La distància invisible del que consumim

Tot va començar amb unes preguntes i afirmacions per iniciar el debat entre l’alumnat de 5è: 

«La teva samarreta contamina més del que t’imagines» 

«La roba que portes ha viatjat més que tu” 

«Les joguines també esgoten el planeta» 

«Jugar pot contaminar?» 

«El teu menjar gasta energia fins i tot abans d’arribar al plat» 

«Menjar segons quins aliments té un preu molt alt per al planeta» 

«Una beguda pot contaminar més que una dutxa?»

A partir d’aquestes frases, els alumnes  van iniciar una investigació per descobrir què s’amaga darrere dels objectes quotidians que utilitzen cada dia.

Observant una samarreta, una joguina, una poma o una beguda, van descobrir una idea sorprenent: abans d’arribar a casa nostra, molts productes han viatjat milers de quilòmetres. Aquest trajecte implica transport, consum d’energia i emissions, és a dir, una petjada ecològica que sovint passa desapercebuda.

Per entendre millor aquestes distàncies, van treballar les unitats de longitud a través de situacions reals. Comparant quilòmetres amb camps de futbol, mesurant objectes i convertint mil·límetres, centímetres, metres i quilòmetres, en definitiva, vam transformar els nombres en experiències significatives. 

Amb mapes i atles, cada grup va investigar l’origen de diferents productes i va calcular la distància recorreguda fins a arribar a les nostres cases . En ordenar els resultats, els alumnes es van adonar que alguns objectes quotidians havien recorregut gairebé mig planeta abans de ser consumits.

El projecte s’ha vinculat amb l’ODS 11, reflexionant sobre com construir ciutats més sostenibles i descobrint que consumir productes de proximitat pot reduir el transport i la contaminació.

El treball ha permès la creació d’un gran mapa col·laboratiu on fils de colors han connectat cada producte amb el seu lloc d’origen. Visualitzar aquestes distàncies ha permès entendre que cada objecte té una història i un impacte ambiental associat.

Així, mentre aprenem matemàtiques, també aprenem a mirar el nostre entorn amb esperit crític i ens ajuda a prendre decisions més responsables amb el planeta.

Infants del passat i d’ara: una mirada crítica des de 5è

Els alumnes de 5è de primària de la classe del Flaix han dut a terme una exposició fotogràfica titulada “Infants del Passat i d’Ara”, un projecte que convida a reflexionar sobre com ha canviat la vida dels nens i nenes al llarg del temps, especialment des de la Revolució Industrial fins a l’actualitat.

A través d’un recull d’imatges antigues i actuals, l’alumnat ha volgut mostrar les grans diferències entre la infància obrera del segle XIX i principis del XX i la infància d’avui dia. Les fotografies del passat ens situen en un context dur i sovint injust: infants treballant llargues jornades a fàbriques tèxtils, mines o tallers, vivint en habitatges petits i insalubres, amb poca alimentació i sense accés a l’escolarització ni a l’atenció sanitària. En moltes d’aquestes imatges es poden veure nens i nenes amb expressions de cansament, roba gastada i assumint responsabilitats pròpies del món adult.

En contrast, les fotografies actuals mostren una realitat molt diferent. Els infants d’avui viuen, en general, en llars més confortables, tenen una alimentació variada i equilibrada, accés a serveis mèdics i, sobretot, el dret a l’educació garantit. Les imatges seleccionades pels alumnes reflecteixen moments de la vida quotidiana actual: temps de lleure, activitats esportives, espais de lectura, joc i aprenentatge compartit amb els companys i companyes.

Aquest projecte no només ha permès treballar continguts de medi social i història, sinó que també ha fomentat la mirada crítica, l’empatia i la consciència social de l’alumnat. Comparant el passat i el present, els nens i nenes han entès que molts dels drets que avui considerem normals són fruit de lluites socials i canvis històrics importants.

L’exposició “Infants del Passat i d’Ara” és, així, una invitació a no oblidar el passat, a valorar el present i a prendre consciència que encara avui, en molts llocs del món, no tots els infants gaudeixen de les mateixes oportunitats. Una experiència educativa significativa que dona veu als alumnes i els converteix en petits grans narradors de la història.

