RECORDANT LA FUNDACIÓ TÀPIES

A partir d’unes imatges de la sortida a la Fundació Tàpies anem recordant tot el que vam veure. A mida que els nens i nenes van recordant coses les anem apuntant i anem construint el nostre mapa conceptual.

Totes les idees que els infants van dient les classifiquem segons la seva temàtica.  Els va cridar l’atenció:

  • Les escultures; núvol, la cadira, la sabata
  • Els materials que feia servir; pals, fulles, pols de marbre, vernís…
  • Els signes que feia servir: creus, números, lletres, cors…
  • L’edifici: el tamany, les columnes, l’ascensor…
  • La vida d’en Tàpies: tenia tres fills, li agradava el bosc, tenia un gos…

Seguidament passem a dibuixar el que més ens ha agradat de la sortida a la Fundació Antoni Tàpies.

Representem volcans reals amb plastilina

Els Verne fa dies que volem crear volcans amb plastilina i ho demanem “insistentment”. Ara que ja coneixem diversos volcans reals ha arribat el moment de triar-ne un i representar-lo utilitzant aquest material que tant ens agrada: la plastilina!

Amb un suport de cartró i plastilina de diversos colors, creem el volcà que més ens ha agradat de tots els que coneixem fins ara. Recordem on són i el paisatge de la vora, així com l’estat del volcà, actiu o adormit… i ens arremanguem per crear una bona obra! Cadascú utilitza una tècnica diferent a l’hora de crear el volcà… anelles que anem apilant, trossets de plastilina als que anem donant forma, bases de pizza que després enrotllem i posem dretes… tot és possible per acabar sent un volcà!

Mireu les nostres obres d’art!

Gel o Lava, qui guanya?

Els Verne seguim parlant de volcans reals! Estem molt pendents de l’actualitat doncs darrerament escoltem moltes notícies que en parlen sobre ells i les seves possibles erupcions de lava, de gasos, de cendres, etc.; i ràpidament les portem a l’aula per compartir-les, seguir-les, i conèixer nous volcans i nous països.

Fa uns dies l’Arya ens alertava que un volcà d’Islàndia, el Thorbjorn, podria erupcionar ja que els científics de la zona havien notat unes vibracions de la terra amb els seus aparells. I com Islàndia la tenim ben situada al mapa i sabem una mica com és el seu paisatge, ràpidament vam fer-nos algunes preguntes…

Pot erupcionar un volcà a Islàndia s'hi ha molt gel?

El gel congelarà la lava del volcà o la lava descongelarà el gel de la terra?

Qui guanyarà, la lava o el gel?

Després que cadascú exposés la seva hipòtesis ben raonada i ens adonéssim que no tots i totes pensàvem igual, decidim fer recerca a casa per poder compartir els nostres resultats i trobar una bona resposta.

Dies després en retrobem amb la informació que cadascú ha trobat però seguim sense posar-nos d’acord, inclús fem un petit debat on cada “bàndol” defensa la seva teoria amb la intenció de convèncer a l’altra banda! Finalment, la Cristina, que també ha fet recerca a casa, ens ensenya alguns vídeos on diverses persones han volgut comprovar què passa entre la lava i el gel i ens ho mostren.

Visualitzem aquests vídeos diverses vegades; les primeres per emocionar-nos amb l’espectacle i les segones vegades amb l’intenció d’analitzar què és el que passa entre els dos materials. A simple vista veiem que el gel “guanya”, dona la sensació que la lava mica en mica va perdent força i es va refredant. Però… i aquestes bombolles que surten? Per què surten? Qui les provoca?… Mirem un vídeo més!

Amb aquest últim vídeo ens adonem que alguna cosa més passa a banda del que pensàvem en un primer moment. Està clar que la lava va refredant-se fins a arribar a ser una pedra però també el gel canvia i es transforma en… fum que fa bombolles?… I ens apropem a la resposta!

Per entendre una mica millor el que passa ens imaginem un glaçó al que li donem una mica de calor, què passarà? Tots i totes tenim clar que es transformarà en aigua. Seguim imaginant… Si l’aigua la posem dins d’una olla i la posem al foc, què passarà? “Surt fum!”, diuen molts. “Fum com el de la fusta quan crema?”, “No!”… “És vapor!”, exclama en Dan. Exacte! I fem un dibuix a la pissarra amb aquesta transformació… Gel – Aigua – Vapor…

Què passa entre la lava i el gel?

La lava provoca que el gel passi directament a ser vapor sense passar per ser aigua, i aquest vapor provoca les bombolles que veiem en la lava. Alhora el gel provoca que la lava es vagi refredant de manera més ràpida.

Paraules com sòlid, líquid, gas, sublimació… han anat sorgint. Paraules força complicades per recordar-les però queda al nostre record tot el procés que hem seguit al voltant d’una pregunta interessant que ens ha fet pensar, imaginar, formular hipòtesis, argumentar, debatre, observar, reformular, descobrir i emocionar-nos!

104, VALOR POSICIONAL…

Inge Lehmann va morir a 104 anys. No és fàcil escriure 104… Aquests dies de projecte anem practicant d’escriure nombres: 38, 7, 65, 123, 44… 104!

