Aquests dies hem pogut gaudir un any més de la Setmana de la Convivència. Enguany, sota el nom Posem sobre la taula la neurodivergència. Durant aquests dies hem pogut conèixer, parlar i debatre sobre què és la neurodivergència.
Dilluns tarda hem donat el tret de sortida amb la presentació de la setmana a càrrec de les Matildes, que ens han fet una pinzellada de com ells i elles han treballat el concepte de la neurodivergència. Tot seguit, hem parlat de les activitats que compartirem al llarg de la setmana i hem finalitzat compartint la cançó creada pels Tintins, Benvinguts drets.
Dimarts al matí, petits i mitjans hem escoltat diferents contes relacionats amb la diversitat i ens hem plantejat què és la neurodivergència. També hem dibuixat de forma individual com ens imaginem el nostre cervell i el nostre cor. A la tarda, en grups tots barrejats, de Patufets a Matildes, hem visualitzat vídeos i hem extret conclusions de grup sobre els curtmetratges.
Dimecres hem voltat per l’escola per poder detectar barreres que impedeixen la inclusió al nostre centre: Com podem fer una escola millor? i hem recollit als panells del vestíbul tot el que pensem que podem millorar.
A la tarda, Tanits, Tintins, Petits Prínceps i Matildes han escoltat un testimoni que ha explicat les seves Vivències en primera persona com a neurodivergent, l’Helena Campos.
Dijous ens hem tornat a agrupar com el dimarts i hem estat elaborant petits cors i cervells que simbolitzen la nostra setmana. A la tarda, mentre hem acabat d’elaborar les nostres creacions, les famílies heu pogut trobar-vos i compartir una agradable estona per ConVIURE, tot gaudint d’un bon cafè, un te i unes pastes i amenitzat per l’Aranzazu Palanca.
Divendres, per tancar aquesta extraordinària setmana, hem ballat tots junts a la pista, en companyia de les nostres famílies, i hem cantat plegats la cançó “Benvinguts drets”.
Podeu trobar més imatges a la carpeta 07, de fotografies d’escola.
Al llarg del segon trimestre els Wifis hem anat descobrint alguns dels robots que tenim a l’escola. L’objectiu ha estat aprendre com funcionen per poder-nos convertir en autèntics experts.
Inicialment, vam obrir una conversa sobre el sentit de l’existència de robots. Els Wifis van anar compartint la seva opinió i entre tots vam anar enriquint-nos. Finalment, ens vam quedar amb una idea compartida per tots:
És com tenir una caixa d’eines per solucionar problemes. Ens ajuda a dividir un problema grande en problemas más pequeños, buscar patrones, imaginar soluciones i donar instruccions clares que una persona, un ordinador o fins i tot nosaltres mateixos puguem entendre.
A partir d’aquest moment, hem anat posant sobre la taula els diferents robots: el Tale bot, el Codey Rocky i el Lego Spike prime. La descoberta ha estat molt experimental, via assaig-error, entre uns i altres hem anat compartint el que hem anat descobrint sobre el funcionament dels robots i ens hem deixat emocionar, sobretot quan ens hem adonat que ho aconseguíem!
DESCOBRIM EL TALE-BOT
We discovered Tale-bot, a very cute robot with eyes that has a set of buttons. What are the buttons for? Very carefully we put the robot on the floor and we tried the different buttons. We discovered that there are buttons that move the robot FORWARD, BACKWARDS, TURN RIGHT and TURN LEFT. One button makes the robot dance!
We then looked at the box and discovered different complements that acted like arms. We made the robot draw! Amazing!
In the box, we also discovered different maps that we can use to make the robot tell stories. Yes, the robot can speak!
All in all, a very interesting robot that gave us a lot of ideas!
DESCOBRIM EL CODEY-ROCKY
Hem conegut el Codey Rocky, un altre robot que ha arribat l’escola i que hem de descobrir. Només obrir la caixa hem vist que és molt diferent del Tale-Bot. Per començar, està dividit en dues parts el Codey, que és la pantalla amb els botons, i el Rocky, les rodes. Investigant, hem trobat el botó d’engegar i l’Abraham s’ha fixat que també té una càmera a sota… servirà per fer anar les targetes de colors que hi ha a la caixa? Provant, provant, hem vist que els botons no feien pas res i no ha estat fins que hem llegit el llibre d’instruccions que hem vist que necessitem l’ordinador i un programa especial.
