VOLEM CONSTRUIR UN TRES, QUATRE O SIS EN RATLLA

Després de compartir els nostres dibuixos inicials, en els que hem dibuixat el joc tradicional que més ens va agradar el dia que va venir el Circ de Jocs, hem decidit que volem construir un tres en ratlla gegant. Aquests dies hem parlat del joc, de com es juga, quina és la seva forma i, observant la fotografia d’aquell dia, hem vist que el joc tenia sis forats d’alt i sis forats d’ample. Algun de nosaltres, ha explicat que a casa tenen el mateix joc en petit, però que es diu quatre en ratlla. La Toni ens ha demanat que els portem a l’escola per observar-los. El Nil ha portat el seu i hem assenyalat les seves característiques, el material, la mida (ja que és molt més petit que el del Circ de Jocs), les peces, el funcionament… Hem vist que les peces tenen tres costats, una per jugador i una altre en blanc.

També hem comparat fotografies de molts tipus de tres en ratlla i hem deduït que es pot jugar a qualsevol lloc i amb qualsevol material:

  • Dibuixat a un paper, a la sorra del pati o a la de platja.
  •  Amb pedres, pals, joguines,…
  • A una fusta, taula o a terra,…

Una de les imatges ha cridat la nostra atenció, ja que les peces a moure tenen quatre costats, no tres com el joc del Nil. Verbalitzem que les peces són quadrats o triangles i sorgeix així el nom de les formes d’aquestes peces, en comparació als dibuixos del paper. Es diu quadrat igualment el dibuix del paper que una peça amb volum? Aquest vocabulari l’hem d’investigar per tal de dir correctament els noms. També hem aprofitat per jugar amb un paper i un llapis, començant a entendre el seu funcionament: s’ha d’aconseguir una ratlla amb les tres figures. Algú li ha dit ratlla, algú altre línia o, fins i tot, fila.

Hem comprovat que les possibilitats d’aquest joc són infinites! I ara tenim encara més ganes de construir-ne un de propi. Només ens falta aclarir com el farem, el disseny, la mida i els materials.

Mireu totes les fotografies a la web!

NOTA ALS AVIS I ÀVIES

Ens hem adonat que necessitem parlar amb els nostres avis i àvies per a que ens expliquin com jugaven quan eren petits i petites com nosaltres, quines joguines feien servir, com se les construïen, quin material utilitzaven. etc. Volem entendre en primera persona com passaven el seu temps lliure, si no tenien les mateixes joguines que tenim nosaltres, i com podem construir alguna d’aquelles joguines per a gaudir-la a l’escola.

Per aquest motiu, hem decidit escriure una nota pels avis i àvies, convidant-los a venir a l’escola i compartir amb nosaltres els seus records. Volem gaudir de la seva companyia i saviesa, ja que son persones molt especials de la nostra vida:

Avis, àvies, iaios, iaies, abuelos, abuelas, esperem que us animeu a venir a la nostra escola!

ENDANGERED ANIMALS

Our english teacher, Laura…  vull dir, la nostra mestra d’anglès, la Laura, (passant tant de temps amb ella ja semblo bilingüe 🙂 ) està molt posada en els animals en perill d’extinció i, quina casualitat, resulta que és el nostre projecte d’aula!!

L’altre dia, només arribar a la classe em diu: Pedro, what do you think about… i jo evidentment vaig dir… yes, yes… perfect… good idea… i així vam quedar… amb tot molt clar 😀

La qüestió és que, després d’aquella fluida conversa, la Laura va arribar amb material relacionat amb el nostre projecte.

Doncs bé, en aquesta ocasió la tasca era la següent:

  • Primer de tot llegir un petit document on es mostrava informació sobre un tipus de “tortoise” (si no sabeu que és podeu preguntar als nens i nenes o bé buscar al traductor).
  • Després, amb aquesta informació, havíen d’omplir un document on es treballava, entre d’altres, les diferents parts del cos d’un animal, com per exemple, la “tail”, el “neck”, la “leg”, etc.

No us negaré que no va ser gens fàcil, eh… fins i tot per a mi que com heu comprovat al principi ja sóc ben bé bilingüe 😥

Això sí… els nens i les nenes de la classe estaven motivadíssims…

Llavors, ens quedem amb això… el domini de l’anglès ja arribarà…

Continuem…

 

VOLEM CONSTRUIR UN LABERINT DE BALES

La passada sessió, alguns i algunes de nosaltres vam preguntar als nostres avis i àvies a què jugaven de petits i petites. Jugar a bales, a bitlles i a futbolí eren els jocs tradicionals més comuns entre les nostres famílies. Aquesta setmana tornem a recuperar aquesta conversa.

