L’alumnat de l’Institut Josep Vallverdú protesta contra l’empresonament de Pablo Hasél i en defensa de la llibertat d’expressió

A iniciativa d’un grup d’alumnes de batxillerat, la confluència entre els dos patis de l’Institut Josep Vallverdú ha estat l’escenari, aquest divendres 19 de febrer de 2021, d’una concentració d’estudiants en defensa de la llibertat d’expressió i contra l’empresonament del raper lleidatà Pablo Hasél.

Desenes d’alumnes s’han aplegat, a l’inici de l’esbarjo, a l’espai indicat on, al temps que s’exhibia una pancarta reclamant la llibertat de Pablo Hasél, s’ha llegit un manifest defensant el dret a la lliberat d’expressió i denunciant l’empresonament injust d’un artista acusat, entre d’altres, d’ofenses a la monarquia.

En acabar la concentració, l’alumnat participant ha penjat la pancarta a l’entrada de l’institut evidenciant el compromís del centre en la defensa de la llibertat d’expressió i de la resta de llibertats democràtiques.

L’alumna de 2n de batxillerat Anna Miquel, medalla de bronze a l’onzena Olimpíada de Biologia de Catalunya

Com ja és tradició, l’Institut Josep Vallverdú va participar en l’Olimpíada de Biologia de Catalunya, que enguany arribava a la seva onzena edició. Un grup de 4 alumnes de batxillerat, valentes i amb entusiasme, es van enfrontar a unes proves que, en aquesta edició, van ser telemàtiques degut a la situació de pandèmia i que plantejaven diferents qüestions relacionades amb la biologia, a ciència de la vida que investiga el funcionament d’organismes i sistemes vius i la seva aplicació en medicina, biotecnologia i gestió del medi ambient.

I diem que van ser valentes i entusiastes perquè acabaven de passar un confinament i havien realitzat la presentació del seu treball de recerca el dia anterior, però tot i així no van renunciar a l’experiència. Cal felicitar-les a totes, i molt especialment a l’Anna Miquel, alumna de 2n A de Batxillerat, que es va classificar entre els 20 finalistes de tot Catalunya, obtenint una medalla de bronze, l’única medalla de la província de Lleida, que li va ser lliurada en una cerimònia que, òbviament, també es realitzar per videoconferència.

Des de l’Institut Josep Vallverdú volem donar la nostra més sincera enhorabona a l’Anna pels seus bons resultats que esperem que continuïn en d’altres àmbits. Coincidint amb l’11 de febrer, el dia de la dona científica, també volem retre homenatge a totes aquestes dones científiques poc reconegudes i desitjar que el nostre centre sigui llavor d’inquietuds científiques que arribin ben lluny.

40 anys d’història del Vallverdú (19): 9N de 2014, el dia en que l’institut va ser col·legi electoral

A diferència de molts altres centres educatius, l’Institut Josep Vallverdú no ha estat mai, en els seus 40 anys d’història, el col·legi electoral on els borgencs i les borgenques han estat cridats a votar. Aquesta funció va assumir-la, després de la seva construcció, el pavelló poliesportiu Francesc Macià i, posteriorment, el nou pavelló de l’Oli. Fins que la primera d’aquestes instal·lacions no va estar completada, les votacions a la capital de les Garrigues es realitzaven a l’espai de l’antiga biblioteca.

Tot i així, com tota norma digna d’aquest nom la de l’espai de votacions a les Borges Blanques també té una exepció: la que es va produir en el marc de la consulta sobre la independència de Catalunya convocada per la Generalitat el 9 de novembre de 2014. La controvèrsia legal sobre la seva convocatòria va fer que el govern català decidís instal·lar els col·legis electorals en edificis de la seva propietat, com és el cas de l’Institut Josep Vallverdú. Així, doncs, aquell 9 de novembre, a diferència del que havia succeït des de la fi de la dictadura franquista, la ciutadania de les Borges Blanques va ser cridada a votar al nostre centre.

