Després de la trobada a Montbui, el passat octubre, ja teníem moltes ganes de retrobar-nos a Courmayeur, un bonic poble dels Alps, al peu del massís del Montblanc, pel cantó italià.
Dilluns 2 de maig, a les 4 de la matinada, vàrem sortir de Montbui cap a l’aeroport, amb els cotxes de dues famílies molt voluntarioses, 6 alumnes i 2 professors. La Dúnia, la Najia, l’Eider, l’Andrea, la Sara i l’Alba, acompanyats del Marcel i de la Mercè. L’avió ens va deixar a Milà-Malpensa i d’allà, amb autocar, vàrem arribar a Morgex, on teníem l’hotel.
Courmayeur és el darrer poble habitat de la vall d’Aosta, des d’on parteixen les expedicions de muntanyers que volen escalar el massís pel seu vessant sud. Aosta és una regió autonòmica amb dues llengües oficials, el francès i l’italià, tot i que la població autòctona parla un dialecte propi, el gal·loprovençal. Els paisatges de la vall són insuperables.
El nostre amfitrió era el Liceu Linguistico Courmayeur, un institut especialitzat en llengües. Hi han participat alumnes italians de la matèria d’anglès. Totes les activitats giraven, però, al voltant del món vegetal.
Per començar, vàrem visitar unes caves famoses per fer vi i cava amb raïm de les vinyes de més altitud a Europa i una granja de vaques on, de la llet, en fan un formatge propi anomenat “Fontina”. Vàrem anar a la reserva natural Riserve Marais i a un museu de ciències naturals que era a prop. L’endemà visitàrem la capital, Aosta, amb una gimcana muntada pels mateixos alumnes i, a la tarda, la Maison des Anciennes Remèdes, amb demostracions de remeis fets amb plantes medicinals.
Malauradament, la sortida a la muntanya per conèixer la flora alpina no va ser possible, pel mal temps que ens va fer l’endemà, i ens vam quedar a l’institut fent unes activitats relacionades amb tot el que havíem visitat fins al moment.
El darrer dia, ens van presentar una xerrada sobre el rol del llop italià en la conservació dels boscos i després vam fer una activitat a l’aire lliure. Finalment, les nostres alumnes van poder assistir a una classe d’espanyol. Després de dinar ens vam acomiadar i vam marxar cap a Milà-Malpensa. Els mateixos pares voluntaris van venir a buscar-nos al Prat, per tornar a casa a les 11 de la nit, cosa que els agraïm profundament.
Destaquem la gran hospitalitat de la delegació italiana i l’esforç que van fer en el muntatge de totes les activitats i pel que fa a la nostra, el savoir faire de les nostres alumnes, amb un gran sentit de la responsabilitat, de la puntualitat i de l’ordre; alhora valorem el gran esforç que van fer per a relacionar-se amb totes les delegacions amb un bon nivell d’anglès!
Mercè Cartanyà
Comentaris recents