UN BON NOM PER LA RÀDIO

Per poder dur a terme aquest gran repte de crear una ràdio necessitem moltes coses així que comencem realitzant la nostra xarxa de coneixements per endreçar totes aquestes necessitats visualment.

Un dels punts amb el que tots i totes coincidim és la necessitat de buscar un bon nom per la nostra ràdio. Per parelles i amb un Chromebook descobrim un mapa de Catalunya amb totes les ràdios escolars localitzades. Decidim dedicar una estona a l’anàlisi dels diferents noms per tal de poder inspirar-nos i pensar amb el nostre. Després posem en comú les nostres recerques i acabem concloent que moltes tenen el mateix nom de l’escola o institut, però que d’altres han triat noms que tenen a veure amb les accions que es duen a terme en una ràdio donant un toc més original.

Se us acut com es podria dir la nostra ràdio?

Mil idees i combinatòries anem escoltant i anotant a la pissarra, al final ens quedem sense espai on escriure! Però cal ser realistes, imaginem-nos davant el micro dient alguns d’aquests noms, són pràctics de dir i entendre? De mica en mica, anem descartant molts dels noms fruit de la impulsivitat i emoció. Finalment, ens queden 6 noms que ens agraden i decidim fer una votació entre nosaltres per descartar-ne alguns més. Observem que tenim 3 noms que ens agraden força i no queda clar quin d’ells és el més triat. Però, un moment, si la ràdio és de l’escola, som les Tanits les que l’hem de decidir?
Tot i que algú creu que sí, la gran majoria pensem que la resta de companys i companyes de l’escola haurien de poder dir el que pensen.

Podem fer unes votacions on voti tota l’escola!

I així sorgeix una gran idea-repte més: proposem un procés electoral per triar el nom de la nostra ràdio!

TONGUE TWISTERS

One day, while we were talking in the circle, some Tanit said something very fast…

Then another Tanit said “Es como un trabalenguas!”. At that moment Laura told Tanits that in English they have the same: Tongue Twisters. Tanits liked the idea and they decided that they wanted to learn some tongue twisters in English. Here you have the first. Can you say it? Tanits can say it vey fast!

JOCS TRADICIONALS

La classe de les Tanits estem descobrint què són els jocs tradicionals, estem veient que molts dels jocs als quals juguem a l’hora del pati i en les nostres hores lliures són molt semblants o iguals als que jugaven els nostres pares, mares, avis i àvies. Així que hem decidit que durant les classes d’Educació física intentarem descobrir els màxims de jocs tradicionals que puguem. Hem començat descobrint com jugaven a les bales, us en deixem una mostra.

LES TANITS VOLEM CREAR LA RÀDIO DEL MARTA MATA

Les Tanits tenim un nou repte entre mans!

Després d’acabar la nostra part del conte col·laboratiu, vam trobar-nos per pensar quin projecte d’aula volíem. Vam recuperar algunes converses del primer trimestre per adonar-nos que els nostres interessos giraven al voltant del món i les notícies, l’Aitor ens va fer memòria recordant el terratrèmol del Marroc del qual parlàvem al setembre amb molta emoció; ens agrada saber que està passant i el perquè. Però, posem sobre la taula una necessitat que per nosaltres és molt important; saber parlar projectant la veu i controlar els nervis quan exposem davant dels altres. Aquest curs promocionem i no perdem de vista aquest moment, tenim clar que hem de saber transmetre i compartir la nostra promesa davant la resta de l’escola i les famílies.

“Quin projecte podríem fer que ens ajudi a millorar la manera com ens expressem davant els altres i alhora ens permeti estar al dia del que passa al món?”, ens pregunta la Cristina. “Podríem fer un telenotícies!”, comparteix el Jon Ruiz. Ens emocionem amb la idea i sumem idees que ens venen al cap. Alguns manifesten que podríem sortir per televisió inclús!

Dies més tard reprenem la nostra conversa, hem pogut madurar les idees inicials i compartim altres punts de vista. Toquem de peus a terra per adonar-nos que no podrem sortir per televisió, almenys no per alguna d’aquestes que veiem des de casa. Pensem en altres mitjans de comunicació que ens ajudarien a treballar les nostres inquietuds i sorgeix la ràdio. Algunes Tanits comparteixen que per la ràdio es poden fer moltes coses, altres expliquen que coneixen altres escoles que en tenen i, sense adonar-nos-en, sorgeix una altra possibilitat. “Podríem fer una ràdio a l’escola!”, diuen alguns.

A la pissarra anem anotant els punts forts de fer un telenotícies i els punts forts de crear una ràdio a l’escola. En qüestió de 5 minuts, la banda de la ràdio ens queda repleta de possibilitats. Ho tenim clar; “Volem crear la ràdio del Marta Mata!”, i el més bonic és que tots i totes estem d’acord! Ràpidament, engeguem la nostra xarxa de coneixements per endreçar totes les idees i propostes que tenim a la pissarra: pensar un bon nom per la ràdio, ubicar-la dins l’escola, comprar el material que necessitem, anar a veure alguna ràdio i conèixer experts que ens assessorin…

I un cop tenim les idees endreçades, passem a l’acció, hem d’aprofitar la il·lusió i motivació del moment! Com ara ja tenim les nostres adreces electròniques personals, agafem Chromebooks individualment i busquem un correu que la Cristina ens ha enviat amb un enllaç per descobrir la ràdio escolar de tres escoles diferents. Ens posem auriculars i anem escoltant els diferents programes mentre a la llibreta anem anotant idees que ens agraden i altres curiositats que podríem aprofitar. Després, les posem en comú en gran grup i prenem nota!

