Entre el 23 i el 31 d’aquest passat mes d’octubre diversos grups de l’ESO i de Batxillerat han visitat l’exposició «Pedagogías Libertarias», instal·lada a l’Aula Magna del nostre centre. Des de matèries diferents, s’han aproximat d’una banda, al pensament llibertari, de tanta importància en la història recent del nostre país i del segle passat. Han descobert o ampliat el seu coneixement dels postulats  anarquistes de rebuig de l’autoritat en les seves múltiples formes o d’organització social horitzontal exposats pels pares europeus del moviment, com Proudhon o Kropotkin, així com pels receptors d’aquestes idees a la Península.

D’altra banda, la mostra ens ha convidat a totes a aprofundir en la reflexió sobre el fenomen de l’educació, el qual, malgrat ser-ne protagonistes, les joves no es qüestionen sovint més que d’una manera epidèrmica. Preguntes com « Qui educa qui? « o «Quines són les possibilitats i els límits d’un model no autoritari?» han animat el debat dels grups de treball.

I més enllà de la mera teoria, han pogut descobrir amb certa sorpresa experiències reals de pedagogia llibertària, projectes d’educació més integral de l’individu que cerquen la seva autonomia alhora que posen al centre el treball cooperatiu, i que no estan reservats exclusivament a les elits. L’escola per a fills de camperols russos de Tolstoi, que democratitzava l’accés al saber positiu en un entorn natural; l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, que es desmarcava del control religiós; la Xarxa d’Escoles Democràtiques que contemplen espais de participació democràtica directa de les alumnes; o l’exemple de tractament de la diversitat d’O Pelouro, inspiren camins transitats o transitables cap a l’atractiu horitzó que ens proposa Ricardo Mella quan escurçant la distància entre les bones intencions i la pràctica docent diària ens etziba, confrontant-nos a les nostres contradiccions, que «la libertad se educa con la libertad, la solidaridad  con la solidaridad y la igualdad con la igualdad».