TEATRE PER EXPLICAR, SER I SENTIR

Seguim amb la nostra missió del trimestre: Anar dissenyant i posant en escena el pregó de la Festa Major!

Fa uns ides que, ja amb el text força avançat, estem compromesos a memoritzar i anar veient com tot plegat pren sentit a l’escenari. Amb els assajos aprofitem per treballar l’actitud i el saber estar, l’articulació, vocalització i la projecció de la veu, la capacitat expressiva, … tot investigant l’espai i les possibilitats d’acció que tenim, descobrint els nivells des d’on treballar, jugar i interpretar. Provant les idees d’uns i altres, apareixen noves propostes i les anem incorporant, o adaptant, tot és benvingut!

Aquesta setmana hem tingut la sort d’assistir d’espectadors al teatre i, evidentment, ens l’hem mirat amb ulls d’actors i actrius que en som una mica. Abans d’anar-hi ens hem nodrit de la història que hi veuríem, per tal d’aprofitar al màxim l’experiència i viure-la encara amb més intensitat. El tema s’ho valia: Memòria sota l’aigua, un homenatge a aquells pobles i persones que van ser esborrats, desterrats, dinamitats per construir la xarxa de pantans que amb la dictadura franquista varen promocionar-se. Ens posem a la pell d’aquella gent que estimava la seva terra, el seu entorn i que sense cap opció ni negociació possible van ser obligats a deixar. Ens apassiona parlar de la història i ens sorprèn veure, una vegada més, que no sempre ha existit la democràcia, ni s’han respectat els drets de les persones a casa nostra. Més enllà de la història ens fixem amb la manera d’explicar i d’emocionar al públic, l’escenografia, la música, el llenguatge poètic, les cançons, el parlar humil i sincer de les persones que expliquen veritats i records… Un campanar dret que és testimoni i memòria d’un poble destruït a la força que ara parla en veu d’altres generacions.

Tot seguit teniu les nostres impressions sobre els nostres primers assajos del pregó i l’experiència d’anar al teatre.

El dijous pel matí vam anar a l’Ateneu per veure un teatre. La Ivet ens va dir que durant el teatre havíem de buscar un moment que ens emocionés. El dimecres ens van parlar de la fitxa artística i vam llegir un resum de la història. Quan es va acabar el teatre vam anar a casa i per la tarda vam parlar de quin ha sigut el moment que t’ha emocionat i per què. Jo vaig explicar un moment on feian balls i piruetas amb una corda  perquè semblava  que volaven. La historia explicava que en la dictadura de Franco ell volia fer pantans a tota Espanya (concretament als llocs muntanyosos) perquè els pantans feien energia hidràulica i la energia hidràulica fa electricitat. Franco volia fer-los als pobles petits i a la muntanya va anar fent pantans i més pantans fins que va arribar a un poble petit de d’Arago que es deia Mediano. Imane

El dimecres 8/11/2023 vam practicar el pregó de festa major. Vam dir tot el text i ens vam posar a l’escenari, uns assentats a primera fila, uns drets, uns altres amb un banc de peu i altres en un altre banc de peu. Jo vaig millorar una mica el tros que em tocava dir. També tenia moltes ganes de veure els moviments i a on em tocaria posar me.Després els nens de cada fila,  una fila sortia a l’escenari i feia el tros que li tocava. Personalment em va agradar molt el pregó quan vam fer els moviments. Martí

El dimecres al matí vam assajar el Pregó al gimnàs. Ens vam posar a l’escenari, vam posar bancs a l’escenari i vam començar  a  assajar.  Va anar molt bé. Després vam fer assaig per grups. Quan vam acabar ho vam fer tots junts moltes vegades i va funcionar molt bé. Fer aquest assaig a mi m’ha funcionat per no tenir tanta vergonya a dir el text en veu alta davant de persones, aprendre a vocalizar, a memoritzar,  a treballar en grup, a colocar el meu cos i a projectar la veu.   Adrián

El dijous 9 de novembre vam anar a veure “Memòria sota l’aigua”. Parlava sobre un poble Aragonès que es deia “Mediano”. Aquell lloc era perfecte per els habitants d’allà, però el dictador Franco va decidir fer pantans a tota Espanya. Va ser un problema ja que a Mediano estaven tancades les comportes del pantà que construïen i va ploure durant 3 dies seguits. I s’estava inundant el poble i hi havia persones que no volien marxar de la seva casa . Hi havia una àvia que no volia marxar,  va pujar al sostre de la seva casa i va haver de venir la Guardia Civil. Ara aquest lloc es pot visitar amb vaixell o caminant per els voltants. Ranya

