Ser Matilda és un compromís també amb un mateix. Implica estar present en cada moment i celebrar les experiències que vivim en comunitat. Les Festes de l’escola no són només moments de disbauxa, són moments on compartir la vida viscuda, per poder passar el relleu. I això a vegades ens fa emocionar! Quina gran oportunitat representa poder emocionar-nos i plorar a llàgrima viva amb la consciència d’aprofitar i esprémer els segons de cada Festa.
Amb aquesta setmana plena de notícies colpidores pels efectes de la Dana, i avui les eleccions als EEUU, nosaltres hem celebrat la jornada de votacions pel Consell Municipal d’Infants.
Des que des de l’Ajuntament ens van venir a explicar la proposta hem viscut uns dies plens d’emocions i decisions responsables. Finalment 7 han estat els i les candidates a ser escollides. Cadascuna ha presentar alguna de les propostes i sobretot ens ha exposat perquè és un bon candidat/a al càrrec. Cal dir que les exposicions han estat totes brillants, si bé el màrqueting de la campanya hauria de millorar una miqueta, principalment pel que fa als cartells.
Ara, després de les votacions les quatre persones que ens representaran, dos com a representants primers i dos com a substituts seran: la Luna i el Jael, i la Leire i el Felip.
La propera MISSIÓ serà presentar-se davant dels infants de Vilanova en la jornada dels Drets dels Infants, per llegir un manifest.
A les aules de la Comunitat de Grans tenim una proposta per tal que els infants facin demandes de llibres que voldrien tenir a la biblioteca de l’escola. Aquesta és una de les primeres tasques del Classroom i es fa a través d’un formulari que després s’analitza i es passa a la Comissió de Biblioteca de l’escola. Posteriorment es fa la comanda de llibres que no tenim, s’etiqueten segons els criteris oficials de les biblioteques (programa Epèrgam 2) i es folren.
Com que enguany hem fet una comanda molt important de llibres hem decidit ajudar al Rafa (responsable de l’etiquetatge i la “folramenta”) per tenir el més aviat possible els llibres a la nostra disponibilitat.
En poc menys d’una hora, la classe de les Matildes hem folrat una muntanya de llibres. No ha estat una tasca fàcil per a tots, però ens hem ajudat els uns als altres i ens n’hem sortit molt bé. Aviat podrem gaudir de les noves aventures que el llegir ens ofereix.
Aquesta setmana hem tingut un repte: sobreviure els 74 infants i 6 mestres, junts al gimnàs, el dimecres, dia de Projectes de Comunitat. I és que ens han vingut a instal·lar les noves pantalles interactives a les aules i havíem d’estar fora de les nostres aules de referència. Amb aquesta oportunitat hem compartit les experteses dels tres guies que vam tenir, intercanviant informacions sobre les obres exposades, i posar-les a l’abast de tots els infants.
Per fer-ho més creatiu els hem preparat una presentació amb els principals artistes i les seves obres, de manera que els hi refresqués la memòria veure-les de nou.Hem aprofitat l’obra de Robbie Williams “Hello I’m” per despullar una mica la nostra ànima i buscar allò que tenim d’essència i ens fa únics i especials. Tasca difícil, si a més ho hem d’escriure en anglès. Posteriorment hem repartit per tot el gimnàs una imatge amb els creadors i les seves obres, per tal que cada martamartí i martamartina es col·loqués al davant de la que li havia causat un impacte més gran. Posteriorment ha començat el treball per descriure l’obra (I SEE), explicar els raonaments que creiem que hi ha al darrere (I THINK) i per últim una explicació de les preguntes que ens genera l’obra (I WONDER). I tot això barrejant els infants de la comunitat pels seus interessos i no per les amistats. Repte aconseguit!
Aquesta setmana hem començat amb molta força i il·lusió el treball al voltant del pregó de Festa Major, que durem a terme el divendres 10 de gener del 2025. En primer lloc hem compartit records d’altres pregons viscuts a l’escola, buscant elements de similitud i diferència. Hi ha qui en recorda molts i amb detall, i d’altres que en tenen uns records desdibuixats. Però així és la memòria i això ens dóna l’oportunitat de posar la falca, una vegada més, sobre els funcionaments diferents del cervell. I després de rebuscar en la memòria hem recordat, una vegada més, la importància de mirar els documents dels blogs de l’escola, ja que contenen moltes de les històries viscudes i estimades.
En un segon moment ens hem llençat a fer un llistat de les característiques que creiem que conté un pregó, per tal d’anar construint una xarxa de relacions amb idees i conceptes.
Hores d’ara, i amb l’ajut del llibre de Matilda, ja tenim molt avançats els versos animats que guionitzaran la història. Amb els LIMERICKS com a protagonistes, ens estem convertint en poetes i clowns. (Recordeu, que ja us havíem explicat que els Limericks són poemes que es caracteritzen per ser d’una sola estrofa de 5 versos, de caire humorístic i amb rimes AABBA).
