DESCOBRIM DOS PARCS MÉS!

Mireia Puig28/01/25  

Aquesta setmana hem explorat dos parcs més de Vilanova. Ahir vam anar amb les Alícies a veure aquell parc sense nom que segons un nen de la classe de segon estava abandonat. Quan hem arribat, hem vist que no estava gens abandonat, potser està en un lloc on no passa molta gent, però està ben cuidat, i si que té nom, es diu “Plaça Solidaritat”. Quan ens hem posat a dibuixar, hem hagut de plegar ben ràpid perquè s’ha posat a ploure i hem marxat corrents cap a l’escola.

Aquest matí, ben d’hora, hem anat cap a la plaça Extremadura a fer una bona exploració. Primer l’hem observat detingudament i hem pogut fer les observacions necessàries. Seguidament hem fet el dibuix del natural, el comptatge i mentre anàvem acabant fèiem fotografies amb les càmeres de l’escola.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 22 del projecte d’aula.

LÍO DE CUENTOS, LECTURA COMPARTIDA

Eva Valls28/01/25  

Esta semana hemos llevado a cabo nuestra tercera tarde de lectura compartida con algunas familias. En esta ocasión, nos hemos centrado en la narración de dos cuentos tradicionales: Los tres cerditos y Ricitos de oro.

Diferentes fragmentos del argumento y las ilustraciones de ambos cuentos estaban desordenados. De esta forma, nuestro objetivo era, en primer lugar, separar los elementos correspondientes de cada historia y, posteriormente, ordenarlos correctamente según la secuencia lógica de los sucesos.

La tarea de llegar a un consenso sobre el orden no resultó sencilla, ya que descubrimos que algún miembro de un mismo grupo conocía el relato de forma distinta; ya que a veces existen variaciones en los detalles de un mismo cuento. Esto reflejó cómo los cuentos populares, transmitidos oralmente a lo largo del tiempo, pueden adquirir diferentes formas según la tradición o el narrador.

Gracias a las familias por vuestro tiempo, compromiso y por hacer de esta tarde una experiencia lectora especial.

Pintem la cançó “Aplec”

Meritxell Tardà28/01/25  

A finals d’aquest trimestre la Comunitat de Petits anirem a l’Auditori de Barcelona a veure l’espectacle “Ulls Clucs”, i és per això que hem començat a escoltar-ne les cançons. La primera cançó treballada ha estat la melodia introductòria “Aplec”, tocada amb instruments de música tradicional. Aquesta cançó està creada i pensada per transportar-nos a un espai on els sons prenen un paper molt important: un bosc. És per això que en la primera sessió d’aquest trimestre hem transformat l’aula de música en un petit bosc on hi hem observat pedres, pals, troncs, pinyes i llenya, i on hem pogut escoltar els ocells i sons de la natura. Posteriorment l’hem representat i pintat també amb pintura flourescent i la llum fosca.

Pintem la cançó “Aplec”

Meritxell Tardà28/01/25  

A finals d’aquest trimestre la Comunitat de Petits anirem a l’Auditori de Barcelona a veure l’espectacle “Ulls Clucs”, i és per això que hem començat a escoltar-ne les cançons. La primera cançó treballada ha estat la melodia introductòria “Aplec”, tocada amb instruments de música tradicional. Aquesta cançó està creada i pensada per transportar-nos a un espai on els sons prenen un paper molt important: un bosc. És per això que en la primera sessió d’aquest trimestre hem transformat l’aula de música en un petit bosc on hi hem observat pedres, pals, troncs, pinyes i llenya, i on hem pogut escoltar els ocells i sons de la natura. Posteriorment l’hem representat i pintat també amb pintura flourescent i la llum fosca.

Fem nassos de pallasso

Meritxell Tardà27/01/25  

El primer trimestre la Mar ens va portar un nas de pallasso fet per el seu germà, el Sergi. Aquest nas de pallasso estava fet amb oueres, pintura i fil elàstic. D’entre totes les activitats que podiem fer en un sol dia hi vam afegir, doncs, aquesta: crear nassos de pallasso per tots i totes les SobreRodes; i aquesta setmana els hem fet! Per fer-los la Mar ens ha explicat tot el que necessitàvem i ho hem anat a buscar a diferents aules de l’escola. La Cristina d’ Alícies ens ha facilitat la goma elàstica i al preguntar-nos per què la necessitàvem li hem explicat la nostra idea. La Cristina ens ha dit que ella també volia un nas, així que també li hem fet i li hem regalat. Ha estat molt contenta!

