“Èdip regna a Tebes juntament amb la seva esposa Jocasta, la vídua de Lai, el rei mort. Quan la ciutat és colpejada per nombrosos mals, el poble demana ajuda al seu rei i ell els promet venjança. Des de Delfos, Creont porta una mala notícia: qui va matar Lai és el causant d’aquesta tragèdia i només el seu càstig pot salvar la ciutat. Quan mor Pòlib, rei de Corint -al qual Èdip considera el seu pare- arriba la veritat: Èdip és el causant dels problemes de Tebes, perquè sense saber-ho ha mort el seu propi pare, el rei Lai, mentre que Jocasta, amb qui s’ha casat i amb qui ha tingut quatre fills, és també la seva pròpia mare. Quan ell s’assabenta d’això es lleva la vida i el seu fill, davant el cadàver de la seva mare i esposa, s’arrenca els ulls, desesperat, i reclama el càstig que ell mateix va prometre al culpable, per així salvar Tebes”.
Aquest és l’argument de la tragèdia Èdip Rei de Sòfocles, amb adaptació del GRUPO DE TEATRO BALBO de El Puerto de Santamaría, que van veure el dijous 28 de març un grup d’alumnes de 2n de Batxillerat que estudien llatí i grec. Una versió clàssica d’una de les grans tragèdies gregues de tots els temps que convida l’espectador a observar la realitat que l’envolta des d’una visió crítica i reflexiva.
També van veure una còmedia de Terenci, Adelphoi, representada pel grup Clípeo de Mèrida, format per professors i professores de diferents centres educatius d’Extremadura.
“Ctesifó rep una educació estricta del seu pare Dèmeas, mentre que Èsquinus, l’altre fill, és tractat amb molta tolerància pel seu oncle Mició. Èsquinus ha seduït la filla de Sòstrata, Pàmfila, mentre que Ctesifó està enamorat d’una citarista. Per complaure el seu germà, Èsquinus rescata violentament la citarista del seu propietari. Això proporciona a Sòstrata la prova de la deslleialtat del seu futur gendre, mentre que Dèmeas s’adona dels amargs fruits dels liberals mètodes educatius del seu germà. Ara, però, s’assabenta que realment el seu propi fill Ctesifó és l’amant de la citarista. Llavors, canvia la tàctica completament i passa a ser generós amb tothom, a costa de Mició. Èsquinus pot casar-se amb Pàmfila, Ctesifó pot mantenir la seva arpista i Mició pot casar-se amb la vella Sòstrata. Al final, els fills accepten fins i tot el seu estricte pare. Aquesta és una obra de problemes entre pares i fills i de com educar, amb tolerància o amb severitat (manu militari)…”.
