jugaven de petits i petites. Jugar a bales, a bitlles i a futbolí eren els jocs tradicionals més comuns entre les nostres famílies. Aquesta setmana tornem a recuperar aquesta conversa.
La Fàtima ens explica novament que els seus avis no tenien joguines al Marroc i es construïen les seves pròpies joguines. També s’inventaven jocs amb les pedres que trobaven.
Ens quedem amb aquesta idea i ens preguntem;
Nosaltres ens podem construir el nostre joc com feien els avis i les àvies?
Un Pinotxo proposa que podríem fer un laberint de bales!
A tots i totes ens engresca molt aquesta idea! Tot i això, establim una conversa perquè cadascú de nosaltres pugui donar la seva opinió i aportar noves propostes.
Després d’una bona estona de conversa, acordem que volem construir un laberint de bales.
També, de manera conjunta, acabem d’escriure la nota que els vostres fills i filles han portat a casa.
Avis i àvies us animem a jugar una estona amb nosaltres. Tenim moltes ganes d’escoltar-vos i que ens expliqueu a què jugàveu de petits i petites.
Teniu més fotografies a la unitat compartida del drive.