“COOPERAMADOFLAIX”, LA COOPERATIVA DEL MADORELL

 

Els alumnes de 5è de la classe del Flaix ja s’han constituït com a cooperativa.

Aquesta UDI, té lloc dins el marc del projecte CuEmE (Cultura Emprenedora a l’Escola), desenvolupat en col·laboració amb l’Ajuntament de Molins de Rei i en el que participen altres escoles de Molins de Rei.

L’objectiu principal d’aquest projecte és que els nois i noies aprenguin, de manera vivencial, què significa formar part d’una cooperativa: organitzar-se, prendre decisions col·lectivament i elaborar productes manuals per vendre.

Amb els beneficis obtinguts, l’alumnat  destinarà una part a una entitat benèfica de Molins de Rei, i l’altra part s’emprarà per adquirir algun material o per millorar algun aspecte de l’escola.

Els alumnes ja han completat les primeres fases del projecte: s’han constituït formalment com a cooperativa, han redactat i aprovat els seus estatuts i han celebrat un acte de constitució, assumint el compromís de treballar plegats. També han decidit aportar la quantitat de  3 euros cadascun com a capital inicial, que servirà per comprar el material necessari per elaborar els productes artesanals.

A l’última assemblea, l’alumnat va triar quin serà el logo que representarà la cooperativa. Després de les vacances de Nadal, decidiran quins productes elaboraran.

Continuarem informant-vos de tots els avanços d’aquest engrescador projecte.

El somriure enigmàtic de la Mona Lisa: història, art, expressió escrita i creativitat

Segur que tothom ha vist alguna vegada la Mona Lisa, també coneguda com a La Gioconda, el famós retrat pintat per Leonardo da Vinci durant l’edat moderna. Aquest quadre és mundialment reconegut per la seva tècnica impecable i, sobretot, pel seu somriure misteriós, que ha despertat la curiositat de milions de persones al llarg dels segles.

A la nostra classe del Flaix, hem estat treballant sobre Leonardo da Vinci com a pintor i geni del Renaixement, aprenent a conèixer la seva vida, les seves tècniques i la importància de la seva obra. Però no ens hem limitat només a estudiar el quadre: hem analitzat cada detall de la Mona Lisa, des del seu gest subtil fins als colors i la composició, i hem deixat volar la nostra imaginació!

Els alumnes han creat històries fantàstiques sobre el que podria amagar aquell somriure enigmàtic. Alguns han imaginat que la Mona Lisa és un alienígena secret, altres que és una espia misteriosa, i fins i tot hi ha qui ha inventat que guarda poders màgics dins de la seva mirada.

Aquí us deixem alguns fragments de les històries que han sorgit de la creativitat dels alumnes:

“Per cert, no ho he explicat: soc una alienígena que ha vingut al món a destruir-lo, però estic enamorada de Cristòfor Colom, perquè va ser molt valent: va travessar l’oceà Atlàntic, cosa que és gairebé impossible, i a més va descobrir Amèrica, un nou continent”

“En realidad, soy una ladrona. La última vez que quise robar, tuve la mala suerte de entrar en la casa de un asesino. El asesino descubrió que yo era la ladrona; sabía dónde vivía”

“Sí, estoy embarazada; por eso tengo las manos cruzadas. Y cuando Leonardo da Vinci termine de pintar, me iré a comer un croissant de chocolate, porque el bebé ya tiene hambre.”

“Avui estic una mica nerviosa perquè és la meva primera reunió amb les Monster High. En realitat, soc la primera Monster High de la història.”

“Por cierto, ahora me está pintando Leonardo da Vinci en un cuadro. Leonardo no tiene ni idea de quién soy en realidad; sospecho que está enamorado de mí. Pero en cuanto termine de dibujarme, le lanzaré un rayo cósmico y letal con la mirada y acabaré con él”

Amb aquesta activitat, hem combinat història, art, expressió escrita i molta creativitat, demostrant que un simple quadre pot inspirar un munt d’idees i aventures fantàstiques. Qui sap què amaga realment aquell somriure? Potser algun dia ho descobrirem…

TERTÚLIES LITERÀRIES A LA CLASSE DEL FLAIX

Els alumnes de cinquè del Flaix inicien les tertúlies literàries!

