PRACTIQUEM PER FER LES PROVES DIAGNÒSTIQUES

La propera setmana, la darrera d’un segon trimestre força llarg, és la que l’Administració ha decidit utilitzar per passar les proves diagnòstiques. Aquestes són les que s’han anat anomenant “proves de competències bàsiques” i que com ja ha quedat més que demostrat, el nom no se’ls hi esqueia massa.

Hem agafat alguns dossiers de les proves d’altres cursos, de les diferents àrees disponibles, i ens hem llençat a provar-les. El repte principal, tenir el temps necessari!!!

I per tal de treballar i guanyar en seguretat, confiança i sobretot en VELOCITAT, hem aprofitat situacions reals de la nostra escola per llegir, comprendre, pensar, resoldre problemes i escriure textos. Així hem utilitzat dos exemples: preparar una possible paradeta per un Sant Jordi i guanyar diners per la sortida a Illa Fantasia i reinstal·lar una nova zona ajardinada al pati. La primera no es podrà fer ja que aquest curs Sant Jordi és el primer dia tornant de Setmana Santa i fins ara no ens hi hem pogut dedicar, ni ho podrem fer abans de plegar. La segona tampoc, ja que el tercer trimestre serà tan curt que només tindrem temps de preparar el comiat. Qui sap si aquestes dues propostes es poden dur a terme el proper any?

El proper dilluns comença la bogeria de les proves. Respirarem, somriurem i farem.

CONFERÈNCIA L’ENGINY (IN)VISIBLE

A vegades, estar alerta al que passa al teu voltant et dona sorpreses de gran valor educatiu. Aquesta setmana hem tingut l’oportunitat de participar en la conferència de la M Núria Salán Ballesteros, sobre les dones que han fet grandíssimes aportacions en l’àmbit científic i tecnològic i que ens són grans desconegudes. 

Un dia abans de la xerrada, vam estar descobrint a l’aula que és això de les DONES STEAM. Vam presentar els dos llibres publicats i vam analitzar una gràfica que recollia el % de dones graduades en les facultats de ciències, matemàtiques, tecnologia i enginyeria a diferents països d’Europa. I també vam estar conversant sobre com la manca de models femenins en aquests àmbits és un fre.

La Núria Salán escriu: 

Elles, singulars, úniques necessàries, intel·ligents, treballadores, sumadores i multiplicadores. Es tracta d’escriure el 50% de la història mai no explicada ni publicada, i fer-ho des del principi. D’ensenyar a les noves generacions un respecte per les dones que formen aquesta meitat. De començar a ensenyar a les escoles, des de ben petits, que la història l’han formada dones i homes.”

Això és el que ens ha portat avui a Can Papasseit. Escoltar la veu d’una dona pionera que des de ben petita va creure en les seves possibilitats: “Després de Marie Curie jo seré la segona dona científica més important”

Al final de la conferència, en la pantalla ha sortit una referència que els nostres nens i nenes no han entès: no more Matildas! Aquest joc de paraules ens servirà per repensar de nou la importància del nom que ens representa. Una gran oportunitat tot plegat!!!

EXPERIMENTEM PER RECTIFICAR I MILLORAR LES NOSTRES PRODUCCIONS

Aquesta setmana ens hem iniciat en la comprovació de les normes del nostre llenguatge, per saber si són comprensibles, senzilles i d’utilitat, validar-les o modificar el que convingui. Tots els grups pensen que el seu treball està molt ben lligat i els costa de posar-se en el punt de vista dels possibles aprenents (la resta d’infants de l’escola i les famílies). Hem començat a parlar de com ens imaginem l’exposició-fira i de com donarem accés al nostre material als altres. Però avui, amb les graelles dels ABC fetes i les normes acabades, ho hem experimentat nosaltres. 

Ja en els primers segons han començat a aparèixer dubtes i crítiques. Vaja, crear un llenguatge és més complicat del que ens havíem imaginat! Avui només n’hem pogut provar un. La propera setmana provarem la resta de propostes, per tal de fer-ne una llista de suggeriments per a possibles modificacions. I és que, si nosaltres, que estem tant posats en el tema, hi trobem ambigüitats, quants dubtes es podran generar en les altres persones???.

