Una part de l’alumnat de 4t d’ESO ha realitzat diferents auques sobre història contemporània: el fi de la Primera Guerra Mundial, Lenin, Stalin, la Revolució Russa, el crack del 29, la nova dona i el dret a votar, Pablo Picasso, Edward Munch, el futurisme, etc.
Tot i que al principi pensaven que seria molt complicat, el resultat ha estat brillant. I si no jutgeu vosaltres mateixos.
El grup E-46 fa una matèria optativa de música amb ukelele i fusiona aquest instrument amb el cant. Dintre del projecte GEP, se’ls proposen cançons en anglès per tal de practicar l’expressió oral en anglès a través de la música. En aquest cas han fet la cançó de Queen ‘Bohemian Rhapsody’ i els ha quedat així de bé.
Qui ha dit això que ja no s’escriuen cartes de les de tota la vida? Any rere any, l’alumnat de francès de 3r i 4t d’ESO del nostre institut manté un intercanvi epistolar amb alumnat francòfon de diferents racons del món: Bèlgica, Tahití, Normandia… Enguany aquest intercanvi de cartes ha estat realitzat amb alumnat del poble francès de Bagneux, molt proper a París. No us podeu imaginar com tots i totes les nostres alumnes donen el millor de si mateixos per escriure cartes de manera autònoma i sense fer servir les noves tecnologies, ben boniques i intentant no fer faltes.
El dia que es reparteixen les cartes provinents de França o d’altres països francòfons estan tan emocionats! En aquesta ocasió, aquest projecte ha estat portat a terme per la Zenna (auxiliar de conversa d’espanyol a París) i la Vicky (la professora de francès del nostre institut). I sabeu què? Per totes dues ha estat molt emotiu, ja que la Zenna va ser alumna de francès de la Vicky durant uns quants cursos en un altre institut 🙂
El 21 de febrer es commemora el Dia Internacional de la Llengua Materna. Aquesta jornada va ser proclamada per la UNESCO el novembre del 1999 en reconeixement a tres joves estudiants de Bangla Desh que van morir el 21 de febrer de 1952 en defensa de la seva llengua, el bangla, per tal que fos reconeguda com una de les dues llengües pròpies del que aleshores era Pakistan.
Al nostre institut considerem molt important reconèixer el valor de la diversitat lingüística i cultural i la promoció del plurilingüisme a les aules. I és que… sabíeu que a Sant Boi es parlen, ni més ni menys, 62 llengües? Si voleu podeu veure-les recollides en el Mapa de les llengües de Sant Boi.
Per fer visible aquesta diversitat lingüística que tenim al nostre municipi i al nostre centre educatiu, l’alumnat de l’aula d’acollida va preparar aquest vídeo que esperem que us agradi i us faci prendre consciència de les llengües que es parlen a la nostra ciutat, la qual és rica, plural i diversa.
#lesllenguesdeSantBoi2025.
Aquests dies, una quarentena d’alumnes que cursen o han cursat la matèria optativa de francès al nostre centre ha participat voluntàriament en el XXV Concurs de Traducció Francès-Català organitzat per la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra. La finalitat d’aquest concurs, en què el nostre institut ja porta unes quantes edicions participant (i en dues ocasions arribant a la final), és promoure el multilingüisme a casa nostra, però també il·lustrar la vitalitat de l’ensenyament del francès i introduir la pràctica de la traducció de la llengua estrangera als centres de secundària per destacar-ne la importància en la nostra societat.
En els últims dies, aquest grup d’alumnes ha participat en la primera fase del concurs i es pot dir que a hores d’ara és més conscient del que ja deia el proverbi italià: Traduttore traditore, és a dir, “traductor, traïdor”. I és que una traducció, per bona que sigui, mai no aconseguirà reflectir en la llengua receptora tots els matisos de la llengua originària.
En unes setmanes l’alumnat que passa a la segona fase del concurs haurà de demostrar una vegada més que traduir no implica trair, sinó triar bé.
Molta sort a totes i tots els que us heu classificant per la següent fase (Clara, Ariadna, Francisc, Mariam, Naiara, Lidia i Manel) i a l’alumnat que no s’hi ha classificat, moltíssimes gràcies per la vostra participació.
Aquestes primeres setmanes de gener, l’alumnat de 4t d’ESO està visitant el Parlament de Catalunya en el marc del taller “Soc diputat/da”, una activitat en què hem estat treballant des de l’àmbit de Socials i de Llengua catalana que té per objectiu que l’alumnat aprengui a valorar i argumentar sobre aspectes claus de la nostra societat, i apropar-los a com funcionen el govern i la democràcia, amb la intenció que es vagin familiaritzant amb una sèrie de termes i conceptes que són claus per al desenvolupament del seu sentit crític.