Aquest trimestre, els alumnes de cinquè de la classe del Flaix hem començat una nova activitat molt especial: les tertúlies literàries. Es tracta d’una proposta que combina la lectura, la reflexió i el debat, i que ens permet gaudir dels llibres d’una manera diferent i compartida.

L’activitat funciona així: es distribueixen diversos exemplars d’un mateix llibre entre un grup reduït d’alumnes, que tenen un temps determinat per llegir-lo. Un cop tots han acabat, ens reunim per parlar sobre la lectura: comentem quins personatges ens han agradat més, si hem entès bé la història, què ens ha semblat el llibre o quins passatges ens han emocionat o sorprès. També aprenem a classificar el llibre segons el seu gènere literari i a expressar les nostres opinions amb respecte i claredat.

Les tertúlies literàries són, doncs, una gran oportunitat per compartir la lectura amb els companys, demostrar la nostra comprensió lectora i millorar l’expressió oral. Però, sobretot, són un moment per gaudir dels llibres i del plaer de llegir plegats.

UNA CISTELLA PLENA D’HISTÒRIA

 

Els alumnes de 5è la classe del Flaix han començat una nova UDI (Unitat Didàctica Integrada) sobre l’Edat Moderna, centrada especialment en el descobriment d’Amèrica. Per donar el tret de sortida al projecte, se’ls ha presentat una cistella ben especial que contenia tomàquets, patates, blat de moro, xocolata i pebrots. Els infants hauran d’investigar al llarg de la unitat quina relació tenen aquests aliments amb l’època històrica que estan estudiant i què ens expliquen sobre les grans transformacions d’aquell temps.

A través d’aquest repte inicial, els nois i noies descobriran que molts productes que avui considerem quotidians, van arribar a Europa gràcies als viatges i intercanvis culturals i comercials que es van produir a partir del Descobriment d’Amèrica. Aquest enfocament permet connectar els coneixements històrics amb la vida quotidiana dels alumnes, fent més significatiu l’aprenentatge.

Propostes com aquesta demostren la importància de plantejar activitats motivadores i engrescadores a l’aula. Quan els alumnes es troben davant d’un repte que desperta la seva curiositat, l’interès per aprendre creix i el procés educatiu esdevé més enriquidor i participatiu. En aquest cas, la cistella d’aliments actua com a fil conductor que acompanya el treball d’investigació històrica i cultural.

La UDI finalitzarà amb una activitat gastronòmica on els alumnes tindran l’oportunitat de tastar i/o elaborar alguna recepta que integri alguns d’aquestsingredients. Serà una manera deliciosa de tancar el projecte!

 

LA CLASSE DE L’ÀGORA PARTICIPA EN LA TROBADA DE NANOINVENTUM

El passat dimecres 28 de maig, la classe de l’Àgora va participar en la Trobada de Nanoinventum, una jornada molt especial on diverses escoles es van reunir per compartir els seus projectes relacionats amb la creació de nanorobots. Aquesta trobada, a més de ser una gran oportunitat per aprendre i col·laborar, ens va permetre presentar els nostres treballs davant d’un jurat expert i d’altres estudiants de diferents centres.

L’experiència va ser molt enriquidora i plena d’emocions. Un dels moments més destacats va ser quan el nostre grup “Nanoxi” va ser guardonat com a un dels  projectes  guanyador de la trobada, gràcies a la seva proposta innovadora i ben treballada. A més, l’escola va rebre un premi especial per ser la que millor va vincular el projecte amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS 3), dedicat a garantir una vida saludable i promoure el benestar per a tothom. El jurat va destacar la rigorositat científica i la creativitat dels nostres projectes.

A continuació, us deixem una petita explicació de cadascun dels nostres nanorobots i les funcions que tenen:

Nanoxi 1:

Aquest nanorobot està dissenyat per ajudar a respirar millor en casos d’inflamació de la tràquea. És especialment útil per a persones que pateixen malalties respiratòries com la traqueïtis, bronquitis, pneumònia, al·lèrgies o laringotraqueobronquitis.

NanoVision:

El  NanoVision té la funció de solucionar problemes de ceguesa parcial, especialment causats per forts cops al cap. També ajuda a protegir la visió dels efectes nocius dels raigs UVA del sol, que s’han agreujat amb el canvi climàtic.

