A les sessions d’Educació Física, abans de començar l’activitat principal, sempre fem un bon escalfament. L’escalfament és molt important perquè prepara el cos per a l’exercici, ajuda a evitar lesions i millora el rendiment físic.
L’objectiu és augmentar la temperatura corporal, activar la musculatura i preparar les articulacions per a l’activitat que vindrà després.
A més, l’escalfament el podem fer de diferents maneres: amb jocs per fer-lo més divertit, estiraments per preparar els músculs, mobilitzacions per escalfar les articulacions, amb cursa contínua per activar tot el cos…
D’aquesta manera, aconseguim que el nostre cos estigui a punt per fer esport amb seguretat i eficàcia.
“El joc és emoció, i sense emoció no hi ha aprenentatge”, Imma Marín.
Aquest dimecres hem pogut donar el tret de sortida al projecte de comunitat d’enguany. Vam començar trobant-nos tota la comunitat al gimnàs, Alícies i Tanits sabíem que un nou projecte ens esperava i vam posar al dia als Rovellons. Ben emocionats vam escoltar les indicacions de les mestres que ens convidaven a obrir els ulls mentre passejàvem pel passadís de primària per poder trobar peces de trencaclosques que tinguessin el nostre nom.
Un cop localitzada la peça, havíem de baixar al vestíbul. Allà trobàvem cinc imatges grans dels diferents trencaclosques. Mirant atentament el nostre trosset d’imatge, a quin trencaclosques correspon ens havíem de preguntar. A mesura que tots els infants anaven baixant amb les seves peces, els trencaclosques anaven construint-se. I així descobríem amb quins companys i companyes compartiríem grup aquest curs.
De tornada al gimnàs, ens hem col·locat per grups deixant el nostre trencaclosques a terra. Els mestres encara no ens havien dit de quin grup formaven part, així doncs hem afinat l’oïda per escoltar la pista que ens han deixat anar. En escoltar-los ràpidament hem sabut on estarien, ja que la pista estava dins la imatge del trencaclosques.
En rotllana, per grups, amb els infants i mestre que en formen part d’aquest, ens hem mirat la imatge resultant del nostre trencaclosques. Som conscients que ens falta informació, quin grup som? Donem la volta al paper i descobrim que hi ha un sobre. En obrir-lo agafem un paper del seu interior. Trobem una tira de diferents aliments amb caselles en blanc a sota, sembla un codi. Decidim sortir al pati i buscar pistes.
Quan sortim al pati descobrim penjades en els vidres diverses pistes; es tracta dels aliments que tenim a la tira! Apareixen amb una lletra i, definitivament, és un codi! De mica en mica anem buscant els aliments que formen part de la tira que teníem dins el sobre i memoritzem la lletra que tenen escrita per tornar al gimnàs i escriure-la al lloc corresponent. Un cop les trobem i escrivim totes, apareix una nova paraula. Cada grup llegeix la seva, però no són paraules que escoltem a diari i ens resulten una mica estranyes.
Ja a la tarda, cadascú a la seva aula de projectes de comunitat, ha pogut parlar sobre aquesta nova paraula i el seu possible significat. Moltes hipòtesis han anat sorgint, hem fet ús del nostre bagatge lingüístic intentant trobar paraules que se li assemblen, però és complicat. Els mestres ens han ensenyat algunes imatges per intentar trobar bones respostes, i han donat resultat! Però, aquest serà el nostre nom de grup? No ens agraden gaire…Potser aquest cop, podem escollir-lo nosaltres?
Les matemàtiques són l’alfabet amb el qual Déu ha escrit l’univers.
Com ja us vam explicar, les Tanits vam rebre l’encàrrec de preparar tot el necessari per a elaborar els panellets per a la festa de tardor. Una de les primeres tasques que vam realitzar va ser buscar i compartir, a la Rotllana, les receptes que cadascuna havia trobat a casa. Ens vam centrar inicialment en els ingredients necessaris per fer la massa, tot discutint quins eren els més adequats.
