INFADIMED

Avui ens ha visitat la Carla, la infermera del nostre CAP, que durant aquest curs ens vindrà a veure alguns dies per explicar-nos moltes coses sobre l’alimentació saludable.

Abans de començar la sessió, la Carla ha parlat amb els pares i les mares per explicar-los de què tracta aquest projecte, anomenat INFADIMED (infància-dieta-mediterrània) per tal de demanar-los la seva ajuda, ja que si a casa no mengem correctament no servirà de res el que es parli a l’escola.

Un cop les famílies marxen cap a  casa veiem un vídeo del capità Vitamines i l’Escorbut que ens parla de la importància de menjar fruita i verdures i d’evitar al màxim possible el sucre que ens provoca càries. El capità Vitamines és l’encarregat de l’alimentació saludable i l’Escorbut intenta que els nens i les nenes mengin sucre.

En el vídeo veiem totes les fruites que hi ha a la tardor i fem un joc d’endevinar les fruites que són de la tardor i quines no.

La Carla ens regala un dibuix del capità Vitamines per poder-lo pintar a casa.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta de projecte INFADIMED.

PRIMER ANIVERSARI

El passat dissabte 11 de novembre la Marwa va fer 3 anys i per celebrar-ho a l’escola tots plegats, ens va convidar, ahir, a esmorzar.

Li vam posar la corona amb el número 3 i va bufar el pastís amb les tres espelmes. Tots i totes li vam cantar la cançó d’aniversari en català, en castellà i en anglès i després de treure la seva pinça del número 2 i posar-la al número 3, ens va convidar a esmorzar pa amb xocolata.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta d’aniversaris.

TRES EN RATLLA I LÍNIA RECTA

Divendres, l’Alguer ens ha portat un tres en ratlla diferent. Ell ens ha dit que es diu quatre en ratlla i que guanya el que aconsegueix ajuntar quatre fitxes del mateix color. L’hem estat comparant amb els tres en ratlla que ja coneixem i hem jugat una mica. A una de les partides, el Nil Arnau ha assegurat que ha guanyat, però alguns companys i companyes no ho han vist clar. Les quatre fitxes no estaven juntes a com estem acostumats i acostumades, sinó que les fitxes estaven “torçades”. Així doncs, hem parlat de termes desconeguts per a nosaltres i que hem de seguir treballant:

  • Horitzontal
  • Vertical
  • Diagonal
  • Torçat o tombat
  • Recte o doblegat

Ha estat una conversa molt interessant, ja que hem practicat línies rectes, amb un regle, i les hem variat de posició per comprovar si seguien rectes: les hem tombat, girat i capgirat i sí, sempre és recta.

Podeu veure totes les fotografies a la web d’escola!

COMPARTIM CANÇONS!

Bon dia famílies!

Aquests dies a música, com ja us podeu imaginar o deveu saber, estem preparant les cançons que us oferirem a la festa d’hivern. Una cançó proposada per cada una de les diferents comunitats i que estem aprenent en major o menor mesura a tots els grups de l’escola.

Per treballar una cançó creiem que és important que hi hagi una motivació i que sigui significativa, és per això que estem encomanant les ganes d’aprendre-les amb una proposta intercíclica on els diferents grups estan presentant a d’altres classes la cançó de la seva comunitat, explicant el seu sentit i cantant-la. Un cop fet això, la classe visitada els presenta la seva.

Compartint cançons treballem el sentit de pertinença a l’escola, fem xarxa dins d’aquesta, treballem en equip, millorem la por escènica, la postura, l’autocrítica i anem practicant pel dia del concert!

INICIEM EL PROJECTE D’AULA

No diguis blat fins que no ho tinguis al sac i ben lligat

Proverbi Català

La classe de les Alícies estem avançant en els nostres processos d’aprenentatge i mica en mica anem destapant els nostres interessos. Concretament fa uns dies, mentre llegíem el llibre “Mai no oblidaré el teu nom”, vam descobrir que els homes i les dones de la prehistòria es feien la seva pròpia farina per fer pa. Aquests fet, ens va engrescar a posar-nos un repte com a grup “VOLEM FER UNA BOTIGA DE PA”. 

