MISSIÓ PANELLETS: EL GUST D’HAVER-HO FET JUNTS!

“La felicitat només és real quan és compartida.”
Christopher McCandless

El passat dilluns 27 era la data acordada per passar a buscar tots els ingredients que les famílies havien de portar a l’escola. Ens tornem a organitzar en petits grups i anem a les diferents aules. Després, a la nostra classe, reclassifiquem els ingredients i posem ordre.

Aquests mateixos grups se centren en un ingredient i en calculen el pes total per saber si hem arribat a la quantitat que necessitem. Per poder-ho fer, busquem bàscules i calculadores. De mica en mica, uns anem pesant i llegint nombres, mentre els altres anoten a la calculadora i van fent la suma.

És un treball de concentració; ens adonem que, si no estem prou atents, un petit error teclejant pot fer que haguem de tornar a començar. I, evidentment, ens passa… i tornem a començar. I, és clar, alguns ens enfadem, però no val la pena; perdem el temps, un temps necessari per poder preparar els diferents kits que han d’anar a cada classe.

Quan tots els grups tenen el pes dels ingredients calculat, preparem dues caixes per aula: una serà la caixa dels ingredients per fer la massa, i l’altra, pels ingredients de decoració. Junts, recordem la recepta que vam decidir per poder fer 75 panellets i anem distribuint els ingredients de la massa dins de cada caixa. Com que algunes famílies han portat més quantitat de la que vam demanar, ens sobra una mica. Però aquí no es llença res, així que decidim posar-ne una mica més a cada classe!

Quan tenim els ingredients de la massa preparats, passem a fer el mateix amb els de la decoració. Finalment, aconseguim preparar els nou kits per fer panellets el 29 d’octubre a l’escola!

I arriba el dia 29: fem panellets a l’escola!

Arribem a l’escola al matí un xic nerviosos i nervioses. Ens posem bates, repartim medalles i recordem la informació important, sobretot la dada dels 75 panellets per grup. I abans de marxar cadascú cap a la seva aula, el crit de guerra: missió panellets!

A la tornada a la tarda compartim impressions i anècdotes, en tenim tantes… però sobretot tenim ganes de compartir el nombre de panellets que cada grup ha aconseguit fer. Anem compartint en veu alta i anem anotant en una llista, per cada 75 panellets aconseguits se’ns escapa un crit, és inevitable, estem emocionats i emocionades. Finalment, sumem 826 panellets i cridem d’alegria, hem superat els 650 panellets inicials!

La nostra missió ha estat un èxit! No només hem aconseguit organitzar tot el treball per fer els panellets i que tothom en pogués menjar —i fins i tot repetir!—, sinó que, al llarg del procés, hem après molt més del que imaginàvem. Hem posat en joc càlculs, mesures i noves estratègies matemàtiques, descobrint maneres de multiplicar, maneres de “treure” i de “repartir” que ens han ajudat a entendre millor el significat dels nombres i les seves relacions. Alhora, hem treballat la comunicació i l’expressió oral: preparar les nostres exposicions per explicar a cada classe què havia de portar i com fer-ho ens ha fet pensar en el llenguatge, adaptar el discurs i trobar la millor manera d’arribar als altres. Tot aquest camí compartit ens ha ensenyat que, quan treballem junts, aprenem més i millor, i que el vincle que ens uneix com a grup i com a equip és, sens dubte, l’ingredient més important de tots.

MISSIÓ PANELLETS: QUAN EL TREBALL FA OLOR DE FESTA

Dir que l’educació és preparar per a la vida és dir massa poc: l’educació és la vida mateixa.”
John Dewey

I amb els panellets i les quantitats d’ingredients calculades, només ens queda saber “qui porta què”, és a dir, com distribuïm els ingredients entre tots els infants de l’escola per poder tenir-ho tot a punt el dia acordat.

El primer que fem és recordar el nombre d’infants per classe i les quantitats totals que necessitem de cada ingredient. Decidim començar per l’ametlla mòlta, ingredient principal de la recepta.