La sala d’actes de l’institut va acollir les diferents meses de votació i va ser testimoni de les llargues cues que es van formar, especialment, en el moment d’obertura del col·legi tal i com es pot comprovar en la documentació gràfica que acompanya aquest text. L’aleshores directora, Antonieta Bernat, va supervisar unes votacions que es van desenvolupar amb total normalitat i que van tenir, com demostra la imatge anterior, a l’actual auxiliar administratiu del centre, Joan Mir, com un dels responsables d’una de les meses. També cal destacar el paper de l’antiga administrativa de l’institut, Carme Solé, malauradament traspassada fa pocs dies i també present a la fotografia, que va ser una de les ànimes que més va contribuir a la celebració d’una consulta que havia estat suspesa pel Tribunal Consitucional espanyol.

Tot i la suspensió, aquell 9 de novembre de 2014 un total de 2.841 borgencs i borgenques es van apropar fins a l’institut per participar en la consulta sobre la independència, un gens menyspreable 63% del cens que estava cridat a les urnes. Un 90,3% (2.567) va votar sí-si, un 4,1% (118) sí-no, i un 1,7% (48) es va decantar pel no. També es van registrar 18 vots en blanc. El fet que la consulta estigués adreçada als majors de 16 anys (a diferència de les eleccions habituals que estableixen el dret de vot als 18) va propiciar que fossin nombrosos els alumnes de l’Institut Josep Vallverdú que exercissin per primera vegada el seu dret al sufragi al mateix centre on encara estaven estudiant.

En resum, un dia històric que va convertir, per primera i única vegada, a l’Institut Josep Vallverdú en col·legi electoral d’una consulta que, probablement, algun dia s’estudiarà a les aules del mateix centre on va tenir lloc. Una consulta que podeu reviure visitant aquesta galeria d’imatges del 9N de 2014.

L’Institut Josep Vallverdú, de dol per la mort de Carme Solé, històrica integrant de la secretaria del centre

Aquest dilluns 8 de febrer de 2021 la comunitat educativa de l’Institut Josep Vallverdú ha rebut la trista notícia de la mort de Carme Solé i Espuga, antiga auxiliar administrativa i persona molt estimada a la casa. Arribada a l’institut durant el curs 1980-81, el primer en què el centre va estar en funcionament, la Carme Solé va ser la primera i única responsable de la secretaria de l’Institut de Formació Professional de les Borges Blanques fins que aquest es va fusionar amb el de Batxillerat formant l’actual Institut Josep Vallverdú.

Des d’aquell curs inicial fins a la seva jubilació, l’any 2014, la Carme Solé va estar més de tres dècades al servei de l’institut formant una històrica secretaria al costat de l’Anna Rufié i de l’Antonieta Forteza tal i com recordàvem no fa pas gaire en aquest mateix lloc web. Al marge de la seva activitat professional a l’institut, que compaginava amb la tasca de professora tutora a la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) de Cervera, la Carme va destacar sempre per la seva passió artística.

Llicenciada en Sociologia amb estudis de pintura cursats amb l’Ernest Ibáñez a l’Escola de Belles Arts, la Carme va desenvolupar la seva faceta més creativa en el marc del grup d’artistes Laberint Blau, organitzat al voltant de l’artista alemanya Edith Schaar, establerta a la Floresta. De fet, va ser responsable de la coordinació de l’obra “Edith Schaar. Una vida dedicada a l’art” publicada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs el 2011. En conseqüència, va ser la impulsora de multitud d’iniciatives al costat de reconeguts artistes com és el cas de Gregorio Iglesias.

Més enllà de l’art, però, la Carme Solé va tenir sempre un gran compromís social que va dur-lo a ser vicepresidenta de la Creu Roja a les Borges Blanques i a col·laborar amb diferents iniciatives solidàries com el Banc dels Aliments o la campanya Roba Amiga. Unes iniciatives que sempre va abanderar a l’institut, on se situava al capdavant de totes les activitats solidàries, des de la Marató a la campanya per evitar que cap infant es quedés sense joguines per Nadal.

