SAC DE CONTES: ENS VISITA EL JOAN MARAGALL

“Llegir ens fa lliures; compartir lectures ens fa companyia.”Emili Teixidor

Aquest matí ens han visitat els alumnes d’I4 i d’I5 de l’escola Joan Maragall per portar-nos una sorpresa: EL SAC DE CONTES!

Com cada curs, el Sac de Contes viatja per les escoles del nostre municipi, Vilanova del Camí, per gaudir-los en comunitat. Cada escola, aporta al sac un nou llibre, ple d’aventures i aprenentatges compartits entre tots els infants.

En aquesta ocasió, el Joan Maragall ens ha presentat el llibre El Monstre Rosa, una història que parla de la diferència com a valor, de l’amistat i de la importància de sentir-se estimat. Però no ens l’han explicat sencer, ens han dit que Pinotxos i Tabalugues havíem de descobrir com acaba el conte, així que ens hem quedat amb la intriga. Què es trobarà el Monstre Rosa fora del seu país de color blanc, descobrirà nous mons plens de color? Ben aviat ho esbrinarem i us ho explicarem tot.

La nostra pròxima aventura serà portar el sac de contes a l’escola Pompeu Fabra. Voleu saber quin conte afegirem al sac? No us ho perdeu al web de l’escola.

UN BOSC D’HIVERN AMB VIVALDI

Les darreres sessions de música amb els Pinotxos han estat molt especials! Hem treballat el nostre projecte de comunitat de manera artística i musical. El punt de partida ha estat l’obra L’Hivern, de Les quatre estacions de Vivaldi.

Primer, vam escoltar la música amb calma, relaxant-nos i fent massatges per sentir millor els ritmes i les emocions que transmet. Després, vam ballar amb tuls al compàs de la melodia, deixant que el cos i la música es moguessin lliurement.

Per continuar, vam crear una obra artística que representa un bosc d’hivern. Amb l’ajuda de llum fosca, vam enganxar paper d’alumini que simulava el fred i la brillantor de la neu. Posteriorment, la vam pintar amb colors hivernals, com blaus, blancs i grisos, i finalment vam afegir una mica de sal per donar-li un efecte glaçat, com si el bosc estigués cobert de gel.

Aquestes activitats ens han ensenyat com la música i l’art poden unir-se per crear experiències úniques. Hem après a escoltar, a moure’ns, a pintar i fins i tot a “congelar” la música en forma d’art visual.

MATILDES AL CAPDAVANT: PATIS BOJOS QUE FAN ESCOLA!

“Quan confiem als infants la responsabilitat de crear, organitzar i cuidar un espai compartit, el pati deixa de ser un lloc… i es converteix en una comunitat.”
Anònim

Els Patis Bojos de “Materials a la Pista” d’aquest divendres van ser molt més que una proposta de joc: van ser una demostració silenciosa —i alhora vibrant— de tot allò que els infants són capaços de fer quan els donem l’oportunitat d’esdevenir protagonistes.

Les Matildes, amb aquella barreja tan bonica d’il·lusió, maduresa i responsabilitat, van preparar un pati ple d’activitats que convidaven a explorar, cooperar i moure’s: dos circuits motrius (un d’ells d’equilibri amb xanques de psicomotricitat, per desafiar el cos i la concentració), un dau gegant amb consignes divertides (“fes una prova física”, “ves a dir una cosa bonica als mestres”…), les bitlles, un dòmino gegant, el Twister, les pales de platja, les xanques gegants, la Punteria a la porteria, saltadors, cordes, hula hops i un munt de materials més que omplien l’espai d’oportunitats.

Però el més extraordinari no van ser els materials ni els jocs. El vertader cor d’aquesta activitat va ser la manera com les Matildes van fer-ho possible, ja que la proposta de gestionar-ho d’aquesta manera va sorgir d’elles mateixes.

Cadascuna d’elles es va situar en una zona, convertint-se en referent, guia i dinamitzadora. Organitzaven els infants dels altres cursos i Comunitats, explicaven normes, resolien petits conflictes, garantien torns i, sobretot, creaven un ambient de joc segur i agradable. Ho feien amb una naturalitat preciosa, com si aquell pati fos, per una estona, una petita societat autogestionada.