Compartim un petit estudi de mercat: la majoria dels supermercats de la vora venen aquest ingredient en bosses de 125 g. Si necessitem un mínim de 5.200 g d’ametlla mòlta i sabem que la venen en bosses de 125 g, com podem saber quants infants haurien de portar-ne?

La Carla s’atreveix a compartir la seva hipòtesi: “Jo crec que amb una classe de 25 infants podrem aconseguir els 5.200 g.”
“I com ho podem comprovar?”, preguntem.

La mateixa Carla ens proposa fer 25 paquets de 125 g amb els reglets. Ella, l’Amalia i la Naia representen la seva hipòtesi amb els reglets i comprovem que, amb una única classe, no arribarem a la quantitat necessària. Proposem, doncs, que siguin dues classes de 25 qui portin l’ametlla mòlta, sabent que ens passarem una mica dels 5.200 g.

Fem el mateix amb el sucre i la resta d’ingredients per decorar els panellets. Quan tenim totes les quantitats distribuïdes per aules, pensem en les dates per portar-ho tot, deixant temps suficient perquè cada família es pugui organitzar.

Després, fem trios de Tanits per anar a les respectives aules i explicar als nostres companys què han de portar, quina quantitat i quan. Cada petit grup prepara la seva exposició oral, tenint present els infants de cada classe per adaptar el llenguatge i el discurs.

Finalment, hi anem… i demanem!
Com ens agrada aquesta part de la feina!

MISSIÓ PANELLETS: QUAN ELS NOMBRES ES PODEN TASTAR

“Les matemàtiques són la poesia de la raó.”
— Albert Einstein

Amb el total trobat de persones que poden menjar panellets tradicionals a l’escola, hem seguit fent-nos preguntes importants. La més important de totes elles ha estat: quants panellets podria menjar cada persona?. La resposta no queda clara, no ens posem d’acord fàcilment, ens adonem que en funció del que ens agrada aquest dolç volem menjar-ne més o menys… Reflexionem argumentant les respostes, deixem clar que és un tastet de tardor i no pas un àpat, així que acordem que la xifra de 3 panellets és suficient.

“I ara què hem de fer?”, deixem anar.

Moltes Tanits saben que hem de fer més de 218 panellets, i el Sergi i el Leo Ruiz ens ho argumenten molt bé.

“Si fem 218 panellets només ens podrem menjar 1, si fem el doble de 218 en podrem menjar 2…”, “Hem de fer el triple!”.

A la pissarra l’Axel ens planteja la suma, hem de sumar el 218, 3 vegades. Amb l’ajuda de diversos Tanits anem resolent aquesta operació matemàtica fins a arribar a 654. Hem de fer 654 panellets!

A simple vista ens sembla un número supergran, i ens emocionem molt en imaginar aquesta quantitat de dolços! Però arribats a aquest punt, parem per tornar a parlar de l’algoritme que tenim escrit a la pissarra: 218 + 218 + 218, i preguntem de quina altra manera podria representar-se. Els més valents s’atreveixen a dir la seva, finalment escrivim a la pissarra: 3 x 218.

“És una multiplicació!”, criden.

És cert, és una multiplicació, “i què vol dir això?”, preguntem. Fem memòria i recordem el curs passat quan comptàvem el preu de les tanques i el sumàvem moltes vegades. Alguns ens expliquen que a casa s’estan aprenent les taules de multiplicar, però no saben com aplicar-ho aquí. Definim el símbol “x” i l’anomenem “vegada”, i tornem a llegir l’ultima representació que tenim a la pissarra: “3 vegades 218”. I tant que sabem multiplicar! Si sabem sumar, sabem multiplicar. Aquest fet ens tranquil·litza a uns i ens empodera a uns altres a seguir provant això de multiplicar, i juguem una estona.

L’endemà reprenem el tema. Ara sabem que haurem de fer 654 panellets, però…

“Quina quantitat d’ingredients necessitarem per poder fer-ne tants?”, preguntem.

Recordem la recepta de la Fatima, en sortien 25 unitats.

