Por encima de otras cosas, yo quería comprender cómo funciona el universo y quería hacerlo en el idioma que me resultaba más natural: las matemáticas (…) 

Estuvimos comentando un buen rato lo absurdo que resulta que la incultura matemática esté normalizada o incluso bien vista, mientras que nadie presume de no tener ni idea de historia o de cometer errores ortográficos.

Alessandro Maccarrone, 2024

De retorn al Projecte de Comunitat, el grup dels Sherpes hem enfilat cap a la descoberta de les moltes possibilitats per aprendre que ens implica mirar un mapa. Des de l’aturada per les vacances de Nadal tenim la Missió d’enriquir la nostra capacitat memorística fent exercicis de gimnàstica mental. Així que, cadascú té la difícil missió d’anar memoritzant alguns dels accidents geogràfics més significatius de Catalunya i Espanya, així com alguns dels elements administratius (comarques a Catalunya), capitals i províncies i comunitats autònomes a Espanya. Això sí, hem establert que les bases per millorar la nostra capacitat memorística ha de partir del que coneixem sobre el territori, per tal que li posem més significat a l’esforç.

Aquesta setmana ens hem centrat a descobrir com n’és d’important utilitzar un perfil topogràfic, per tal de planificar una ruta i no defallir en l’intent. Com, per regular l’esforç físic, ens va molt bé representar, d’una manera visual, el relleu per on passarem. I per fer-ho hem partit d’un mapa a escala 1:50.000 de la comarca de l’Anoia, hem traçat diferents línies entre dos punts, hem calculat a quina mesura en la realitat es correspondria, hem descobert les corbes de nivell i el que representen. I per fer tot això, números i càlculs a dojo. Hem aplicat de nou la regla de tres, ens hem situat en el sistema mètric decimal, hem provat, hem dubtat, hem calculat, hem preguntat, hem representat, hem compartit, hem explicat i hem refet les nostres idees.

I és que treballar amb els mapes, així com representar les corbes de nivell en perfils topogràfics contribueix a enriquir el coneixement del món natural i social, de les matemàtiques i també de l’àmbit artístic. Així que, animeu-vos a mirar i conversar al voltant d’un bon atles o d’un bon mapa!

A la vida tot és escalar; per mi, escalar muntanyes és fàcil i ho trasllado al dia a dia. Un dia de 24 h és com una muntanya, i intento gaudir-ne des del matí, quan et planteges els diferents projectes, i fins que arribes a dalt, em proposo intentar gaudir de totes les parts del dia.

Araceli Segarra

Amb la descoberta de la serralada de l’Himàlaia i la muntanya de l’Everest avui hem gaudit de l’oportunitat de fer una nova descoberta. A l’escola tenim una mestra, la Mireia Roca que és una entusiasta del muntanyisme i l’escalada. Ella ens ha deixat una motxilla, ben carregada d’objectes imprescindibles quan practiques aquestes activitats.

Amb molta emoció hem anat traient cada objecte i n’hem descobert la utilitat i la importància. Ha estat una conversa molt enriquidora on hem destacat la importància de la seguretat i el treball en equip. Així hem descobert la figura de l’Ekaitz Maiz, el seu company, que a més de fer cursos i formacions sobre muntanyisme, fa també expedicions. Té unes empreses que l’esponsoritzen i li proporcionen materials adequats, i és que aquests són molt cars! 

Avui li hem redactat un email demanant-li que ens vingui a visitar un dia i ens pugui explicar la seva experiència. Esperem que sigui possible.

Després, hem analitzat una informació matemàtica sobre el percentatge de muntanyes en diferents països i se’ns han generat preguntes interessants. El Curial s’ha presentat voluntari per fer-nos una explicació sobre el significat d’aquestes dades i de com calcular el % utilitzant la regla de tres. També han sortit temes com els càlculs de les àrees en rectangles i en cercles. Els petits Prínceps que estan amb el grup dels “S” de Sherpas han quedat ben trasbalsats, ja que ho desconeixien. És natural, les Matildes portem des del setembre parlant-ne i enriquint-ho! Pau i calma!

“Hubo un tiempo en el que el Himalaya fue un espacio blanco en los mapas, un crucigrama de montañas sin completar, habitado por pueblos milenarios de idiomas extraños. Un día de 1852, el Servicio Trigonométrico de la India dio la noticia de que se había descubierto la montaña más alta del mundo. 

Elisabeth “Nina” Mazuchelli.