A més, estem acompanyant aquestes creacions poètiques amb dibuixos que les il·lustren.
En aquest moment tenim també la línia argumental pensada, la dramatúrgia, però l’hem d’escriure de manera definitiva.
I paral·lelament a això hem descobert un llibre que ens acompanyarà al llarg del curs, fins a la festa del nostre comiat, La palabra exacta, amb el que anirem trobant aquelles paraules importants que necessitem, ens expliquen, ens representen, o estimem.
La Comunitat de Grans hem anat a visitar el Museu MOCO de Barcelona, situat al Carrer Montcada. L’edifici era un antic palauet de la família Cervelló i ens ha impressionat el contrast entre el continent i el contingut.
A l’entrada ens han rebut, donant-nos la benvinguda, una enorme escultura de fusta i un tapís que ens pica l’ullet, per fer-nos eixamplar la mirada i copsar més enllà del que és aparent.
Museu d’art MOdern i COntemporani amb autors del segle XIX i XXI. Marina Abramovic, Salvador Dalí, Keith Haring, Andy Warhol, Yayoi Kusama, David La Chapelle, Takashi Murakami, Kaws, Jeff Kooms, Andrés Reisinger, Robbie Williams, Robin Kid, Bansky, Studio Irma, NFTs (Non Fungible Token) i moltes altres propostes, individuals i col·lectives. Artistes, estudis i fàbriques.
Ha estat una visita plena de sorpreses que ens ha deixat bocabadats. Ens hem adonat de l’ART COM UN REPENSO, de la necessitat d’un pensar i reflexionar sobre què volem comunicar. Hem descobert la connectivitat entre obres i autors i la voluntat de fer-ne una forma d’expressió d’emocions, sentiments, preocupacions…
L’ART COM A TERÀPIA i expressió de les neurodivergències, les malalties mentals i els cervells neurotípics també. La relació entre ART I LES TECNOLOGIES DIGITALS, des de l’ús de la polaroid als ordinadors. L’Art com a LLIGAM ENTRE ARTISTES, a vegades vinculats a les grans ciutats. L’ART COM A SUMA DE L’HERÈNCIA CULTURAL on es recull la tradició dels jeroglífics egipcis, la influència grega, el còmic de Tintin, o els dibuixos dels barrufets. L’ART COM A CONTRAST de cultures i experiències on es barregen elements i tècniques més convencionals amb formes més innovadores, a vegades, fins i tot, en una mateixa obra. Performances, instal·lacions, escultures, pintures, fotografies, vídeos, … I també com a vegades d’una necessitat quotidiana en surt una obra d’art, i com en d’altres ocasions d’una obra d’art en surt un objecte quotidià.
L’ART COM A RECORDATORI QUE EL TEMPS TORNA i qui sap si en una futura revista TIME ens podrem retrobar anys després.
Ara ja ho tenim a punt. Des que vam saber l’entremaliadura de la Matilde amb la superpega, hem estat dissenyant i construint els nostres barrets, els cartells per anunciar l’exposició, també hem creat uns treballs plàstics amb aquarel·les líquides i una creació poètica personal humorística. I és que amb el capítol de la Senyoreta Honey, hem descobert els LIMERICKS O NONSENSE, breus poemes divertits de 5 versos que configuren una sola estrofa, amb rima AABBA. Com que el curs passat vam treballar rimes creant poemes sobre oficis antics, enguany ens ha resultat molt més senzill del que ens imaginavem. Aquestes creacions poètiques acompanyen també els nostres barrets, dotant als treballs d’una personalitat única. I és clar, tal com el nom de l’exposició ens indica, cadascú té una manera de pensar, de sentir, de crear, de fer, d’actuar i de comunicar única i intransferible. Tots funcionem diferent, perquè tenim cap, cor, i experiències diferents. I en això rau, precisament, la riquesa de la diversitat.
Ha estat un treball ple de reptes però ens emociona poder oferir a la resta de l’escola les nostres creacions.
L’exposició estarà al vestíbul durant uns quants dies i us recomanem que hi doneu una ullada.
Aquesta setmana en Roald Dahl ens presenta la diversitat de funcionaments mentals pel que fa a la solució de problemes de càlcul. Tot i que el llibre va ser escrit l’any 1988 socialment hi ha qui segueix debatent sobre la importància de respectar, o no, la diversitat d’estils en el funcionament del cervell per resoldre problemes de caire matemàtic. Per sort, a l’escola ja fa anys que ho tenim ben clar i les matemàtiques i els càlculs formen part de la vida quotidiana i són una oportunitat per posar sobre la taula la gran riquesa que ens ofereix la diversitat. Cervells neurotípics i cervells neurodivergents remen a favor. Tots i totes tenim formes diferents de pensar i quan treballem plegats i compartim les mirades de cadascú/na se’ns possibilita un univers sencer de camins per explorar.
