Vam començar el curs amb una proposta cultural molt llaminera: anar a veure Mar i cel, el musical més famós de la companyia de teatre Dagoll Dagom, que enguany també ha celebrat els seus 50 anys d’història dalt dels escenaris i que ha repetit l’èxit amb escreix a la seva quarta edició al teatre Victòria de Barcelona (després de l’estrena el 1988 i de les reedicions del 2004 i del 2014).
Hi vam anar en tres tandes: una per a professorat i un parell més per a alumnes de 4t d’ESO i de Batxillerat, organitzades des del Departament de Llengua i literatura catalana i de Clàssiques. I ens va emocionar d’allò més! Tant als novells com als qui repetien de temporada.
Mar i cel és una de les obres més famoses del dramaturg Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 1845- Barcelona, 1924) Poc s’ho esperaria que el seu drama esdevindria un dels musicals de més renom dels nostres temps; perquè, certament, el text original no fou pas concebut com a tal.
La malaurada modernitat dels temes d’aquesta i altres obres de Guimerà (el racisme, la lluita de classes, l’amor impossible entre persones de diferent condició social, cultural, econòmica, religiosa…) ens el situa enmig dels grans escriptors i escriptores de tots els temps, per això es diu que és el Shakespeare de la nostra cultura i esdevé universal per ell mateix. Els seus textos no “passen de moda”: continuen vigents, recordant-nos que la condició humana és sovint tan fràgil com contradictòria en ella mateixa.
Tot seguit, us deixem amb algunes de les opinions del nostre alumnat que proven a bastament la gran experiència que van viure anant a veure i gaudir d’aquest espectacular musical:
“La millor obra de la meva vida!” (Ausiàs T.). “Em pensava que seria un rotllo i em va emocionar” (Nil F.). “M’ha robat el cor” (Sofia V.). “Espectacular!” (Tanit M.). “És una passada!” (Blanca G.). “Meravellosa!” ( Bruna LL.). “No em trec la melodia del cap: preciosa” (Mateu R.). “Ha valgut tot l’esforç i més poder anar-hi” (Yasmina A.). “He al·lucinat amb el vaixell” (Muhammedi C.). “M’ha enamorat” (Akemi S.). “He flipat amb tot” (Miquel G.). “M’he enamorat dels pirates!” (Hanna T.). “M’ha agradat molt” (Laia C.). “M’ha encantat” (Odemar M.). “… no tinc paraules…” (Cèlia F.). “M’he quedat bocabadat amb la destresa dels pirates fent malabars, saltant…” (Jan S.). I així, fins a l’infinit, que diu la cançó.
Ens quedem amb la il·lusió de reveure-la quan hi tornin i també ens hem quedat amb les ganes de poder fer una entrevista a alguns membres de la companyia: anaven molt atapeïts de feina i no han pogut atendre la nostra sol·licitud, però no ens desanimem perquè… potser hi haurà alguna sorpresa el curs vinent.
Amb aquest pensament i amb l’himne dels pirates ens acomiadem des d’aquestes ratlles i aprofitem per a desitjar-vos unes bones vacances a tothom i molt bona nova etapa als qui ja “salpeu cap a noves experiències acadèmiques i/o professionals.”
https://www.youtube.com/watch?v=t87gLXtez-I
“Les veles s’inflaran…
El vent ens portarà…
Com un cavall desbocat…
Per les ones…”
Bon estiu!
Departament de Llengua Catalana i Clàssiques.
