PER QUÈ L’EXTINTOR APAGA EL FOC?

La Noa Martínez va fer un experiment a casa amb la seva mare i el seu pare per poder entendre perquè l’extintor apaga el foc i ens el va explicar a tots i a totes.

Per tal d’entendre millor l’experiment hem decidit fer-lo a la classe.

Hem agafat una espelma, l’hem encès i li hem posat un got per sobre tapant l’accés de l’oxígen. Hem observat que passava i hem vist com l’espelma al cap d’una estona de no tenir oxígen s’apagava. Aquest experiment l’hem provat amb gots de diferent mida, observant d’aquesta manera que quan el got era més gran, la flama disposava de més oxígen i per tant trigava més en apagar-se.

Després de fer l’experiment els i les Tabalugues han hagut d’explicar en un full per què l’extintor apaga el foc. Hi ha infants que se n’han ensortit molt bé sols i d’altres que han necessitat una mica més d’ajuda.

CONSTRUÏM L’EXTINTOR

Amb el material que portem de casa i algun material que hem trobat per l’escola construïm l’extintor per la pizzeria.

Comencem enganxant papers de diari amb cola blanca i després li fem una capa de paper de cuina blanc per poder-lo pintar de color vermell un cop estigui ben sec.

Mentre esperem que s’assequi anem escrivint les instruccions de com s’utilitza per poder-les enganxar un cop pintat.

Un cop tenim les instruccions ben enganxades li posem la maneta, el tub i l’anella i ja tenim l’extintor enllestit!!!

SITUEM LA PISTA AL PLÀNOL DE L’ESCOLA!

Un cop tenim els 40 metres, necessitem pensar com els hem de posar per tal de veure si el dinosaure hi cap.

Ja vam tenir en compte que fa 40 si està menjant o dormint! Així que abans hem buscat en el plànol de l’escola on està la pista. Va ser molt interessant veure que alguns de nosaltres ens pensàvem que la pista era el nostre pati! Tot i així, no ens va costar gens trobar la nostra classe, saber que el que hi ha al costat és la terrasseta o buscar el gimnàs.

Per grups, vam dibuixar com hem de posar els metres. Quan ho hem posat en comú a partir de les nostres explicacions, vam veure que no tots els haviem representat de la mateixa manera. Al final, vam arribar a la conclusió que si és la llargada total, s’han de col·locar un al costat de l’altre, i així arribar fins a 40!

ANEM CREIXENT…

Aquest passat mes de febrer 5 Tanits van fer els 9:

La Noa, l'Aitor, l'Àneu, el Guim i l'Hug

Tots han compartit amb la resta de companys i companyes el seu desig i han pogut penjar la targeta al seu espai reservat. La nostra paret del creixement cada vegada està més plena de bons desitjos. Ens encanta!

Ens visita en Francis!

Aquesta setmana els Rovellons hem rebut la visita d’en Francis, el pare de la Gina! Ell és jardiner a Barcelona i de seguida va oferir-se a ajudar-nos amb el nostre jardí.

Dimarts a la tarda vam rebre’l a la nostra aula on vam poder realitzar-li les preguntes que prèviament ens havíem preparat i ell va respondre-les totes resolent els nostres dubtes i neguits. Vam poder ensenyar-li el nostre esbós de jardí per tal que pogués assessorar-nos també amb la forma que volíem donar-li, així com també vam compartir amb ell el nostre herbari de flors silvestres que tenim a les finestres de la classe per tal que corroborés que la nostra recerca anava per bon camí.

Després de parlar de flors silvestres, de com plantar-les, de la terra que necessitem tenir al jardí… vam convidar a en Francis a baixar a l’espai que volem transformar. Un cop allà ell va poder fer-se una idea del tamany i també de la situació actual del jardí! Ja sabem per on hem de començar… arrencant totes les males herbes! Va ensenyar-nos com fer-ho i com alguns teniem moltes ganes de provar… vam arremangar-nos i ja vam arrencar les primeres que vam poder!

Les nostres mans ja comencen a olorar a terra... això ja comença!

Moltes gràcies Francis pel teu temps! T’esperem en breu!

