La Meritxell ha celebrat el seu aniversari a l’escola, i li hem preparat una sorpresa molt especial. Ens hem amagat tots darrere d’un moble, hem tancat els llums de la classe i hem encès les espelmes del pastís. Quan ha entrat a l’aula, tots junts hem cridat “Sorpresa!” i l’hem abraçat molt fort per felicitar-la. Després ha bufat les espelmes i li hem tibat les orelles, tal com fem sempre als aniversaris.

Abans de preparar el pastís, però, hem anat al despatx de direcció a preguntar quants anys feia la Meritxell… i hem descobert que en feia 38! Com que els Tabalugues som molt curiosos, també hem preguntat al Sergi i a la Mireia, que eren a l’aula, quants anys tenien ells. Això ens ha fet venir un dubte molt interessant: qui deu ser el o la mestra més gran de l’escola? I el o la més jove?

Quan hem preguntat com ho podíem descobrir, ens han dit que hauríem d’agafar un full i un llapis, anar passant per les classes, preguntar les edats i anar-les anotant. Així que ens hem posat a investigar. Després, amb totes les edats apuntades, hem fet una altra volta per les aules per fer fotografies de les cares, perquè hi ha practicants i mestres a l’escola que encara no coneixem gaire.

Quan ja teníem les fotografies, els noms i les edats escrites, ha arribat el moment d’endreçar tota la informació. Però… sorpresa! La Ivet i la Marta Hervàs ens han complicat una mica la feina, perquè no ens han dit l’edat, sinó l’any en què havien nascut. Així que ara ens toca pensar, calcular i investigar una mica més!

La Mireia ens ha preparat targetes amb els números des del 1968 fins al 2026. Primer les hem col·locat totes en línia al terra, formant una fila ben llarga amb tots els anys ordenats.

Després hem buscat l’any en què van néixer la Marta i la Ivet. A partir d’aquí hem anat comptant any per any fins arribar al 2026. Així, pas a pas, hem pogut descobrir quants anys tenen actualment.

Seguidament hem endreçat totes les fotos dels mestres segons la seva edat, posant-les en fila de la persona més jove a la més gran.

Un cop les hem tingut totes endreçades, hem descobert que l’Adam de pràctiques és el més jove amb 15 anys, i el Toni Tostado és el més gran amb 57 anys.

Aquesta activitat ajuda els infants a comprendre conceptes matemàtics bàsics com la numeració i l’ordre, alhora que treballen la observació, el raonament i la classificació. També fomenta el respecte i la valoració de la diversitat, tot relacionant l’aprenentatge amb persones properes del seu entorn.

Ens visita la Cristina policia per fer-nos una sessió d’educació viària.

Abans de començar, la Cristina ens pregunta pel nostre projecte d’aula, perquè ella també en forma part. Ens fa molta il·lusió explicar-li com el portem. Es posa molt contenta quan li diem que ja hem aconseguit els 1200 €.

Quan comencem la sessió d’educació viària, la Cristina ens porta una catifa gegant d’un carrer. És com una ciutat en petit. A partir d’aquesta catifa ens explica normes molt importants: anar sempre per la vorera, creuar pel pas de vianants i mirar a banda i banda abans de travessar.

També ens explica diferents històries d’uns personatges que fan coses pel carrer. Nosaltres els hem d’ubicar a la catifa i dir si el que fan està bé o malament.

Després fem un petit teatre a la classe. Un grup de Tabalugues es fa passar per un pare, una mare i tres fills que van en cotxe, però comencen a fer coses que no toquen.

La resta de la classe hem d’esbrinar què està bé i què no està gaire bé. Ens ho passem molt bé i alhora aprenem moltíssim.

Per acabar, la Cristina ens porta una cadireta de cotxe i ens explica com hi hem de seure i com ens hem de lligar correctament. Ens diu que és molt important anar sempre ben lligats i que no ens podem oblidar mai de posar-nos el cinturó.

Quan acabem la sessió, la Cristina ens fa un regal molt especial: una motxilla per a cadascú de VilaSegura.

Aquesta activitat ens ajuda a aprendre normes de seguretat vial, a treballar en equip, a pensar i resoldre problemes, a expressar-nos amb creativitat i a valorar la nostra seguretat i la dels altres.

“Llegir ens fa lliures; compartir lectures ens fa companyia.” — Emili Teixidor

Aquest matí ens han visitat els alumnes d’I4 i d’I5 de l’escola Joan Maragall per portar-nos una sorpresa: EL SAC DE CONTES!

Com cada curs, el Sac de Contes viatja per les escoles del nostre municipi, Vilanova del Camí, per gaudir-los en comunitat. Cada escola, aporta al sac un nou llibre, ple d’aventures i aprenentatges compartits entre tots els infants.

En aquesta ocasió, el Joan Maragall ens ha presentat el llibre El Monstre Rosa, una història que parla de la diferència com a valor, de l’amistat i de la importància de sentir-se estimat. Però no ens l’han explicat sencer, ens han dit que Pinotxos i Tabalugues havíem de descobrir com acaba el conte, així que ens hem quedat amb la intriga. Què es trobarà el Monstre Rosa fora del seu país de color blanc, descobrirà nous mons plens de color? Ben aviat ho esbrinarem i us ho explicarem tot.

La nostra pròxima aventura serà portar el sac de contes a l’escola Pompeu Fabra. Voleu saber quin conte afegirem al sac? No us ho perdeu al web de l’escola.

Els darrers dies hem viscut dues experiències molt especials on se’ns ha demanat la nostra ajuda, i això ens ha fet sentir importants, útils i part activa de l’escola.

