“Hubo un tiempo en el que el Himalaya fue un espacio blanco en los mapas, un crucigrama de montañas sin completar, habitado por pueblos milenarios de idiomas extraños. Un día de 1852, el Servicio Trigonométrico de la India dio la noticia de que se había descubierto la montaña más alta del mundo. 

Elisabeth “Nina” Mazuchelli.

Segons el currículum, l’alumnat de primària hauria de ser capaç d’utilitzar mapes, plànols, croquis i altres representacions per localitzar elements del medi, interpretar diferents tipus de representacions cartogràfiques, entendre conceptes espacials bàsics i relacionar l’espai geogràfic amb altres elements (paisatge, població, medi físic, factors naturals i humans), com a part de l’educació en medi natural i social.

El grup dels SHERPES, aquesta setmana hem continuat l’ascensió a les grans muntanyes del planeta. Les hem situat en els diferents continents i ens hem començat a fixar en els mapes, amb detall. Primerament, hem fet una pluja d’idees sobre el què sabem, compartint-les en rotllana, per poder anar endreçant i estructurant el coneixement. Què són, per a què serveixen, quins van ser els primers dels quals es té notícia… Hem parlat de tres tipus de mapes: els físics, els polítics i els temàtics i n’hem vist les similituds i les diferències. Després hem centrat el focus en la llegenda que acompanya un mapa. Així hem començat a posar sobre la taula l’escala dels mapes.

Posteriorment, els he presentat un petit documental, amb anglès i subtitulat en anglès, que ens explicava el com passar de l’esfera al pla, descobrint les projeccions i els interessos que hi ha al darrere de les diferents maneres de veure el món. Els ha sobtat descobrir com, en els mapes del món que més estem acostumats a veure, hi ha tanta distorsió, equiparant Groenlàndia amb el continent africà. De tota la conversa al voltant del material audiovisual, hem descobert l’expressió Tercer Món i amb ella hem iniciat un nou camí de recerca que ens durà a la descoberta de la història de la geografia i el significat de les expressions que s’utilitzen: primer món, tercer món, segon món, països rics, països pobres…

No es más quién más alto llega, sino aquel que influenciado por la belleza que le envuelve, más intensamente siente.

Maurice Herzog

Aquesta setmana hem tornat a fer conversa al voltant de com fer recerca d’informació per tal de millorar les nostres descobertes sobre els i les Lapons, Maorís, Quítxues, Chis i Sherpes .

Posteriorment, hem elaborat unes xarxes de relacions o llistes sobre què sabem del món. En sabem tantes i tantes de coses, que el problema està a decidir per on començar. I així hem passat bona part de la sessió: pensant i repensant; cercant en les profunditats de les memòries; enfrontant-nos a la por del paper en blanc; i fent-nos el propòsit, d’amagat, de buscar informació a casa, quan sigui l’hora de dinar, per sentir-nos més segurs a la tarda. 

I sense acabar d’abocar tota la informació, hem compartit el que estàvem. I sí, sabem molt més del que hem recollit!!! Uf, quin descans, tots i totes estem si fa no fa!

Però a més d’aquestes xarxes o llistes, sense avís previ, els he demanat que dibuixin el mapa del món i aleshores un cert pànic mig embolicat de vergonya s’ha apoderat del grup. No sé, no sé…!!!

És com quan aprenem a caminar, ningú és capaç de passar del gateig a córrer una mitja Marató.  Ara som conscients que ens cal descobrir i mirar mapes, i també descobrir i remirar uns llibres estranys, que hi havia abans a moltes cases, que es diuen altes.  El domini del món digital fa que coneguem el món físic parcel·lat i, en moltes ocasions, sense la percepció i informació que ens donen les escales i llegendes dels mapes.

El final de la sessió del matí ha estat una conversa col·lectiva iniciada a partir de la pregunta:

 I nosaltres, quan tenim la necessitat d’abraçar a algú? 

Així han sortir idees com: quan estimem, quan estem feliços, quan necessitem ajuda, quan tenim confiança, quan ens coneixem.

I doncs, què ens cal per abraçar el món? 

Conèixer-lo!!!

Apa, som-hi Sherpes! 

Per la tarda hem descobert, gràcies a la notícia aportada per la Bet, la mort del darrer home que va participar en l’expedició que va fer el cim de l’Everest l’any 1953. Hem llegit l’article i hem començat a mirar el documental que n’explica l’expedició i ens presenta una polèmica: van ser la primera o l’expedició del 1924 hi va arribar abans, però no en van tornar vius?

I amb la mirada posada a l’Everest i a l’Himàlaia ens sorgeixen preguntes interessants. Com se sap quant mesura una muntanya?  Com se sap per quina pujar, si aparentment semblen iguals? I per què calen permisos? I el Kilian Jornet ho va fer sense oxigen, com ho va fer?

La setmana que ve, continuem en clara ascensió!

“El meu pare diu que hem d’aprendre del comportament dels ocells. Els ocells són tan llestos que agafen el millor del nord i el millor del sud”

Binta

Avui a projecte de Comunitat, ens hem centrat en l’ús de l’estratègia de les Notes Cornell per prendre apunts. Per fer-ho em tornat a veure el curtmetratge de Binta y la gran idea, de Javier Fesser. És un dels 5 curtmetratges que formen part de la pel·lícula produida per Tus ojos: En el mundo a cada rato, del 2007, on 5 directors mostren la seva visió sobre les diferents realitats que afecten la infància. És una pel·lícula vinculada també al treball que UNICEF fa per tot el món.

Hem vist la pel·lícula parant-la, conversant sobre les imatges i compartint les nostres interpretacions de les paraules i accions que s’hi recullen. La dualitat entre la vida real i l’obra de teatre que hi representen és colpidora. Un teatre com a element transformador de la societat, ja que ajuda a analitzar i reflexionar sobre les injustícies. 

Trobar quina és la gran idea, no ha estat fàcil. Ens passa per davant dels ulls, però no ens sembla possible. Estem tan segurs que som el centre del món que ens costa d’imaginar que no tothom ho vegi així.

«Si seguimos el camino que el primer mundo nos marca corremos el riesgo de que los hijos de nuestro hijos se queden sin peces, sin árboles, sin aire…y en el afán de acumular bienes nos lleve a perder el sentimiento de solidaridad y que el miedo a perder las riquezas acumuladas nos lleve a destruirnos entre nosotros. Es por ello que quiero aportar mi pequeño grano de arena, solcito iniciar los trámites de adopción de un niño tubab. Ya destetado, a ser posible, para que pueda aquí desarrollarse como persona y adquirir los conocimientos necesarios para ser feliz en nuestra humilde comunidad». (De la carta que el padre de Binta entrega a las autoridades)

Després d’haver vist en detall el curtmetratge, hem parlat de les nostres idees sobre l’Àfrica i el perquè hi ha tanta gent que necessita marxar del seu país d’origen. Ha estat curiós com majoritàriament pensem en persones de pell clarament fosca, que viuen en tribus en llocs on fa molta calor i hi ha molts animals i plantes. Llocs amb pobresa, persones mal vestides, que potser passen fam, on hi ha guerres i molta injustícia, on no tothom pot anar a l’escola i on les dones no són tractades amb respecte. I ha estat curiós descobrir com se sorprenen en adonar-se que les persones que venen del Marroc també són de l’Àfrica i no són de pell tan fosca.

Pel proper dimecres preguntarem a les nostres famílies d’on venen els nostres ancestres. I recuperarem la pregunta: per què hi ha gent que es veu obligada a deixar el seu país i la família, i arrisca la vida al mar?