Emocionades amb aquesta idea, durant les últimes setmanes hem estat portant tot de coses que ens poden ajudar a tirar endavant, el que ja considerem el nostre projecte d’aula. Per tant, malgrat el que diu el proverbi que encapçala aquesta entrada, ja ho tenim al sac i ben lligat. 

D’entre el que hem portat, hi ha receptes de com fer pa, un batedor, espigues de blat i, a més a més, hem estat fent una llista de tot el que necessitem per fer una botiga de pa. 

I per començar aquest repte, en grups hem estat pensant com es transforma un gra de blat en farina. Podrem aconseguir fer nosaltres mateixes el principal ingredient del pa? 

DESCOBRIM EL NOM DEL PROJECTE DE COMUNITAT

El passat dimecres, la comunitat de mitjans vam descobrir el nom del projecte. En arribar a l’escola, ens vam trobar un baúl tancat amb unes instruccions que ens portaran a obrir el que amaga aquesta caixa de fusta antiga. 

Cada grup, amb un mapa de l’escola, ha de buscar els objectes amagats que ens portaran a descobrir la paraula que indica on es troba la clau del baúl. 

Un cop descoberta la paraula ARBRE, totes les persones de la comunitat ens posem a buscar la clau pels arbres del pati i finalment la trobem. 

Al obrir el cofre, trobem un trencaclosques que amaga el nom del projecte. Per grups, el muntem i descobrim les paraules “ERRARE HUMANUM EST”. Què voldran dir aquestes paraules? Quina llengua és aquesta? Quin missatge ens vol donar? 

Pergimus ad inquirendum!

TEATRE PER EXPLICAR, SER I SENTIR

Seguim amb la nostra missió del trimestre: Anar dissenyant i posant en escena el pregó de la Festa Major!

Fa uns ides que, ja amb el text força avançat, estem compromesos a memoritzar i anar veient com tot plegat pren sentit a l’escenari. Amb els assajos aprofitem per treballar l’actitud i el saber estar, l’articulació, vocalització i la projecció de la veu, la capacitat expressiva, … tot investigant l’espai i les possibilitats d’acció que tenim, descobrint els nivells des d’on treballar, jugar i interpretar. Provant les idees d’uns i altres, apareixen noves propostes i les anem incorporant, o adaptant, tot és benvingut!

Aquesta setmana hem tingut la sort d’assistir d’espectadors al teatre i, evidentment, ens l’hem mirat amb ulls d’actors i actrius que en som una mica. Abans d’anar-hi ens hem nodrit de la història que hi veuríem, per tal d’aprofitar al màxim l’experiència i viure-la encara amb més intensitat. El tema s’ho valia: Memòria sota l’aigua, un homenatge a aquells pobles i persones que van ser esborrats, desterrats, dinamitats per construir la xarxa de pantans que amb la dictadura franquista varen promocionar-se. Ens posem a la pell d’aquella gent que estimava la seva terra, el seu entorn i que sense cap opció ni negociació possible van ser obligats a deixar. Ens apassiona parlar de la història i ens sorprèn veure, una vegada més, que no sempre ha existit la democràcia, ni s’han respectat els drets de les persones a casa nostra. Més enllà de la història ens fixem amb la manera d’explicar i d’emocionar al públic, l’escenografia, la música, el llenguatge poètic, les cançons, el parlar humil i sincer de les persones que expliquen veritats i records… Un campanar dret que és testimoni i memòria d’un poble destruït a la força que ara parla en veu d’altres generacions.

Tot seguit teniu les nostres impressions sobre els nostres primers assajos del pregó i l’experiència d’anar al teatre.