El dijous al matí vam anar a igualada i vam anar al teatre. El títol del teatre era ‘Memoria sota L’aigua’ i venien moltes més escoles. Jo em vaig sentar en la primera fila. El teatre era de 3 persones que representen diferents persones del poble Mediano. Explicaven cosas de Mediano y lo que va pasar sobre Franco, el poble, el panta que va construir Franco i mes. A mi en lo personal em va agradar lo que va passar i com ho explicaven i era molt interessant. Em va agradar molt quan va acabar i es van assentar les 3 persones perque els fessim preguntes i curiositats. Eric Cano

 

 

LA CRISTINA ENS ENSENYA COM ANAR PEL CARRER

La Cristina, policia, ha passat tot el matí amb nosaltres per ensenyar-nos i ajudar-nos a aprendre com anar més correctament pel carrer.

Primerament ens ha explicat a la classe amb l’ajuda de la catifa de les carreteres i dels ninos i cotxes, algunes de les coses que hem de fer pel carrer, i algunes que no hem de fer mai.

Després de l’explicació ens hem posat la jaqueta per anar a fer un circuit pel carrer per tal de veure si tot el què ens ha explicat, ens havia quedat ben clar.

Abans de marxar, ens hem posat unes ermilles de colors, perquè la Cristina volia que la gent del carrer ens veies molt bé. Ens hem posat ermilles dels colors dels semàfors: vermell, groc i verd.

Hem anat en files de parelles i la Cristina en tot moment ens anava dient com havíem d’anar. Hem creuat per molts passos de vianants, en tot moment hem anat per la vorera i sempre ben lluny de la carretera, no tocavem les coses de les botigues i intentàvem mantenir una distància de seguretat entre parella i parella per no xocar.

Pel carrer hem vist com la Cristina anava ajudant a altres persones i que a vegades s’havia d’enfadar amb altres perquè feien coses que no tocaven. La Cristina ens ha dit que a vegades la policia ha de renyar a les persones que no fan les coses prou bé perquè d’aquesta manera també les està ajudant, com a nosaltres que ens està ajudant a aprendre a anar molt bé pel carrer.

Abans de marxar cap a la prefectura, i després d’esmorzar amb nosaltres un tros de pa de pessic amb xocolata desfeta, ens ha escrit a la pissarra unes paraules, que diu que són molt importants i que no hem d’oblidar a l’hora d’anar pel carrer i per fer el nostre projecte;

  • PAS DE VIANANTS.
  • PERILL.
  • ACCIDENT.
  • DISTÀNCIA DE SEGURETAT.
  • VORERA.
  • SEMÀFOR.
  • MIRAR QUAN CREUEM: GIRAR EL CAP.

A partir de tot el que ens ha explicat la Cristina ja podrem començar a treballar en el nostre projecte d’aula ” Patim, patam, patum, els Patufets pel carrer”.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta número 4 del projecte d’aula.

FEM DE CUINERS I CUINERES

Ahir a la tarda, la mare i el pare de la Leila ens van acompanyar tota la tarda i ens van ensenyar a fer un pa de pessic ben fàcil de  mesurar i molt pràctic per fer amb nens i nenes de l’edat dels Patufets i Patufetes.

Abans de començar a cuinar ens vam col.locar un davantal de cuiner/a per tal de posar-nos més en el nostre paper.

La mare de la Leila, l’Eli, ens va ensenyar tots els ingredients i estris que havien portat per cuinar i mica en mica ens va anar explicant els passos a dur a terme per realitzar el pa de pessic.

Quan ens explicava un pas a seguir, nosaltres, en parelles el fèiem. D’aquesta manera vam posar el iogurt, els ous, la farina, el sucre… També vam barrejar la massa i la vam col.locar en el recipient.

Com que no podem fer servir el forn de la cuina de l’escola, els pares de la Leila s’emporten la massa a casa seva per enfornar-la i així demà ens la podrem menjar per esmorzar.

Aquest matí ens han portat el pa de pessic i hem vist tres vídeos de com posaven la massa al forn, de com punxava per veure si el pa de pessic estava fet i un altre de com feien xocolata desfeta.

A l’hora d’esmorzar, després d’estar tot el matí passejant pel carrer amb la policia Cristina, ens hem menjat el pa de pessic amb la xocolata desfeta per sobre.