Aquest és un procés d’autoavaluació molt interessant i imprescindible. Quins canvis són necessaris i com m’enfronto a la crítica d’una feina que hem fet en grup i ens ha costat tant? I és clar tot és important, tant la fita com el camí, però aquí i ara, nosaltres hem de posar atenció i intenció en el procés per tal que la fita sigui un èxit que ens perduri en la memòria.

PER UNA BONA SALUT FÍSICA, MENTAL I EMOCIONAL, HEM DE CONÈIXER EL NERVI VAGUE

Hores d’ara, ningú té cap mena de dubte que si morim és perquè som éssers vius. Dins del Projecte d’aula Preparem el Comiat, aprofitem també per parlar de la importància d’una bona salut física, mental i emocional. Aquesta setmana hem descobert un element del nostre cos humà, molt desconegut: el nervi vague, a partir d’un text anomenat SABOREA UNA VIDA LENTA Y EXTRAORDINARIA. Després de la lectura comprensiva en hem centrat en representar els 8 elements claus per tenir el nervi molt saludable: 

  • desmarcadaLa nutrició, entesa com alimentació, hidratació i oxigenació.
  • desmarcadaEl moviment a l’aire lliure.
  • desmarcadaEl dormir reparador.
  • desmarcadaLa regulació circadiana gràcies a la llum diurna i la foscor nocturna.
  • desmarcadaLa connexió amb nosaltres mateixos/es.
  • desmarcadaLa connexió amb el grup; som éssers socials per naturalesa.
  • desmarcadaLa connexió amb la natura, que es coneix com earthing
  • desmarcadaI la connexió amb alguna cosa superior a nosaltres (propòsit, missió i valors vitals).

D’aquest material hem creat un esquema on reflexionar sobre nosaltres mateixos. I arribat aquest moment ho relacionem amb les accions que ens hem proposat dur a terme, que tenim guardades en els nostres pots personals, per aconseguir la fita que cadascú s’ha definit. Ha estat interessant la conversa generada sobre la nostra tribu que escollim i les amistats, arribant a la conclusió generalitzada que som més afortunats/des del que ens imaginàvem.

ENS INSPIREM EN L’ARTISTA CODY JAMES MENTRE DESCOBRIM LA TÈCNICA “BALLPOINT PEN DRAWING”

Aquesta setmana hem continuat amb les normes de funcionament dels llenguatges que estem creant, però a més, i fruit de les inclemències meteorològiques, que ens tenen una mica atabalats/des, hem experimentat amb una tècnica de dibuix molt divertida. Parlem de Ballpoint Pen Drawing, si bé, nosaltres l’adaptem als nostres mitjans materials. Aquesta experiència és la que documentem en aquest article.

Per practicar la tècnica hem descobert a un artista que la fa servir molt, el Cody James. Hem xafardejat la seva finestra al món, una pàgina web que li serveix de plataforma per donar-se a conèixer i vendre els seus treballs, https://codyjamesbycody.com/, i ens hem inspirat en les seves obres.

En aquest procés hem accedit a la informació disponible en llengua anglesa, i ens hem adonat que, centrant-nos en les paraules clau, podem entendre molt més del que ens imaginem. També li hem posat una edat aproximada, deduint-la dels seus jocs d’infància i els dibuixos animats que explica que mirava de petit. 

I, de nou hem parlat del preu de les obres d’art per concloure que el seu treball és força més assequible per a nosaltres; per poc més de 5€ tindríem una obra d’art autèntica. Qui sap quan valdrà d’aquí a 50 anys? O 100 anys?

Quan hem començat a mirar les seves obres s’ha generat un clima molt interessant. Els Backups tenim ganes de provar-ho, però serà possible generar els efectes i les profunditats que l’artista crea? Per fer-ho més senzill cadascú ha buscat amb els chromebooks una imatge inspiradora i l’ha dibuixada de manera molt superficial, per no deixar rastre. A partir d’aquest moment ha començat el divertimento, fent gargots i superposant els colors, des del més clar al més fosc.  Ràpidament tot ha començat a mostrar-se i l’entusiasme ha anat creixent, veient-ne els fruits de l’esforç. Però el millor premi ha estat, quan ja recolliem, han començat a arribar altres companys i … els GUAU!!! que exclamaven. Una experiència motivadora, sense cap mena de dubte. Probablement ja hem trobat l’artista i la tècnica que mostrarem en la proposta final del Projecte de Comunitat.

COM FUNCIONA UN LLENGUATGE?