A la pista hi havia Patufets, Pinotxos, Tabalugues, Rovellons, Alícies, Tanits, Tintins, Petits Prínceps i Matildes. Quasi 200 nens i nenes jugant en harmonia, moguts per l’entusiasme, la confiança i el respecte mutu. Grans i petits compartint espai, mirades, reptes i rialles; un pati que respirava comunitat.

Els Patis Bojos van demostrar que quan els infants se senten útils i importants, quan poden liderar i cuidar, quan els oferim espais pensats amb afecte i creativitat… el pati es transforma i l’escola es fa més humana.

Una vegada més, elles —les Matildes— ens van ensenyar que educar és, sovint, deixar-los volar.

EXPLORANT LA TARDOR AMB ELS SENTITS

“Quan els infants exploren amb els sentits, el món es converteix en un laboratori de descobertes.” — Loris Malaguzzi

Els Patufets ens han preparat aquesta setmana una sorpresa, una aula sensorial amb elements de la tardor!

Hem anat a l’aula de projectes de mitjans i ens hem trobat tot un món de tardor, amb una llum d’ambient i una música relaxant. L’espai convida a manipular, experimentar, crear. Hi ha fulles a una banda, pedres de colors a una capsa, pedres de riu a un altre cantó, llibres de la tardor amb coixins i una catifa, una carabassa oberta i culleres a dins, una taula de llum amb transparències i pedres, una construcció amb cons i pinyes, i al centre, que crida molt la nostra atenció, un cercle de pals i fustes, com un meravellós mandala.

Hem pogut experimentar durant una llarga estona amb tots aquests elements, de manera tranquil·la, pausada, immersos en un món de creació i inspiració. Hem gaudit de materials de la natura, que ens envolten i que, normalment, no criden la nostra atenció.

Ara ja som més observadors i, quan anem pel carrer o pel bosc, ens agrada observar amb atenció tot el que ens envolta, perquè ara hi veiem moltes possibilitats amb els elements del nostre entorn natural.

Podeu veure totes les fotografies al web de l’escola.

ENS MOVEM, DESCOBRIM I CREIXEM: ELS CIRCUITS DE PSICOMOTRICITAT A LA COMUNITAT DE PETITS!

Com afirma André Lapierre (2015), “els circuits i les situacions motrius organitzades ajuden l’infant a passar de l’acció espontània a una motricitat més conscient i estructurada”.

A l’inici d’aquest curs, hem començat familiaritzant-nos amb els circuits de psicomotricitat amb els Patufets, Pinotxos i Tabalugues. Els circuits ens han permès crear un espai on cada nen i nena han pogut explorar, provar, repetir i superar-se.

A mesura que hem anat avançant en aquests primers mesos de curs, hem adaptat els circuits segons les necessitats i el nivell de cada grup. Hi ha dies que hem proposat recorreguts més senzills, que ens han permès guanyar confiança i seguretat, i d’altres en què hem introduït nous reptes perquè puguin explorar moviments diferents i trobar noves maneres de superar-los.

A través del circuit i del moviment, coneixem millor el nostre cos, millorem la coordinació, guanyem confiança i aprenem a respectar els torns i els companys. Ens adonem que cada repte superat ens fa sentir més segurs i contents. Deixem un seguit de fotografies dels nostres circuits.

Durant aquestes sessions, hem vist com cadascun de nosaltres troba el seu propi ritme, com ens ajudem entre companys, com ens agrada comprovar com som capaços de fer coses que al principi ens costaven una mica més.

A continuació, compartim amb vosaltres més fotografies dels nostres circuits, on podreu veure com ens movem, com gaudim i com aprenem junts.

Abans de finalitzar les sessions, també dediquem moments a parlar tots plegats sobre allò que hem fet: què ens ha agradat més, què ens ha costat una mica, què hem descobert o què voldríem tornar a provar. Aquest espai de conversa ens ajuda a prendre consciència del nostre propi aprenentatge i a escoltar les experiències dels companys. És un moment molt valuós per a nosaltres.

A les fotos que us compartim, veureu una mica de tot això. Són instants que, per a nosaltres, representen exactament el que volem a psicomotricitat: un espai per créixer, descobrir i gaudir junts.

DANSES I CANÇONS DE TARDOR

Aquestes primeres setmanes de trimestre, a les sessions de música, hem estat gaudint molt tot treballant activitats relacionades amb la tardor i la Castanyada.