Com que ens ha sobrat xocolata per la tarda ens l’hem acabat i hem disfrutat moltíssim menjant-nos-la.

Podeu veure moltes més fotografies a la carpeta de tardes amb famílies.

CÀLCUL MENTAL: TOT UN REPTE!

A l’aula treballem el càlcul mental. Ho fem per concentrar-nos, per comprendre, raonant, pensant estratègies i sabent expressar-nos amb nombres!

Concretament ens endinsem a comptar de forma vivencial. Ho fem tant individualment com grupalment:

– Comptem amb pedres i relacionem el nombre d’elements amb el seu número tot identificant-lo.
– De forma lúdica, comptem animals fent veure que han d’entrar a la casa del nombre 6. Poden entrar 1,2,3,4, o 5 animals? No! Només en poden entrar 6!
– Relacionem la quantitat de dits amb la grafia del nombre corresponent amb unes fitxes.
– Juguem al joc de la pissarra màgica com si fos un concurs d’escriure nombres. Quants elements veiem? Els escrivim i ho reflexionem amb la resta del grup.
– Versionem el conte de la Rínxols d’Or, modificant el nombre de cadires, de plats, de llits, etc. de la casa dels ossos.

El dia a dia fa que durant les rutines també ho puguem treballar:

– Quants Pinotxos portem la samarreta de Marta Mata? El dia a dia ens porta situacions que ens permet fer càlcul mental, sent nosaltres els mateixos protagonistes.
– Comptem quants nens i nenes som? Quants es queden a dinar?
– Entrem del pati i ens traiem la sorra de la roba fent salts i comptant amb veu alta fins a 30!
– Hi ha d’haver 4 Pinotxos a la proposta. Quants sou?

A mesura que fem sessions de càlcul mental anem agafant seguretat i agilitat, i ens animem a treballar amb nombres cada vegada més elevats.

SEMBLANCES I DIFERÈNCIES!

Aquesta setmana hem comparat els 2 futbolins, el que ens ha portat la Laura i el de xapes, tot recuperant la conversa de la setmana anterior. Mentre parlàvem d’allò més engrescats i engrescades, l’Anna i la Vero han anat anotant les semblances i les diferències!

FUTBOLÍ DE LA LAURA: 

  • JUGUEM AMB LES MANS
  • HI HA 2 MARCADORS I A CADA MARCADOR HI HA 7 RODONES O GOLS
  • NO HI HA TEMPS: EL JOC S’ACABA QUAN UN EQUIP FA ELS 7 GOLS!
  • 1 PILOTA
  • 11 JUGADORS DE CADA EQUIP
  • 4 POTES
  • TÉ FORMA DE RECTANGLE
  • BARRES DE FERRO
  • 2 PORTERIES

FUTBOLÍ DE XAPES: 

  • JUGUEM AMB LES MANS
  • NO HI HA MARCADORS
  • NO HI HA TEMPS
  • NO HI HA PILOTA: ÉS UNA XAPA
  • HI HA 15 XAPES EN TOTAL
  • NO TÉ POTES
  • NO TÉ BARRES DE FERRO
  • TÉ FORMA DE RECTANGLE
  • 2 PORTERIES

Totes aquestes idees les hem anat escivint nosaltres en petits papers per tal de poder-les situar en el mapa d’idees del projecte. Observem que són força diferents entre ells però també tenen coses en comú. Ara el pas següent serà que cadascú faci el disseny del futbolí, tot pensant en les característiques, materials, números dels 2 futbolins!

SEGUIM!!!

 

 

PER MOLTS ANYS, GAEL!

Avui el Gael fa 4 anys!!! MOLTES FELICITATS BONIC!

Ben content ha bufat el número 4 i ens ha convidat a tots a pa amb xocolata!

Només quedem 3 Pinotxos per fer 4 anys! La següent serà la Paris!

VISITA DE LES ÀVIES

Aquest dijous a la tarda, a projecte de comunitat, ens han visitat les àvies de l’Alba, de la Gala, del Gael, de la Carmen, del Juan i de l’Adara.

Ens han explicat a què jugaven quan eren petites i hem après moltes coses de les seves històries d’infància. Com que no tenien joguines, elles mateixes se les fabricaven, deixant anar tota la seva imaginació. Elaboraven les seves nines de cartó i retallaven els vestits de paper, jugaven amb les pedres, a les gomes i a la corda.

També ens van comentar que quan elles eren petites, hi havia jocs que eren per a nenes i d’altres per a nens. Conjuntament, vam reflexionar sobre si les joguines tenen gènere i de la importància d’una mirada més oberta i inclusiva.