CLASSIFIQUEM ALIMENTS

Cristina Vargas26/01/25  

“La comida que ingieres puede ser la medicina más segura o el veneno más lento”, Ann Wigmore.

Els Quefirs hem compartit les nostres receptes realitzades a casa al llarg de les vacances d’hivern. Cadascú ha pogut explicar què ha cuinat, però també ha compartit quins ingredients eren els més importants en el seu plat o postres, qui els ha acompanyat en l’elaboració i si el tast posterior ha estat força aplaudit.

Aquest moment ens ha portat a recordar una de les últimes converses que vam realitzar plegats al desembre sobre la funció dels aliments que vam descobrir en un vídeo. Gràcies a ell vam establir tres grans grups; els reguladors, els constructors i els energètics. Amb les funcions rescatades de la nostra memòria, hem volgut pensar i relacionar les nostres receptes amb alguna d’elles. Per això ha estat important trobar els ingredients amb més pes. No obstant això, ens ha quedat clar que és difícil, ja que sovint fem servir aliments ben diferents a nivell funcional.

Que alimentar-nos és una necessitat vital ho tenim clar, alhora que sabem que podem fer-ho de manera més o menys saludable. Al parlar dels tres grups d’aliments segons la seva funció, posem sobre la taula què volen dir. Els energètics són els que ràpidament sabem definir, ara bé, no sabíem que els podíem classificar en dos subgrups; els energètics “bons” i els energètics superflus o “dolents”. Els constructors ens ajuden a créixer forts, i els làctics en són un exemple, el grup que representem. Els reguladors ens fan despistar al principi, “regular” té connotacions no gaire positives per nosaltres, així que definim amb exactitud aquesta paraula per descobrir que, al contrari, té connotacions molt positives per al nostre cos, ja que permet l’equilibri i el benestar.

Per tal d’anar adquirint certa agilitat i domini juguem a classificar diferents aliments segons les funcions esmentades. Ens anem ajudant i justificant les nostres respostes, de mica en mica ens fem més experts en el tema!

ELS GRAMS

Lídia Rodríguez26/01/25  

El primer dia de Projecte de Comunitat, després de les vacances d’hivern, vam compartir les receptes que havíem cuinat amb les nostres famílies. Quan va ser el torn de la Yanira, va fer referència a les lletres “GR” quan parlava dels ingredients. Més tard, el Haron també ho va fer… Amb molta curiositat ens vam preguntar: què significa “GR”?

Continuant amb la conversa, quan el Fran, va compartir la seva recepta va parlar de la paraula “GRAMOS” i en aquest moment, ens vam adonar que “GR” era el mateix que GRAMS. Ràpidament, l’Enzo i l’Aday van compartir amb la resta el què sabien sobre els grams: “és el que pesa una cosa”.

A la següent sessió, teníem el repte de descobrir quants grams pesaven cinc aliments reguladors, que la Lídia ens va portar: un kiwi, una taronja, un carabassó, un plàtan i una pastanaga.

Inicialment, no sabíem quin instrument havíem de fer servir per pesar els aliments. Fèiem referència a: “medidor”, “mesurador”… fins que finalment, vam optar per anar a preguntar a un grup de la Comunitat de Grans. Mitjançant la descripció que vam fer de l’objecte ens van dir que era una BALANÇA.

Abans de començar, vam fer diferents hipòtesis: quin aliment pesarà més? I menys? Seguidament, per parelles ens vam posar a experimentar amb la balança. En pesar els aliments, vam treballar amb nombres de tres xifres i els vam construir conjuntament per representar-ne els pesos. Finalment, els vam ordenar pel seu pes i ho vam documentar.

LES TANITS I ELS TABALUGUES: UN PONT LECTOR ENTRE PETITS I MITJANS

Mireia Roca26/01/25  

Amos Bronson Alcott

Un bon llibre és l’amic que parla però també escolta, que t’inspira però no et jutja.

Un divendres al mes, la classe de les Tanits es reuneix amb els Tabalugues, el grup d’infants de 5 i 6 anys que comencen a descobrir la màgia de la lectura. Aquestes trobades no només són una oportunitat perquè els més petits se sentin acompanyats i motivats en els seus primers passos com a lectors, sinó també perquè les Tanits assumeixin el seu rol com a grans de la comunitat, convertint-se en un exemple lector i una font d’inspiració per als Tabalugues.