Ho fem amb material: unitats, desenes, centenes. Així podem entendre millor on es col·loca cada número quan en formem un, amb més d’un dígit. Cada dia en som una mica més experts…

PINTANT… INGE LEHMANN

Ja la coneixem molt bé… Sismòloga, va néixer a Dinamarca, va morir a 104 anys… Avui la dibuixem, Inge Lehmann amb mirada d’infant. D’un un ambient tranquil, de concentració, quasi màgic, surten unes obres d’art precioses.

INGE LEHMANN…SISMÒLOGA!

Tornem de vacances amb un dubte pendent de resoldre. Què vol dir SISMÒLOGA? Què és la sismologia? Mirem un vídeo que ens explica una mica que la capa superior de la terra és com un puzle, fet de peces que es mouen i que la gent que estudia els moviments de la terra són els sismòlegs! Com la nostra Inge Lehmann! Aquests moviments produeixen: terratrèmols, muntanyes, volcans, terra nova…

Representem amb plastilina el moviment de les PLAQUES TECTÒNIQUES i busquem als chromebooks informació sobre aquestes, sobre la sismologia, els terratrèmols, els volcans…

I ara…? Potser ja estem a punt per a construir el nostre propi sismògraf i registrar moviments provocats per nosaltres mateixos? Ho provem? TENIM UN REPTE!! Som-hi…

Seguim unes instruccions per grups, mesurem, retallem, llegim, dubtem, comprenem, discutim, enganxem, provem… Fins que ens en sortim! Ja tenim el nostre SISMÒGRAF.

PSICO A TABALUGUES. CREAR ESPAIS

No sempre a psico desmuntem per crear, avui la proposta és crear tres espais de joc amb el materials que se’ns proposa. Sols o amb les altres Tabalugues iniciem un procés de creació d’espais que ens permetran jugar-hi…
O el fet de construir l’espai ja és un joc?

 

LES TANITS PARTICIPAREM EN LA JORNADA “PARAULES AL CARRER”

Què és  ?

Amb motiu del dia mundial de la poesia, 13 centres de la comarca de l’Anoia participaran en la jornada “Paraules al carrer”. Com a activitat de cloenda es faran lectures de poemes en espais públics, en algunes poblacions amb la participació d’alumnes de diferents centres.

A l’aula de les Tanits hem presentat la proposta aquesta setmana però d’entrada no hem explicat res, a la pissarra només hi havia un títol: Paraules al carrer. Així doncs, hem començat la conversa preguntant-nos:

Què voldrà dir “paraules al carrer”?

Les Tanits ho han tingut molt clar. A l’aula solem parlar de la importància de dir-nos paraules boniques i de parlar-nos amb respecte, per tant, ho hem relacionat ràpidament. Paraules al carrer té a veure amb:

Regalar paraules boniques a les persones del carrer. 

Però.. hem continuat fent-nos preguntes.

Com podem regalar paraules boniques a la gent del carrer?

Tot parlant han anat apareixent diferents maneres de fer-ho:  podem anar pel carrer dient hora i àdeu i donant les gràcies a les persones amb les que ens creuem o simplement respectar-los, també podem anar somrient… De fet, s’ha de dir que, en aquest grapat de propostes han anat apareixent tots els consells que les Tanits hem après amb el pas dels dies plegats, consells que hem intentat aplicar en moments més crítics o de petits conflictes a l’aula entre nosaltres. Tot i així, ens semblava poc lògic. Finalment, ha aparegut la gran idea!

Podem regalar paraules boniques amb POESIES! 

EUREKA! Sense explicar res de la Jornada de les Tanits ho hem descobert! El proper 19 de març sortirem al carrer a RECITAR POEMES!

A partir d’aquí hem engegat una nova conversa que ens ha portat a fer una llista sobre com hem de recitar els poemes.

Estar preparat, vocalitzar, que el públic ens respecti, veu forta, amb ganes i alegria, elegancia, estar net i polit, concentració, sense vergonya, gestos, un somriure, sentir, entonació, meldia, estar tranquil, estar confiat de tu mateix, posició del cos adequada...

 

I tot plegat, ho hem anat anotant tot construint un mapa a la pissarra. A més a més, hem tingut la sort que la Ivet ens ha recitat un tros de poema de la Fageda d’en Jordà, el que sense dubte ens ha ajudat a acabar d’escriure alguns requisits indispensables quan es reciten poemes.

A banda, també hem decidit que com que aquest any els dos projectes d’aula tenen a veure amb les persones i com que hem parlat de paraules tan grans com DIGNITAT, RESPECTE, BENESTAR, VIDA DIGNE, IGUALTAT… intentaríem buscar poemes que parlessin dels nostre projectes alhora que de les persones.Tot ben lligadet… ens encanta!

A hores d’ara estem en procés de triar els poemes. Cada Tanit n’ha buscat un i els hem compartit a l’aula. Hem fet una primera tria però necessitem una mica més de temps per acabar de decidir.  Us anirem informant!