A l’escola entenem que educar també significa acompanyar els infants en aquelles preguntes que formen part de la vida, fins i tot quan es tracta de temes delicats com la mort. Lluny de considerar-la un tabú, hem volgut oferir als alumnes un espai segur, respectuós i proper on poder expressar dubtes, emocions i reflexions.
Els alumnes de 2n van arribar a l’aula i es van trobar amb la caixa de les preguntes mortals. Es va proposar que pensessin una pregunta relacionada amb la mort: qualsevol curiositat, inquietud… Cada infant la va escriure i la va dipositar a la bústia. A partir de la lectura d’algunes d’aquestes preguntes, es va generar un debat molt enriquidor a l’aula.
Posteriorment, vam realitzar una altra activitat molt significativa: comptabilitzar totes les paraules que coneixíem relacionades amb la mort. Entre tots i totes vam anar construint un gran recull de vocabulari, i ens vam adonar que ja disposaven de molts coneixements i paraules per parlar sobre aquest tema. Aquesta activitat ens va ajudar a normalitzar el llenguatge i a prendre consciència que parlar de la mort també és posar nom a allò que pensem i sentim.
Aprofitant que a l’aula estem treballant la tipologia textual de l’entrevista, vam enllaçar aquest aprenentatge amb una nova dinàmica: posar-nos en el paper d’entrevistadors i formular preguntes a un esquelet. Aquesta proposta, que combinava aprenentatge i reflexió, va despertar un gran interès. Van sorgir preguntes tan profundes com: “Quan vas morir, vas patir?”, “Continues veient les persones que estimes?” o “Et van trobar a faltar?”. Aquestes preguntes mostren la gran sensibilitat dels infants i la seva necessitat d’entendre aspectes essencials de la vida des de la seva mirada.
Per acabar, vam llegir un trosset del llibre “Así es la muerte?” un llibre molt interessant escrit a partir de preguntes realitzades per infants d’entre 5 i 15 anys.
Com a escola, valorem molt positivament aquests espais, ja que permeten treballar l’educació emocional, el pensament crític i la capacitat d’expressar sentiments i inquietuds. Parlar de la mort amb naturalitat no només ajuda a entendre-la millor, sinó que també ens ensenya a parlar de la vida, dels vincles i de l’amor que deixem en els altres. Agraïm la confiança de les famílies i compartim amb vosaltres aquesta experiència perquè pugueu continuar, si ho considereu, aquestes converses també a casa.
Podreu accedir a la carpeta de l’aula al drive, per veure un petit recull de les dinàmiques que vam realitzar.
