COLORS DE LES QUATRE ESTACIONS

Arrel de la conversa de l’altre dia, avui hem començat a experimentar amb els colors de les quatre estacions. Hem recuperat el dubte que ens va generar el mural de Guinovart: quins són els colors de l’hivern, la primavera, l’estiu i la tardor?

Hem explicat experiències que recordem de cada època de l’any, quan ens banyem a l’estiu, quan vam tocar una miqueta de neu aquest hivern, les fulles que veiem al terra del bosc durant la tardor, o les flors que ens agrada collir durant la primavera. També hem opinat de quin és el color que per cadascú i cadascuna de nosaltres defineix cada estació i per què:

  • Jo crec que l’estiu és verd, perquè el camp és tot verd.
  • Jo crec que és groc, perquè el Sol brilla molt.
  • L’hivern és blanc com la neu.
  • A Vilanova no hi ha neu, és marró.
  • La primavera és de molts colors, com les flors…

Després hem pogut posar en marxa les nostres idees, amb un paper i aquarel·les. Hem pogut interpretar cada estació amb els colors que considerem que les representen, segons els nostres records o vivències. Un cop haguem finalitzat les nostre creacions, les presentarem a companys i companyes i explicarem quines han estat les nostres idees i com les hem plasmat al paper.

Durant aquests dies anirem penjant les fotografies al Drive.

VERIFIQUEM QUE EL NÚMERO 100 ÉS PARELL

En petits grups anem buscant estratègies per poder descobrir si el 100 és o no un número parell.

Un grup comença a posar peces en parelles a sobre del banc, però cada infant va comptant al seu aire, i se n’adonen que s’estan fent un embolic.

Un altre grup prova de comptar fins a 100, amb les peces, però es van descomptant sovint.

Un altre grup decidieix anar posant peces a sobre de cada numero de la tira numèrica, perquè d’aquesta manera no es descompten.

Un cop han posat les 100 peces comencen a fer parelles i descobreixen que no sobre cap, per tant el 100 realment és un número parell.

Aquest grup li explica a la resta de la classe quina estratègia han fet servir per arribar a aquesta conclusió.

Trobareu més fotografies a la unitat compartida.

QUÈ VOL DIR NaturART?

Establim una petita conversa on els hi pregunto en els infants si saben què vol dir naturART. Aquí us passo el recull de les aportacions de la conversa:

  • Natur sembla que és natura.
  • Art és arte.
  • Art vol dir pintar, com l’art vertical de la classe.
  • Vol dir fer obres d’art.
  • Art és juntar colors.
  • Podem fer art amb gomets.
  • Les obres d’art es poden penjar.
  • Es pot fer art amb les pedres.

Arribat aquest punt de la conversa, els infants que han portat materials de la natura ens el mostren a la resta i els van col·locant en el moble que tenim al mig de la rotllana;  pedres, pals, fulles, pinyes… i també unes pedres pintades amb pintura que ens han cridat molt l’atenció.

Un cop tenim tot el material els hi mostrem diferents imatges d’obres d’art fetes amb el material de la natura. Anem parlant de què observem en les imatges i després, en petits grups anem fent les nostres pròpies obres d’art.

Els infants han gaudit moltíssim manipulant el material i fent d’artistes.

Recordeu que podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

EL LEO FA 6 ANYS!

Avui el Leo Ruiz ens ha convidat a esmorzar per celebrar el seu aniversari. Demà dissabte, farà 6 anys!

Podeu trobar més fotografies a la carpeta d’aniversaris de la unitat compartida.

El sol és 109 vegades més gran que la terra?

El passat dimecres els Xarbots vam mirar un vídeo sobre el nostre sistema solar i vam descobrir que el sol té un diàmetre 109 vegades més gran que el planeta Terra.  Els Xarbots hem volgut fer aquesta proporció utilitzant papers, i és per això que hem decidit donar el valor d’una bola de paper al planeta terra i 109 boles al sol. Tot seguit hem ajuntat totes les boles del sol i n’hem fet una esfera gran. A la propera sessió haurem de tenir present una paraula molt important que no hem tingut en compte: DIÀMETRE. Canviarà aquesta paraula la nostra esfera?

COM PODEM SABER SI FA VENT?

En l’anterior sessió vam iniciar una conversa sobre l’últim fenomen meteorològic que forma una rufa: el vent. Vam conversar, compartir saber i experiències. Finalment, vam deixar per escrit les afirmacions que estàvem tots d’acord: 

  • “Quan fa molt vent cauen coses”.
  • “Cauen arbres i els bombers els treuen”.
  • “El vent molesta”.

