“Mira profundament a la natura i aleshores entendràs millor tot.”
Albert Einstein
Els Patufets vam sortir al parc del Patufet per recollir fulles i branquetes que havien caigut a terra. Amb molta curiositat, hem observat el terra, els arbres, les fulles i les branques: color, tacte, olor…
(vam posar les fulles a la taula d’exploració i amb les branquetes vam fer la manualitat amb la família del Jacob)
En diferents sessions també hem compartit el material que alguns infants han portat de casa: fulles diferents, pinyes, branques, fruits, pedres… mateial
(amb aquest material tant variat vam poder muntar una instal·lació de la tardor)
Ha estat un treball de descoberta engrescador perquè ens ha permès portar la tardor a l’aula justament de la mà i veu dels mateixos Patufets.
A través d’aquesta proposta, hem afavorit l’observació, la conversa i la descoberta, tot connectant l’experiència viscuda a l’exterior amb el treball a l’aula. La tardor ens regala materials naturals que desperten la curiositat i conviden a aprendre a partir de l’experimentació directa.
Continuem descobrint la natura amb tots els sentits!
“La cultura es transmet vivint-la, no explicant-la.”
Marta Mata
Un dia rúfol i ventós vam sortir al pati. La caseta semblava transformada amb fulles, animals del bosc i fruites de la tardor.
Ben aviat vam descobrir la senyora Tardor que havia vingut a la nostra escola per anticipar-nos tots els canvis que aniríem sentint els propers dies i mesos:
-el cel és de color més apagat
-no veiem tant el sol
-comença a fer fresqueta i mica en mica arribarà el fred
-les fulles dels arbres canvien de color
-la pluja sovinteja
-veiem cargols
-podem anar a buscar bolets
I tot això ens ho va explicar posant les mans a les seves faldilles farcides de butxaques i traient tants elements característics de la tardor. Amb cançons, conte i sorpresa!
Estem alerta. Ens va dir que el seu germà, el senyor Hivern, també vindrà aviat.
La visita de la Senyora Tardor a l’escola és molt més que una activitat estacional: és una manera d’introduir els infants en el ric patrimoni cultural i simbòlic que acompanya el pas de les estacions. Quan els nens i nenes viuen la tardor a través d’elements tradicionals —els colors, les fruites, els animals, els contes i els personatges de la nostra cultura popular— no només observen els canvis en la natura, sinó que també connecten amb un univers de significats que forma part de la nostra identitat col·lectiva.
“La natura és la millor mestra: revela el canvi, l’ordre i la vida.”
Maria Montessori
Durant els mesos d’octubre i novembre hem observat els canvis que la tardor produeixen en l’entorn i a nosaltres mateixos i hem fet un seguit d’activitats, algunes de les quals us en fem mostra.
Durant varis dies vam sortir als patis de l’escola a observar el nostre arbrat com canviava de color, com les fulles queien a terra i com els arbres s’anaven desventint a cop de ventada.
Aquesta acció l’hem fet varis dies per fer-nos conscients de com es produïa la transició. Els primers dies els canvis eren petits i setmana rere setmana van fer-se més evidents: el terra era cobert de fulles, la fresca es notava cada vegada més i el color del cel també va anar canviant. S’ha fet notori com els animals porus s’han amagat.
Vam poder parlar dels colors de la tardor, vam aprendre i escoltar moltes cançons i també ho vam plasmar en paper.
L’aprenentatge dels canvis naturals ajuda els infants a:
1. Comprendre el pas del temps
2. Desenvolupar la capacitat d’observació
3. Connectar emocionalment amb l’entorn
4. Reconèixer la interdependència dels éssers vius
5. Donar valor a la lentitud i al procés
Així doncs, aprendre els canvis naturals no és només un contingut curricular: és una manera de créixer, d’habitar el món amb més sensibilitat i de desenvolupar una consciència ecològica profunda.
“Quan un adult explica un conte a un infant, no només transmet una història; transmet afecte, llenguatge, cultura i mirada.”
Teresa Duran (escriptora i especialista en literatura infantil catalana)
Cada dia, quan comencem la jornada, l’aula s’omple d’una calma especial: són els 10 minuts de lectura amb les famílies. Un petit ritual que, tot i durar molt poc, té un valor immens en el desenvolupament dels infants i en la vida de la comunitat educativa.