“Si fem dues vegades la recepta, en sortiran 50”, “I si la fem 3 vegades… (calcula en veu baixa) en sortiran 75!”… , diuen algunes Tanits.

Amb l’objectiu que sigui més comprensible aquest raonament, preparem la recepta amb referents visuals que ens ho faciliten. Al terra de la classe posem la imatge dels ingredients i el seu pes, i just a sota els 25 panellets que sortiran. Anem col·locant al costat una altra vegada la recepta i anem sumant panellets. Ens adonem que ens falta espai a la classe, i decidim sortir al passadís. Anem comptant de 25 en 25, algú es fixa que cada 4 vegades el 25 ens suma 100, i així anirem més de pressa calculant. Finalment, arribem al 650 col·locant 26 vegades la recepta de panellets. “Ens falten 4 panellets…”, és cert. Acordem que 4 panellets menys no serà gaire important, segurament els petits no menjaran 3 panellets i en sobrarien, així que decidim que 650 serà el número final. I amb tota la representació visual estirada a terra, en petit grup, ens atrevim a calcular la quantitat final d’ametlla mòlta, de sucre i de patata i moniato. Anem sumant de 200 en 200, de 100 en 100, i de mig en mig… però altres tenen altres estratègies que no dubten en compartir.

“Nosaltres hem sumat tota l’ametlla mòlta i ens ha sortit 5.200 grams”, diu l’Axel, “i hem buscat la meitat per saber la quantitat de sucre”, afegeix la Carla.

Els altres se sorprenen alhora que afirmen amb el cap, un cop més, compartint estratègies i altres maneres de fer, seguim aprenent a pensar i raonar.

Sabeu quina quantitat d’ingredients necessitarem per fer 650 panellets?

Atenció! 5200 grams d’ametlla mòlta, 2600 grams de sucre, 13 patates i 13 moniatos!

Sens dubte, les matemàtiques es poden olorar i tastar!

MISSIÓ PANELLETS: QUAN COMPTAR ENS FA PENSAR

“Les matemàtiques no són sobre números, sinó sobre pensar”, Ian Stewart.

Amb la recepta triada, les Tanits hem volgut passar a fer el càlcul dels ingredients. Ara bé, ens faltava una dada important: el nombre de persones que formem part de l’escola i que menjarem panellets en la festa de la tardor. Per tal d’aconseguir aquest número ens hem organitzat en grups per poder passar per totes les classes i preguntar quants són, alhora també li hem preguntat a la Lídia el nombre d’adults.

A la tornada a la classe hem anotat a la pissarra tots els números demanats i hem realitzat la suma pertinent que teníem clara. Som 227 persones al Marta Mata! Però, i els al·lèrgics? En aquest moment hem consultat un document intern de l’escola on consten els infants que tenen algun tipus d’al·lèrgia o intolerància i ens hem mirat un per un per valorar si podran menjar o no panellets. Hem resolt que 9 companys/es no en podran menjar dels tradicionals i ens hem fet la pregunta: “i ara què?”. “Els hem de treure” han comentat algunes Tanits i hem aprofitat per parlar del “treure” matemàticament. Hem buscat sinònims, hem posat exemples quotidians… i finalment hem parlat de la resta i el seu símbol.

Tot i que algunes Tanits s’atrevien a fer aquesta resta mentalment, hem cregut necessari parar i oferir un espai on individualment poder explicar a la llibreta com es faria aquesta resta. Aquesta proposta ha provocat algunes frustracions, no estem acostumats a posar paraules a allò que fem dins el nostre cap quan calculem, però cal saber representar i explicar els processos que realitzem i la pràctica ens ajudarà a ser cada vegada més àgils amb les nostres paraules i representacions. Després, ens trobem a la rotllana i ens expliquem les estratègies que fem servir, adonant-nos que coincidim amb alguns companys, que no hi ha una única manera d’arribar als resultats i que els camins que cadascú segueix per resoldre ens donen pistes sobre el com pensem i com organitzem la informació.

