Entrevistes 8M: 2.Noelia Garcia (Periodista)

L’alumnat de tercer d’ESO E, a l’assignatura de Llengua Castellana i Literatura, ha realitzat entrevistes a dones de Montbui, per treballar aquest gènere periodístic i vinculades amb el Dia Internacional de la Dona, el 8 de març. L’objectiu d’aquestes converses és visibilitzar la tasca que han dut i duen a terme les dones del municipi en els seus respectius sectors. En el web publiquem també, en llengua catalana, les entrevistes que ha realitzat l’alumnat.

La segona entrevista que els mostrem la van dur a terme la Galia Farhan i l’Aleix Pastor. La protagonista és la Noelia Garcia, fins fa poques setmanes vinculada a ‘La Veu de l’Anoia’ i exalumna de l’Institut:

‘’Penso que Espanya en general o Catalunya, no és un mal país’’

La Noelia Garcia és una noia que fa anys va estudiar en l’institut Montbui. Actualment és periodista de ‘’La Veu de l’Anoia’’. En l’entrevista valora positivament que gaudim d’una sanitat pública, ja que ‘en un altre país, si et poses malalt, has de telefonar a una ambulància i t’estan esperant amb la targeta perquè paguis’.

Què ha estat el millor que t’ha passat en la teva vida?
Crec que va ser triar periodisme. Quan vaig triar ser periodista vaig triar més que una professió. Per a mi ser periodista és una manera d’entendre la vida, entendre els fets, la decisió més important que prens perquè encara no saps com et repercutirà. Vaig estudiar periodisme a la Universitat de Lleida. Allí vaig conèixer persones que ara estan al meu entorn. Avui dia el millor és estudiar periodisme.

Què opines de la teva joventut?
La meva joventut va ser molt feliç quan estudiava en aquest institut. La veritat que era bona estudiant i també m’ho passava molt bé. Parlava molt, si els pregunteu als professors que vaig tenir et diran que parlava molt. Canviaria coses. Les persones a vegades no som conscients que fem mal i quan som joves aquests paràmetres a vegades no ens n’adonem i ho fem, sense voler però ho fem. A vegades també no esperes que el que estàs fent serà el resultat del teu futur. Si ara no estudies i d’aquí a uns anys, quan hagis d’anar a la universitat i guanyar-te un futur no tindràs una cosa estable. No tot està a estudiar, però també ho enfoco en com tractes a la teva família…

T’ha costat arribar on estàs?
Sí. Jo crec que a tothom que vol alguna cosa que valgui la pena li costa. Sigui laboral, en una relació, per a mantenir una amistat… Jo crec que tot costa, però m’ha costat en el sentit que requereix molt esforç i tenir clar on està la recompensa. Quan vas a la universitat ets adult, depèn de si vas a classe, si fas un treball, si decideixes sortir de festa i no estudiar. Necessites moltes ganes i molta força al saber on vols anar. En el sentit laboral també m’ha costat molt perquè el que ens passa molt és que sempre volem més del que volem. Pots estar en un treball i en comptes de dir “estic bé, estic aprenent, estic amb experiència” vols alguna cosa millor. És com que no valorem el que tenim.

Quina carrera has estudiat?
Vaig estudiar periodisme i comunicació audiovisual a la Universitat de Lleida i vaig triar aquesta carrera perquè és una doble titulació que et permet fer tant periodisme (més escrit) i l’altre títol et permet fer-lo més modern (visual, per àudio…). L’últim any vaig estar més pendent de les xarxes socials però enfocada en la comunicació. Instagram, Tik Tok…

De petita somiaves amb ser periodista?
Sí que ho somiava. De petita em posava a jugar de presentadora. Els asseia i els deia: Venja, farem un concurs de preguntes i jo era la presentadora. Quan a l’institut calia exposar alguna cosa jo sempre m’oferia a fer-ho. Pel meu compte escrivia blogs… Quan anava al poble, entrevistava la gent gran com si estigués en un programa de tertúlia.