El senyor Wormwood arriba tot satisfet, al vespre, pels enormes beneficis de les seves vendes i vol ensenyar al seu fill els guanys aconseguits. Mentre l’un i l’altre fan llistes amb els números calculant la diferència entre el cost del cotxe i el benefici obtingut de la venta, la Matilda, és capaç en pocs segons d’expressar el resultat dels guanys, obtingut a partir del seu càlcul mental. Mentidera i tramposa li diu el pare. Una vegada més, no pot entendre com pensa la seva filla.
I com ho fem nosaltres? Conèixer els camins que hem fet servir per calcular no és senzill. A vegades sabem que ho sabem, però no el com ho sabem. Hi ha qui pensa en els nombres com elements abstractes que floten en l’univers; d’altres necessiten veure la quantitat d’objectes que els representen, hi ha qui els agrupa i desagrupa aplicant la mecànica sense saber el perquè, i també hi ha qui necessita esperar què expliquen els companys per adonar-se del com pensa.
La Matilda aquesta setmana ens ha ofert aquesta gran oportunitat i nosaltres ens hi hem llençat.
Amb la “Lectora de llibres”, Matilda obre la porta a les oportunitats que el món de la lectura ens ofereix. Així hem descobert algunes frases motivadores en llengua anglesa i hem començat un treball (que serà intens al llarg del curs) de disseny gràfic gràcies al CANVA. Aquesta setmana hem anat confegint un decàleg personal per fer bons lectors i lectores, des del CANVA i l’hem après a penjar al Classroom, no sense dificultats.
També hem conegut al senyor Wormwood, pare de la Matilda, un personatge que no ens ha caigut massa simpàtic. En el llibre es mostra com una persona molt creguda i ignorant, que desprecia a la seva filla, per ser nena i per ser llesta. Un pare que sent gelosia de la seva filla perquè ella pot fer coses que ell no entén. Hem conegut a una mare que prefereix anar a jugar al bingo, deixant la filla de 4 anys sola, i que davant un marit que arriba enfadat de la feina, fuig per evitar el seu enuig. Ja en els primers capítols queden clars alguns del hàbits de la família i això ens ha donat peu a parlar de les nostres famílies i els nostres hàbits. Sempre les converses són molt enriquidores i es fan des del punt de vista de la generositat del compartir, no del judici.
Amb el capítol del “Barret i la superpega” hem descobert un nou atribut de la Matilda: la necessitat de venjança cap a un pare que sent llunyà i de poc estima. De fet ell la menys valora i insulta de manera diària. Hem descobert la història i evolució dels barrets i de la diversitat dels complements arribem a la diversitat humana.
I de barret en barret hem iniciat un treball que ens ha portat cap a Ascot amb la Laura, cap Barcelona amb la “Passejada de Barrets” que ja porta 21 edicions, i cap a la nostra imaginació, dissenyant i preparant una exposició que porta per nom “TANTS CAPS, TANTS BARRETS” i solucionant problemes quan sorgeixen, amb l’ajuda dels companys i dels adults. Aquí teniu la Luna ensenyant com fabricar un compàs per dibuixar una circumferència més gran.
La primera setmana de curs sempre està carregada d’emocions a flor de pell. Aquest curs continuem plegats i això ens facilita les rutines. Però és cert que hem de començar polint petites estelles que, la dinàmica personal de l’estiu, ens deixa clavades a tots.
Per primera vegada en els meus anys de mestra començo un curs amb tots els infants presents el primer dia i això els hi vaig compartir plena d’alegria i emoció.
Ells i elles, com els mestres, caminem vers l’escola amb la motxilla plena d’energia renovada, amb les expectatives altes i amb ganes de fer-ho tot mollor. Som les Matildes i això és en si mateix una gran responsabilitat.
Aquí ens teniu els primers dies preparant els rètols pels calaixets. Practiquem per millorar el domini i la tècnica al voltant de l’ús de les aquarel·les. Primer preparant el full i decidint com fer una bona trama amb la cinta de carrosser, intentant trobar les línies paral·leles i perpendiculars, amb la màxima exactitud. La tria del color de fons i la recerca de la gradació de la intensitat amb la quantitat de pigment i l’aigua necessària. Una vegada sec, fer les línies que creuen tota la creació i arrodonir alguns dels espais amb el retolador permanent. Posar el detall del color brillant blanc, crema o groc per fer que la vista s’hi aturi. Enganxar la foto divertida que hem fet amb robes i barrets. I tot això amb una gran dosi de calma i espera, per assegurar que cada pas ha estat ben consolidat.
I en aquestes pauses necessàries hem compartit alguns dels treballs d’estiu. L’important sempre és l’estima amb la que es fan les coses i enguany n’hem percebut molta més. Per a molts ha estat un repte de superació personal, d’imaginació i enginy, o de constància i el poder compartir-ho amb els altres, un clar gest de generositat. Encara no ho hem compartit tot així que seguirem descobrint les moltes possibilitats que ens ofereix la creativitat de cadascú.