La cultura popular era, amb l’art i la solidaritat, la seva altra gran passió. Membre de l’Agrupació Sardanista de les Borges Blanques, redactora de la revista “Terrall”, pràcticament no hi ha iniciativa cultural a la capital de les Garrigues que no comptés amb la seva col·laboració. Per si això fos poc, la Carme Solé també va ser, durant uns quants anys, la mecanògrafa de l’escriptor i professor del nostre centre Josep Vallverdú, a qui ajudava amb la seva experiència dactilogràfica i amb el qui l’unia una bona amistat.

Les imatges que acompanyen aquest text, un preciós retrat del Carnaval de 1986, una fotografia de la celebració de Nadal de 1991 amb les seves companyes de secretaria i una altra de la preparació d’una calçotada amb l’Anna Rufié, el 1992, ens il·lustren a la perfecció aquesta passió vital que ha definit sempre la Carme. Una passió que el seu institut, de dol per la seva pèrdua, sens dubte trobarà a faltar però que alhora recordarà per sempre.

Serveixin per fer-ne memòria aquests versos de la poeta Rosa Leveroni a l’obra “Testament”:

Quan l’hora del repòs hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d’un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d’una cala ben fina.
L’olivera d’argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d’oblit d’una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la taca.
I saber-me que sóc en el redós blau
un bri d’herba només de la divina pau.

Descansa en pau, amiga Carme!

L’institut participa a la Fira de l’Oli amb un tast virtual a càrrec del professor Josep Maria Audí

Entre el divendres 5 i el diumenge 7 de febrer de 2021, les Borges Blanques han acollit la tradicional Fira de l’Oli que enguany, fruit de les restriccions imposades per la pandèmia, ha tingut caràcter virtual.

Tot i aquest important matís, l’Institut Josep Vallverdú no ha volgut faltar a la cita més important del sector oleícola català i ha participat en la trobada amb un tast d’olis a càrrec de Josep Maria Audí, professor al cicle formatiu d’Olis i vins que imparteix el nostre centre.

La sessió, que es va estrenar el diumenge 7 de febrer a les 17h, pot visualitzar-se en el vídeo que encapçala aquesta notícia i recull una intervenció molt didàctica al voltant de les categories comercials dels olis que es poden trobar al mercat català.

Esperem que l’edició de 2022 de la Fira pugui recuperar la presencialitat i que l’Institut Josep Vallverdú, com ja és tradició, hi disposi de nou d’un estand per presentar en persona els seus estudis.

40 anys d’història del Vallverdú (18): la celebració dels primers 10 anys del centre

L’Institut Josep Vallverdú va viure un dels moments més crucials de les seves quatre dècades d’història coincidint amb el seu desè curs acadèmic. El curs 1989-1990, el centre estrenava la fusió entre l’antics instituts de Batxillerat i de Formació Professional de les Borges Blanques que, aquell mateix any, s’havien convertit en l’Institut d’Educació Secundària Josep Vallverdú.

Coincidint amb el final del curs acadèmic, el diari lleidatà “La Mañana” es va fer ressò de l’efemèride dels 10 anys d’història de l’institut amb un reportatge a tota pàgina signat pel periodista Melani d’Urgell. Com a dada curiosa, més enllà del repàs que de la situació de l’institut i de la seva primera dècada de vida s’hi feia, cal ressenyar que la redactora va batejar de manera errònia a l’aleshores director, Raül Torrent, a qui va anomenar Ramon. Coses de la premsa…

El professor Raül Torrent, docent de llengua i literatura llatines, va ocupar la direcció en aquell any crucial de la fusió i del desè aniversari del centre. En acabar el curs, va deixar lloc a l’Antonieta Bernat, que des de juliol de 1990 fins a la seva jubilació, el juny de 2020, va dirigir amb el seu singular mestratge el Vallerdú. Un dels darrers actes amb en Raül Torrent al capdavant del centre va ser la celebració de l’Ieslàndia 90, una trobada d’antics alumnes i antics professors que es va realitzar el dissabte 19 de maig de 1990 a la sala d’actes de l’institut.