Fem el tancament de la sessió compartint una estona agradable jugant amb els jocs tradicionals de quan eren petites.

 

Teniu més fotografies a la unitat compartida del drive.

ESPECTACLE: MEMÒRIA SOTA L’AIGUA

ELS PETITS PRÍNCEPS HAN DOCUMENTAT LA SESSIÓ DE TEATRE

Dijous 10/11/2023  vam anar a veure una obra de teatre. L’obra explica coses greus. Tot comença amb una desaparició del poble de Mediano per fer un embassament, amb les portes de la presa tancades.

Hi havia  molta pluja i fa marxar a la gent, i la gent va anar a la seva casa per agafar tot per marxar a un altre lloc. Enderroquen cases i i la porta de l’escola es tanca i  perden les cases i tot per l’embassament.

ARYA

Ha estat super xula perque era molt bonica. La Alicia feia de iaia, el Guillerm feia de avi, i la Marta que feia de amiga i de cantant.

ARNAU

L’escenari era fosc, tenia una estructura gran al mig .L’estructura era en forma de campanari i estava feta de ferro .Al costat té aigua que es el que fan servir per fer el soroll de l’aigua.

CARLA

 A vegades  era bastant fosc i a vegades era bastant lluminós. Hi havia una estructura de metall, una corda i  havian instruments musicals, un cop i un pal que si bufaves per fora era com si fossin gotes d’aigua.

DAVID

DESCOBRIM OMBRES AMB LA LLUM DEL LOT

Aquesta setmana hem jugat amb la llum del lot a la sala d’arts escèniques.

Els i les Tabalugues teníem un lot i un Playmobil. A partir d’aquests dos elements hem descobert diferents ombres i hem experimentat les infinites possibilitats creatives que ens ofereix la llum del lot convertint-nos en petits científics.

Una vegada donem per acabada l’activitat, establim una conversa i compartim amb la resta de companys i companyes tot allò que hem descobert i ens ha fascinat!

Teniu més fotografies a la unitat compartida del drive.

 

COM HO PODEM FER? PENSEM I BUSQUEM SOLUCIONS

Continuem investigant si l’ombra ens segueix. Tots i totes hem sortit a la pista i sobre un paper molt gran, intentem dibuixar la nostra ombra amb parelles. Ens hem adonat on és la nostra ombra respecte el sol.

Sabeu què ens ha passat?

Ens sorgeixen petits problemes que donen pas a reflexionar. Així doncs, tornem a l’aula i establim una conversa en la qual els i les Tabalugues expliquem què ens ha passat i pensem com ho podem fer amb possibles solucions pel pròxim dia.
Aquestes han estat les aportacions dels infants:

– “L’ombra és més gran que el paper”.

-“No hem pogut dibuixar bé la nostra ombra perquè hi havia vent i som molts Tabalugues”.

“El paper s’ha trencat amb el vent”.

“La meva ombra era molt llarga i faltava paper”.

Després de conversar en diferents dies, entre tots i totes pensem possibles solucions per poder dibuixar la nostra ombra sobre el paper i així donar resposta a les hipòtesis que ens vam plantejar en un inici. De moment, a partir de les nostres vivències, encara pensem que és el sol el que es mou i nosaltres no.

Aquestes són algunes de les idees dels i les Tabalugues:

“Podem posar el paper del nostre tamany i el retallem. Mesurem amb cintes mètriques”.

“Ajuntem papers, els enganxem…”.

– “Potser es trenquen…”.

“Primer mesurem el paper i després l’ombra”.

“El paper ha de ser llarg i gran”.

” Mesurem el paper i la nostra ombra per saber si la nostra ombra és més gran que el paper”.

“La llum del lot sembla el sol”.

– “L’ombra del Playmobil és més gran”.

“Mesurem l’ombra amb les cintes primer”.

Davant de  totes aquestes propostes, ens hem de posar d’acord per decidir què hem de fer. Després d’estona de conversa, decidim que primer volem mesurar la nostra ombra, així sabrem el paper que necessitem.

Així doncs, haurem d’anar  al pis de dalt a buscar les cintes mètriques. En aquest moment, un Tabaluga pregunta;

“I si la nostra ombra és més gran que la cinta?”.

“A casa el meu pare té un metro molt llarg! el puc portar!”(li contesta una companya).

Ja ho veieu, se’ns gira molta feina!!

Us seguirem informant de com evoluciona el nostre projecte.