Aquest dilluns 8 de febrer de 2021 la comunitat educativa de l’Institut Josep Vallverdú ha rebut la trista notícia de la mort de Carme Solé i Espuga, antiga auxiliar administrativa i persona molt estimada a la casa. Arribada a l’institut durant el curs 1980-81, el primer en què el centre va estar en funcionament, la Carme Solé va ser la primera i única responsable de la secretaria de l’Institut de Formació Professional de les Borges Blanques fins que aquest es va fusionar amb el de Batxillerat formant l’actual Institut Josep Vallverdú.
Des d’aquell curs inicial fins a la seva jubilació, l’any 2014, la Carme Solé va estar més de tres dècades al servei de l’institut formant una històrica secretaria al costat de l’Anna Rufié i de l’Antonieta Forteza tal i com recordàvem no fa pas gaire en aquest mateix lloc web. Al marge de la seva activitat professional a l’institut, que compaginava amb la tasca de professora tutora a la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) de Cervera, la Carme va destacar sempre per la seva passió artística.
Llicenciada en Sociologia amb estudis de pintura cursats amb l’Ernest Ibáñez a l’Escola de Belles Arts, la Carme va desenvolupar la seva faceta més creativa en el marc del grup d’artistes Laberint Blau, organitzat al voltant de l’artista alemanya Edith Schaar, establerta a la Floresta. De fet, va ser responsable de la coordinació de l’obra “Edith Schaar. Una vida dedicada a l’art” publicada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs el 2011. En conseqüència, va ser la impulsora de multitud d’iniciatives al costat de reconeguts artistes com és el cas de Gregorio Iglesias.
Més enllà de l’art, però, la Carme Solé va tenir sempre un gran compromís social que va dur-lo a ser vicepresidenta de la Creu Roja a les Borges Blanques i a col·laborar amb diferents iniciatives solidàries com el Banc dels Aliments o la campanya Roba Amiga. Unes iniciatives que sempre va abanderar a l’institut, on se situava al capdavant de totes les activitats solidàries, des de la Marató a la campanya per evitar que cap infant es quedés sense joguines per Nadal.
La cultura popular era, amb l’art i la solidaritat, la seva altra gran passió. Membre de l’Agrupació Sardanista de les Borges Blanques, redactora de la revista “Terrall”, pràcticament no hi ha iniciativa cultural a la capital de les Garrigues que no comptés amb la seva col·laboració. Per si això fos poc, la Carme Solé també va ser, durant uns quants anys, la mecanògrafa de l’escriptor i professor del nostre centre Josep Vallverdú, a qui ajudava amb la seva experiència dactilogràfica i amb el qui l’unia una bona amistat.
Les imatges que acompanyen aquest text, un preciós retrat del Carnaval de 1986, una fotografia de la celebració de Nadal de 1991 amb les seves companyes de secretaria i una altra de la preparació d’una calçotada amb l’Anna Rufié, el 1992, ens il·lustren a la perfecció aquesta passió vital que ha definit sempre la Carme. Una passió que el seu institut, de dol per la seva pèrdua, sens dubte trobarà a faltar però que alhora recordarà per sempre.
Serveixin per fer-ne memòria aquests versos de la poeta Rosa Leveroni a l’obra “Testament”:
Quan l’hora del repòs hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d’un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d’una cala ben fina.
L’olivera d’argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d’oblit d’una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la taca.
I saber-me que sóc en el redós blau
un bri d’herba només de la divina pau.
Descansa en pau, amiga Carme!
