Els espais d’aprenentatge representen una organització on l’infant es converteix en el constructor del seu propi aprenentatge, partint del joc, de la investigació i de les relacions amb els companys, tot explorant amb llibertat segons els seus interessos i motivacions. És ell qui pren les decisions i cerca les seves pròpies estratègies per trobar les solucions davant de reptes i situacions que s’anirà trobant, on el mestre es presenta com un guia i observador.
En aquestes primeres edats els nens i nenes volen explorar, assajar, construir, descobrir, fer i desfer, imaginar, provar, aproximar, moure’s… per tant, els espais i els seus materials els han de donar l’oportunitat de dur a terme aquestes accions, i no en solitari, ja que l’aprenentatge no és un acte que es produeixi individualment.
A l’escola, les aules i el vestíbul d’educació infantil, es disposen de manera que els infants puguin fer diferents coses en un mateix temps, brinda moltíssimes oportunitats, imprescindibles dins el context educatiu, com autonomia en l’aprenentatge, capacitat de decisió, aprenentatge per interacció, respecte dels interessos i de les necessitats de l’infant per poder créixer.
L’enriquiment mutu, el fet de posar-nos d’acord, la complicitat amb els companys, el treball compartit, l’organització del que els nens volen fer, compartir rialles, descobriments… són moments que es donen en el procés de convivència i d’aprenentatge.