Seguim junts i agafem els reglets per poder explicar la resta per descomposició. Alguns es van relaxant a mesura que anem practicant aquesta resta, la repetim unes quantes vegades i finalment algú demana com seria amb números. A la pissarra passem a representar-la, ho fem a poc a poc, verbalitzant cada pas… en acabar tots volen sortir i restar, és bon senyal, oi? La pràctica d’aquestes operacions ens oferirà agilitat i rapidesa, però insistim en la comprensió, cal saber sempre què fem i per a què ho fem.

Finalment, trobem el nombre de persones que podran menjar panellets tradicionals, 218 persones.

EMBOLCALLATS PER LA LECTURA

“Si vols que un infant estimi la lectura, seu al seu costat i llegeix amb ell.”Emili Teixidor

Dijous passat, les Tanits i els Tabalugues vam iniciar una proposta molt especial. Al llarg d’aquest curs ens trobarem un cop al mes per compartir estones de lectura amb l’objectiu de continuar millorant plegats i gaudir dels llibres.

En aquesta primera trobada vam parlar sobre com funcionaran aquestes sessions i vam reflexionar sobre la millor manera d’ajudar-nos, tenint en compte el moment lector de cada infant. Les Tanits fem de germans i germanes grans que acompanyen de prop un camí important: aprendre a llegir i estimar la lectura. Cal paciència, empatia i mà esquerra, i sobretot reforçar positivament cada petit esforç dels Tabalugues perquè s’engresquin i trobin plaer en la lectura de contes.

Aquesta proposta ens permet fomentar la competència comunicativa lingüística, millorant la fluïdesa lectora, la comprensió i l’expressió oral. Alhora, cada infant pren consciència del seu propi procés lector i adquireix estratègies per continuar avançant. Mitjançant la cooperació, l’empatia i la responsabilitat que suposa ajudar i respectar el ritme dels altres, les Tanits seguim desenvolupant-nos com a persones socialment competents.

MISSIÓ PANELLETS: A LA RECERCA DE LA RECEPTA

“En tots els assumptes humans hi ha esforços, i hi ha resultats. La fortalesa de l’esforç és la mesura del resultat”. James Allen

A l’aula de les Tanits tenim una responsabilitat que és ben coneguda i que esperem amb els braços oberts, és cert que també ens inquieta perquè sabem que de la nostra feina dependrà l’èxit, en part, de la festa de la tardor. Es tracta de calcular la quantitat d’ingredients que necessitem per poder fer els panellets del tastet de tardor del pròxim 30 d’octubre, una proposta que anomenem “Missió panellets”.

Com qualsevol repte important, comencem a la rotllana. I comencem compartint tot el que sabem alhora que anem classificant la informació. Després deixem anar una pregunta a l’aire: “Per on comencem?”, perquè un cop hem pogut dir tot el que volíem, cal centrar-nos i aprofitar el temps que tenim. I és precisament aquest, el temps, el criteri que se’ns tira a sobre; la missió té una data molt concreta i no estem acostumats a treballar contrarellotge! A la conversa sorgeix la idea que necessitem la recepta dels panellets i decidim buscar i preguntar a les nostres famílies.

Dies més tard compartim en veu alta les receptes trobades i acabem consensuant quins són els ingredients essencials per fer la massa dels panellets tradicionals: ametlla mòlta, sucre i patata o moniato. D’entre totes les receptes hem de triar una i establim uns criteris importants per fer la tria: una recepta equilibrada, pràctica per fer a l’escola i amb quantitats amb les quals puguem treballar (calcular) fàcilment. Amb aquestes premisses establertes i en petit grup, anem triant la que considerem més adequada.

A l’hora de compartir-ho sorgeixen reflexions interessants:
– Els nombres acabats en 0 i 5 són més fàcils de sumar.
– El 175 és complicat pel 70 i no pel 5.
– El 175 és un nombre més complicat que el 500.
– No sempre els nombres més grans són els més complicats.
– Amb la mateixa quantitat d’ametlla que de sucre obtindrem una massa molt dolça.
– Amb la mateixa quantitat d’ametlla que de patata tindrà molt gust de patata.
– L’ingredient principal ha de ser l’ametlla.