Aquesta setmana hem començat a parlar de les normes de funcionament que hi ha en el llenguatge i han sortit algunes paraules que ara prenen un nou sentit, com ortografia o gramàtica. No es tracta de fer-nos experts en lingüística, encara tenim temps per ser-ho! La intenció és reflexionar sobre la importància d’establir unes normes de funcionament comunes i posar-nos d’acord.

De fet, la importància està en adonar-se que sense totes les regles no hi hauria comunicació, tot i que una comunicació efectiva no es redueix a les regles ja que té altres implicacions extralingüistiques com la postura corporal, els moviments que fem mentre parlem, el to, ritme o la intensitat de la nostra veu.  Tots aquests elements formen part del llenguatge i els hem de tenir presents.

Imatge extreta de:  otosarmientogeovanny.blogspot.com/2018/10/diferencias-entre-lengua-linguistica.html

COMPARTINT L’ESCOLA AMB ELS PRACTICANTS DE LA UNIVERSITAT

Com ja sabeu la nostra escola acull a un bon nombre d’alumnes universitaris que fan les pràctiques amb nosaltres. Enguany, les Matildes hem gaudit de l’acompanyament i suport del Joel, durant un període de 5 setmanes.

Aquesta setmana li ha tocat responsabilitzar-se de preparar unes sessions, coherents amb el que estem treballant i amb el com ho estem treballant. 

Per dimarts a la tarda (de la setmana sense pantalles!!!) ha preparat, amb l’ajut de l’equip de mestres, una notícia i un article per fer un debat sobre l’Apocalipsi tecnològica. Val a dir que de primeres tots els infants van creure la notícia presentada (elaborada a partir de la IA) i després van respirar alleugerits quan van descobrir que era falsa i creada per la intel·ligència artificial amb ajuda humana, és clar. També han creat uns contes col·laboratius que més tard vam compartir.

A més com que la seva especialitat es basa en l’atenció a la diversitat, ha preparat una tasca per dimecres en el Projecte de Comunitat, els Wifis, on s’ha encarregat d’un grup mentre imaginaven com funciona un rellotge per dintre, per acabar obrint-lo i descobrint els engranatges.

Per avui dijous ha preparar una tasca pel projecte “Preparem el comiat!” que recull tradicions antigues i d’arreu al voltant de la mort. De la lectura i conversa sobre el tema han hagut de respondre a unes preguntes de manera individual a la llibreta. Aquesta és una tasca pròpiament de comprensió lectora on a més d’haver preguntes, on la resposta la trobem directament al text, també n’hi ha d’altres que hem de deduir o inferir.

LA IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ

Els Backups seguim treballant al voltant del llenguatge com a element important en les relacions humanes, però també amb les màquines i l’entorn que ens envolta. Codificar i descodificar, descobrir llenguatges i formes de comunicació és el nostre pal de paller al voltant del que gira tot el nostre treball. 

Hores d’ara ja hem hem descobert la xarxa secreta de la natura, les línies de Nazca, els jeroglífics egipcis, alguns llenguatges de programació, el codi Morse, el codi de Signes i l’Esperanto. Ara hem presentat la taula periòdica dels elements químics i també l’ADN, mentre maquinem i experimentem, com apropiar-nos-els i transformar-los de manera creativa i plàstica.

Però a més ja ens hem organitzat en quatre subgrups i cadascú està dissenyant una proposta de llenguatge per compartir amb la resta de l’escola. Tots ells han decidit crear un abecedari amb un codi de símbols particular que en aquests moments estan creant. El proper pas serà confegir el sistema de normes i funcionament propi.

ESCRIVIM UN CONTE SOBRE LES NOSTRES SUPERCAPACITATS

Com ja sabeu amb la Matilda vam inventar el nostre superpoder especial que vam decorar utilitzant un patró geomètric de fons. Ara, amb el Projecte de Comiat i la descoberta de la neurodiversitat hem recuperat la feina d’inici de curs sobre les fortaleses per treballar sobre les nostres capacitats i habilitats.

Amb la presentació del llibre La fàbrica d’etiquetes, d’Emma Piquer i ECG Calle hem parlat de com les etiquetes que tots i totes portem al damunt a vegades ens poden ser un fre però d’altres una oportunitat, i des d’aquesta perspectiva estem treballant. Primer, entre totes, vam compartir quines etiquetes veiem dels altres companys i companyes. Després vam pensar en quines ens havíem fabricat nosaltres mateixos o les nostres famílies. De totes les etiquetes en vam escollir algunes per fabricar-nos un punt de llibre, al qual hi vam penjar una creació artística feta amb llanes.