Un cop instal·lat el programa hem començat a provar de veure què s’havia de fer… Hem anat llegint els blocs (que encara no sabem per què són de colors diferents) i els hem anat arrossegant fent, com a la proposta del laberint, una llista d’instruccions. Però el robot no feia res…
Hem vist que calia passar les instruccions a través del cable fins al robot i l’Abraham ha aconseguit que es mogués i digués hola! Però el robot no parava… Què deu haver anat malament? Caldrà mirar les instruccions i refer-les per a arreglar-ho!
“Uala, com has fet que camino?” pregunta el David, “m’ho expliques?”
DESCOBRIM EL LEGO SPIKE PRIME
Despres de coneixer el Tale-Bot i el Codey Rocky, hem descobert que amb el LEGO també podem fer robots que funcionin sols!
Aquest LEGO especial es diu SPIKE i consta, a més de moltes peces i rodes, d’una espècie de caixa amb botons, llums i molts connectors que no sabem ben bé com funcionen. Ens animem a construir cotxes a partir de la base, però ben aviat ens adonem que segurament ens falta alguna cosa perquè, per més que pitgem botons no aconseguim que els nostres artefactes rodin.
Pensant, pensant, recordem el Codey, que només funcionava si li donàvem les ordres amb l’ordinador… Passarà igual amb el LEGO Spike? Mirant la caixa ens adonem que hi ha una adreça web i ens decidim a provar…
Uala! Hi ha totes les peces especials que hi havia a la caixa i descobrim que tenen els noms en anglès: the light matrix, the motor, the color sensor, the distance sensor, the force sensor i el Gyro sensor. Podeu endevinar que fan els peces només pel nom? Nosaltres si!, de fet, si us hi fixeu, s’assemblen molt al català!
Ara només calia investigar per la web a veure si trobàvem les instruccions…
La Laura ens ha guiat una mica (és que la pàgina estava en anglès) però hem vist la pestanya NEW i, al clicar-la ens ha portat a un taulell amb un munt de peces de colors.
Ens hem fixat que cada peça tenia un color diferent, un nom i un logo que estaven associades a les peces especials. Si volem fer avançar els nostres cotxes només caldrà que busquem les peces de motor!
Però, com donem les instruccions? Ens hem fixat que encaixen com un puzle i que la taronja és la peça inicial.
Un cop amb això clar, hem anat investigant i hem aconseguit que els nostres artefactes es moguessin el que nosaltres volíem, s’il·luminessin amb la imatge que havíem dissenyat i que fessin sons! Ha estat molt divertit i interessant!
Avui el Julen ha fet 4 anys! Ens ha portat pa amb xocolata per esmorzar. Li hem cantat la cançó de l’aniversari feliç i hem esmorzat mentre escoltàvem música.
“Yo persigo lo que siento. Esencialmente amo al mundo, creo que es bello. Pienso que el proceso de mirar el mundo es bello y si puedo mostrárselo a la gente a través de mi trabajo, lo hago; si falta algo, que así sea, pero es noble perseguir lo que uno siente.”
David Hockney
Esta semana en nuestra lectura compartida, hemos conocido una nueva tipología de texto: la descripción de un paisaje. A menudo, describir algo que no vemos puede parecer una tarea sencilla, pero se convierte en un verdadero desafío cuando el objetivo es dibujar un paisaje a partir de esa descripción. Esta actividad requirió una lectura pausada y comprensiva, donde cada uno de nosotros pudo visualizar en su mente los distintos elementos que aparecían, así como sus colores y texturas.
El artista David Hockney, con su obra “Un año en Normandía”, fue el protagonista de esta actividad. A través de su mirada única, exploramos la belleza de la naturaleza en primavera. Cada grupo, acompañado por un familiar, fueron leyendo, a la vez que aclaraban las dudas que surgían sobre conceptos de orientación espacial como arriba, abajo, derecha, izquierda y en el fondo.