El dijous pel matí vam anar a l’Ateneu per veure un teatre. La Ivet ens va dir que durant el teatre havíem de buscar un moment que ens emocionés. El dimecres ens van parlar de la fitxa artística i vam llegir un resum de la història. Quan es va acabar el teatre vam anar a casa i per la tarda vam parlar de quin ha sigut el moment que t’ha emocionat i per què. Jo vaig explicar un moment on feian balls i piruetas amb una corda  perquè semblava  que volaven. La historia explicava que en la dictadura de Franco ell volia fer pantans a tota Espanya (concretament als llocs muntanyosos) perquè els pantans feien energia hidràulica i la energia hidràulica fa electricitat. Franco volia fer-los als pobles petits i a la muntanya va anar fent pantans i més pantans fins que va arribar a un poble petit de d’Arago que es deia Mediano. Imane

El dimecres 8/11/2023 vam practicar el pregó de festa major. Vam dir tot el text i ens vam posar a l’escenari, uns assentats a primera fila, uns drets, uns altres amb un banc de peu i altres en un altre banc de peu. Jo vaig millorar una mica el tros que em tocava dir. També tenia moltes ganes de veure els moviments i a on em tocaria posar me.Després els nens de cada fila,  una fila sortia a l’escenari i feia el tros que li tocava. Personalment em va agradar molt el pregó quan vam fer els moviments. Martí

El dimecres al matí vam assajar el Pregó al gimnàs. Ens vam posar a l’escenari, vam posar bancs a l’escenari i vam començar  a  assajar.  Va anar molt bé. Després vam fer assaig per grups. Quan vam acabar ho vam fer tots junts moltes vegades i va funcionar molt bé. Fer aquest assaig a mi m’ha funcionat per no tenir tanta vergonya a dir el text en veu alta davant de persones, aprendre a vocalizar, a memoritzar,  a treballar en grup, a colocar el meu cos i a projectar la veu.   Adrián

El dijous 9 de novembre vam anar a veure “Memòria sota l’aigua”. Parlava sobre un poble Aragonès que es deia “Mediano”. Aquell lloc era perfecte per els habitants d’allà, però el dictador Franco va decidir fer pantans a tota Espanya. Va ser un problema ja que a Mediano estaven tancades les comportes del pantà que construïen i va ploure durant 3 dies seguits. I s’estava inundant el poble i hi havia persones que no volien marxar de la seva casa . Hi havia una àvia que no volia marxar,  va pujar al sostre de la seva casa i va haver de venir la Guardia Civil. Ara aquest lloc es pot visitar amb vaixell o caminant per els voltants. Ranya

El dijous al matí vam anar a igualada i vam anar al teatre. El títol del teatre era ‘Memoria sota L’aigua’ i venien moltes més escoles. Jo em vaig sentar en la primera fila. El teatre era de 3 persones que representen diferents persones del poble Mediano. Explicaven cosas de Mediano y lo que va pasar sobre Franco, el poble, el panta que va construir Franco i mes. A mi en lo personal em va agradar lo que va passar i com ho explicaven i era molt interessant. Em va agradar molt quan va acabar i es van assentar les 3 persones perque els fessim preguntes i curiositats. Eric Cano

 

 

LA CRISTINA ENS ENSENYA COM ANAR PEL CARRER

La Cristina, policia, ha passat tot el matí amb nosaltres per ensenyar-nos i ajudar-nos a aprendre com anar més correctament pel carrer.

Primerament ens ha explicat a la classe amb l’ajuda de la catifa de les carreteres i dels ninos i cotxes, algunes de les coses que hem de fer pel carrer, i algunes que no hem de fer mai.

Després de l’explicació ens hem posat la jaqueta per anar a fer un circuit pel carrer per tal de veure si tot el què ens ha explicat, ens havia quedat ben clar.

Abans de marxar, ens hem posat unes ermilles de colors, perquè la Cristina volia que la gent del carrer ens veies molt bé. Ens hem posat ermilles dels colors dels semàfors: vermell, groc i verd.

Hem anat en files de parelles i la Cristina en tot moment ens anava dient com havíem d’anar. Hem creuat per molts passos de vianants, en tot moment hem anat per la vorera i sempre ben lluny de la carretera, no tocavem les coses de les botigues i intentàvem mantenir una distància de seguretat entre parella i parella per no xocar.

Pel carrer hem vist com la Cristina anava ajudant a altres persones i que a vegades s’havia d’enfadar amb altres perquè feien coses que no tocaven. La Cristina ens ha dit que a vegades la policia ha de renyar a les persones que no fan les coses prou bé perquè d’aquesta manera també les està ajudant, com a nosaltres que ens està ajudant a aprendre a anar molt bé pel carrer.