3a Lectura compartida – Veig, veig

Aquesta setmana hem realitzat la tercera sessió de lectura compartida amb pares i mares. Com sempre hem començat la tarda llegint individualment amb les nostres famílies i les dels nostres companys/es i després hem passat a la segona part de lectura col·lectiva on ens han acompanyat les famílies del Yago, de l’Elena, de la Gina, de l’Arnau i de la Nayara Cercas.

Aquest cop la sessió l’ha realitzada l’Alba, una futura mestra amb moltes ganes i il·lusió que ens ha fet passar una tarda ben entretinguda! “Veig, veig” ha estat el nom de la proposta on, com us podreu imaginar, ens ha calgut tenir molt bona vista! A partir d’uns cartellets hem anat llegint el nom d’uns objectes que després havíem de buscar en una làmina, seguidament hem trobat unes descripcions sobre personatges que també havíem de buscar en la làmina  i per últim hem hagut de fer un comptatge final d’objectes. Alguns grups ho hem fet tan bé i ràpid que també hem pogut fer una activitat extra d’escriure!

Alba, moltes gràcies per regalar-nos el teu temps i aquesta proposta!

Cedir, una nova actitud que volem fer nostra

A l’escola i a l’aula passem moltes hores convivint amb els nostres companys i companyes, junts interactuem i ens relacionem així com també aprenem plegats. No obstant, no sempre ens posem d’acord ja que som diferents i no tenim els mateixos interessos alhora que tampoc pensem de la mateixa manera, per això sovint podem tenir malentesos entre nosaltres i inclús alguns conflictes. A l’escola volem que aquestes situacions de conflicte siguin oportunitats d’aprenentatge per tal que els nostres infants puguin transformar aquestes situacions positivament.

Els Rovellons hem parlat molt al llarg del curs sobre aquestes situacions, en parlem en rotllana i tots junts amb la intenció d’escoltar-nos i ajudar-nos mútuament. Els contes ens acostumen a donar un cop de mà però aquesta darrera setmana ha estat un curtmetratge el que ens ha facilitat poder parlar-ne; “Bridge” de Ting Chian Tey.

Mentre el miràvem molts hem rigut, ens ha fet gràcia la reacció d’aquests animals. Tot i així, ens adonem i estem molt d’acord amb que la conducta de la primera parella no ens agrada i no és adequada doncs no ajuda a resoldre el conflicte que tenen entre ells, mentre que la segona parella arriba a posar-se d’acord sense problemes.

Com ho ha fet la segona parella per posar-se d’acord i evitar els malentesos i conflictes? “S’han mirat i han pensat què era el millor”, “El mapache se agacha y lo deja pasar”, “Si, no és egoista!”, “Potser és perquè han vist que ha passat amb l’ós i el reno…”, “El mapache l’ha deixat passar, és gràcies a ell”…

Ens adonem que l’actitud de l’ós rentador és la més adient per estalviar-nos problemes i conflictes però, què és el que fa? Com se’n diu d’aquest gest?… I descobrim una paraula nova, CEDIR! Sabem que costa, sobretot quan en mig d’un conflicte estem molt i molt enfadats, però ens adonem que… cedir és el millor que podem fer.

Entre tots anem definint la conducta de la primera parella i també de la segona, van sorgint paraules diverses, unes més positives que d’altres… Us recorda a algú la primera parella?… Alguns més valents que d’altres admeten que es veuen reflectits, nosaltres acostumem a reaccionar impulsivament i no cedim a la primera. Però intentarem incorporar aquesta nova paraula en forma d’actitud i reaccionar davant els conflictes fent-la servir.

Alhora que documentem aquest curtmetratge a la llibreta, entre tots anem confegint un mural que quedarà en un racó a la classe amb la finalitat que ens vagi ajudant a recordar aquesta nova actitud que volem fer nostra.

Cedir és cosa de grans i nosaltres ho som!

 

TOT RECORDANT LES COLÒNIES

Fa uns dies que hem tornat emocionats de les esperades colònies a la Garrotxa i és per això que hem volgut recollir les idees, impressions i records que ens enduem de l’estada i l’experiència. Plegats hem recordat els moments viscuts gràcies al visionat de les fotografies. Aquestes petites xerrades i mostres de fotografies també ens han servit per poder explicar i mostrar, als infants que no van poder venir, tot allò que vam poder veure i fer, durant aquells tres dies, i que tant té a veure amb la temàtica dels volcans dels nostres projectes. Després de parlar-ne en grup, cadascú ha hagut de fer el seu petit treball individual de reflexió a la llibreta, documentant amb alguna fotografia i acompanyant d’un petit text allò que més el va sorprendre, allò que creu que recordarà per temps…

Hi ha 3 elements naturals del paisatge de la Garrotxa que vam descobrir i que estem representant en un mural: el volcà Croscat, la Fageda d’en Jordà i el volcà Santa Margarida.

