XOCOLATA A DOJO!!!!

Després de l’aturada necessària per poder tirar endavant, avui hem començat la sessió dolçament. Teníem un repte, repartir-nos les xocolates, pensant matemàticament tot relacionant-ho amb les àrees. Si l’objectiu és menjar-nos la xocolata, hem de mesurar l’àrea o el perímetre? A partir d’aquí s’ha generat una interessantíssima conversa. El Guim ha afirmat que cal calcular l’àrea de la rajola i després dividir-ho pel nombre de persones que som. Si mesuro un costat i l’altre i els multiplico puc saber l’àrea. La Iris ens ha dit que cal obrir la xocolata, comptar les preses que hi ha, per tal de dividir les àrees. I el Jordi ens ha puntualitzat que entre presa i presa hi ha un tros que també es menja. També ens hem adonat que no totes les marques pesen igual. Així que hem optat per centrar-nos en les dues que sí pesaven el mateix: la Milka i la del Bon Preu. Les altres han estat delicioses extres. 

En un segon moment se’ns ha obert un nou camí de reflexió. Resulta que en unes hi havia 24 preses i en les altres 30. Menjaran el mateix uns que els altres?. La primera reacció ha estat d’un No rotund, que ens ha fet trontollar. Però ràpidament han anat apareixent els SÍ. Si el pes és el mateix i ho hem de repartir entre els mateixos, és clar que sí. Serà que les preses són de mides diferents, o els espais intermitjos, o el gruix. Ufff! per un moment he pensat que calia tornar a començar!.

Després de les converses ens hem menjat l’objecte d’estudi. Ha estat un matí dolç ple de preguntes i reflexions. Ara que ho tenim a la panxa sembla que ho tenim més clar.

I a la tarda hem començat a aplicar-ho. Calculem l’àrea de l’aula?

A vegades ens cal fer un pas enrere per poder seguir endavant amb força i amb sentit. Això és el que portem fent bona part d’aquest trimestre a l’aula de Massagrans, pel que fa a l’aprenentatge significatiu de les àrees i les potències. Doncs sí, el curs passat ja ho vam treballar. I a més vam fer uns quants exercicis (no pocs) per calcular àrees i perímetres de rectangles, quadrats i altres polígons que es poguessin descomposar en els dos primers. Però a l’inici d’aquest curs ens vam adonar que no ho teniem gens clar, no pas com aplicar uns càlculs sinó el perquè d’aquests. Així que després de moltes hores de reflexió individual i converses col·lectives hem fet uns passos enrere per guanyar perspectiva.

A l’aula hem introduït els fulls amb quadrícula per treballar de manera sistemàtica en ells, la representació de les figures i els cossos geomètrics, i sempre acompanyats dels regles. Hem buscat moltes maneres de poder resoldre com fer els càlculs: amb l’ús dels nombres, dels dibuixos, de la quadrícula i de les paraules.

En aquest moment estem elaborant unes propostes de treball que ens estan ajudant a clarificar idees en aquest sentit. Per un costat tenim uns jocs per construir representacions amb l’ús de figures geomètriques. Per un altre tenim els tangrams. També disposem d’una proposta on construir a partir de cm² figures que després compararem. I a més tenim un joc on, amb miralls, reproduim i construim models geomètrics.

Seguirem treballant amb una agradable sorpresa pel proper dilluns. Entendrem per sempre el concepte d’àrees? Segur que sí i a més en guardarem un dolç record.

Marta Hervàs

Avui 18/11/2022 hem fet una festa dels drets dels infants.  Hem sortit de l’escola a les 9:00 y a sigut una mica diferent ja que no hem anat amb els companys de classe si no que hem anat amb Tanits. La festa ha sigut a Can Muscons  i hem arribat a les 9:30. Hem anat totes les escoles de Vilanova del Camí  de 1er a 6é. 

Quan vam arribar a Can Muscons  vam esmorzar, i ens van organitzar. A primera fila hi havia els de 1er i a ultima fila els de 6é, i com els de 6é era l’últim any a l’escola ens van dir que ens posessim al davant per ballar i jugar al joc de fer el que ens  digués el músic, el Jaume Barri.

I després vam tornar a l’escola.

Ylena Andrade

LES GRÀFIQUES

No és menys cert que el món de les imatges ens aclapara, però estem segurs d’entendre el que ens mostren?. Amb aquesta proposta hem iniciat un camí per l’anàlisi, comprensió, interpretació i elaboració de gràfiques que ens mostren informacions sobre dades estadístiques, descobrint i fent ús del paper mil·limetrat. El diari “Ara”, ens ha ofert una possibilitat que l’hem entomat amb energia gràcies a un article sobre l’atur al mes d’octubre en els darrers anys. Les dades es mostraven utilitzant dos representacions: una de totals amb una gràfica de barres i una informació afegida en una corba indicant l’evolució.

