Aquesta setmana la proposta de lectura compartida ens ha endinsat en el món dels quadres de Miró: un bon grapat d’il·lustracions de l’artista Joan Miró havien perdut la seva descripció! Llegir comprensivament ens ha ajudat a ordenar cada descripció amb el seu quadre. A més a més, aquesta proposta ens ha recordat un projecte que vam fer a la Comunitat de Petits.
Hem passat un matí ben divertit a la ludoteta del Cireret. Només arribar ja hem pogut gaudir dels jocs del pati i hem passat una bona estona observant un saltamartí que estava en un raconet de la caseta de fusta.
Després del joc a fora hem esmorzat i ràpidament hem anat a jugar a l’interior de la ludoteca.
Hem jugat a la caseta, a la botiga, amb els animals, a jocs de taula, a pintar, a fer de metges i metgesses… no hem parat ni un moment i no hem tingut temps ni per enfadar-nos.
A l’hora de recollir hem anat molt ràpid i ho hem fet molt bé. Es nota que ja som els grans de la Comunitat de Petits.
El Yago ens ha portat una abella morta que va trobar un amic seu al parc. Aquest fet l’aprofitem de seguida per tal de poder observar de ben a prop l’insecte protagonista aquestes setmana a la nostra aula.
El mateix dia l’observem individualment, també per parelles i en petit grup. Alguns i algunes ens atrevim a tocar-la! – Està morta i no ens pot fer res!, diuen. Just en el moment de tocar-la i observar-la anem resolent tots aquells dubtes que en el moment de dibuixar-la varen sorgir. A banda, també descobrim coses noves com per exemple com arriba a ser de suau quan passem el dit.
Un dia després la Cristina ens porta una sorpresa; una lupa binocular! Aquesta eina ens ajuda a poder observar d’una manera molt diferent l’abella, podem augmentar la mostra que posem i apreciar detalls que a simple vista són molt difícils de poder veure. La primera reacció de tots i totes al mirar a través és de sorpresa, ens impressiona força poder veure de tan a prop pèls, potes, antenes, ulls o boca. Utilitzar la lupa ens agrada i, sense adonar-nos, ens passem força estona atents a tot el que veiem, i quan un dels detalls ens sorprèn de manera especial no dubtem en compartir-ho els uns amb els altres.
“No es lo mismo mirar que observar, el que mira dirige la vista, el que observa la detiene…”
De moment, la lupa binocular es quedarà uns dies a la classe… volem utilitzar-la per observar d’altres materials!
Al llarg d’aquesta setmana el nostre grup hem anat recopilant informació d’actors i actriu, Com?
Tot això ho anem anotant a la nostra xarxa de coneixements.
 |
 |
Als Pinotxos ens encanta la història de les aventures del nostre personatge! De fet gairebé ens la sabem de memòria!
Així que aprofitem moltes estones per mirar els contes que tenim del Pinotxo: descriure les imatges, llegir algunes paraules i fins i tot explicar-nos els uns als altres què passa a les il·lustracions.
Sabem que els actors i les actrius a vegades fan servir titelles per interpretar a un personatge. Així que nosaltres hem fet el mateix i aquesta tarda hem agafat un titella i hem practicat amb ell:
Hem creat petites històries per grups amb personatges com el drac, el Pinotxo, el Patufet, la fada… I ens ho hem passat molt bé! Hem vist que en un moment nosaltres també podem fer d’ACTORS I ACTRIUS!
(Podeu veure la resta de fotos a la carpeta compartida del Drive)
La setmana passada, llegint el llibre de l’Alícia hi va haver una idea que ens va sorprendre i ens va fer reflexionar una estona: si l’Alícia cau per un forat i ella pensa que potser va a parar a l’altra punta del món, el País de les Meravelles està a l’altra punta del món? Però, què hi ha a l’altra punta del món i on és?
Algunes Alícies van comentar que havia de ser Austràlia, o la Xina perquè estan molt lluny, però també el Marroc està molt lluny! Altres van comentar que el món no té puntes perquè gira i dóna voltes, que en tot cas és l’altra banda o costat del món!
Així que entre aquest munt de preguntes, aquesta setmana, sense haver mirat mapes ni investigat, hem intentat representar en boles de pórex on ens sembla que està l’altra punta del món. Amb les boles, retoladors, xinxetes, agulles, boletes de colors i fils, ho hem intentat representar. La setmana que ve totes les Alícies explicarem com ho hem fet i què hem volgut representar i llavors serà el moment de comprovar-ho: portarem a l’escola informació, mapes, boles del món i llibres que ens ajudin a trobar algunes respostes a les nostres preguntes.
Aquesta setmana les Alícies hem començat a treballar i també a documentar unes propostes noves de llengua i de matemàtiques en format de racons. Ens hem dividit en sis grups i cada grup ha fet una d’aquestes activitats o de matemàtiques o de llengua. Aquestes sessions les farem de manera setmanal, i ens ajudaran a consolidar continguts, a seguir aprenent i també a compartir estratègies i maneres de resoldre algunes situacions. D’aquestes activitats n’hi haurà de més fixes però també d’altres aniran canviant i variant al llarg d’aquestes sessions.
Algunes de les que més ens han agradat han sigut els sudokus i també sumar amb els daus, així com també les cartes del 5. Una que ens ha costat més ha sigut la d’invertar-nos preguntes sobre unes respostes que ja estaven donades.
Mica en mica hi anirem treballant i agafant més estratègies. També les hem anat documentant perquè quan arribin les llibretes a casa les pugueu veure!
Fa uns dies, sense haver mirat gaire imatges ni fotografies d’abelles, cadascú de nosaltres va dibuixar-ne una. Va ser just en el moment de posar-nos a dibuixar que molts dubtes van sorgir; tenen 4 potes o potser 6, tenen pèl a tot arreu o només al cos, quantes ratlles grogues tenen, quina forma té la boca… Semblava fàcil, tots i totes sabíem que era una abella!
Aquests dibuixos fets a llapis, els hem resseguit després amb un retolador permanent prim però no els hem pintat. Per a alguns Rovellons això era una mica estrany, les abelles no són blanques i negres! Sabem que en farem més de dibuixos així que tindrem la oportunitat de poder-les pintar i fer-les més reals.
Un cop els hem acabat, els hem penjat al passadís. Ens agrada molt com queda però també sabem que caldrà ser més observadors i observadores per fixar-nos en els detalls.