La Fàtima ens explica novament que els seus avis no tenien joguines al Marroc i es construïen les seves pròpies joguines. També s’inventaven jocs amb les pedres que trobaven.

Ens quedem amb aquesta idea i ens preguntem;

Nosaltres ens podem construir el nostre joc com feien els avis i les àvies?

Un Pinotxo proposa que podríem fer un laberint de bales!

A tots i totes ens engresca molt aquesta idea! Tot i això, establim una conversa perquè cadascú de nosaltres pugui donar la seva opinió i aportar noves propostes.

Després d’una bona estona de conversa, acordem que volem construir un laberint de bales.

També, de manera conjunta, acabem d’escriure la nota que els vostres fills i filles han portat a casa.

Avis i àvies us animem a jugar una estona amb nosaltres. Tenim moltes ganes d’escoltar-vos i que ens expliqueu a què jugàveu de petits i petites.

 

Teniu més fotografies a la unitat compartida del drive.

 

CRONOLOGIA

Totes les coses que fem a la vida tenen un ordre, com els llibres. Fem un començament o introducció, continuem amb el nus i acabem amb un final.

El que sol passar és que no parem atenció a tot el que fem. Per aquest motiu, a la classe dels Tintins, vam treballar la cronologia utilitzant el dia de Halloween on gran quantitat de les persones de la classe van sortir a demanar caramels o a fer diferents activitats. I les persones que no ho van fer… doncs s’ho van haver d’inventar com si ho anessin a fer.

D’aquesta manera vam treballar certes coses que per al dia a dia tenen molta importància:

  • Les hores (per ser autònoms a la nostra vida i no arribar tard als llocs)
  • Cronologia (tot al llarg de la història té un inici i un final)

La dificultat més gran sense cap tipus de dubte va ser la següent: Pedro, és que no m’enrecordo!! (com passa el 90% de les vegades 🙂 )

Però no ens enganyem… quan una persona s’ho està passant molt bé… el temps passa massa ràpid… o no és aixi?

Continuem…

PENSEM EN DIFERENTS TIPUS DE LLUMS

Ens situem en el mapa d’idees que tenim a l’aula i recordem el que hem fet fins ara.

Els i les Tabalugues ens hem plantejat unes hipòtesis que haurem de comprovar si les idees que tenim són certes o no.

També recuperem la conversa de l’últim dia. Ens vam adonar que perquè puguem observar la nostra ombra necessitem llum del sol i també llum artificial, com van dir els i les Tabalugues, la llum de les bombetes. De manera conjunta pensem els tipus de llum que hi ha.

Els i les Tabalugues aporten diferents idees:

“Un frontal, una làmpara (làmpada), les llums del sostre, el llum d’un far, la llum de les faroles (fanals) del carrer, un frontal, un casc amb llum, la llum dels cotxes, la llum lila ( llum ultraviolada) de l’aula on fem música, llums llargues com les que tenim a la classe, la linterna (lot)…”

Quin tipus de llum ens és més fàcil portar a la classe? (ens preguntem)

“Una llanterna o lot” (diuen els i les Tabalugues)

Engrescats i engrescades acordem portar un lot el dilluns 6 de novembre,  per poder experimentar amb la nostra ombra i descobrir les possibilitats de llum i ombres que ens ofereix un llum diferent de la llum del sol.

 

Proposem i coneixem noves cançons!

Hola famílies! Aquest principi de curs a educació artística, i amb l’objectiu d’apropar a l’alumnat el coneixement i gaudi de les principals manifestacions culturals i artístiques de l’entorn més proper, hem començat un treball de coneixement i reconeixement de cançons en català així com també d’instruments que podem escoltar en aquestes, quan l’electrònica ens ho permet.

Cada setmana, un o dos alumnes ens presenten de manera voluntària cançons que ens permeten conèixer grups, per molts desconeguts fins al moment, i valorar les seves cançons de manera crítica. Ens agrada la cançó? No? Per què? Quines paraules ens han sobtat? De què parla? Ens enganxa el ritme? L’havíem escoltat mai?

També reconeixem els instruments que sonen en cada cançó, cosa que ens va portar la setmana passada a descobrir que amb la forma del teclat del piano hi havia orgues, pianos i teclats, d’un funcionament molt diferent entre si, i per veure aquestes diferències vam obrir el piano de l’aula i vam descobrir que era un instrument molt més complex del que ens podríem haver arribat a imaginar!