Però no només ens vam quedar aquí. Vam reflexionar sobre quines dades eren importants per triar la recepta més idònia: la tipologia dels ingredients (com l’ametlla, que pot ser mòlta o trinxada), la quantitat necessària expressada en unitats de mesura com grams o quilos, i quants panellets es podien obtenir amb cada recepta. Tota aquesta informació es va exposar a la pissarra per poder valorar-la amb cura.
Finalment, va arribar el moment de la tria. Vam decidir que cadascuna anotaria la seva elecció en un paper, després d’haver assignat una lletra a cada recepta per facilitar la votació. Durant el recompte, vam anar anotant els resultats a la pissarra, on la recepta de la massa més votada va ser la G, amb un total de 14 vots.
A més de comptar els vots, vam elaborar un gràfic de barres per representar visualment els resultats. Aquesta activitat, documentada tant a la classe com a les nostres llibretes, ens va permetre treballar diferents conceptes matemàtics, com la representació de dades, la proporcionalitat, i la presa de decisions basades en informació quantitativa.
Aquest tipus de propostes ens ensenyen que les matemàtiques no són només números, sinó una eina per comprendre millor el món que ens envolta. Quan treballem amb quantitats, mesures, gràfics i decisions basades en dades, no només aprenem a calcular, sinó que desenvolupem el pensament crític i l’habilitat d’analitzar situacions de la vida quotidiana. Així, cada petit procés, com preparar panellets, es converteix en una oportunitat d’aprenentatge significatiu.
Com deia Galileo Galilei: “Les matemàtiques són l’alfabet amb el qual Déu ha escrit l’univers”. Amb activitats com aquesta, aprenem a llegir aquest alfabet, descobrint les connexions entre el món que ens envolta i els números que l’expliquen.
Aquí us deixem la recepta triada perquè, si us animeu, pugueu fer panellets a casa. Podeu combinar la massa amb cireres confitades, ametlla trinxada, xocolata, avellana o coco. Us quedaran deliciosos!
Aquesta ha estat la setmana d’explicar-nos les idees dels grups, sobre les zones que tenim a l’escola. Ha estat interessant veure les llegendes que hem creat, a cada plànol, per interpretar, decidir-nos i explicar-nos. Tots i totes hem definit les zones segons si havíem observat més o menys llum o claror, en la passejada de l’estona de després del pati. Parlant uns i altres, hem coincidit en veure que era fàcil determinar els dos extrems més diferenciats: els espais de llum solar directe i els espais foscos. Però què passa quan volem parlar de la part intermitja? Aquí ens apareixen un seguit de termes, més o menys precisos, i no ens acabem de posar d’acord: molta claror/poca claror, claror mitja, molta/poca llum, claror, mig mig… Intentem veure semblances i diferències d’aquestes apreciacions i després d’una bona estona arribem a un consens del terme mitg: Poca claror-claror-molta claror. Més o menys convençuts, ens n’adonen que aquesta escala que hem creat no podrà ser del tot rigorosa perquè, què passaria els dies com avui que no hi ha sol? Ens servirà l’escala per catalogar l’espai?
Per una banda, ens hem adonat que hauríem d’investigar l’instrument que la Renata ens va deixar, el luxímetre, per mesurar els luxes de cada espai, és a dir la quantitat de llum. Segons l’espai es recomana un o altre valor de luxes per estar ben il.luminat. És una tasca que anirem fent de manera paral.lela.
Però d’altra banda hem de buscar una nova manera de distribuir-nos per la nostra escola en grups d’investigació, que vagi més enllà de si hi ha més o menys llum solar. Així és que decidim canviar de criteri… l’Aleix, observant els plànols i assenyalant-ne parts, ens suggereix: -Jo faria aquest costat un grup, aquest altre costat un altre… així fins els 6 espais, que seran els grups de les 6 taules que tenim-. Ah, l’Aleix s’ha fixat en la forma de l’edifici per repartir-lo entre els grups de treball!-. Pot ser una bona solució. Ara ja introduïm una nova paraula i parlem d’ales de l’escola. Les acordem i les definim per començar-hi aviat a treballar.