Durant aquestes sessions, cada Tanit acompanya un o més Tabalugues en la lectura dels seus llibres, ajudant-los a desxifrar paraules, a comprendre històries i, sobretot, a gaudir del procés de llegir. Però l’experiència no es limita a la lectura individual: els Tabalugues també tenen l’oportunitat de visitar la biblioteca dels mitjans, un espai ple de recursos que les Tanits coneixen molt bé, ja que són les responsables del seu bon funcionament.

Aquestes visites els permeten familiaritzar-se amb el funcionament de la biblioteca i descobrir que la lectura no només és un exercici personal, sinó també una activitat que connecta amb una comunitat de lectors. Les Tanits, amb entusiasme i paciència, mostren als Tabalugues com es trien i es cuiden els llibres, reforçant així el respecte per aquests recursos i la importància de compartir-los.

A través d’aquesta activitat, les Tanits no només reforcen el seu paper com a models per als més petits, sinó que també aprenen valors de responsabilitat i lideratge. Alhora, els Tabalugues descobreixen que la lectura és una porta oberta a un món ple d’aventures i aprenentatges, sempre amb una mà amiga per guiar-los. 

LA REDACCIÓ JA BULL

Ivet Dominguez25/01/25  

Aquests dies, entre inventar lletra per la cançó, parlar d’identitats tot fent-ne dibuixos i perfeccionar la idea dels patrons (amb l’ajut de les Matildes), també hem engegat la redacció de la ràdio. És un treball lent, que fem en petits grups de taula amb molta il.lusió, sabent que és la prèvia a poder gravar.

Es tracta d’endreçar les idees de tot allò que voldrem comunicar, escriure-ho i treballar la lectura, donant-li un enfoc espontani i natural. Els guions han de servir per tenir clar què direm, davant del micròfon, però caldrà saber interpretar el text de la manera més natural possible, per tal que sembli que estem parlant espontàniament en aquell mateix moment. Haurem de practicar a casa i a l’escola… ens ajudareu, oi? Segur que també inclourem petits comentaris o expressions que sorgeixin in situ.

Tenim molta consciència del què cal comunicar i, les paraules i recomanacions que volem donar, gairebé s’escriuen soles. N’hem parlat molt de l’estalvi energètic i mesures a aplicar. Caldrà convèncer a tothom! La col.laboració serà imprescindible perquè l’objectiu sigui possible.

Venen uns dies d’enllestir l’espai de la ràdio per poder-hi començar a treballar. Estem pendents de quan ens donin l’ok per engegar micròfons. Ens escoltareu, oi?

SEGUIM EXPLORANT PER VILANOVA

Toni Ruiz25/01/25  

Aquesta setmana hem aprofitat el bon temps per seguir investigant parcs i places del nostre municipi.

Dimarts hem anat a visitar el Parc Puig d’Andela. Aquesta vegada ens ha acompanyat la Meritxell, així que, a més a més de fer l’exploració habitual, també ens hem assegut al mig del bosquet del parc i ens hem parat a escoltar. Què es pot escoltar al parc? Hem pogut escoltar ocells, cotxes, una moto, un avió, una ambulància, el soroll de les fulles al trepitjar-les, les branques que es mouen pel vent,… També hem aprofitat per caminar al ritme de la cançó “Aplec”, tal i com vam fer a Arts escèniques, però a la natura.

Dijous hem anat a explorar la Plaça dels Miquelets, és una plaça de forma triangular que tenim força a prop de l’escola, on després de dibuixar-la, fer el comptatge i fer les fotografies vam gaudir d’una estona de joc ben divertida..

Divendres hem anat a tres parcs! Però hem tingut una sorpresa amb el primer parc, El Johan Cruyff, ja que no és ni parc ni plaça. És una zona esportiva, amb un camp de futbol i una pista d’entrenament. Llavors hem seguit per la vorera i, només travessar el carrer, ens hem trobat a la Plaça Catalunya. D’aquesta plaça, ens hem fixat en que hi ha tants arbres que no els hem pogut comptar. Aquí hem pogut dibuixar, comptar, esmorzar i jugar una bona estona. Aquesta vegada el dibuix l’hem fet amb carbonet.

Tot seguit, hem agafat el camí de tornada a l’escola i hem passat per la Plaça de Berenguer de Montbui, que és molt i molt petita i tampoc té un cartell amb el nom, només una placa amb el nom del carrer, Carrer de la Plaça Berenguer.