Al llarg del curs, a I4 incorporem com a proposta habitual les safates sensorials i els minimons, entesos com a eines pedagògiques que afavoreixen l’aprenentatge a partir del joc, l’experimentació i la manipulació.

A través de materials diversos (naturals, estructurats i no estructurats), els infants exploren amb els sentits, observen, manipulen i creen escenaris que donen lloc al joc simbòlic. Aquestes propostes impliquen un treball motriu important, especialment de motricitat fina, coordinació òcul-manual i control del gest, a partir d’accions com agafar, classificar, omplir, buidar, col·locar o construir.

Els objectius principals que es treballen amb les safates sensorials i els minimons són:

• L’estimulació sensorial i perceptiva.
• El desenvolupament de la motricitat fina i la coordinació.
• El joc simbòlic i el llenguatge.
• La creativitat i la imaginació.
• La capacitat d’atenció i concentració.
• L’autonomia, la presa de decisions i la relació amb els iguals.

A través d’aquestes propostes, els infants aprenen des de l’experiència directa, tot construint coneixement de manera significativa i respectant el seu ritme evolutiu.

Els infants han de tenir un paper actiu en el seu procés d’aprenentatge, ser protagonistes, prendre consciència i adonar-se del que sap, el que va aprenent, què li interessa, dels camins que pot seguir per esbrinar, indagar, conèixer… D’aquesta manera aprendrà a través dels encerts, els errors i dels oblits, detectarà i podrà regular les seves dificultats i trobar els ajuts necessaris per superar-les. Els adults, amb l’acompanyament, la conversa, l’observació del seu desenvolupament i dels seus interessos, anem dotant a l’infant d’eines perquè es pugui autoregular i ser més autònom.

A l’aula, treballem amb les converses (on compartim impressions, opinions i valoracions), les bases d’orientació (instrument que resumeix de manera gràfica i ordenada les accions a realitzar a l’hora de fer una tasca-proposta que hem pactat entre tots), les rúbriques (és una eina que descriu els possibles nivells de realització d’una o més tasques i que ajuda els infants a situar-se i conèixer en quin punt es troben durant el procés d’aprenentatge) i l’observació i l’escolta. Totes elles són eines que permeten a l’infant autoavaluar-se  (ser coneixedors de la percepció d’un mateix,  reflexionar i fer la seva pròpia crítica per arribar a la seva pròpia autoregulació, i així  ser conscients de quin és el pas següent a seguir).

És important compartir amb les famílies aquestes eines que utilitzem amb els infants, per anar plegats i aconseguir de manera conjunta el desenvolupament de la seva autonomia personal. Podeu veure les fotografies clicant aquí o a la carpeta d’aula.