Quan un infant s’asseu amb el seu pare, la seva mare o un familiar i obren un conte, passem de la rutina al vincle. La lectura compartida és molt més que desxifrar paraules: és un diàleg d’emocions, mirades i complicitats, un espai segur on el llenguatge i l’afecte es donen la mà.
Des del punt de vista lingüístic, aquests moments són una joia:
els infants escolten un llenguatge ric, viu i expressiu,
amplien el vocabulari de manera natural,
capten estructures i formes que després incorporaran al seu propi parlar,
aprenen a escoltar, a interpretar, a anticipar i a preguntar,
i descobreixen que la lectura és un pont cap al món, ple de paraules que obren portes.
Però, més enllà dels beneficis lingüístics, hi ha una força que cap teoria pot explicar del tot: la força emocional d’un adult llegint a un infant. Una veu pròxima, un braç que envolta, el llibre compartit sobre les cames… Tot plegat crea un vincle que quedarà gravat a la memòria i que ajuda l’infant a associar la lectura amb plaer, seguretat i amor.
Per això, des de l’escola volem fer arribar un agraïment immens a totes les famílies que, dia rere dia, us regaleu aquest temps i el compartiu amb nosaltres. La vostra presència, la vostra veu i la vostra dedicació fan créixer els infants d’una manera preciosa i profunda. Sense vosaltres, aquest moment no tindria el mateix sentit.
Gràcies per fer de la lectura un petit tresor diari. Gràcies per fer comunitat. Gràcies per fer escola amb nosaltres.
“Conversar amb els infants és acompanyar-los en la construcció del llenguatge i del pensament.”
Montserrat Fons
-Quan fa fred el Patufet es posa la samarra.
I el bou? Que porta samarra? Que porta jaqueta el bou quan fa fred?
-Nooo
-Per què no necessita jaqueta?
-Sabeu com es fa la samarra?
El Patufet era fill d’un pastor d’ovelles. A les ovelles els creix molt el seu pèl, i els pastors el tallen quan ve l’estiu i en fan una jaqueta.
El Patufet porta una jaqueta que és pell i els cabells d’un be.
-Sabeu com és la pell i els cabells del be?
-Els bous són peluts com un be?
-Moooooo
-Com s’escalfen els bous?
-Amb la pell
-Els bous tenen una pell com els bens?
-Sí
-Tu estàs d’acord?
-No
-Tu què penses, doncs?
Aquesta és una de tantes converses espontànies que fem a l’aula per exercitar l’escolta activa, la parla, la comprensió i la formulació de preguntes (encara que semblin absurdes) perquè tot té el seu perquè.
El nostre objectiu en aquesta activitat és fomentar una conversa rica: Expressar idees, vivències i emocions, utilitzant progressivament llenguatge verbal… en interaccions amb altres
Un dia, la seva mare preparava el dinar i li faltava una mica de safrà per abocar a l’arròs. En Patufet, tot content, es va oferir per anar ell mateix a la botiga i, tot i que a la seva mare li feia una certa angúnia, per por que el trepitgessin, en Patufet li va dir:
– Tranquil·la, mare. Hi aniré cantant i així ningú em trepitjarà.
I així ho va fer. La mare li va donar un dineret i un cop al carrer, en Patufet va cantar ben fort perquè tothom el sentís:
Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret. Patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.
A la classe dels Patufets no sabíem què era el safrà i per això ens vam proposar anar a la fruiteria a comprar-ne.
Què necessitem?
-vam demanar diners a la secretària de l’escola
-vam agafar una bossa de roba per posar la compra
-vam buscar un moneder per posar els diners
Ens van donar un bitllet de color blau de 20 euros.
L’Aya va ser l’encarregada de portar la bossa i el moneder i ho va fer molt emocionada i responsable.
Quan vam arribar a la botiga del Jordi i la Lourdes vam demanar tanda.
-Qui és l’últim?
I mentrestant vam poder veure les fruites i verdures pròpies de la tardor que tenien a la botiga: castanyes, magranes, mandarines, caquis…
La Lourdes, molt amable, ens va despatxar dos paquets de safrà i nosaltres molt contents amb el nostre objectiu complert vam demanar que volíem mandarines.
-Quantes en voleu?
-Som 17, una per cadascú.
I les vam anar comptant mentre la bossa de l’Aya s’anava fent més gran i pesada.
La Carme va afegir-hi una magrana.
Vam pagar, ens van tornar 14 euros.