Una vez que todos nos sentimos listos, llegó el momento de dar vida a nuestra interpretación del paisaje. Comenzamos a dibujar, siguiendo las indicaciones del texto.
Al finalizar, realizamos una comparación entre nuestros dibujos y la imagen del cuadro original, que habíamos mantenido guardada en un sobre. Todos los grupos nos sorprendimos del resultado ya que se asemejaba bastante a la obra del artista.
Una vez más, queremos agradecer a todas las familias que participaron en esta tarde de lectura compartida.
És dilluns i com cada inici de setmana els rovellons estem desitjosos d’explicar les nostres aventures de cap de setmana.
Diversos infants ens conten que han anat al bosc a buscar espàrrecs i, fins i tot, un d’ells ens ensenya un fòssil que ha trobat. En un racó de l’aula hi ha ubicada la imatge del bosc del mas i les paraules d’allò que la família del Rovelló en podia aprofitar: llenya, bolets, espàrrecs, animals, fruits silvestres, pinyons… I és precisament aquest escenari, el bosc, el que ens dona peu a explicar la nova aventura del nostre gosset estimat.
Veiem una imatge projectada a la pissarra digital mentre escoltem la història. Els referents visuals ajuden a contextualitzar i a comprendre un relat on succeeixen diferents accions. Un cop acabada l’escolta és moment de recordar i ordenar els esdeveniments. I un alumne comenta:
– Però a la sèrie de la tele la guineu enganya al Rovelló i no n’atrapen cap!
La curiositat i les ganes porten alguns infants a veure els capítols a casa, avançant-se i, sobretot, sent incapaços de diferenciar el vertader relat de Josep Vallverdú amb l’adaptació per la televisió. Per aquest motiu, en aquest cas, també aprofitem per buscar similituds i diferències, i dur a terme una activitat de comprensió lectora.
EL BOSC DEL MAS
Per la part plàstica, aquesta vegada tenim una proposta ben diferent, fer un mural col·laboratiu del bosc del mas, l’espai on el Rovelló descobreix la rovellonera i corre darrere la guineu.
Per començar, estenem un gran paper d’embalar de costat a costat de l’aula, i ens posem a dibuixar! Aquesta serà la nostra pàgina de l’àlbum col·lectiu. En lloc de triar un dibuix individual, la composició final es convertirà en un mosaic artístic del qual en traurem set cromos.
Cada un de nosaltres comença des d’un punt concret, però aviat veiem qui necessita ajuda en algun moment del procés, qui es mou per l’espai amb curiositat i qui busca inspiració per aportar idees noves. A més dels arbres que ompliran el paisatge, dibuixem el cau de la guineu amb els seus tres forats, les tres fogueres, rovellons, papallones, llebres i esquirols.
No podem oblidar que el Rovelló, durant la seva aventura, travessa un petit rierol. Hi haurà un grup d’infants que s’organitzaran per deixar constància d’aquest moment especial.
A la tarda, afegim color a les nostres creacions amb pintures, transformant el nostre bosc en un espai ple de vida.
El resultat final ens encanta! Sumar creativitat i esforç ha estat fantàstic!
A mesura que avancem en la lectura dels diferents capítols del llibre “El Rovelló”, ens endinsem en noves aventures que ens fascinen cada vegada més. En el capítol titulat “El gall i la tombarella”, el nostre estimat protagonista, Rovelló, continua la seva investigació per descobrir racons desconeguts de la masia.
Un dels espais més intrigants és el galliner, on el gosset, recordant els primers moments d’aventura i el tast d’un ou campestre, intenta sense sort atrapar-ne algun. Aquesta experiència ens recorda el camp d’Aprenentatge de Juneda, on vam tenir l’oportunitat de donar menjar a les gallines i recollir els seus ous.
En aquest capítol, també sorgeix una conversa sobre la por. Inspirats pel Rovelló, alguns infants comparteixen les seves inquietuds envers els animals, fruit de la seva experiència. Verbalitzar aquests sentiments ens ajuda a entendre’ls millor.