La primera experiència va ser amb els Patufets. Ens van demanar si els podíem ajudar a escriure unes etiquetes per al conte que han de posar dins del sac de contes. Un dia ens vam trobar i la Núria ens va explicar, juntament amb els Patufets, el conte “Etiquetes”. Després d’escoltar-lo amb atenció, ens van demanar si els podíem escriure les etiquetes perquè les poguessin fer servir quan anessin a explicar el conte a la Baldufa. Ens va agradar molt poder-los ajudar i posar en pràctica tot allò que sabem sobre l’escriptura, pensant en que havíem de fer una lletra ben clara i entenedora perquè l’entenguéssin els més petits de les escoles de Vilanova.

La segona experiència va ser amb les Alícies, que ens van demanar ajuda per al seu projecte. Volien saber quin creiem que era el millor parc del poble per poder-hi posar un hotel d’insectes. Com que som experts i expertes en els parcs de Vilanova, vam pensar que el parc que tenia les característiques més idònies era el Parc de la Tirolina del Parc Fluvial. Ens vam oferir a portar-les fins allà i a investigar plegats quin seria el millor lloc per col·locar l’hotel d’insectes. Aquest matí hem anat tots junts, hem observat diferents espais, hem comparat opcions i finalment n’hem triat un que creiem que serà un molt bon lloc.

Aquestes activitats ens han ajudat a relacionar-nos amb altres grups de l’escola, a cooperar, a escoltar les necessitats dels altres i a compartir els nostres coneixements. Alhora, estan molt relacionades amb el currículum d’Educació Infantil, ja que fomenten la comunicació oral i escrita, el treball cooperatiu, l’autonomia, la presa de decisions, el coneixement de l’entorn i el sentiment de pertinença a la comunitat. Aprenem fent, ajudant i aprenent els uns dels altres, creixent com a persones i com a grup.

«Sol podem fer tan poc; junts podem fer tant.» Helen Keller

Aquest matí hem anat a l’aula de projectes del Mitjans, ens hem tret les sabates i hem notat que l’ambient estava molt diferent. Les llums estaven apagades i només uns petits llumets il·luminaven l’espai, envoltant tot un seguit de materials de la tardor. Tot era molt màgic i tranquil, i amb una música suau de fons hem començat a descobrir, amb calma i curiositat, tot el que hi havia preparat.

Al centre de l’aula hem trobat un mandala gegant fet amb materials del bosc: pals, fulles, pedres… Ens ha agradat molt observar-lo i veure com tots aquests elements, junts, formaven una composició tan bonica. Alguns hem jugat com si fos un circuit i d’altres hem anat fent classificacions amb els materials.

També hem descobert un espai amb castanyes i oueres, on hem pogut classificar, endreçar i fer les nostres pròpies creacions. En un altre racó hi havia una carabassa oberta. L’hem pogut tocar, observar com és per dins i experimentar amb les seves llavors i textures.

Ens ha agradat molt el racó de contes de la tardor, on hem pogut seure tranquil·lament, mirar llibres i deixar-nos endur per les històries. A la taula de llum hem jugat amb colors i transparències, i també hi havia peces de l’arc de Sant Martí de fusta, plastilina i propostes per estampar fulles.

Ha estat una estona molt bonica i relaxant, plena de descobertes i sensacions. Hem après molt sobre la tardor i els seus elements, tot gaudint amb calma i curiositat.

“La curiositat és el motor de l’aprenentatge.” Ken Robinson

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 16 de la vida d’aula.

Una Tabaluga arriba un dia a l’aula dient que ha vist una cosa molt estranya en el vestíbul, on hi ha l’exposició dels números 20. Algú ha fet dues XX en comptes del número 20.

Anem plegats a veure l’exposició plena de creacions del número 20 fetes amb diferents tècniques plàstiques: pintura, collage, fang, cartró… i ens acostem a observar detingudament les XX misterioses que no sabem ben bé què representen. A més ens adonem que hi ha tres infants de l’escola que han fet les dues XX. En una d’elles hi ha escrit “números romans”.

Tornem a la classe i establim una conversa sobre que creiem que deu significar:

• Potser una X vol dir el número 2 i l’altre el 0.
• Jo crec que s’han equivocat.
• No han tingut temps de fer el 20 i han fet dues x.
• Potser no saben fer el número 20.
• S’han equivocat perquè el 20 són dos números i no són lletres.
• Si traiem el 0 i posem una X és el mateix.
• Potser és en braille.
• Noooo, el braille són puntets.
• La X deu ser també un 20.
• Potser ho ha fet un pare i no sap com fer el 20.
• Recordeu que posava en una de les XX? (Mireia)
• Posava números romans.
• I que són els números romans? (Mireia)
• Els números de Rumania.
• No, no són així.
• Potser hi ha diferents maneres de fer números.

Per tal de descobrir que poden ser les XX i els números romans, fem una nota per casa per tal de poder-ho investigar durant el cap de setmana.

La majoria dels i les Tabalugues han investigat a casa que eren els números romans i cadascú ens ha explicat que havia descobert. Finalment hem arribat a la conclusió que els números romans són lletres que també signifiquen números i que les dues XX és el número 20. Per tant els infants que han fet les creacions del 20 amb les XX ho han fet molt bé, i a nosaltres ens ha servit per descobrir i aprendre una cosa nova.

“ La importància és no deixar de fer-se preguntes. La curiositat té la seva pròpia raó de ser”. Albert Einstein