Paral·lelament hem començat a aprendre les cançons de la festa d’hivern proposades per la nostra comunitat i per la de petits. A la nostra aprendrem sobre un munt d’èpoques passades i del per què de moltes coses! A la de petits ens emocionarem parlant d’una gent a qui estimem molt… Serem capaços de mantenir-les en sorpresa fins el 20 de desembre?

PROTAGONISTES TRIATS

Després de valorar tots els nostres personatges hem passat a fer una estadística per saber quins personatges eren els millor valorats. Amb la nostra rúbrica a la mà, hem compartit quins eren els nostres “molt” construint entre tots i totes una gràfica per cada un dels personatges. Després, cadascú s’ha fet les seves i les ha docmuentat a la llibreta.

Ens adonem que hem estat molt generosos i que no tenim un personatge clararament millor valorat sinó que estem entre uns quants, i per això decidim fer una votació entre els finalistes. Preparem tres caixetes i tres papers de colors diferents per cadascú, cada color farà referència a un dels tres personatges. Davant tenim un procés electoral! De manera secreta hem escollit aquell personatge que més ens ha agradat i hem depositat el paper a la caixa corresponent. Un cop tothom ha decidit, dues Tanits han passat a fer el recompte de vots mentre una tercera Tanit anava anotant el número de vots finals a la pissarra.

Ja ho tenim! Els protagonistes del nostre conte col·laboratiu seran el Joanoi metge, la Martina youtuber i el Pompei monstre!

Un altre repte se’ns presenta, quina relació tindran un metge, una youtuber i un monstre?

SÍNIA O SINAÍ?

“Sóc de fusta i rodona,

gira que girarà que l’aigua em mourà.”

Amb aquesta endevinalla el nostre grup comença a barrinar! Darrere d’aquest joc de paraules s’amaga el nom del nostre grup, així que tots i totes ens concentrem i comencem a compartir primeres idees i hipòtesis. A molts de nosaltres ens venen representacions visuals a la nostra ment i per fer-nos entendre acompanyem amb gestos el nostre discurs, però costa trobar les paraules… la paraula! Arriba una segona pista per sumar a tota la informació que l’endevinalla ens estava donant. Unes lletres apareixen, en concret, cinc: A, S, N i dues I, una d’elles amb accent. A l’hora d’intentar endreçar-les un infant s’adona que el retallat és important i que si fan encaixar els papers… apareix la paraula… SÍNIA! En aquest moment alguns de nosaltres verbalitzem que aquesta paraula l’hem escoltat en altres moments, “és com una cosa molt antiga”, diu un d’ells. “Si, i l’endevinalla està escrita en un pergamí que també és antic!”… els caps segueixen barrinant!

Un cop a la classe decidim fer un dibuix de com cadascú imagina la solució de l’endevinalla fixant-nos sobretot amb la descripció que en fa; rodona, gira, fusta… Després d’una estona un altre membre del grup verbalitza que endreçant les lletres d’una altra manera troba una altra paraula, algú més en diu una altra i, de mica en mica, comença un altre joc de paraules a la nostra aula. Decidim anar anotant totes les possibles combinacions que trobem amb aquestes lletres i després buscar en Chromebooks si existeixen o no. Quan ja hem fet recerca de totes les possibilitats, ens adonem que tenim dues paraules amb significat: SÍNIA I SINAÍ. La primera és una eina i la segona un lloc. Quina serà la que dona nom al nostre grup?

SOM ELS VITRALLS!

Amb la dinàmica conjunta vam descobrir amb qui compartiríem, aquest curs, Projectes de Comunitat. Però no coneixíem el nom que ens identificaria com a grup. Únicament teníem un sobre amb una endevinalla:

Conjuntament vam analitzar paraula a paraula l’endevinalla. Ràpidament, les Tanits van connectar amb un projecte anterior: “Això em recorda a Gaudí!, però no sé el seu nom”. Gràcies al dibuix que l’Aitor i el Joan van fer, la resta vam poder identificar i reconèixer llocs on ho havíem vist, per exemple, a restaurants, a finestres… Mitjançant el joc del penjat, vam esbrinar la resposta a l’endevinalla i, per tant, ja sabíem el nom del nostre grup: VITRALL!

Sabem del cert que és un vitrall?, i quina relació té amb el nostre projecte?