Després de comprendre les dades de l’article ens hem fixat molt bé en les informacions recollides i hem analitzat com està construida i el perquè. Podem nosaltres reproduir la gràfica amb el paper mil·limetrat? Aquest ha estat un altre repte amb la intenció de descobrir la guia del paper i l’ús acurat del regle, tot fixant-nos molt bé en la localització dels punts.

TOT ESPERANT WILL

El dimecres 09/11/2022 havíem d’estar a l’escola a les 8:45 perqué sortíem a veure una obra de teatre a l’Ateneu d’Igualada què es deia “Tot esperant Will”. En aquesta obra els pallassos, que eren els personatges protagonistes, es deien: Mortadefam, Pústula i Gresca.

Al llarg de l’espectacle, feien referència a obres de William Shakespeare com Romeu i Julieta, El somni d’una nit d’estiu, Hamlet o El Mercader de Venecia. Tot gira al voltant de l’espera al William, que els hi havia de donar una historia per fer l’espectacle. Van parlar de molts temes com l’amor, la comedia, la tragedia, la mort i la magia, i tot recreant l’obra de William Shakespeare.

ROMEO Y JULIETA

Diu la història que dos joves, malgrat l’oposició dels seus familiars, rivals entre si, decideixen casar-se de forma il·legal i viure junts; no obstant això, la pressió d’aquesta rivalitat i una sèrie de fatalitats fan que la parella triï el suïcidi abans que viure separats.

EL MERCADER DE VENECIA

Basanio, un venecià que pertany a la noblesa, però és pobre, demana al seu millor amic, Antonio, un ric mercader, que li presti 3000 ducats per enamorar la rica hereva Porcia. Antonio, que té tots els seus diners emprats als vaixells a l’estranger, decideix demanar-li prestada la suma a Shylock, un usurer jueu. Shylock accepta prestar els diners amb la condició que, si la suma no és tornada a la data indicada, Antonio haurà de donar una lliura (una unitat de mesura del pes) de la seva pròpia carn de la part del cos que Shylock disposés.

El Somni d’una nit d’estiu

El Somni d’una nit d’estiu és una comèdia escrita pels volts del 1595. Narra els fets durant el casament de Teseu, duc d’Atenes, amb Hipòlita, reina de les amazones. Inclou les aventures de quatre amants atenesos i un grup de sis actors aficionats que són controlats per les fades que habiten al bosc on transcorre la major part de l’obra. La peça és una de les més populars de Shakespeare.

Hamlet

La tragèdia de Hamlet, príncep de Dinamarca (títol original en anglès: The Tragedy of Hamlet, Prince of Denmark), o simplement Hamlet, és una tragèdia on el crani d’un esquelet és part important i coneguda.

Xavi Calvache i Ylena Bernal

A Massagrans estem treballant per preparar bons dictats i així anar assimilant les normes d’ortografia d’una manera més significativa i profitosa. Per això, quasi cada setmana oferim una tasca, en català o en castellà, que ens ajudi a assolir els nostres objectius. Fins ara hem preparat dos dictats en llengua catalana que fan referència al projecte “Per què hi ha anònimes?”. En el primer vam descobrir la figura de Guinedilda de Cerdanya, una dona d’estat al segle IX, i en el segon a Elisava, una misteriosa artista medieval que es va atrevir a signar amb el seu nom les seves creacions. Però a més, i en el marc del projecte “AnnaTeVerMaCalCo?”, que no podem explicar massa ja que és una sorpresa per l’escola, hem preparat dos dictats en castellà. En el primer es van presentar l’Amanda i el Rudger, dos grans amics, i en el segon a la Mary Lennox, qui va perdre els pares a la India pel còlera ,va haver de canviar de país i anar a viure amb un tiet que no coneixia.

Però com ho hem de fer per preparar un bon dictat? Doncs no hi ha res millor que llegir bé, comprendre i treballar l’atenció sobre les paraules.

La primera feina que cal fer és llegir el text (sempre ho faig jo en primer lloc), amb una bona dicció i musicalitat, per tal de donar sentit i emoció a les paraules. Després ens cal posar a l’abast aquells mots que potser no hem entés del tot o clarificar el significat d’expresions o d’idees. Una vegada compartits els significats en la rotllana, hi ha una segona part d’escriure el text a la llibreta, fixant-nos en les paraules i en les grafies.

Tots els dictats són possibilitats per afiançar descobertes anteriors o fer-ne de noves, així que després és el moment que cadascú es fixi en el que sap i en el que li costa, tot recordant les normes treballades que ens van sortint i aplicant-les. Hi ha qui encara necessita recordar quan s’escriu en majúscula i d’altres que es centren en els accents, tot i que encara sigui com a dibuix i no com a interiorització de la norma. De fet, moltes vegades també els adults necessitem escriure una paraula per recordar com s’escriu.

I arriba el dia del dictat i si no l’he preparat prou, la pressió em pot. No obstant això, amb la pràctica els Massagrans som conscients que com més preparat el portem, millors resultats n’obtenim. Seguirem practicant.