Aquesta setmana i també la passada, les Alícies hem tingut feina a tornar a situar-nos dins l’aula, i és que quan estàvem de colònies el Toni Tostado va aprofitar per pintar els suros de la classe i per això vam haver de despenjar moltes de les coses que hi teníem.

A la vegada però, ens ha servit per pensar bé com ho teníem tot i hem pogut fer alguns canvis de situació d’alguns materials i mapes, uns canvis que ens han permès, per exemple, penjar l’Alícia de 3 metres dins la classe! 

Però al tenir-la penjada hem tingut la idea també de fer-ne una de 30 centímetres, que la que passa per la porta dreta, tal i com ja havíem llegit. Però ep!, també proporcionada eh!

Aquesta Alícia de 30 centímetres l’ha volgut fer el Pau i la veritat ens que ens ha encantat! A més a més ens ha explicat com ho ha fet per fer una Alícia de 30 centímetres ben proporcionada i hem quedat totes i tots ben parats del munt de càlculs que ha fet per aconseguir-ho. Ho ha fet en un paper DIN A3, ha marcat 30 centímetres i també el 0, el 10 i el 20. Ha vist que d’aquesta manera li han quedat tres espais, però ell en necessitava 6, com ja vam veure amb la de 3 metres. I per tant ha vist que si feia la meitat, contant de 5 en 5 tindria 6 trossos iguals.

La veritat és una al costat de l’altra penjades a la classe queden fantàstiques. 

Ara ens preguntem, si seguim llegint el llibre, n’haurem de fer alguna més?

Seguint llegint la història de l’Alícia, encara amb ella fent 3 metres, ens hem plantejat un nou petit repte:

I és que el text diu…

“Oh pobres peuets meus! Em pregunto qui us posarà ara els mitjons i les sabates. Perquè jo no podré fer-ho! Seré massa lluny per ocupar-me de vosaltres. (…) Però és millor que sigui amable amb ells, si no, potser al final es negaran a portar-me on vulgui anar. Vejam… Si, mira, els regalaré un parell de sabates noves cada Nadal.”

Així que després de llegir aquest fragment, les Alícies hem estat parlant entorn les preguntes: I nosaltres, cuidem el nostre cos? Què fem per cuidar-lo? 

Han sortit idees com que per cuidar el nostre cos vigilem no fer-nos mal, dormim, mengem de manera saludable, ens abriguem i desabriguem segons si tenim fred o calor, ens posem crema hidratant després de la dutxa, anem al metge i al dentista…

Però clar, nosaltres no podem fer com l’Alícia que fa un regal als seus peus, però sí que podem agrair a una part d’aquest tot el que fa per nosaltres, així que hem decidit enviar una carta a una part del nostre cos donant-li les gràcies, ja que també és una manera de cuidar-lo. 

Aquest repte ens ha portat a investigar i a conèixer les parts d’una carta. Hem vist que:

1. A dalt de tot hi va la data.
2. Després diem hola.
3. Expliquem tot el que volem dir.
4. Diem adéu.
5. Al final de tot escrivim el nostre nom o fem la firma.

Així que hem estat escrivint unes cartes ben especials seguint aquest format.

A més a més, i relacionat amb això, la Ivet i l’Aura ens han portat un text que els ha fet pensar amb aquest petit repte de fer la carta i ens ho han volgut llegir i és que parla d’estimar el nostre cos. Us deixem el text aquí per si també hi voleu fer un cop d’ull.