Avui, hem tingut el plaer de comptar al nostre institut amb la presència de la Rosa Ortiz, una dona que va viure els bombardejos de Barcelona d’ara fa 81 anys i que posteriorment va formar part de les anomenades nenes de la guerra exiliades a la URSS. Alguns alumnes i professores vam tenir la sort de conèixer la Rosa el curs passat, després de visitar l’exposició “Sota les bombes” organitzada pel Museu de Sant Boi. I va ser tant el que ens va transmetre que no volíem deixar passar l’ocasió de tornar-la a veure.
Avui han estat altres els que han sentit els seus testimonis plens d’emocions i les seves paraules d’agraïment, els que han gaudit de la tendresa que ella mateixa desprén. Ja sigui la primera o la segona vegada que l’escoltem relatar les seves vivències, la pell de gallina apareix i les preguntes sorgeixen. Mitja hora després d’haver acabat la seva xerrada, una trentena d’alumnes l’envoltaven encara volent saber-ne més. Els que ens dediquem a la docència sabem que això no passa cada dia a les aules. I és que sentir de primera mà tot el que hi va viure ha estat un autèntic privilegi.
La Rosa no es cansa de repetir que està molt agraïda a aquell país que li va donar una oportunitat de vida que aquí no hauria tingut. Nosaltres, des de aquí, volem agrair-li de tot cor que hagi compartit aquest matí amb nosaltres. En el nostre dia a dia, nosaltres farem el possible perquè la seva història i la de moltes altres persones que van viure l’exili no caigui en l’oblit. Rosa, les portes del Rafael Casanova sempre estaran obertes per rebre-la! Un milió de gràcies!