Hem après i ballat dues danses molt divertides: La Castanyera i Vora el foc. Amb la primera, hem recordat la tradició de la Castanyada tot llegint un conte, disfressant-nos i hem fet els moviments de la castanyera. Amb Vora el foc, hem ballat plegats com si fóssim en una trobada de tardor, escalfant-nos i compartint bons moments. Aquest treball ens ha permès ballar aquestes danses juntament amb tota l’escola durant la Festa de la Tardor; un moment ple de música, castanyes, panallets i alegria, on grans i petits hem compartit el ritme i la il·lusió de la festa!

A més, durant aquestes primeres sessions també hem après una nova cançó d’origen africà molt rítmica i engrescadora: Epo Tai Tai Eh!. Ens ha ajudat a treballar la coordinació, el ritme i la veu, i sobretot ens ha fet moure i riure molt!

Han estat unes sessions plenes de música, moviment i bon humor per començar el trimestre amb energia i entusiasme. Ara que ja coneixem aquestes danses i cançons, estem preparats per seguir descobrint noves melodies i ritmes durant el curs i a preparar-nos per la propera festa! 🎵

ELS PATIS BOJOS ALCEN EL VOL!

“Tot el que vola, per petit que sigui, desperta grans somnis.”
Antoine de Saint-Exupéry

Aquest divendres, els patis bojos han omplert el cel de l’escola de paper i imaginació. El protagonisme ha estat per als avions de paper, i per uns instants, el pati s’ha convertit en una autèntica pista d’enlairament.

A diferents punts del pati hi havia fulls i models amb instruccions per construir avions de tota mena. Els dinamitzadors, els Grans i els mestres han ajudat els més petits a plegar, doblegar i donar forma a les seves creacions. S’hi respirava cooperació, curiositat i entusiasme, i cada vol era un petit repte compartit.

El vent, que també ha volgut participar, ha posat una mica de dificultat a l’enlairament, però també ha fet més emocionant veure com els avions prenien rumb cap a direccions inesperades!

Un altre divendres ple de creativitat, joc i aprenentatge compartit, en què Petits, Mitjans i Grans hem comprovat que, amb un full de paper i ganes de jugar, també podem fer volar les idees.

PARAULES QUE CUIDEN LA CONVIVÈNCIA

“Educar és ajudar els infants a posar paraules al que senten, per així conviure amb respecte.”

La setmana passada vam conèixer les paraules NO i SÍ. Què ens volen dir, per què ens visiten?

La classe dels i de les Pinotxos som un grup molt cohesionat, ens agrada molt jugar junts, fer activitats, sortides, etc. Però, de vegades no ens respectem, dient-nos paraules lletges o, fins i tot, molestant-nos. Altres vegades, no ens volem donar la mà o seure al costat dels nostres companys o companyes.

La paraula NO ens ha d’ajudar a expressar quan no ens agrada quelcom, quan ens molesta o no ens agrada. Hem d’aprendre a dir:

  • No em piquis.
  • No em molestis.
  • No m’agrada el que em dius.
  • No m’agrada que m’empentis.

Després li hem de donar la volta i expressar de forma positiva el que SÍ ens agrada, ens fa sentir bé, expressar el que sentim o pensem, perquè sempre és millor utilitzar les paraules que repetir el que no ens agrada:

  • Sí que m’agrada que m’abracis.
  • Sí que prefereixo compartir.
  • Sí que voldria aquesta joguina.
  • Sí que m’agradaria que em donessis la mà.

Aquest aprenentatge no ha de ser puntual, sinó que l’hem de treballar al llarg de les nostres vides, ja que vivim en societat i ens hem de cuidar entre tots i totes.

Per a poder expressar com ens sentim quan quelcom ens molesta, vam fer un joc. Vam fer dues rotllanes i un de nosaltres es va quedar fora. La rotllana no havia de deixar passar i el o la Pinotxo de fora havia de provar d’entrar com fos. Vam anar rotant fins que tots i totes vam estar fora de la rotllana.

Després vam conversar: com ens havia fet sentir estar fora i no poder entrar, com va ser no deixar entrar a un amic o amiga? Tots i totes volem ser tractats amb respecte i sentir-nos part d’un grup. Per aquest motiu, ens hem de cuidar i fer pinya.

A casa en podem parlar també!