A mesura que seguim el relat, descobrim que el Rovelló, decideix fer una tombarella per aconseguir menjar, una de les seves grans passions. Nosaltres també en sabem fer: endavant, enrere, laterals… i ens encanten les que fem al llit elàstic, als matalassos del gimnàs, al pati o fins i tot a la piscina!
Tenim tantes ganes d’ensenyar-nos-ho que anem al gimnàs i provem de fer de Rovellons. Ens ho passem d’allò més bé i recordem que aquesta gran gesta del gosset no serà anecdòtica, sinó que ben aviat el posarà en un bon embolic!
Durant aquests dies, el grup dels Cogombres seguim investigant sobre els aliments i les seves funcions en el nostre cos.
A mesura que avançàvem, ens van sorgir dubtes sobre el significat d’algunes paraules que apareixien en els textos que llegim. Per resoldre’ls, ens vam repartir les paraules per poder investigar-les a casa i després explicar-les a la Rotllana.
Després de diverses sessions, aquesta és la informació que vam descobrir:
Nutrients: Són les parts dels aliments que ens donen energia i ens ajuden a créixer sans i forts. Per exemple, la fruita i la verdura tenen molts nutrients bons per al nostre cos.
Proteïna: És un nutrient que ens ajuda a créixer i a tenir músculs forts. La trobem en aliments com la carn, el peix, els ous i els llegums.
Lactosa: És un tipus de sucre que es troba a la llet i als seus derivats, com el formatge i el iogurt. Algunes persones no la poden digerir bé i han de beure llet sense lactosa.
Calci: És un mineral molt important per tenir ossos i dents forts. El trobem en la llet, el formatge i els iogurts, però també en algunes verdures com els espinacs.
Substàncies: Són els diferents elements que formen part dels aliments i d’altres coses del nostre voltant. Per exemple, el sucre és una substància que fa que els aliments siguin dolços.
Hormones: Són unes substàncies que fabrica el nostre cos per ajudar-lo a créixer i funcionar bé. Per exemple, quan creixem, el cos produeix hormones que ens ajuden a fer-nos més alts.
Calories: Són l’energia que ens donen els aliments per jugar, córrer i fer totes les activitats del dia. Per exemple, els macarrons ens donen moltes calories per tenir energia.
Vitamines: Les vitamines són nutrients essencials que el cos necessita en petites quantitats per funcionar correctament i mantenir-se saludable. Es troben en aliments d’origen vegetal i animal, tot i que en alguns casos també es poden obtenir a través de suplements, com la vitamina D, que el nostre cos pot produir gràcies a la llum solar.
Minerals: Són substàncies que el nostre cos necessita per funcionar bé. Per exemple, el ferro, que trobem a les llenties i els espinacs, ens ajuda a tenir força i energia.
Fibra: És una part dels aliments que ens ajuda a tenir una bona digestió i anar bé al lavabo. Es troba en aliments com els cereals integrals, les fruites i les verdures.
Després d’investigar aquests conceptes, vam tenir l’oportunitat de llegir un article de la revista Cocoter que parlava sobre els nutrients que contenen els aliments i que són essencials perquè el nostre cos pugui desenvolupar-se i créixer de manera saludable.
Per comprendre millor l’article Qui és qui?, hem fet servir la dinàmica “La Classe invertida”. Cada grup s’ha preparat la lectura en veu alta d’una part de l’article i després ha elaborat tres preguntes per poder fer-les als oients i ajudar-los a comprendre millor l’explicació.
La Classe Invertida consisteix en intercanviar l’ordre tradicional de l’aprenentatge: en lloc d’escoltar primer l’explicació del mestre i després fer activitats, l’alumnat es prepara el contingut de manera autònoma i després el comparteix amb els companys a classe. Això fomenta l’aprenentatge actiu, la comprensió profunda dels conceptes i la participació de tots els infants en el procés d’ensenyament.
Aquesta experiència ens ha ajudat a entendre la importància de conèixer quins nutrients necessita el nostre cos per estar sà i fort. Ara sabem que no es tracta només de menjar el que ens agrada, sinó d’intentar tenir una alimentació variada i equilibrada. Així, el nostre cos tindrà tot allò que necessita per funcionar correctament i gaudir d’una bona salut.