Però ens adonem que ens costa posar-nos d’acord sobretot amb el criteri de quines quantitats són més fàcils. Per això, decidim representar el pes de cada ingredient de cada recepta amb els reglets de base 10. Els reglets són un gran recurs a la nostra classe, ens ajuden a posar imatge a aquestes quantitats comprenent el valor dels nombres, ens permeten tocar i manipular els nombres d’una manera més didàctica. Un cop acabades les representacions, ho veiem molt més clar. Finalment, triem la recepta que ha portat la Fàtima.

Recepta per fer massa de panellets (25 unitats)
- 200 gr. d'ametlla mòlta
- 100 gr. de sucre
- 1 patata o moniato

LA BIBLIOTECA; REPTE I OPORTUNITAT

“L’exemple no és la principal manera d’influir en els altres; és l’única”, Albert Schweitzer.

Aquests primers dies de curs les Tanits hem estat preparant l’aula i els materials que necessitem en el nostre dia a dia, també hem posat en comú les propostes i projectes que sabem que viurem aquest any. Ha estat inevitable posar al centre de les nostres converses que som els grans de la comunitat de mitjans, una realitat que és repte i oportunitat alhora, i no pas un motiu de pressió, sinó d’orgull i encoratjament per ser bons referents per als nostres companys i companyes.

Com deia Albert Schweitzer en la cita que obre aquest escrit, “L’exemple no és la principal manera d’influir en els altres; és l’única”, i amb aquest esperit acollim una de les responsabilitats més importants que tindrem enguany: cuidar i gestionar la biblioteca de l’escola, un espai essencial que compartim tots els martamatins i martamatines. Algunes de les tasques les intuïm, però creiem que els Tintins, antigues Tanits, ens podem assessorar i decidim fer una visita a la seva aula. En aquesta trobada ens enumeren les tasques i també ens comparteixen com era la seva organització, els escoltem i recollim els consells per tal de començar a decidir com ho volem fer nosaltres.

Dies després dediquem una estona a mirar l’espai de la biblioteca amb una mirada diferent, posant especial atenció en l’organització i distribució de mobles i llibres. A la rotllana compartim impressions i detalls trobats: els gomets de colors, la mida dels llibres, el gruix,… i en aquesta conversa apareixen paraules importants com llom, portada i contraportada, però també nivell de dificultat. El curs passat ja vam parlar dels colors dels gomets, sabíem que el color ens ajudava a triar llibres i prendre consciència del nostre nivell lector a l’hora d’escollir un llibre per llegir, així que de mica en mica anem ressituant informació que ja teníem. Però, “i el gomet platejat en forma d’estrella?”, algú ha vist que fa referència a “coneixements” i obrim així un nou tema important a conèixer si volem ser uns bons bibliotecaris i bibliotecàries.

Al mig de la rotllana posem 4 models diferents de llibres que podem trobar a la nostra biblioteca i compartim què veiem. Ràpidament, veiem la revista, un recurs que trobem endreçat en els calaixos amb rodes, a més a més, en tenim de diferents, i per això estan classificades. Els altres llibres costen més de diferenciar, però insistim a afinar la vista i llegir! Alguns comenten que hi ha un llibre especialment gran amb dibuixos en totes les pàgines mentre que l’altre és més petit i té moltíssima lletra amb algun dibuix de tant en tant. Davant nostre tenim l’àlbum o conte il·lustrat, on predomina la il·lustració al text, i la novel·la que destaca per la quantitat de text escrit. Per últim, el 4t llibre no destaca per la quantitat de text o d’il·lustracions, sinó per la temàtica que tracta on tant text com dibuix van de bracet; són els llibres de coneixement i els marquem amb un gomet platejat en forma d’estrella. Encara ens queden altres tipologies de llibres per descobrir, però ho anirem fent més endavant.