REG-TEIXITS 2000:

Aquest nanorobot té la missió de regenerar teixits profunds de la pell. Està pensat per ajudar les persones ferides a causa de desastres naturals com terratrèmols, inundacions o erupcions volcàniques, aportant una eina per a la seva recuperació.

Hemobotcèmia:

Hemobotcèmia és un nanorobot dissenyat per combatre la leucèmia, una de les malalties més comunes entre els nens amb càncer. El dispositiu actua directament a la medul·la òssia, on es formen els glòbuls blancs, per ajudar a controlar la producció cel·lular.

RC4:

Aquest nanorobot s’encarrega de regular el colesterol en el cos. Redueix els dipòsits grassos als vasos sanguinis, ajudant així a prevenir malalties cardíaques greus.

Nanofiltre

Inspirat en el funcionament de les plantes, aquest nanorobot filtra el CO₂ que emeten els cotxes i el converteix en oxigen. D’aquesta manera, contribueix a purificar l’aire i reduir les malalties respiratòries provocades per la contaminació.

Per si voleu saber-ne més, us convidem a visitar l’exposició que hem preparat al vestíbul de l’escola, on podreu veure les maquetes dels nostres nanorobots, llegir les explicacions detallades de cada projecte i descobrir com la ciència i la imaginació poden millorar el món. No us la perdeu!

Els alumnes de 6è decideixen invertir en material esportiu per a l’escola!

 

Aquest any, els alumnes de 6è han tornat a demostrar que el projecte CUEME (Cultura Emprenedora a l’Escola) no només serveix per aprendre a muntar una cooperativa, sinó també per prendre decisions responsables i solidàries.

Us recordem que el curs passat, els alumnes van participar en la fira Cueme , on van vendre els seus productes elaborats amb molt d’esforç i il·lusió. Una part important dels diners recaptats  es va destinar, a una associació benèfica de Molins de Rei, contribuint així a ajudar els qui més ho necessiten.

Però, què fer amb la resta dels diners? Aquesta pregunta es va resoldre en assemblea, on tots els alumnes van participar activament. Després de debatre diverses propostes, es va arribar a un acord que ha estat molt ben rebut per tothom: comprar pilotes de bàsquet i handbol per a l’escola.

Els nois i noies de 6è van valorar diferents opcions, comparant materials i preus a diverses webs. A més, van analitzar la relació qualitat-preu de cada producte, tenint en compte no només el cost inicial, sinó també la resistència i l’ús que se’n podrà fer a llarg termini.

Per fer la tria, també van calcular el percentatge d’IVA aplicat als productes, un aspecte sovint oblidat però fonamental per entendre el cost real de les compres. A més, van valorar les despeses d’enviament en el pressupost, assegurant-se que la quantitat final fos adequada i sostenible dins dels recursos de la cooperativa.

Els alumnes de 6è han volgut deixar així un llegat que podran gaudir tots els cursos, fomentant així l’activitat física que tant els agrada.

Aquesta acció no només reflecteix l’esperit emprenedor dels alumnes, sinó també el seu compromís amb la comunitat educativa. 

A 6è fem plàstic biodegradable

Els alumnes de 6è de la classe de l’Àgora, han estat treballant en la seva Unitat Didàctica Integrada (UDI) sobre la matèria i els materials. En la part final d’aquest projecte ens hem centrat especialment, en el plàstic i el seu impacte en el medi ambient.

Els plàstics han revolucionat la nostra manera de viure. Gràcies a ells, tenim envasos lleugers, resistents i econòmics, estris d’un sol ús que faciliten el nostre dia a dia, i fins i tot materials essencials en la medicina i la tecnologia. Però, tot i aquests beneficis, l’impacte ambiental del plàstic és molt preocupant. Aquests materials poden trigar centenars d’anys a degradar-se, contaminant mars i terres i posant en perill la fauna i la flora.

A la classe, hem volgut explorar alternatives més sostenibles, i per això hem provat de fabricar plàstic biodegradable. A partir d’aigua, vinagre, glicerina i maizena, hem creat un material que podria ser una solució per reduir la dependència del plàstic convencional. 