Ens reunim tots els Pinotxos i tots els Tabalugues per tal de poder decidir el nom del projecte.
Cada grup ens diu el nom que ells han pensat i els hi preguntem que creuen que hem de fer ara per decidir un nom (conversa):
Podem votar quin ens agrada més
Podem agafar una paraula de cada grup i juntar-les.
Aquesta idea de juntar els tres noms ens sembla molt bona a tots i totes i escrivim en un full la paraula clau de cada títol i juguem amb elles: JUGAR, PINTAR I RODES.
Es pot dir jugar a pintar rodes.
Jugar al circ pinta cares.
Jugar, pintar i rodar al circ
Aquest últim ens agrada molt a tothom i decidim que serà el nostre nom del projecte “Jugar, pintar i rodar al circ”.
I què podem treballar?:
Ens podem pintar les cares de pallasso.
Podem jugar a fer malabars.
Podem fer un capgròs de pallasso.
Ens podem posar dins de les rodes del pati i rodolar.
Les rodes no aniran bé en el nostre pati, perquè és de sorra.
Un grup es pot pintar les cares, l’altre pot anar amb les rodes i l’altre jugar.
Podem portar motos i bicicletes de casa per rodar.
Podem fer que el cotxe del pati pugui rodar.
Hem de buscar contes del circ.
Podem fer un lloc per menjar, per si tenim gana.
Podem tocar els tambors com els que tenim a la classe de música.
Ja veieu que els nens i les nens tenen moltes idees i ara ens toca a cada grup, posar el fil a l’agulla i començar a treballar.
Podeu trobar més fotografies a la carpeta “Escolllim el nom pel projecte”
Aquesta setmana hem provat els nostres límits, saltant, caminant en equilibri, fent tombarelles, grimpant, …
Ens agrada descobrir les possibilitats del nostre cos i posar en marxa totes les nostres habilitats motrius. A poc a poc, anem guanyant confiança i som capaços i capaces de saltar una mica més alt, o fer millor la tombarella, potser sense recolzar el cap. També anem provant de caminar només amb una cama, o més ràpid, per sobre d’una superfície estreta.
Els i les Pinotxos i Tabalugues, ja coneixem bé les espatlleres i ens agrada molt grimpar fins a dalt. Els i les Patufets tot just les estem descobrint, però veiem que ens agrada posar a prova les nostres pors i començar a pujar esglaó rere esglaó.
Les tombarelles són tota una aventura, perquè el nostre món es posar boca per vall, i és una activitat que ara ja sabem que hem d’anar practicant per anar-la polint.
Hem gaudit molt del moviment i l’energia del nostre cos, per després poder-nos relaxar.
De bon matí, ja esperàvem a la Carla, però hem tingut una sorpresa, i és que la Carla no podrà venir aquest curs perquè està embarassada i vindrà la infermera Carol.
Hem vist una nova aventura del capità Vitamines, l’Escorbut i els seus amics. Hem recordat tot el que vam aprendre quan érem Patufets, i la Carol s’ha quedat bocabadada, quan ha vist que sabíem moltes coses i que teníem molt clar el missatge del capità Vitamines.
Després de visualitzar el vídeo hem fet un joc de resseguir el camí adequat, per poder arribar a la resposta alimentària més adequada.
Podeu trobar més fotografies a la carpeta 01 d’infadimed.
