Els dies 8 i 9 de maig hem anat amb l’alumnat de 4t d’ESO al camp de refugiats d’Argelers,
França, per tal de descobrir la gran tragèdia que van viure les persones exiliades
republicanes en acabar la Guerra Civil Espanyola.
A més hem visitat el carrer i la tomba del poeta Antonio Machado, a Cotlliure, que també va
haver de patir la tristesa de l’exili. Allà hem llegit amb recança uns versos seus.
La sortida ha estat molt memorable i emotiva, sobretot a la Maternitat d’Elna i a la platja
d’Argelers, on hem acabat amb un minut de silenci col•lectiu en memòria de les víctimes de
la guerra, especialment els infants.
Us deixem aquesta gran reflexió escrita per l’alumna Olga Jarque de 4tC en acabar la
sortida:
Surto d’una excursió, però és una excursió que és molt més que un aprenentatge… és una
història que hauríem de conèixer tots.
Una història que ens obre els ulls tancats que tenim en escoltar la història del passat. Ulls
tancats perquè som l’única gent que a l’edat que tenim podem canviar el futur sense
adonar-nos-en.
Un consell molt bo d’aquest matí ha estat que les històries són anècdotes que poca gent
té el valor de compartir, però que si no les comparteixes es perdran: les històries han
d’estar presents al dia dia dels joves i quina millor manera d’explicar-les que aquesta.
La nostra guia Assumpta Montellà és una dona empàtica, lluitadora i forta, forta perquè
encara que s’emocioni al recordar cada frase que li deien aquells savis avis del patiment de
la Guerra Civil Espanyola, o encara que per entrar a la platja d’Argeles necessiti algú que
l’agafi de la mà, ha sapigut veure que la millor manera d’explicar part de la guerra civil era
expandir-la per tots i totes els i les joves com jo. Amb aquesta invitació a conèixer aquesta
història, m’emporto una gran lliçó.
Departament de Socials
bonica reflexió d´aquesta alumna, quina gran veritat.