Després d’aquest treball hem arribat a la conclusió que cal reduir l’ús de plàstics d’un sol ús i apostar per materials més respectuosos amb el planeta. Tant de bo en el futur es desenvolupin alternatives sostenibles que ens permetin gaudir dels avantatges dels plàstics sense malmetre el medi ambient. 

ELS ARQUITECTES DE L’ESCOLA DEL FUTUR

Els alumnes de 6è de la classe de l’Àgora han estat treballant dins la UDI de “Matèria i materials” en una activitat basada en imaginar com seria l’escola del futur. 

Per aconseguir-ho, han hagut de posar en pràctica els coneixements apresos sobre les propietats dels materials i justificar la utilització de cadascun d’ells en la construcció de la seva escola ideal.

Els nostres joves arquitectes han creat escoles innovadores, sostenibles i adaptades a les necessitats del segle XXI.

Un dels elements clau en el disseny ha estat la sostenibilitat. Per aquest motiu, molts alumnes han optat per construir edificis amb plàstics reciclables i fusta, materials lleugers però resistents, que permeten reduir l’impacte ambiental. A més, han incorporat vidre intel·ligent per a les finestres, capaç de regular la temperatura i la llum segons les condicions exteriors, estalviant així energia.

L’escola del futur imaginada per l’alumnat no només és sostenible, sinó també funcional. Han proposat taules i cadires fabricades amb materials lleugers i resistents, que es poden reconfigurar fàcilment per adaptar-se a diferents tipus d’aprenentatge. Algunes aules tindran parets mòbils que permetran crear espais més grans o petits segons les necessitats.

El pati escolar també ha estat objecte de grans innovacions. Molts grups han inclòs cobertes de goma per evitar lesions i dotats de piscines i grans zones per practicar diferents esports. A més, han pensat en l’ús de panells solars en les cobertes dels edificis per aprofitar l’energia solar.

En finalitzar l’activitat i amb l’ajuda de l’AI, hem pogut transformar cadascun dels seus escrits en imatges, veient com les paraules es feien visibles. 

Aquí deixem un text de mostra que han elaborat dos dels nostres alumnes: Laia Domènech i Nil Espada.

“Hola, som el Nil i la Laia D., és a dir, el director i la secretària de la nostra escola del futur que es diu El Solà. 

L’escola estarà  situada al carrer: Rec del Solà, Andorra la vella (quasi als afores de la població).

La nostra escola seria pública  de tres pisos i amb molt bon nivell acadèmic, tindria d’infantil fins a cicles formatius i batxillerat

Per fora les parets serien de formigó perquè és bon  aïllant i per dintre serien de fusta amb un sostre fet de plantes dissecades. 

Les finestres serien finestrals ben transparents (del sostre fins a terra). Quan premessis un botó, els finestrals es tornarien translúcids segons el més convenient en aquell moment (també  podríem posar una cortina perquè fos una finestra opaca). 

El terra estaria preparat per suportar qualsevol temperatura, seria impermeable, estaria preparat perquè quan  tu caiguessis  s’accionés un airbag (de roba). 

A la nostra escola tindríem tres màquines (una per a cada pis) per netejar a fons l’escola i evitar infeccions. Les màquines només treballarien a la nit per no molestar a les persones que estiguessin treballant. 

La nostra escola tindria les millors màquines expenedores  del món. 

Les cadires serien una mica  flexibles i amb rodes perquè fossin els més còmodes possibles.

Les aules de treball serien iguals que tota l’escola, però prement un botó les parets de fusta es tornarien pantalles, per exemple: per veure  vídeos o  pel·lícules.

A la sala núvol hi hauria un terra com si fos un llit i a l’altre costat com si fos un llit elàstic, seria un lloc amb bona il·luminació solar i acollidor amb coses per relaxar-te.

Hi hauria tres entrades a un búnquer  subterrani  preparat per més de 10.000 persones, només l’utilitzaríem si hi hagués una guerra o una catàstrofe natural, estaria fet d’una material molt dur, resistent  i molt opac. La nostra escola estaria preparada per suportar incendis i inundacions per això tindria extintors.

El gimnàs seria molt gran. En una part del gimnàs hi hauria un escenari per obres de teatre, concerts, actes importants… I  l’altra part seria gimnàs normal amb espatlleres i una gran pista per fer tota mena d’esports.”