Aquella festa de retrobament dels qui, durant la seva primera dècada d’història, havien passat pels instituts de Batxillerat i de Formació Professional de les Borges Blanques va tenir en la professora Antonieta Teixidó, aleshores docent de comptabilitat a la FP administrativa a la casa, la seva autèntica ànima. Tot i que va aplegar desenes de persones, la iniciativa no va tenir, malauradament, continuïtat en els anys posteriors. Malgrat tot, l’institut va seguir el seu curs fins arribar a bufar les espelmes del seu 40è aniversari, que no és pas poca cosa!

L’Institut Josep Vallverdú recuperarà la normalitat durant aquesta setmana amb el retorn a les aules de tots els grups confinats

Després d’arribar a tenir 11 classes confinades fruit de la incidència de la tercera onada de la pandèmia de la Covid-19, la setmana que s’inicia el dilluns 1 de febrer comportarà un cert retorn a la normalitat a l’Institut Josep Vallverdú amb la tornada a les aules dels grups que encara estaven confinats.

El dilluns 1 de febrer reprendran les classes presencials els grups de 4t B d’ESO i de 1r del cicle formatiu de Vitivinicultura.

Així mateix, l’endemà, el dimarts 2 de febrer, serà el torn de les aules de 1r A, 4t A i 4t C d’ESO, una circumstància que provocarà que, si no hi ha nous casos positius, tots els grups de l’institut tornin a fer les classes de manera presencial.

Si hi teniu interès, podeu consultar les dades actualitzades sobre els grups confinats al següent quadre.

Dos nous confinaments (4t A d’ESO i 1r del CFGS de Vitivinicultura) eleven fins a 11 les classes confinades al Vallverdú

La confirmació, per part del Servei d’Epidemiologia, del confinament preventiu de les classes de 4t A d’ESO i de 1r del CFGS de Vitivinicultura degut a dos nous casos positius per Covid-19 han elevat fins a 11 les classes que estan actualment confinades a l’Institut Josep Vallverdú.

La tercera onada del coronavirus està tenint un elevat impacte sobre l’activitat docent fins al punt d’arribar a la xifra d’11 classes confinades de manera simultània al nostre centre.

Amb aquests dos nous grups, ja són 22 les classes que s’han hagut de confinar des de l’inici de l’actual curs acadèmic, molt afectat per la pandèmia.

Per tal de consultar la data prevista de retorn a les aules dels grups confinats, podeu visitar el següent enllaç.

Així mateix, recordem que aquests grups seguiran de manera telemàtica (a través del Classroom) el mateix horari que seguien presencialment i que, oportunament, se’ls notificarà la data en que els ha de ser realitzada la prova PCR.

Les classes de 1r A i 4t C d’ESO s’afegeixen a les aules confinades, que ja són 9 de manera simultània a l’Institut Josep Vallverdú

La tercera onada de la Covid-19 està tenint un gran impacte en el funcionament de l’Institut Josep Vallverdú. El dissabte 23 de gener de 2020, s’han confirmat nous casos positius de coronavirus entre l’alumnat del centre la qual cosa ha forçat a decretar el confinament de les classes de 1r A i de 4t C d’ESO, que s’afegeixen a les 7 que ja es trobaven confinades.

Aquests dos nous confinaments fan que ja siguin 20 els grups classe que des de l’inici de curs hagin hagut de seguir l’activitat lectiva des de casa, 9 en el marc de la tercera onada iniciada amb el retorn a les aules després de les vacances de Nadal.

Les aules confinades, d’acord amb el protocol del centre, seguiran l’activitat lectiva d’acord amb el seu horari habitual però de forma telemàtica a través del Classroom.