Del volcà Croscat ens va sorprendre la seva història , com la mà humana pot ser capaç de transformar al seu gust la natura, segons les seves necessitats i interessos. Les escavadores fa un temps van foradar-ne una part important per aprofitar la terra rocosa volcànica que tan bé va a les plantes per créixer. Sort que la gent que estimava aquelles terres i els seus volcans van rehivindicar i protestar pel què s’estava fent, aconseguint que es considerés al cap d’un temps zona de Parc Natural protegit.

A la Fageda d’en Jordà vam poder sentir i entendre tot el què Joan Maragall explica en el seu poema que ja coneixíem abans d’anar-hi: la sensació de calma, de poder-s’hi perdre, de quietud… és un lloc certament màgic, on vam tenir l’ocasió de jugar-hi, fer cabanes, comptar passos, abraçar-nos als arbres, amb el desig de tornar-hi algun dia! Ben entrada la Fageda vam descobrir la cooperativa que porta el mateix nom i dona feina a moltes persones, algunes d’elles discapacitades (és una gran obra social). Vam veure i tocar les vaques i ens van explicar tot el procés per fer-ne els iogurts i és clar, els vam tastar!

I per si no havíem caminat prou l’endemà cap al volcà Santa Margarida! Recordem la impressionant costa amunt que hi havia, com costava!, però quan ja érem dalt quina il.lusió baixar per les escales per descobrir què hi hauria al cràter d’aquell volcà…els mestres ens asseguraven que hi podríem tocar de peus a terra. Sabeu què era el cràter d’aquell volcà? Doncs una ermita!!

Mireu si en tenim de curiositats per dibuixar, escriure i representar a les nostres llibretes i al mural!

JA HEM PLANIFICAT

Hem començat a desglossar el nostre mapa conceptual i hem descobert a un pintor, “Joan Miró”, que amb una de les seves obres anomenada “L’abella somniadora” va utilitzar molts colors. Però… Sorpresa! Hem vist que Antoni Tàpies en altres de les seves obres, també els utilitzava!
Nosaltres també hem volgut dir el nostre color preferit i el resultat ha estat:
– Color blau; Xavi, Hugo
– Color verd; Yassir,Nayeli,Leyre,Miquel i Joel
– Color rosa; Jana, Aina, Leire,Paula
– Color negre; Sara, Abraham
– Color lila; Gisela i Judith

Hem acabat de fer el dibuix del que vàrem veure d’Antoni Tàpies, i com se’ns han despertat les ganes d’escriure, hem reescrit el nostre mapa conceptual tot resseguint-lo amb retoladors “Posca” perquè quedés més bonic i personalitzat.
Amb totes aquestes informacions i després de debatre i pensar, hem creat la primera idea per a començar a ficar-nos amb “Les mans en la pintura” i així iniciar la nostra obra d’art.
Com va haver-hi alguns companys que es van perdre alguna sessió, els hi hem volgut explicar el que vam fer. D’aquesta manera, de retruc, hem fet un repàs a tot el que hem fet fins ara.
Amb molta il·lusió hem arxivat el nostre dibuix al carpesà.
Esperem que us agradi tant com a nosaltres!

 

 

 

 

EXPLIQUEM ELS NOSTRES DIBUIXOS

Aquesta setmana hem dibuixat individualment allò que ens va agradar més o que ens va cridar més l’atenció de la visita a la Fundació Antoni Tàpies.

Posterioment en una altra sessió tots els infants que corformem del grup hem explicat a la resta de companys els dibuixos que hem fet sobre el que varem veure al museu. Ens hem adonat que no tots hem dibuixat el mateix tot i haver fet la mateixa visita, alguns s’han centrat en elements concrets de les seves obres d’art i d’altres en algunes de les seves escultures o quadres.

Quan hem acabat hem penjat els dibuixos per a que tots els poguessim veure millor i veure’n les semblances i diferències.

Podeu veure mes fotografies a la carpeta del Drive.