El passat dia 1 de març les Tanits vam desplaçar-nos fins a Igualada per compartir una estona del matí amb els nostres companys i companyes de l’escola Àuria.

En arribar ens van convidar a pujar a les seves aules per conèixer l’espai i les seves rutines, vam poder adonar-nos com algunes d’elles s’assemblen a les nostres així com vam descobrir una de les seves eines importants de comunicació, els pictogrames. Abans d’esmorzar plegats al seu pati i de jugar una estona, vam anar a una aula polivalent per recordar els nostres noms i allà van explicar-nos la dinàmica que ens havien preparat: tres jocs cooperatius amb materials diferents!

Un cop finalitzats els jocs, les Tanits hem aprofitat la visita per ballar la coreografia que estem preparant a l’escola pel tancament del nostre projecte. Els nostres companys/es han estat ben atents i emocionats en veure’ns, creiem que el ball els ha agradat i ara ja començaran a practicar-la per ballar-la junts al maig!

Després d’acomiadar-nos de tots ells i elles, hem marxat fins al parc del Garcia Fossas per dinar i jugar una estona a les estructures de fusta que tant ens agraden!

El passat divendres 1 de desembre vam fer la primera trobada amb els infants de l’escola Àuria. En aquesta primera trobada nosaltres vam ser els amfitrions, la nostra escola va ser el punt de trobada i les Tanits vam ser les encarregades de preparar la sessió des d’educació física amb la Lídia i l’Oriol. Pensant en els nostres companys i les seves instal·lacions, però també que aquesta trobada donés peu al joc entre nosaltres, vam crear dues zones; una amb pilotes de diferents mides i textures, i una altra amb les estructures toves que tenim al gimnàs.

Va ser una trobada molt bonica, al principi tots i totes estàvem un xic nervioses ja que no ens coneixíem. Però, amb respecte i moltíssima il·lusió per fer nous amics i amigues, vam anar establint vincles a través del joc, de les paraules, de les mirades i gestos entre nosaltres.

Després d’acomiadar-nos, les Tanits hem fet una conversa a l’aula on hem compartit impressions, emocions i sentiments. No tots i totes ens hem sentit de la mateixa manera, tampoc tots hem pogut crear el lligam que volíem. Però tots i totes coincidim que aquesta experiència ens ha agradat moltíssim i que ja tenim ganes que arribi la segona de les trobades a la seva escola. Aquestes Tanits no són del tot conscients, però han crescut taaaaaaant per dins…

Moltes gràcies per haver vingut a la nostra casa, escola Àuria!

Les Tanits sabem que aquest curs estarem molt en contacte amb infants d’altres escoles per mitjà de dos projectes diferents. Un d’ells ja el tenim engegat, el conte col·laboratiu, i de l’altre sabem que serà amb l’Escola Àuria d’Igualada. Per tal de començar a posar paraules a aquest nou projecte compartit, descobrim plegats la següent frase:

Després d’uns minuts, alguns ens anem atrevint a compartir què creiem que volen dir aquestes paraules de Robert Michael Hensel. Ens centrem en la paraula “Habilidades” i sembla que tots i totes anem entenent el mateix. Algú s’anima a dir les seves habilitats i, de mica en mica, tots i totes anem afegint les nostres. La conversa segueix i parlem de la segona paraula, “discapacidades”. Aquesta ens costa més de definir, podem apreciar en el nostre discurs com no volem ser despectius ni ofendre a ningú. Ens ajuda posar exemples, moltes Tanits coneixem a persones que tenen alguna discapacitat o les hem vist pel carrer. I després passem a parlar de tota la frase en conjunt. Finalment, concretem que estem molt d’acord amb aquestes paraules, tots i totes volem que els altres ens coneguin per tot allò que sabem fer però no per allò que ens costa o no sabem fer. Després parlem de l’autor d’aquesta frase i de la seva discapacitat, un noi amb espina bífida.

Tot seguit recuperem un conte que l’any passat ja vam descobrir i ens va encantar, “El cazo de Lorenzo”. Aquest cop li hem pogut treure més suc, el context ens ha ajudat. Aprofitem el bon clima a l’aula i la serenitat que tots mostren per explicar un segon conte “Por cuatro esquinitas de nada”. Clarament, tots i totes ens adonem de la importància d’acceptar als altres tal com són, que “no podem retallar a les persones!”. Però, i entre nosaltres, mai pretenem canviar allò que no ens agrada dels altres o allò que no entenem o compartim?