I vam tornar cap a escola més cofois que havíem marxat.
A la tarda vam poder fer un got de suc de mandarina per cadascú. El vam beure i vam gaudir fent rodar la fruita a l’espremedora.
L’endemà al matí, després de la lectura amb les famílies, la taula rodona era coberta amb una tela i insinuava ser un amagatall.
A l’estil del pedagog Decroly, vam treballar amb el factor sorpresa:
-Què hi deu haver sota la roba?
I ho vam anar descobrint amb el tacte: posàvem les mans a sota i trèiem el que trobàvem: ara unes culleretes, ara una cullera gran de fusta, ara una olla!, un setrill… i així més i més utensilis i també ingredients: arròs, sa, aigua, oli i el preuat safrà!
-Què farem amb tot això?
-Arròs amb safrà, com el Patufet.
Ens posem mans a l’obra i remena que remenaràs, l’arròs faràs…
El vam preparar i cuinar entre tots i també en vam fer un tastet.
Però això no acaba aquí.
Amb aigua ben calenta i uns fils de safrà vam pintar damunt un paper blanc.
I de la magrana què en vam fer?
Doncs passats uns dies la vam observar: per fora el color, la textura, el pes… i per dins: l’olor, el color i el sabor!
I us hem de dir que ens va agradar tant que no va quedar-ne ni un gra.
Ens va agradar tant anar a la botiga que durant uns dies en vam fer una a l’aula i reproduíem els rols de comprador, venedor, pagàvem, cobràvem, omplíem el cistell… i gaudíem del joc que ens donava.
Aquest reguitzell d’activitats que han nascut del conte del Patufet, ens permeten aprendre vàries competències:
-Desenvolupar formes de raonament i procediments del pensament científic (formular hipòtesis; observar, manipular i experimentar amb aliments, objectes i materials; explorar propietats com ara color, olor, textura, pes…
-Apreciar l’entorn social i cultural proper (visita a la botiga del barri, descoberta d’un ofici, ús de moneda real; experiències de vida quotidiana significatives…
Aquesta setmana els Patufets hem viscut un matí molt emocionant a l’aula de música! Ens ha visitat un alumne de la classe de les Matildes que ens ha vingut a ensenyar… la bateria!
Ens ha explicat com funciona aquest instrument tan espectacular, com es diuen les seves parts i per a què serveix cadascuna. Hem descobert que cal molta coordinació per tocar-la bé, perquè s’han de fer servir mans i peus alhora!
Després de les explicacions, hem pogut gaudir d’un petit concert en directe. Quin ritme! Ens ha agradat molt escoltar com sonava la bateria i veure com la tocava amb tanta energia.
I el millor de tot… hem pogut provar-la nosaltres mateixos! Un per un, hem anat tocant i experimentant amb els sons. Alguns feien ritmes suaus i d’altres més forts —però tots ens ho hem passat d’allò més bé.
Moltes gràcies al David per voler compartir amb nosaltres el seu talent i la seva il·lusió per la música. Ha estat una activitat molt divertida i plena de ritme!
“Quan confiem als infants la responsabilitat de crear, organitzar i cuidar un espai compartit, el pati deixa de ser un lloc… i es converteix en una comunitat.” Anònim
Els Patis Bojos de “Materials a la Pista” d’aquest divendres van ser molt més que una proposta de joc: van ser una demostració silenciosa —i alhora vibrant— de tot allò que els infants són capaços de fer quan els donem l’oportunitat d’esdevenir protagonistes.
Les Matildes, amb aquella barreja tan bonica d’il·lusió, maduresa i responsabilitat, van preparar un pati ple d’activitats que convidaven a explorar, cooperar i moure’s: dos circuits motrius (un d’ells d’equilibri amb xanques de psicomotricitat, per desafiar el cos i la concentració), un dau gegant amb consignes divertides (“fes una prova física”, “ves a dir una cosa bonica als mestres”…), les bitlles, un dòmino gegant, el Twister, les pales de platja, les xanques gegants, la Punteria a la porteria, saltadors, cordes, hula hops i un munt de materials més que omplien l’espai d’oportunitats.
Però el més extraordinari no van ser els materials ni els jocs. El vertader cor d’aquesta activitat va ser la manera com les Matildes van fer-ho possible, ja que la proposta de gestionar-ho d’aquesta manera va sorgir d’elles mateixes.