També a l’aula hi trobareu penjades unes etiquetes diferents. Amb aquestes ens hem proposat un repte personal. Cadascú ha decidit quina capacitat o habilitat vol treballar-se per créixer, l’ha definit i estem elaborant una llista de petites accions a poder dur a terme per aconseguir el repte amb èxit. Aquestes accions que poden ser: jugar un dels dies del pati amb companys amb qui normalment no jugo, o assegurar-me que en algun moment del dia aixeco la mà per fer alguna aportació al grup, o saludo sempre quan acabem els partit de futbol a tots, guanyi o perdi, o…n’hi ha una bona llista per a cadascú!!!! El proper pas és escriure aquestes accions i posar-les en els pots personals que hem decorat.Però ara estem creant un conte del recull dels nostres superpoders reals, les nostres supercapacitats. Gràcies al llibre de la Susanna Isern i la Rocío Bonilla titulat El gran llibre dels superpoders, ens hem inspirat per crear-ne un que ens representi. Cadascú ha començat a elaborar una creació de text on es descriu a si mateix i a la seva supercapacitat, on explica què fa amb aquest superpoder i on projecta també el desig d’intervenir en la vida dels altres d’alguna manera. Passat, present i futur. Amb els textos de tots i totes confegirem el nostre propi conte que il·lustrarem amb diferents tècniques . Això ho deixem per d’aquí uns dies més.

DESCOBRIM LES KARUTA

Els portuguesos van ser els primers europeus que van arribar al Japó, ara fa més de 400 anys. I com que els mariners passaven moltes hores mortes en les seves travesses, sempre duien un joc de cartes a l’equipatge. Va ser així que les baralles de cartró, amb 48 cartes de dibuixos diferents, van desembarcar al Japó. Sentida amb orelles japoneses, la paraula portuguesa carta es va convertir en…KARUTA!. Aquell nou joc va causar furor. En un primer moment, els japonesos van copiar les cartes, però ben aviat van adaptar el disseny als seus gustos. També van barrejar les cartes amb un passatemps antic que els seus nobles practicaven des de feia 500 anys, el Kai-awase, que es jugava amb dotzenes de petxines pintades i calia trobar l’única parella correcta…com un joc de MEMORY!

Per entendre-ho millor i copsar la gran popularitat que encara té aquest joc on es barreja també la poesia, ens hem documentat amb un parell d’exhibicions de les competicions que es fan.

Les Matildes n’hem fet una proposta pròpia adaptada al tema que tenim entre mans. Hem repartit la classe en 6 grups i cadascú ha elaborat la seva proposta de Karuta basant-se en els temes que estem treballant. Un grup s’encarrega de presentar què són els éssers vius i els éssers inerts i presenten exemples amb els noms científics i populars, en català, castellà i anglès; un segon grup es centra en la funció vital de la nutrició, en els depredadors, depredats i carronyaires i descomponedors; el tercer planteja la funció vital de relació i tot allò que té a veure amb els sentits d’animals i plantes, per tal de relacionar-se amb el medi que els envolta; el quart parteix de la funció de la reproducció, la sexual i l’asexual; el cinquè ha preparat propostes al voltant de qüestions més filosòfiques, per què vivim?, per què morim?…; i l’últim grup ha fet una recerca i tria d’antics rituals, oficis, imatgeria i acudits al voltant de la mort. 

Per fer aquesta feina han elaborat un document amb taules on anar aparellant la informació escrita amb les imatges que la representen. No ha estat un procés senzill. Primer ha calgut buscar la informació i crear els 24 textos (cada grup) on s’exposa de manera clara. Paral·lelament han necessitat buscar les 24 imatges adients per fer-hi la correspondència, i no val qualsevol, ha de ser clara i inequívoca.

Posteriorment hem imprès les cartes, les hem sobreposat en una plantilla dissenyada expressament i les hem enganxat en unes cartolines, per retallar i plastificar. En el moment de documentar aquesta tasca només un grup les té acabades i s’hi ha posat a jugar. Els altres ho tindran molt aviat. I és que quan volen… s’hi esforcen de valent.