La setmana passada les Alícies vam començar a pensar en la nostra paradeta per poder guanyar diners i així comprar les llaunes que volem fer arribar a l’Associació Mongats. Moltes idees diverses van sorgir, manualitats fetes per nosaltres amb material reciclat o a l’abast nostre però a l’hora útils i atractives perquè cridin l’atenció dels possibles compradors i compradores. La llista és massa extensa, cal ser pràctics i realistes, necessitem descartar algunes ja que serà difícil poder arribar a tot. Ens costa moltíssim descartar! Però finalment ho aconseguim!

Aquesta setmana ja hem començat a donar forma a les nostres idees, primer fent una prova i després engegant tota una cadena de producció. En aquest procés ens hem hagut d’ajudar força, ens adonem de les nostres destresses però també de les nostres dificultats a nivell plàstic. Per sort, ens complementem i de mica en mica els nostres productes van agafant forma.

Divendres vam fer una trobada amb l’Associació Mongats, una trobada que tots i totes esperàvem amb moltes ganes! Vam sortir caminant de l’escola fins a una de les colònies de gats de Vilanova, just al costat del safareig, i allà ens esperaven tres de les voluntàries que s’encarreguen de cuidar els gats que allà hi viuen.

La Manoli, la Montse i la Inés van explicar-nos com s’organitzen així com les feines que fan, va sorprendre’ns molt que no descansen cap dia, de dilluns a diumenge i en horaris diferents s’apropen fins a la colònia per controlar el menjar i els llitets. Però també estan al cas d’avisos que arriben quan troben gats abandonats o quan algun d’ells malauradament té algun accident. Ser voluntari o voluntària és tota una responsabilitat, tenen un compromís ferm i vocació. Durant la conversa vam poder fer preguntes, una justament va ser com podíem ajudar des de l’escola i de seguida van agrair la pregunta, ja que d’ajuda en necessiten molta. Podem fer de voluntaris, de casa d’acollida, però també aportant llaunes amb menjar tovet per aquells gats que es fan grans o per aquells acabats de néixer. Vam compartir amb elles la nostra idea; fer una botiga amb manualitats fetes per nosaltres per recaptar diners i després comprar llaunes. Van posar-se super contentes i van voler saber-ne més. Vam acordar tornar-nos a trobar més endavant i, esperem i desitgem, que l’ajuda que necessiten.

Els dies previs a acabar el segon trimestre, les Alícies vam recordar un dels consells que els agents rurals van donar-nos quan van venir a la classe. Ens van recomanar poder aprofitar fustes, com les dels palets, per fer les caixes niu en lloc de comprar-la, simplement havíem de tenir present que la fusta no estigués envernissada ni pintada i que fos apta per estar a l’aire lliure. Decidim preguntar a casa abans de donar el pressupost a la Lídia, si entre tots i totes aconseguim fusta no haurem de gastar diners!

L’endemà ja teníem la fusta! L’Adriana, l’Aitor, la Jana i en Liam ja ens havien aconseguit la quantitat necessària! Vam decidir llavors posar-nos a marcar les diferents peces que necessitàvem per construir les sis caixes niu, per parelles i amb molta concentració vam anar prenent totes les mides. Abans de l’últim dia del segon trimestre, van endur-se les fustes a casa, ja que els seus pares van oferir-se a tallar-les amb les eines adequades.

Aquesta setmana ja les han portat a la classe tallades i ben polides! Moltes gràcies Jordi, Víctor i Quim!

Ara només ens queda… muntar-les!

Aquesta setmana hem posat en comú les propostes que cada grup ha fet sobre les fustes a comprar per fer les 6 caixes niu. Després de l’exposició de cada petit grup, ens adonem que tenim quatre possibilitats al davant i quatre preus una mica diferents.

“Quina hem d’escollir?” és la pregunta i l’objectiu. Molts argumenten que el preu més car l’hem de descartar, ja que 46,50 € són molts diners i podem aconseguir-ho per un preu més barat. Aquesta idea ens agrada a tots i a totes i ens posem ràpidament d’acord. Continuem mirant els preus i valorem descartar el segon més car que també passa dels 40 €. Ara només ens queden dues possibilitats.

Mirem la diferència entre les dues propostes que ens queden i veiem que no és tan gran, més o menys són 3 €. Alguns creuen que la més econòmica hauria de ser la triada, ja que no ens sobrarà tanta fusta i no la malgastarem. Però d’altres creuen que si ens sobrà una mica de fusta tampoc és tan greu, i si ens equivoquem amb alguna peça potser podríem aprofitar-la. Llavors el Gerard proposa comprar l’econòmica i, si ens equivoquem i necessitem més fusta, comprar un taulell més dels més petits. Aquesta idea ens fa pensar i mirem el preu de la fusta més petita que vam trobar, costa uns 7 €.

“Quin preu ens quedaria si a la proposta més econòmica afegim un taulell petit de 7 €?”, ens pregunta la Cristina. Després de pensar una mica, tots i totes responem: “40 €!”. Tornem a mirar els preus i resumim:

Proposta 1: 36,28 € i ens sobrarà una mica de fusta.
Proposta 2: 33,08 € i no ens sobrarà fusta. Comprarem taulell petit i seran 40 €.

Finalment, acabem acordant que la proposta 1 ens convenç més, és millor tenir una mica de fusta pel que pugui passar i no quedar-nos curts!

*Les fustes petites són més cares que les fustes grans i, per això, ens interessa més comprar-ne de grans. Aquesta conclusió ens ha costat una mica d’entendre, però, segur que quan siguem més grans i els diners surtin de la nostra butxaca, ho acabarem entenent!