Cadascuna d’elles es va situar en una zona, convertint-se en referent, guia i dinamitzadora. Organitzaven els infants dels altres cursos i Comunitats, explicaven normes, resolien petits conflictes, garantien torns i, sobretot, creaven un ambient de joc segur i agradable. Ho feien amb una naturalitat preciosa, com si aquell pati fos, per una estona, una petita societat autogestionada.
A la pista hi havia Patufets, Pinotxos, Tabalugues, Rovellons, Alícies, Tanits, Tintins, Petits Prínceps i Matildes. Quasi 200 nens i nenes jugant en harmonia, moguts per l’entusiasme, la confiança i el respecte mutu. Grans i petits compartint espai, mirades, reptes i rialles; un pati que respirava comunitat.
Els Patis Bojos van demostrar que quan els infants se senten útils i importants, quan poden liderar i cuidar, quan els oferim espais pensats amb afecte i creativitat… el pati es transforma i l’escola es fa més humana.
Una vegada més, elles —les Matildes— ens van ensenyar que educar és, sovint, deixar-los volar.
Com afirma André Lapierre (2015), “els circuits i les situacions motrius organitzades ajuden l’infant a passar de l’acció espontània a una motricitat més conscient i estructurada”.
A l’inici d’aquest curs, hem començat familiaritzant-nos amb els circuits de psicomotricitat amb els Patufets, Pinotxos i Tabalugues. Els circuits ens han permès crear un espai on cada nen i nena han pogut explorar, provar, repetir i superar-se.
A mesura que hem anat avançant en aquests primers mesos de curs, hem adaptat els circuits segons les necessitats i el nivell de cada grup. Hi ha dies que hem proposat recorreguts més senzills, que ens han permès guanyar confiança i seguretat, i d’altres en què hem introduït nous reptes perquè puguin explorar moviments diferents i trobar noves maneres de superar-los.
A través del circuit i del moviment, coneixem millor el nostre cos, millorem la coordinació, guanyem confiança i aprenem a respectar els torns i els companys. Ens adonem que cada repte superat ens fa sentir més segurs i contents. Deixem un seguit de fotografies dels nostres circuits.
Durant aquestes sessions, hem vist com cadascun de nosaltres troba el seu propi ritme, com ens ajudem entre companys, com ens agrada comprovar com som capaços de fer coses que al principi ens costaven una mica més.
A continuació, compartim amb vosaltres més fotografies dels nostres circuits, on podreu veure com ens movem, com gaudim i com aprenem junts.
Abans de finalitzar les sessions, també dediquem moments a parlar tots plegats sobre allò que hem fet: què ens ha agradat més, què ens ha costat una mica, què hem descobert o què voldríem tornar a provar. Aquest espai de conversa ens ajuda a prendre consciència del nostre propi aprenentatge i a escoltar les experiències dels companys. És un moment molt valuós per a nosaltres.
A les fotos que us compartim, veureu una mica de tot això. Són instants que, per a nosaltres, representen exactament el que volem a psicomotricitat: un espai per créixer, descobrir i gaudir junts.
Aquestes primeres setmanes de trimestre, a les sessions de música, hem estat gaudint molt tot treballant activitats relacionades amb la tardor i la Castanyada.
Hem après i ballat dues danses molt divertides: La Castanyera i Vora el foc. Amb la primera, hem recordat la tradició de la Castanyada tot llegint un conte, disfressant-nos i hem fet els moviments de la castanyera. Amb Vora el foc, hem ballat plegats com si fóssim en una trobada de tardor, escalfant-nos i compartint bons moments. Aquest treball ens ha permès ballar aquestes danses juntament amb tota l’escola durant la Festa de la Tardor; un moment ple de música, castanyes, panallets i alegria, on grans i petits hem compartit el ritme i la il·lusió de la festa!
A més, durant aquestes primeres sessions també hem après una nova cançó molt important per a nosaltres, molt rítmica i engrescadora: La cançó del Patufet!. Ens ha ajudat a treballar l’a coordinació l’estructura musical, el ritme i la veu, i sobretot ens ha fet moure i passar-ho molt bé!
Han estat unes sessions plenes de música i moviment per començar el trimestre amb energia i entusiasme. Ara que ja coneixem aquestes danses i cançons, estem preparats per seguir descobrint noves melodies i ritmes durant el curs i a preparar-nos per la propera festa!