Segons el currículum, l’alumnat de primària hauria de ser capaç d’utilitzar mapes, plànols, croquis i altres representacions per localitzar elements del medi, interpretar diferents tipus de representacions cartogràfiques, entendre conceptes espacials bàsics i relacionar l’espai geogràfic amb altres elements (paisatge, població, medi físic, factors naturals i humans), com a part de l’educació en medi natural i social.

El grup dels SHERPES, aquesta setmana hem continuat l’ascensió a les grans muntanyes del planeta. Les hem situat en els diferents continents i ens hem començat a fixar en els mapes, amb detall. Primerament, hem fet una pluja d’idees sobre el què sabem, compartint-les en rotllana, per poder anar endreçant i estructurant el coneixement. Què són, per a què serveixen, quins van ser els primers dels quals es té notícia… Hem parlat de tres tipus de mapes: els físics, els polítics i els temàtics i n’hem vist les similituds i les diferències. Després hem centrat el focus en la llegenda que acompanya un mapa. Així hem començat a posar sobre la taula l’escala dels mapes.

Posteriorment, els he presentat un petit documental, amb anglès i subtitulat en anglès, que ens explicava el com passar de l’esfera al pla, descobrint les projeccions i els interessos que hi ha al darrere de les diferents maneres de veure el món. Els ha sobtat descobrir com, en els mapes del món que més estem acostumats a veure, hi ha tanta distorsió, equiparant Groenlàndia amb el continent africà. De tota la conversa al voltant del material audiovisual, hem descobert l’expressió Tercer Món i amb ella hem iniciat un nou camí de recerca que ens durà a la descoberta de la història de la geografia i el significat de les expressions que s’utilitzen: primer món, tercer món, segon món, països rics, països pobres…

No es más quién más alto llega, sino aquel que influenciado por la belleza que le envuelve, más intensamente siente.

Maurice Herzog

Aquesta setmana hem tornat a fer conversa al voltant de com fer recerca d’informació per tal de millorar les nostres descobertes sobre els i les Lapons, Maorís, Quítxues, Chis i Sherpes .

Posteriorment, hem elaborat unes xarxes de relacions o llistes sobre què sabem del món. En sabem tantes i tantes de coses, que el problema està a decidir per on començar. I així hem passat bona part de la sessió: pensant i repensant; cercant en les profunditats de les memòries; enfrontant-nos a la por del paper en blanc; i fent-nos el propòsit, d’amagat, de buscar informació a casa, quan sigui l’hora de dinar, per sentir-nos més segurs a la tarda. 

I sense acabar d’abocar tota la informació, hem compartit el que estàvem. I sí, sabem molt més del que hem recollit!!! Uf, quin descans, tots i totes estem si fa no fa!

Però a més d’aquestes xarxes o llistes, sense avís previ, els he demanat que dibuixin el mapa del món i aleshores un cert pànic mig embolicat de vergonya s’ha apoderat del grup. No sé, no sé…!!!

És com quan aprenem a caminar, ningú és capaç de passar del gateig a córrer una mitja Marató.  Ara som conscients que ens cal descobrir i mirar mapes, i també descobrir i remirar uns llibres estranys, que hi havia abans a moltes cases, que es diuen altes.  El domini del món digital fa que coneguem el món físic parcel·lat i, en moltes ocasions, sense la percepció i informació que ens donen les escales i llegendes dels mapes.

El final de la sessió del matí ha estat una conversa col·lectiva iniciada a partir de la pregunta:

 I nosaltres, quan tenim la necessitat d’abraçar a algú? 

Així han sortir idees com: quan estimem, quan estem feliços, quan necessitem ajuda, quan tenim confiança, quan ens coneixem.

I doncs, què ens cal per abraçar el món? 

Conèixer-lo!!!

Apa, som-hi Sherpes! 

Per la tarda hem descobert, gràcies a la notícia aportada per la Bet, la mort del darrer home que va participar en l’expedició que va fer el cim de l’Everest l’any 1953. Hem llegit l’article i hem començat a mirar el documental que n’explica l’expedició i ens presenta una polèmica: van ser la primera o l’expedició del 1924 hi va arribar abans, però no en van tornar vius?

I amb la mirada posada a l’Everest i a l’Himàlaia ens sorgeixen preguntes interessants. Com se sap quant mesura una muntanya?  Com se sap per quina pujar, si aparentment semblen iguals? I per què calen permisos? I el Kilian Jornet ho va fer sense oxigen, com ho va fer?

La setmana que ve, continuem en clara ascensió!