L’alumnat de 4t de l’ESO va visitar l’Observatori Fabra. Aquesta sortida va ser una oportunitat no tan sols de gaudir d’unes vistes de Barcelona impressionants o de l’elegància de la sala d’actes sinó també d’aprendre quina és la funció de les diferents seccions de l’Observatori Fabra: astronomia, meteorologia i sismologia.
L’alumnat va manipular el telescopi i va poder girar i obrir la cúpula. També va conèixer de primera mà d’un científic en què consisteix la feina d’un astrònom, un sismòleg i un meteoròleg. Tots i totes van sortir d’allà amb nous referents d’oficis que molts d’ells no tenien present com alternatives de futur.
Com no podia ser d’altra manera la sortida no va ser tot ciència; vam poder delectar-nos amb un concert de piano improvisat al metro per una de les nostres alumnes. Gràcies, Ania, per aquest gran moment! Gràcies a tot l’alumnat per la seva implicació durant la sortida!
El Rafael Casanova creant vocacions científiques (Utile non subtile legit).
Jeudi dernier, il y a huit jours, une ancienne camarade du Rafael Casanova, Mireia Corral, est venue au lycée pour rendre visite les étudiants de français de la première et certains étudiants de la Seconde avec la finalité de partager son expérience en étudiant à l’étranger, concrètement en Belgique, où elle fait des études universitaires en Sciences Politiques. Je tiens à préciser qu’elle vit toute seule dans un pays très loin de chez elle.
Elle nous a raconté toute sa traversée jusqu’à son arrivée à l’université belge. Quoique par moments tout semblait une odyssée, son expérience a été complètement profitable pour elle, auusi bien sur le plan académique que personnel. Sans aucun doute, Mireia est un exemple extraordinaire de courage, de détermination et d’envie d’apprendre à apprendre et à vivre la vie au maximum.
Il est important de rappeler qu’elle n’a que dix-neuf ans ! On peut bien affirmer qu’elle a déjà une expérience vitale plus que complète pour son âge.
Les réunions dans lesquelles d’anciens camarades nous racontent des expériences qu’ils ont vécues en étudiant ou en travaillant sont toujours des opportunités excellentes pour mieux comprendre la réalité qui existe au delà du lycée et de la routine quotidienne. Ces échanges nous offrent une vision plus large et complète du monde réel.
Je souhaite, et nous le souhaitons tous, que ton rêve d’aller au Canada et là où l’air et l’amour pour l’aventure t’amènent, te remplisse de bons moments et des connaissances.
Bon courage, Mireia ! Et pour le reste, n’oubliez pas : même si parfois il nous semble très compliqué de trouver le côté positif de la vie, si on met de la passion le résultat de ce qu’on fait sera toujours bénéfique.
-Naiara del Caño López, B-51
A l’optativa de tecnologia de 4t d’ESO, l’alumnat ha realitzat un projecte sobre estructures triangulades que consisteix a construir una estructura de, com a mínim, 50 cm de longitud que ha de suportar un pes de 5 kg. A partir del disseny d’un pont, l’alumnat ha dibuixat unes plantilles a escala. A partir d’aquí ha construït l’estructura utilitzant varetes de fusta de 3 mm de secció i 25 cm de longitud. En les unions de les varetes ha utilitzat adhesiu termofusible.
Ahir, dimarts 12 de novembre, l’alumnat de francès de 4t i 1r de Batxillerat del nostre institut va anar a l’Institut Français de Barcelone per tal de veure la pel·lícula Les algues vertes, de Pierre Jolivet. Es tracta d’una adaptació del còmic Algues vertes : l’histoire interdite, de Inés Léraud y Pierre Van Hove, en un thriller dramàtic, en el qual la periodista Inés Léraud es trasllada a la Bretanya per investigar més a fons els fenomen de les marees verdes. Una vegada allà coneix a molta gent i se n’adona de la magnitud del silenci que envolta aquest problema mediambiental. Amb un ferm desig d’arribar al fons de l’assumpte, la periodista no es rendeix i continua lluitant per mostrar la veritat.
Una vegada finalitzada la projecció de la pel·lícula vam tenir la gran sort de poder comunicar-nos mitjançant una videotrucada amb la periodista Inés Léraud, que ens va explicar de primera mà més detalls sobre aquesta història verídica que no coneixíem i que no ens va deixar en absolut indiferents.
Si voleu saber més sobre la presència d’aquestes grans acumulacions d’algues verdes (Ulva armoricana), potencialment molt perilloses i sospitoses d’originar la mort d’un nombre indeterminat de persones i animals, us convidem a llegir l’article Las algas asesinas de Bretaña, publicat pel diari La Vanguardia el 20 de novembre de 2020. Esgarrifós tot plegat!
Aquí teniu el tràiler de la pel·lícula en francès.
