“M’agraden els meus errors, no vull renunciar a la deliciosa llibertat d’equivocar-me.” 

(Charles Chaplin)

La professora de Harvard i psicòloga social Amy Cuddy es va fer famosa per una xerrada TED del 2012 on exposava la importància de tenir PRESÈNCIA, ajudant-nos de postures corporals poderoses. En aquesta conferència explicava com la majoria de les persones sentim, en un moment o un altre, el que s’anomena síndrome de l’impostor. Aquest és un fenomen psicològic en què una persona és incapaç de reconèixer els seus èxits i viu amb la por constant de ser descoberta com un “frau”, tot i tenir evidències clares de la seva competència.

Per aquest motiu, i davant la realitat que molts infants, preadolescents i adolescents, atemorits pel control de la incertesa,  solen fer-se invisibles, hem optat per iniciar un treball reflexiu sobre l’ERROR. Aquest no és vist com quelcom negatiu que cal evitar sempre, sinó com una part natural i necessària del procés d’aprenentatge. I més tard ho acompanyarem amb prendre el control de la pròpia presència davant els altres.

En el currículum es contempla l’error com una oportunitat. Dins de l’àmbit matemàtic  es parla de “resoldre problemes, transformant l’error en una oportunitat d’aprenentatge i gestionant situacions d’incertesa”. Això implica una actitud positiva vers l’error, la perseverança i la regulació emocional quan s’afronten reptes nous. També és molt important en l’àmbit de la lectura i la comprensió lectora.  En els recursos de l’aprenentatge de la lectura i la comprensió lectora, es parla de processos d’aprenentatge inicial, de descodificació, de comprensió, d’estratègies, etc. Això requereix que s’acceptin errors de descodificació o interpretació per anar-los corregint, amb suport docent
En l’àmbit de les competències emocionals, afrontar la incertesa i desenvolupar la resiliència són molt importants per tal d’afrontar els errors des d’una mentalitat oberta, sense bloquejos.

En aquests moments, les Matildes estem iniciant-nos en la descoberta de la importància de l’error i ho fem, com no és menys important, pensant, compartint, provant, equivocant-nos i reconstruint les idees que tenim.

Un objectiu sense una planificació és només un desig.

Antoni de Saint-Exupéry.

Els primers dies del curs solen estar plens de bons propòsits personals i això és un element que cal entomar per treballar a l’aula.

Quins són els nostres propòsits individuals? La paraula IKIGAI ens remet al Japó i a la creença que cal tenir propòsits a la vida per viure-la amb plenitud des de l’atenció, la intenció i la presència, (aquestes són tres paraules sobre les quals anirem insistint al llarg del curs). 

Després de buscar-ne un parell cadascú, hem descobert, a través d’una lectura, què és el mètode KAIZEN.  Aquest sistema ens explica que els objectius es poden aconseguir aplicant, pas a pas, petites millores constants. Amb aquest coneixement hem definit quina serà la ruta per aconseguir els propòsits.

Aquesta no és una tasca senzilla. Si trobar un propòsit ens costa, trobar els petits passos és un repte superior. Aquí estem en aquest moment. Revisant la primera pluja d’idees per construir una bona ruta personal. 

Així estem treballant el pensament creatiu i el prendre consciència de les pròpies idees i pensaments, repensant i refent. A més, hi ha tot un treball artístic de descoberta de les possibilitats del retrat compartint les obres d’artistes diferents. Connectar l’ikigai amb el mètode Kaizen contribueix a desenvolupar l’autoconeixement i l’autoestima, l’autonomia i iniciativa personal, les habilitats socials i el pensament crític i reflexiu.

Un lector viu mil vides abans de morir. El que mai llegeix només en viu una. (George R.R. Martin)

Doncs, sense entrar en la polèmica que les xarxes han generat aquest setembre sobre la lectura, cosa que sí que farem a l’aula, una de les tasques de l’escola és potenciar la capacitat lectora i a resultes la comprensió i l’escriptura. I sí, Maria, la lectura potser no ens fa millors persones, però sí una millor versió de nosaltres mateixos/es.

Les Matildes comencem una roda de propostes en el temps de la lectura matinal: la lectura de llibres i revistes de l’escola (un vinculat al projecte d’aula “Viatjant pels mons de Roald Dahl”, un altre de qualsevol tema preferent, i un tercer en anglès), fitxes per estimular la comprensió lectora, i la lectura dels blogs i la web de la nostra escola. D’aquesta manera, cada 5 torns, tots els i les Matildes hauran passat per les 5 propostes.

Aquesta nova dinàmica els ha entusiasmat i al llarg del curs n’anirem avaluant els resultats, prenent consciència dels propis avenços individuals.

I com va dir Adolfo Bioy Casares, escriptor argentí: creo que vale la pena leer porque los libros ocultan países maravillosos que ignoramos, contienen experiencias que no hemos vivido jamás. Uno es indudablemente más rico después de la lectura.

Avui ens retrobem amb les Matildes amb una gran barreja d’emocions contradictòries. Estem contents per tornar a la rutina i veure, dia sí i dia també, a l’amic o amiga a qui hem vist poc a l’estiu. Estem feliços perquè ser Matilda és d’una gran importància: som els grans i en nosaltres recauen moltes responsabilitats que ens agrada entomar. Però també tenim un cert neguit perquè som sabedores que això és un compte enrere; que acabem amb l’etapa de la infantesa i estem a les portes de començar-ne una de nova que fa certa por. Comencem amb moltes ganes i energia renovada. Cap company i companya nova, però sí la tutora i això també neguiteja.

Ens retrobem i comencem a afinar fites i objectius, a curt i a llarg termini, individuals i col·lectius. Posem fil a l’agulla partint de les pròpies fortaleses… i ens posem a treballar.

L’estiu està a tocar, però a partir d’avui,  ja queda lluny, massa lluny. És per això que després del pati els he proposat un respir carregat d’humor. Hem de posar atenció a cada petit moment per viure’l amb intensitat i gaudir de tots i cadascun dels dies que compartirem com a grup.