Cal que l’alumnat i les famílies dels grups classe confinats estiguin especialment atents als missatges que arriben a través del correu electrònic on rebran l’oportuna notificació amb la data de realització de la prova PCR.

40 anys d’història del Vallverdú (17): les grans mobilitzacions estudiantils del gener de 1987

Històricament, l’inici dels estudis a l’institut suposava deixar enrera la infantesa i entrar de ple en l’adolescència i en la primera edat adulta. Una de les primeres conseqüències que tenia passar de l’escola i de l’EGB a l’institut i al BUP o a la FP era adquirir el dret de vaga. Un dret especialment apreciat per l’alumnat però que tot sovint no era gaire del grat de pares, mares i professors. Amb l’arribada de l’ESO, el dret de vaga va ser conservat per l’alumnat de 3r, 4t, batxillerat i cicles formatius però continua sense existir pels més petits de la casa, els qui cursen el primer cicle de l’esenyament secundari obligatori.

Pràcticament no hi ha curs acadèmic on els sindicats estudiantils no realitzin reiterades crides a la vaga de l’alumnat. Tot i que l’Institut Josep Vallverdú ha tingut estudiants conscienciats que s’han adherit al dret de vaga amb ple coneixement de causa, no descobrim res si apuntem que, en la majoria dels casos, les vagues tenen èxit perquè suposen, per als alumnes, poder gaudir, de manera justificada, d’un dia de festa. Les mobilitzacions estudiantils, però, no han sigut sempre així. L’hivern del curs 1986-87 un fort moviment estudiantil va sortir al carrer per protestar contra les limitacions establertes per a l’accés a la universitat, fixades per la prova de la selectivitat i pels numerus clausus, és a dir, el nombre limitat d’alumnes que les diferents facultats establien a les seves carreres universitàries.

L’impacte d’aquelles convocatòries va ser molt gran i les manifestacions es van succeir arreu arribant al seu punt culminant el divendres 23 de gener de 1987, quan la vaga estudiantil i les manifestacions que hi anaven associades van paralitzar el conjunt de l’Estat espanyol. D’entre les imatges més icòniques d’aquelles protestes en destaca la del “Cojo Manteca“, un punk guipuscoà acabat d’arribar a Madrid, que amb la seva crossa es dedicava a destrossar el mobiliari urbà enmig dels enfrontaments en que van derivar aquelles protestes.

Per copsar la magnitud d’aquella mobilització, n’hi ha prou amb veure les fotografies de la manifestació que aquell dia es va viure a les Borges Blanques. Poc habituada a les marxes en senyal de protesta, la capital de les Garrigues va veure com centenars d’alumnes de BUP i de FP de l’actual Vallverdú desfilaven pels carrers de la localitat amb una pancarta que reclamava que “l’ensenyament és un dret i no un privilegi” al capdavant. En la foto que encapçala aquest text, es pot veure el pas de la manifestació per la confluència entre els actuals carrers Santa Justina i Marquès d’Olivart.

Els i les alumnes participants en aquella històrica protesta no en van tenir prou amb manifestar-se pels carrers del poble i, al terme de la seva marxa, van procedir a tallar en ambdós sentits la carretera N-240 al seu pas per les Borges Blanques, generant una cua considerable tal i com es pot comprovar en la segona imatge que il·lustra aquest mateix article.

La manifestació d’aquell divendres 23 de gener de 1987, i molt especialment el posterior tall de carretera, van estar supervisats de manera prudent però constant per la policia local de les Borges, amb el seu característic Suzuki Santana i amb el senyor Faura al capdavant, si bé no es té constància que es registressin incidents.

Si voleu veure algunes imatges d’aquella vaga de 1987, quan fins i tot els carrers de les Borges Blanques es fan fer ressò de les protestes estudiantils, podeu visitar la següent galeria d’imatges on veureu unes fotografies que recorden una època on les vagues de l’alumnat no eren un dia de festa sinó una jornada de lluita en defensa d’un ensenyament públic i de qualitat.