Aquesta setmana, el grup de projectes de comunitat dels dònuts hem aconseguit el nostre repte: convertir-nos en saludables!
El nostre grup és l’únic que pertany als aliments considerats com a no saludables en la nostra dieta. En altres sessions ja vam parlar sobre allò que ens feia poc adequats, i quins aliments eren millors per prendre. Així i tot, l’aportació d’un alumne ens va fer repensar el què creiem i adonar-nos que la classificació no és tan senzilla.
Un aliment pot ser saludable o no segons com el facis.
Aquesta afirmació va donar lloc a una nova conversa en què vam reflexionar sobre si era cert o no, buscant exemples diversos. Les patates i la seva preparació a la cuina van ajudar-nos a comprendre-ho, anomenant diferents tècniques de cuina, i coincidint en el fet que si les patates que es cullen a l’hort, que són naturals, les fregim, es converteixen en una opció no saludable.
A partir d’aquí, ens vam fer una pregunta que ens va entusiasmar:
És possible convertir un menjar no saludable en saludable?
I més específicament, si podíem fer dònuts saludables.
La nostra primera tasca va ser per fer a casa; buscant receptes de dònuts amb la premissa de considerar-se bons per la salut; i un cop a l’aula, vam compartir-les amb els companys, explicant els ingredients de cadascuna. Durant l’activitat, vam decidir excloure’n alguna per incloure certs ingredients dubtosos i també ens vam adonar que moltes afegeixen plàtan o poma com a substitut del sucre. Aquesta descoberta ens va permetre tenir clar un ingredient amb el qual segur que comptaríem i que ens aportaria dolçor natural.
I per fi va arribar el gran dia de convertir-nos en pastissers i pastisseres. En la nostra sessió de cuina, vam començar per identificar tots els ingredients i estris necessaris i amb molta cura, vam seguir els passos de la recepta, pesant cada ingredient tal com indicava.
A mesura que els dònuts anaven prenent forma, estàvem més i més desitjosos de provar-los. No obstant això, un cop a la taula, la consigna va ser fer-ne només una mossegada, notar el gust i quedar-nos amb les sensacions i pensaments per poder-los explicar a la resta del grup.
Hi va haver opinions diverses, però en general la sensació va ser de decepció: no eren com s’esperaven.
– Estan “sosos”.
–A mi no m’agrada la civada.
–Està boníssim.
–No sap a res.
En aquest moment es va oferir la possibilitat de posar-hi a sobre xocolata, fet que va canviar l’opinió d’uns quants alumnes, que se’l van menjar de més bon grat.
La tarda va ser moment de continuar parlant-ne i de poder reflexionar per què ens havia passat. Alhora, vam llegir, comptar i escriure els ingredients de l’etiqueta d’un Dònut comprat al supermercat. N’hi havia més de 20! i la gran majoria no sabíem el que volien dir! Cadascú diu el què pensa i entre tots aconseguim marxar a casa amb dues idees clares:
Molts dels ingredients que posen són perquè el nostre cervell li agradi més i en vulguem menjar cada dia.
També hi ha ingredients que fan que no es facin malbé. El dònut comprat es posarà dur i una mica fosc però ja està. (Potser caldrà provar-ho!)
Us animem a fer els vostres postres saludables, ja que menjar bé no significa renunciar al plaer dels dolços!
Aquest dimarts els Rovellons hem anat a Can Papasseit per compartir un matí de jocs amb els nens i nenes de 1r de les altres escoles de Vilanova, Pompeu Fabra i Joan Maragall.
Aquesta activitat municipal consisteix a compartir plegats diferents jocs: construccions grans i petites, jocs d’enginy, trencaclosques, jocs motrius i d’habilitat.
En arribar, hem fet una gran rotllana i l’Ajuntament ens ha convidat a esmorzar coca amb xocolata. Tot seguit, hem pogut anar lliurement per les diferents propostes, jugant amb companys de classe i infants dels altres centres.
Ha estat un matí especial en què ens ho hem passat molt bé. I així ens ho expliquen a través dels seus dibuixos i escrits.