Els Tabalugues i Pinotxos ja hem començat el nostre projecte de comunitat! La sortida al Tot Circ de Copons ens ha servit per aprendre moltes paraules noves relacionades amb el món del circ que un cop a l’aula hem recordat i dibuixat. Aquests primers dimecres, també, cada grup ha pensat molt bé quins noms ens agradarien per el nostre projecte. Al nostre grup els noms proposats han estat: – El pallasso mullat – Tastacirc – De cul a terra – La caravana – Pintacares – Sobrerodes Després de proposar tots aquests noms hem fet unes votacions amb l’ajuda dels reglets. Després de contar tots els vots en hem adonat de que teniem un empat entre els noms Pintacares i Sobrerodes, amb 5 vots cadascún; així doncs, hem repetit les votacions i finalment ha guanyat el nom de Pintacares. Tot i amb això ens hem guardat el nom Sobrerodes de comodí per proposar també als altres grups. Aconseguirem el nom del nostre projecte unint els noms de cada grup?
Aquesta setmana hem iniciat les propostes d’aprenentatge, les quals ens provoquen un repte a aconseguir.
Primer de tot, hem parlat sobre el desenvolupament d’aquestes propostes i sobre l’única norma que hi ha i és que no es pot canviar fins que es digui “canvi”. Les propostes que hi ha són:
Art vertical: dibuixem lliurement amb els colors que volem.
Experimentació: descobrim quins elements hi ha sota els trossos de paper i quins elements podem agafar amb imants, ja que n’hi ha que pesen més que d’altres.
Minimón: amb diferents elements de la tardor, hem de construir un bosc i, a continuació, podem jugar amb animals del bosc.
Classifiquem: col·loquem les boletes de colors al seu pot referent, però ho hem de fer amb unes pinces de fusta per treballar la motricitat fina.
Ens ho hem passat molt bé i el que més ens agrada és pintar amb pintura!
La Comunitat de Grans hem anat a visitar el Museu MOCO de Barcelona, situat al Carrer Montcada. L’edifici era un antic palauet de la família Cervelló i ens ha impressionat el contrast entre el continent i el contingut.
A l’entrada ens han rebut, donant-nos la benvinguda, una enorme escultura de fusta i un tapís que ens pica l’ullet, per fer-nos eixamplar la mirada i copsar més enllà del que és aparent.
Museu d’art MOdern i COntemporani amb autors del segle XIX i XXI. Marina Abramovic, Salvador Dalí, Keith Haring, Andy Warhol, Yayoi Kusama, David La Chapelle, Takashi Murakami, Kaws, Jeff Kooms, Andrés Reisinger, Robbie Williams, Robin Kid, Bansky, Studio Irma, NFTs (Non Fungible Token) i moltes altres propostes, individuals i col·lectives. Artistes, estudis i fàbriques.
Ha estat una visita plena de sorpreses que ens ha deixat bocabadats. Ens hem adonat de l’ART COM UN REPENSO, de la necessitat d’un pensar i reflexionar sobre què volem comunicar. Hem descobert la connectivitat entre obres i autors i la voluntat de fer-ne una forma d’expressió d’emocions, sentiments, preocupacions…
L’ART COM A TERÀPIA i expressió de les neurodivergències, les malalties mentals i els cervells neurotípics també. La relació entre ART I LES TECNOLOGIES DIGITALS, des de l’ús de la polaroid als ordinadors. L’Art com a LLIGAM ENTRE ARTISTES, a vegades vinculats a les grans ciutats. L’ART COM A SUMA DE L’HERÈNCIA CULTURAL on es recull la tradició dels jeroglífics egipcis, la influència grega, el còmic de Tintin, o els dibuixos dels barrufets. L’ART COM A CONTRAST de cultures i experiències on es barregen elements i tècniques més convencionals amb formes més innovadores, a vegades, fins i tot, en una mateixa obra. Performances, instal·lacions, escultures, pintures, fotografies, vídeos, … I també com a vegades d’una necessitat quotidiana en surt una obra d’art, i com en d’altres ocasions d’una obra d’art en surt un objecte quotidià.
L’ART COM A RECORDATORI QUE EL TEMPS TORNA i qui sap si en una futura revista TIME ens podrem retrobar anys després.
