“Converses externes i converses internes es confonen dins la nostra ment”.

David bueno

Aquest curs volem fer nostre el Petit Príncep. Gaudir-ne al màxim, sentir-lo dins nostre. La màgia del personatge i la història ens comença a tenir fascinats.

Fa uns dies hem iniciat la lectura de manera col.lectiva, una gran oportunitat per encetar converses, debats i parlar de noves paraules i expressions que no coneixem. Per començar ens vam aturar a la dedicatòria, un escrit on Antoine de Saint Exupéry expressa elogi cap als infants i la manera d’entendre i veure les coses, moltes vegades allunyada a la manera de ser dels adults. També ens parla de l’amor que sent cap al seu amic, que no és en un dels seus millors moments “passa gana i fred“… per la qual cosa situem el moment en què es va escriure el llibre, un context complex, la segona Guerra mundial.

Amb aquest pretext hem volgut encetar el quadernet de pensaments que acompanyarà les nostres lectures. Ens hem dedicat el dossier al nostre jo del futur, del mes de juny, un moment en què potser haurem aconseguit els nostres Ikigais i altres reptes del curs. És possible dedicar-nos escrits a nosaltres mateixos? I per què no? Posem-nos floretes!

Després d’imaginar-nos el Petit Príncep i dibuixar-lo, hi ha qui ha jugat a fer un dibuix per provocar als adults, seran capaços d’entendre’l? Una boa empassant-se un elefant no és pas un barret! La poca imaginació i la incomprensió dels grans és un aspecte que també es tracta en el llibre.

I de les paraules que van sorgint i anem compartint, què en fem?

Avui la proposta surt dels mateixos infants. Ens agrada l’expressió “silenci meditatiu” i d’aquí proposem escriure sobre els nostres pensaments, aquella veueta interior que ens acompanya sempre dins nostre. De vegades és per recordar-nos què hem de fer, què volem dir o repensar el dia, però d’altres ens fa néixer pors i neguits que poc expliquem i que queden encallats, engabiats en el nostre ser més profund. És una oportunitat per donar lloc i espai físic a aquests pensaments interns. I fent-ho ens n’adonem que som humans, fràgils, vulnerables, però que parlar-ne ens fa forts, valents, semblants.

La lectura del nostre Petit Príncep i la posterior reflexió resulta un nou motor generador de preguntes, diàlegs i autoreflexió, ens permet treballar el pensament crític, habilitats de comunicació i consciència emocional d’una manera lúdica i significativa. Ens permet compartir i construir mirades de la vida, veure que no som estranys i que allò que ens preocupa és semblant a uns i altres.

“Per escriure amb bellesa, cal escriure amb calma.”

Miquel S. Fontserè (cal·lígraf català)

Darrerament tot fent els dictats, ens n’hem adonat, corregint escrits dels companys, que no sempre s’entenen les paraules i les lletres que fem. Aquest és un problema important ja que l’objectiu bàsic d’escriure, que és comunicar pels altres, no es pot aconseguir. Posar atenció en la presentació i l’ordre dels nostres textos és importantíssim. Així que hem començat a posar-hi fil a l’agulla i hem recuperat aspectes que ja havíem comentat altres cursos. Hem presentat plantilles que a partir d’ara utilitzarem, en determinats treballs, per ajustar-nos i ser més rigorosos en aquest treball de precisió i gest gràfic. Hem recordat que és important seure bé, recolzar els braços a la taula, preparar-nos l’espai… un munt d’aspectes corporals que també cal tenir present per ser capaços de treballar en calma i controlar la coordinació ull-mà.

Hem examinat detingudament les proporcions de les lletres, les que han d’ocupar l’espai central de la caixa de la plantilla i les que per contra, pugen (ascendents) o baixen (descendents). Com que això només s’adquireix amb pràctica i temps, hem escollit un petit fragment del llibre del Petit Príncep per fer aquest treball minuciós i tan controlat. Hem suat tinta esforçant-nos però hem vist ràpidament que els resultats són molt interessants i ens hem sorprès a nosaltres mateixos observant els canvis. Lletres que ni es veien ara s’entenen, ara caldrà que anem aplicant aquestes descobertes en el nostre dia a dia… això costarà més! Paciència i més paciència!.

Escriure és un art, antigament tan sols a l’abast dels més afortunats, els que tenien temps per treballar la lletra, en el silenci dels monestirs, en calma, cargolant els traços d’aquells primers manuscrits. Ara l’exigència ha canviat, amb els ordinadors pel mig i la necessitat de ser ràpids tot s’ha desdibuixat, però no hem de perdre la idea d’escriure per ser llegit pels altres, per comunicar i deixar constància. Una activitat cognitiva d’ordre superior i de gran complexitat. Combina pensament, llenguatge i autoregulació.

Haurem de trobar l’equilibri entre ser resolutius però eficaços per fer-nos entendre.