Vam tenir la necessitat de sortir al pati per comprovar si feia vent o no. Ens vam adonar que feia una mica de vent perquè els núvols es movien, perquè el nostre cabell també ho feia… Però, també vam comprovar que era un vent força suportable. 

Ens vam preguntar: “Com podem saber si fa vent?”. Per poder contestar aquesta qüestió havíem de crear un instrument que ens pugui dir si fa vent o no. Inicialment, vam pensar i dibuixar el disseny d’aquest tenint en compte la tipologia de material que disposàvem. Seguidament, vam deixar per escrit el material que utilitzaríem i també els passos a seguir per construir-lo. Un cop teníem tota aquesta informació enregistrada, vam començar a construir el nostre instrument. Vam gaudir creant!

El pròxim dimecres sortirem amb els nostres instruments a comprovar si fa vent. Al mateix temps, que podrem saber també si fa molt o poc vent, ja que hem utilitzat materials més pesats que d’altres.

ENS VISITA EN POL MAKURI

El passat dimarts, vam tenir el plaer de conèixer de l’esquiador de fons paralímpic, Pol Makuri. És el primer espanyol amb paràlisis cerebral que participa en uns Jocs d’hivern. La xerrada va començar amb un objectiu molt clar per part seva: “estic aquí perquè lluiteu pels vostres somnis i no us rendiu mai”.

El Pol va compartir amb nosaltres la seva experiència als Jocs Paralímpics de Pekin 2022 i mitjançant un vídeo vam poder gaudir de les imatges de la seva participació i la d’altres esquiadors paralímpics. 

Tot seguit, ens va explicar les seves vivències esportives des de petit fins a l’actualitat. Durant la seva infància va jugar a hoquei, tot i que, inicialment no li va ser fàcil, ja que li van tancar les portes en un primer equip. Però finalment va jugar en un altre, on va gaudir de moments de joc i sobretot, amb els seus companys d’equip. Ens va ensenyar les adaptacions que ell mateix es va fer per poder jugar i no fer-se mal. Com per exemple, a l’estic. 

Amb el pas del temps, va decidir deixar de practicar hoquei per començar amb l’esquí de fons d’una manera més professional. Així doncs, va entrenar i es va esforçar molt per anar millorant dia a dia i per obrir-se, de mica en mica, les portes que el portarien a la participació en els Jocs paralímpics d’hivern. També ens va parlar de la seva participació a la marató internacional més important de curses de muntanya, la Zegama Aizkorri. 

Després de conèixer una mica més en Pol, ens va mostrar totes les disciplines que participen en els jocs paralímpics tant d’hivern com d’estiu. Vam observar imatges de diferents esports i els seus atletes. Vam veure des de la boccia, el goalball… fins al tir amb arc o l’hípica. 

Per concloure amb la xarrada, vam veure un vídeo on vam poder veure el dia a dia de persones amb discapacitats molt diferents: des d’un cec fins a una persona sense braços. Van ser unes imatges que ens van impactar i sorprendre molt positivament. Finalment, vam poder preguntar-li totes les curiositats que teníem. 

Com ens va dir el Pol… en molts moments haurem de decidir entre defallir o lluitar. I com és evident, ell ens anima a LLUITAR per aconseguir els nostres somnis.

ESTRUCTURA DE FUSTA

La sorpresa d’aquesta setmana a psicomotricitat ha estat una gran estructura de fusta, per la que hem pogut escalar, grimpar, saltar i fer equilibris. Aquesta activitat té diferents objectius, tots ells molt enriquidors pel nostre creixement personal i motriu:

  • Superar les nostres pors a les alçades i a l’escalada.
  • Superació personal, intentant un cop i un altre el que ens fa por o no dominem, fins que ens en sortim.
  • Millorar el nostre equilibri i les nostres habilitats motrius.
  • Avançar en la resolució de problemes, seguint diferents rutes o estratègies per a superar els obstacles.
  • Adquirir les normes pròpies d’un circuit, en el que hem d’esperar el nostre torn i seguir el camí pautat.

Han estat tres sessions molt divertides i plenes d’emocions, en les que no ens hem rendit i ens hem superat pas a pas, en una activitat lúdica i apassionant.

WE TRANSLATE OUR STORIES INTO ENGLISH

As we have been doing lately, we are translating the stories we have chosen in order to reach our goal: a stop motion story explaining an aspect about our project.

We are finding some difficulties. In some parts of the original texts there are spelling mistakes. As a consequence, translators are not useful.

A great example about how the translator was not accurate is when we wanted to translate: “McDonald’s encantat” and we got: “Enchanted McDonald’s”. Luckily we realized that we meant: “Haunted McDonald’s”.

It’s a tough process but we are liking it and it may be worth it once we finish this challenge.