INTRODUCCIÓ ACABADA!

Al desembre vam acabar d’escriure la nostra introducció pel conte col·laboratiu que compartim les tres escoles de Vilanova. Vam poder finalitzar el trimestre ben orgullosos del treball fet!

En tornar de les vacances d’hivern, ens havíem de preparar per presentar la nostra part davant de la següent escola encarregada de crear el nus, en aquest cas, l’escola Joan Maragall. Per això, cinc Tanits van ser les encarregades de representar a tota la classe. La setmana prèvia a la presentació, aquestes cinc persones van haver de preparar-se quina part deia cadascú, després, van assajar davant de la resta de classe i els altres van poder escoltar-los amb l’objectiu de donar consells per millorar alguns aspectes.

El passat dilluns dia 15 de gener va ser el dia de donar el relleu als nois i noies del Joan Maragall. La Marina, l’Ian, el Gerard, la Jana i el Jeffrey van desplaçar-se fins a l’altra escola i van fer una presentació espectacular. Els espectadors van poder fer preguntes relacionades no només amb la introducció sinó també amb la creació de les il·lustracions i dels personatges en volum, o sobre la manera com ens havíem organitzat per treballar.

Tots cinc van coincidir amb què havien passat una mica de nervis, això de parlar davant de tants nens i nenes desconeguts impressionava una mica. Però també estaven d’acord amb el fet que l’experiència havia estat molt positiva!

LES TANITS ENS EXPLIQUEN EL SEU PROJECTE DE DINOSAURES!

Els i les Pinotxos hem rebut la visita de 4 Tanits, el Joel (germà de la Judith), la Valeria, l’Oliver (germà de la Sira) i la Gisela! Estaven d’allò més contents i contentes per haver vingut a la nostra aula!

Ens han explicat que quan eren Pinotxos també van fer un projecte sobre dinosaures! Quina casualitat!! Volien saber si el dinosaure més gran podia cabre a la pista de l’escola. No ens han dit quin és ja que al llarg d’aquestes festes hem buscat a casa quin és el més gran dels 5 que tenim i encara hem d’explicar quin hem trobat!

La informació que ens han donat és la següent:

  • EL DINOSAURE MÉS GRAN FA 40 METRES
  • VAN MESURAR LA PISTA
  • NO VAN SABER SI CABIA O NO JA QUE VA ARRIBAR EL CÒVID

Els i les Pinotxos hem acceptat el repte! Un cop sapiguem quin és el dinosaure més gran i quant mesura, també mesurarem la pista i podrem comprovar si hi cab o no.

També s’han compromès a portar-nos llibres i contes sobre dinosaures que tenen a casa. S’han preparat molt bé tot el que ens volien explicar, repartint-se tota la informació i respectant el torn de paraula entre ells! ELS FELICITEM!

Us anirem informant de com avança el projecte!

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA VISITA!!!

MOMENTS PLEGATS

Aquest divendres, una vegada més, ens hem trobat els i les Tanits i els i les Tabalugues per compartir una estona de lectura. Són moments únics i especials de crear vincles d’amistat envoltats de contes que ens apropen al gust per la lectura.

 

DESCRIBING MONSTERS

As Tanits created a monster to include in their invented group story, we continued inventing our own monsters. You can see that we created interesting monsters: some are funny, some are scary and they are all very different!

Trough different games we also learned all the necessary vocabulary to describe them. Just have a look at our creations!

 

TABALUGUES I TANITS TORNEM A LLEGIR JUNTS

Aquesta tarda, Tanits i Tabalugues ens hem tornat a trobar per compartir una estona de lectura. Avui ens hem organitzat àgilment, ja que tots i totes teníem clar què fer i hem anat a buscar una parella amb qui llegir.

Petits i mitjans gaudim molt d’aquesta estona; els Tabalugues ens sentim recolzats i acompanyats en aquest procés gens fàcil, i les Tanits ens emocionem al sentir que som experts i referents pels nostres companys més xics. A poc a poc va creant-se un triangle perfecte entre els tabalugues, les tanits i la literatura que ens ajuda a donar valor al procés lector que tots i totes estem vivint, cadascú al seu ritme i en moments diferents, però perfectament compatibles perquè tots i totes continuem avançant.

Ens acomiadem agraïts i agraïdes per la trobada compartida esperant amb il·lusió que arribi la pròxima!

DESEMBRE, TOTS ELS NOSTRES SENTITS AL BOSC

Dilluns al matí les i els mitjans vam anar caminant fins al bosc proper al parc fluvial de Vilanova. Aquest cop, però amb una nova proposta amb la qual encetaríem la nostra llibreta de camp.

Som conscients realment de tots els colors que podem veure al bosc? I dels sons que escoltem? I de les olors? I de tot allò que sovint toquem quan juguem? La proposta d’aquest dilluns ens ha permès apropar-nos al bosc a través dels sentits per tal de prendre consciència sobre aspectes que sovint ens passen desapercebuts. De les observacions que hem pogut anar valorant de cada una de les quatre propostes n’hem deixat constància a la llibreta de camp i aquesta novetat ens ha agradat molt.

No hem pogut acabar de realitzar tot el que volíem, escoltar-olorar-observar-tocar el bosc requereix un temps així que al gener hi tornarem per continuar la feina que tot just ha començat!