Les Matildes venen a demanar-nos ajuda a la nostra classe. Volen anar a la biblioteca del poble i, com som els responsables, ens pregunten si podríem posar-nos en contacte amb ells per saber quin dia podrien desplaçar-se-hi. Nosaltres diem que sí, això d’ajudar ens agrada, però necessitem el telèfon. Recordem que tenim una companya a l’aula de Petits Prínceps que pot facilitar-nos aquest número, ja que la seva mare hi treballa, no ens ho pensem gaire i li demanem ajuda. La Valeria de 5è de seguida ens porta una targeta amb tota la informació necessària per poder posar-nos en contacte amb la biblioteca de Vilanova. Abans de trucar ens plantegem si algun grup més hi voldria anar, i preguntem a Tintins i Petits Prínceps. Llavors ens sorgeix un gran dilema, si nosaltres volem portar a terme aquesta responsabilitat potser seria important visitar també nosaltres la biblioteca del poble i que les professionals ens assessorin i orientin!

Abans de trucar a la biblioteca parem per pensar què és el que volem dir i demanar, planificar aquesta trucada és important per no deixar-nos res del que volem compartir i entre tots anem fent llista a la pissarra imaginant aquesta possible conversa telefònica. Un cop ho tenim clar, decidim qui trucarà, i no, no serà la Cristina. En aquest moment sorgeixen algunes inseguretats, algunes Tanits manifesten no sentir-se segures i prefereixen que siguin altres els que parlin. D’altres volen trucar tant si com no, sense pensar reflexivament si realment estem preparats o preparades, no podem ser tan impulsius. Parem un instant per prendre consciència, cal saber escoltar què ens diuen i respondre amb calma, cal estar atents i vocalitzar bé perquè ens entenguin, inclús cal saber llegir amb certa fluïdesa el que hem anotat a la pissarra per no deixar-nos cap demanda. Aquesta aturada per reflexionar ens serveix per ressituar voluntaris per trucar, finalment ho fem a sorts i l’Amàlia i el Sergi seran els interlocutors.

Amb la targeta que ens va portar la Valeria, les anotacions a la pissarra i el telèfon en mà… ens disposem a trucar. Però, “com es truca?” ens diuen el Sergi i l’Amàlia. Les mestres somriuen per un moment, estem tan acostumats als telèfons intel·ligents i a trobar escrit el nom de la persona que volem trucar, que hem d’aprendre a marcar número a número. Cap problema, això ho aprenem ben de pressa, i ràpidament comencem a escoltar el to. La Tamara, bibliotecària del poble, ens agafa la trucada, i l’Amàlia i el Sergi li fan saber tot el que necessitem. Hem acordat tornar-nos a trucar, ja que haurem de fer alguns tràmits i després comunicar-li. Ha estat un moment molt especial, divertit i emocionant, i ja esperem amb ganes la següent trucada!

SORTIDA D’ACOLLIDA AL BOSC

“La vida no tiene sentido sin interdependencia. Nos necesitamos los unos a los otros.”, Erik Erikson

El passat dimecres 17 de setembre, els infants de la comunitat de mitjans vam fer la nostra primera sortida al bosc. Vam sortir de l’escola tots junts, direcció el parc fluvial i vam caminar fins a arribar al bosc que anomenem “el bosc de les cabanes”. Per als mitjans aquesta sortida és molt especial, és un moment per acollir als nostres nous companys/es de comunitat, els Rovellons, i conèixer-nos en un entorn diferent compartint moments de joc.

Un cop al bosc i havent esmorzat, ens vam organitzar en quatre grups per realitzar dinàmiques diferents que permetessin la nostra interacció; algunes d’elles més dinamitzades i d’altres més lliures, amb material d’escola i d’altres amb el material que la natura ens ofereix. Després de gaudir de les quatre propostes ens hem trobat a la rotllana per poder dinar junts i jugar una estona més construint cabanes i imaginant nous escenaris i aventures. Abans de retornar, hem compartit cançons identitàries de l’escola amb les seves coreografies pertinents.

Rovellons, benvinguts i benvingudes a la comunitat de mitjans! Ens esperen moments ben diversos, nous reptes i experiències que ens faran gaudir i créixer plegats!