L’ESO AL LACETÀNIA: APROVAR VAL MÉS QUE MAI
La vida és un camí d’aprenentatge, i dins de la nostra trajectòria vital, hi ha una etapa fonamental que és l’època de formació i creixement dels nostres joves.
L’institut Lacetània té un llarg recorregut, i caminant, caminant, ha arribat a una nova iniciativa que fa un pas més cap al procés de maduració i d’implicació de l’alumnat amb els seus estudis i el seu desenvolupament personal: vincular l’esforç acadèmic amb la col·laboració en l’apadrinament d’una nena índia, a través de la Fundació Vicenç Ferrer, per tal que ella també pugui estudiar i tingui oportunitats de futur.
Pilar Coma i Anna Carbonell, impulsores del projecte
Aprovar val més que mai
Aquest projecte, que rep el suport de l’AMPA, s’anomena M’esforço per tu. Tenim apadrinada la Guntha, que té 7 anys i que viu a Diguvametta, un poble rural d’uns cinc mil habitants. Gràcies a tot l’alumnat que aprova totes les matèries cada trimestre, la Guntha tindrà accés a l’educació i a la sanitat, i a més a més, com més aprovats tinguem, es compraran bicicletes perquè joves de l’Índia les utilitzin per anar a l’escola i no abandonin els estudis.
Sempre es pot donar ajuda, sigui quina sigui la situació socioeconòmica
A la societat d’avui dia existeixen tipologies molt diferents d’alumnat. Els grups més vulnerables, sovint socialment estigmatitzats, és positiu que tinguin l’oportunitat de donar la seva ajuda a algú que ho necessita. Passar de ser “l’ajudat” a ser qui aporta recursos fa que l’autoestima i la motivació augmentin.
Esforçar-se es converteix en un acte de generositat
La nostra parcel·la és l’educació que inclou la sensibilització i l’ajuda cap als més desafavorits, en un món ple de desigualtats. Ens sembla un aprenentatge bàsic de cara a formar millors ciutadans i ciutadanes, el de crear un entorn on l’èxit acadèmic traspassa el benefici personal per donar-li un nou valor. A través de la generositat sovint s’arriba a la felicitat, passant pel procés de veure com l’entorn se’ns fa més amable perquè som capaços de veure-hi més enllà de nosaltres mateixos. Ens quedem amb una de les frases de Vicenç Ferrer: “Si unim les nostres mans, transformarem el món”
El carnet d’apadrinament
Un vincle poderós
Trimestralment, s’envien a l’Índia cartes, dibuixos i presents per tal que la Guntha ens conegui. De part seva també ens arriben cartes, i sempre que sigui possible, més fotografies per poder-la anar coneixent. El Lancy Dodem, considerat el primer nen apadrinat per Vicenç Ferrer, ha vingut a fer diverses xerrades per apropar l’alumnat a la realitat del país i per mostrar-nos la Guntha, a qui hem pogut veure en una filmació.
A més, l’alumnat també realitza al llarg del curs un projecte sobre l’Índia que està sent molt profitós i motivador
La veu de l’alumnat
- “La Guntha no pot fer tantes coses com nosaltres, no té tants drets, i per això l’ajudem”.
- “M’agrada poder ajudar-la, s’hauria de fer cada any”.
- “Tinc ganes de poder-la conèixer”.
- “Em sento molt bé de poder ajudar una nena que viu tan lluny”.
- “M’agrada ajudar-la perquè pugui estudiar, tothom hauria de tenir les mateixes oportunitats”.
- “Està molt bé ajudar qui no té recursos”.
- “Em sento molt feliç, i m’agradaria que pogués viure com nosaltres”.
La Fundació
La Fundació Vicenç Ferrer treballa a l’Índia des del 1969. Ara ja es considera el país més poblat del món, i 370 milions de persones hi viuen en la pobresa. Està assentada a Anantapur per tal de donar ajuda a les zones rurals a través de diferents mecanismes, entre els quals hi ha, per una banda, la gestió dels apadrinaments d’infants que garanteixen l’educació i l’accés a la sanitat, i per una altra, l’acompanyament de joves per evitar l’abandonament escolar prematur a través del projecte de les bicicletes.
Apostem per l’educació, que és el nostre pont cap a un futur amb empoderament.