Patis Bojos: imaginació i creativitat sense límits

“Jugar és l’única forma seriosa que tenim per aprendre coses noves.” 

Albert Einstein

Aquest curs, a l’escola ja hem començat els Patis Educatius, i amb ells, els Patis Bojos dels divendres, un espai on petits, mitjans i grans podem participar i fer propostes molt diverses. Aquests moments ens permeten compartir jocs, idees i experiències, i posar en pràctica la creativitat i la cooperació entre Comunitats mentre gaudim del pati.

La primera activitat va ser construccions gegants amb caixes de cartró. Tots els cursos vam participar i vam explorar moltes possibilitats: apilar caixes per fer torres, construir túnels per passar per sota, crear “cases” i forts, amagatalls, cotxes… i fins i tot inventar petits jocs de rol dins de les nostres construccions. Entre riures i converses, vam aprendre a organitzar-nos, compartir materials, ajudar-nos els uns als altres i decidir com transformar les caixes en noves estructures. Va ser increïble veure com petits i grans jugaven junts, aportant idees i col·laborant per aconseguir construccions més originals i divertides.

Al final de l’activitat, Les Matildes, les dinamitzadores del pati, vam recollir tot el material i el vam portar al contenidor de paper, deixant l’espai net i ben organitzat. Aquesta part ens ajuda a aprendre responsabilitat i cura de l’entorn, a més de reforçar el treball en equip.

Aquestes experiències connecten amb el currículum d’infantil i primària, ja que a través del joc els més petits i grans desenvolupen competències motrius, creativitat, cooperació, organització, respecte de normes i capacitat de resoldre problemes, aprenent a compartir idees, adaptar-se a situacions noves i experimentar de manera activa amb materials i companys. Sens dubte, aquests Patis Bojos dels divendres són una oportunitat per descobrir noves idees, riure, aprendre i gaudir de la companyia dels altres, tot experimentant que el joc és una eina poderosa per créixer com a persones i com a grup.

NÚMEROS AMB AMICS I GRAMS AMB SENTIT

“Quan els infants es fan preguntes, el coneixement pren pes.”

Aquesta setmana les TANITS ens han portat una nota demanant que portem 100 g de sucre per tal d’elaborar els panellets de la festa de la tardor. La Toni no hi era quan han vingut les Tanits i, quan li hem volgut explicar, no ens n’hem sortit, ja que no coneixem el número 100 i tampoc sabem què significa la g que han escrit al costat del número.

El primer pas ha estat esbrinar si el 100 és un número molt gran, pel fet que alguns crèiem que el 5 és més gran que el 100. Com sabem que els TABALUGUES estan esbrinant i calculant números molt grans, els hem anat a consultar.

Ens han explicat de forma molt gràfica, que els números que van sols (1,2,3,4,5…) són més petits que els que tenen amics (10, 100…). Com més amics tenen, més grans, així el 100 que són tres números, és més gran que el 10, que són dos. També ens han parlat d’unitats, desenes i centenes… què en saben els Tabalugues de números!

El segon pas ha estat pujar a veure les Tanits, ja que els Tabalugues tampoc saben què significa la g del costat del 100.

La Tanits ens han explicat que la g vol dir grams. I què vol dir grams? Ens expliquen que és per mesurar quant pesen les coses. I per què no escriviu grams? Ens diuen que les paraules científiques s’escriuen així, perquè les entengui tothom, ja que és un llenguatge universal.

També ens han parlat de la bàscula, l’aparell amb què es pesen les coses. Nosaltres en tenim una a la botigueta del passadís, així que decidim pesar el sucre que ja ha portat l’Abel. Tal com ens han demanat les Tanits, la bàscula ens diu un número de tres amics, 115. Tots estem d’acord que el número és més gran que 100. Sembla que comencem a entendre els números grans!

Llavors, la Júlia ens ha dit que ella no pesa grams, sinó quilos. I alguns també hem recordat que, quan anem al metge, ens diu que pesem quilos. Ens agradaria investigar més sobre el nostre pes, perquè és un tema que ens interessa, ja que ens toca de ben a prop.

Llavors, ha sorgit una altra pregunta: I les motos, quant pesen? Pesen més que nosaltres?

Segons sembla, ja tenim projecte, perquè tot el relacionat amb les motos ens interessa molt!

QUANTS PINOTXOS PESA UNA MOTO?