Abans de marxar cap a la prefectura, i després d’esmorzar amb nosaltres un tros de pa de pessic amb xocolata desfeta, ens ha escrit a la pissarra unes paraules, que diu que són molt importants i que no hem d’oblidar a l’hora d’anar pel carrer i per fer el nostre projecte;

  • PAS DE VIANANTS.
  • PERILL.
  • ACCIDENT.
  • DISTÀNCIA DE SEGURETAT.
  • VORERA.
  • SEMÀFOR.
  • MIRAR QUAN CREUEM: GIRAR EL CAP.

A partir de tot el que ens ha explicat la Cristina ja podrem començar a treballar en el nostre projecte d’aula ” Patim, patam, patum, els Patufets pel carrer”.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta número 4 del projecte d’aula.

FEM DE CUINERS I CUINERES

Ahir a la tarda, la mare i el pare de la Leila ens van acompanyar tota la tarda i ens van ensenyar a fer un pa de pessic ben fàcil de  mesurar i molt pràctic per fer amb nens i nenes de l’edat dels Patufets i Patufetes.

Abans de començar a cuinar ens vam col.locar un davantal de cuiner/a per tal de posar-nos més en el nostre paper.

La mare de la Leila, l’Eli, ens va ensenyar tots els ingredients i estris que havien portat per cuinar i mica en mica ens va anar explicant els passos a dur a terme per realitzar el pa de pessic.

Quan ens explicava un pas a seguir, nosaltres, en parelles el fèiem. D’aquesta manera vam posar el iogurt, els ous, la farina, el sucre… També vam barrejar la massa i la vam col.locar en el recipient.

Com que no podem fer servir el forn de la cuina de l’escola, els pares de la Leila s’emporten la massa a casa seva per enfornar-la i així demà ens la podrem menjar per esmorzar.

Aquest matí ens han portat el pa de pessic i hem vist tres vídeos de com posaven la massa al forn, de com punxava per veure si el pa de pessic estava fet i un altre de com feien xocolata desfeta.

A l’hora d’esmorzar, després d’estar tot el matí passejant pel carrer amb la policia Cristina, ens hem menjat el pa de pessic amb la xocolata desfeta per sobre.

Com que ens ha sobrat xocolata per la tarda ens l’hem acabat i hem disfrutat moltíssim menjant-nos-la.

Podeu veure moltes més fotografies a la carpeta de tardes amb famílies.

CÀLCUL MENTAL: TOT UN REPTE!

A l’aula treballem el càlcul mental. Ho fem per concentrar-nos, per comprendre, raonant, pensant estratègies i sabent expressar-nos amb nombres!

Concretament ens endinsem a comptar de forma vivencial. Ho fem tant individualment com grupalment:

– Comptem amb pedres i relacionem el nombre d’elements amb el seu número tot identificant-lo.
– De forma lúdica, comptem animals fent veure que han d’entrar a la casa del nombre 6. Poden entrar 1,2,3,4, o 5 animals? No! Només en poden entrar 6!
– Relacionem la quantitat de dits amb la grafia del nombre corresponent amb unes fitxes.
– Juguem al joc de la pissarra màgica com si fos un concurs d’escriure nombres. Quants elements veiem? Els escrivim i ho reflexionem amb la resta del grup.
– Versionem el conte de la Rínxols d’Or, modificant el nombre de cadires, de plats, de llits, etc. de la casa dels ossos.

El dia a dia fa que durant les rutines també ho puguem treballar:

– Quants Pinotxos portem la samarreta de Marta Mata? El dia a dia ens porta situacions que ens permet fer càlcul mental, sent nosaltres els mateixos protagonistes.
– Comptem quants nens i nenes som? Quants es queden a dinar?
– Entrem del pati i ens traiem la sorra de la roba fent salts i comptant amb veu alta fins a 30!
– Hi ha d’haver 4 Pinotxos a la proposta. Quants sou?

A mesura que fem sessions de càlcul mental anem agafant seguretat i agilitat, i ens animem a treballar amb nombres cada vegada més elevats.