Visita a l’Escola de Música Julià Canals

El passat dijous dia 4 d’abril, l’Escola de Música Julià Canals de Molins de Rei ens va convidar a assistir a les audicions d’alguns alumnes.
Vam escoltar instruments que mai havíem vist: el piano de cua, l’acordió, el violoncel, el clarinet, la flauta travessera, entre d’altres.
Ens va encantar escoltar a altres nens i nenes i, sobretot, reconèixer cançons que ja sabíem.
Gràcies músics!
Els nens i nenes de 1r


La collita de faves

Avui hem anat a l’hort i hem fet la collita de les faves. Hem anat amb molta cura de no fer malbé la planta quan collíem les faves.

Ha estat molt emocionant collir les faves i veure quin verd més maco tenen.

Els nens i nenes de 4t.


CaixaFòrum Infantil

Moltes són les vegades en les que portar a un nen/a a un museu pot donar peu a diferents comentaris, o bé generar certs neguits, com per exemple: “s’aburriran???!! entendran l’exposició?, l’obra de l’artista és apropiada?…
Nosaltres ens atrevim, i en aquesta ocasió ens apropem a l’obra de l’artista alemany Max Beckmann al Caixafòrum. Creiem fermament que cal sensibilitzar i acompanyar la mirada dels nostres infants encara que la realitat representada sigui un pèl dura.

Ells, els nostres nens i nenes s’apropen als quadres a través de la llibertat de la seva mirada, i tenen la capacitat de tradur, empatitzar i captar els matisos de l’artista. Els colors i les pinzellades esdevenen un llenguatge que és captat pels seus ulls.  Beckmann ens parla de la seva època, va viure la derrota de la Primera Guerra Mundial i va representar amb un cert èxit els anys 20, però malauradament va haver de fugir del règim Nazi i no va poder tornar mai més al seu país.

Iniciem l’exposició amb diferents retrats i autoretrats de l’època inicial. Colors vius i pinzellades vives ens aproximen a la seva realitat. Seguidament ens endinsem a l’exili i tot es converteix en un carnaval ple de màscares.
Ens apropem a la solitud de l’artista, al seu neguit. La paleta de colors canvia: verds, grocs, liles forts i vius ens fan sentir aquesta buidor. Per acabar, dos natures mortes ens reconcilien amb l’artista. En un cert període de calma, ens apropa al simbolisme dels objectes representats. Parlem de la importància de pintar la seva realitat propera, els seus objectes estimats, flors, espelmes, cargols de mar…són alguns dels objectes representats.

Les mirades dels nens/es, atentes i plenes de complicitat capten els colors, es fixen en detalls que a nosaltres els adults ens passen desapercebuts i , sobretot capten les emocions expressades.

Resulta màgic veure i viure el Museu a través de la mirada dels nostres infants. No deixem de fer-ho, sempre és sorprenent allò que rebem de l’obra d’un artista.