Què opines de l’Anoia?
L’Anoia és casa nostra, vostra també, meva també, i… ets feliç a la teva casa, amb els teus amics, és on tens les teves relacions i ara és el lloc que m’està donant treball i m’està donant menjar, així dit. L’Anoia en si és molt diferent, perquè l’alta Anoia no té res a veure (Calaf, per exemple), amb Hostalets de Pierola, que és l’Anoia, però està més lluny, o la conca fins i tot. Montbui i Igualada potser tenen una dinàmica molt diferent de poblets més petits. L’Anoia per a viure està bé, però com tot en la vida crec tindria coses a millorar, econòmicament i socialment, sobretot, que això no sé com s’aconseguirà, però jo crec que sí perquè hi ha persones molt bones i és un bon lloc per a viure.

Què canviaries del món?
Lligat també a la meva professió, canviaria la manera en què té la societat d’informar-se, en el sentit en què ara tot val, veus un titular i ja et creus que estàs informat, la gent ja es pensa que sap de tot, es queden amb les notícies que són més dures, prefereixen veure un accident d’un cotxe o d’un mort, que una notícia d’una entrevista a algú interessant a un reportatge de cultura… Llavors, m’agradaria que la gent veiés més enllà de la societat, que no es quedés amb el superficial, òbviament les injustícies, com a guerres que veiem, les injustícies de gènere, de la pobresa tot això també, que això ja és un pensament que jo crec que té tothom, però que tothom al final si creu en el mateix potser és possible que s’aconsegueixi.

Què opines sobre l’estat del país? (delinqüència, violacions…)
Aquí podríem parlar una estona… A veure jo penso que l’estat o Espanya en general o Catalunya diguem-ho com vulguem, no és un mal país, en el sentit que per exemple gaudim d’una sanitat pública, en el sentit que tu en un altre país et poses malalt has de telefonar a una ambulància i t’estan esperant amb la targeta perquè paguis. Per exemple, ara a Catalunya les dones disposen de productes menstruals reutilitzables gratis, llavors en aquest sentit jo crec que aquest país ens dona molts avantatges per a viure, també tenim dret a l’ensenyament públic, tenim molts recursos naturals, però com sempre dic tot es podria millorar, comparar-se és molt dolent, és a dir, si ens comparem amb un país subdesenvolupat, direm, “això és la canya”, ara bé, si ens comparem amb un país del nord d’Europa, doncs potser hem de millorar.

En aquest sentit, opino que no està tan malament, però que podria estar molt millor: continua havent-hi molt d’atur, molta desigualtat social. Això em sembla molt injust, és igual d’on siguis d’on vinguis o l’idioma que parlis: tothom hauria de tenir el mateix dret, continuen passant delictes contra l’odi contra gent per ser diferent, perquè els agradi portar el pèl rosa, això continua passant continuen havent-hi agressions, i això en un país que se suposa que això que té dret a l’educació i que està bastant desenvolupat no hauria de passar.

Quin tipus de notícies sols donar?
A La Veu de l’Anoia, que és on treballo ara, hi ha notícies bones, com per exemple, doncs que hi haurà un festival o que és festa major, però hi ha notícies dolentes, com quan per exemple ens criden que hi ha hagut un accident mortal, un incendi greu… llavors depèn de la situació, però sí que et puc dir que les notícies que més m’agrada donar són les que faig tipus reportatge, que és molt interessant perquè tu veus alguna cosa que et crida l’atenció i llavors com que tibes del fil i treus un tema o un reportatge maco ii investigues, o la de notícies de gent que et truca i t’ho explica, llavors tu vas al lloc i investigues i dius: Ostres, d’aquí surt una notícia. M’agrada el tema local, allò que et permet conèixer el d’aquí, perquè si ningú dona a conèixer el que passa a Montbui, el que passa en els llocs més petits, només ens quedem amb el que passa als Estats Units i crec que també és interessant saber el que passa on vivim.

I per a finalitzar, què t’ha semblat l’entrevista?
M’ha encantat, estic molt contenta d’haver-vos conegut, que m’hagueu donat l’oportunitat, jo vaig ser estudiant d’aquest institut llavors tot el que faci aquest institut, donar suport m’encanta i ja us dic que és la primera o segona vegada que em fan una entrevista. Sempre soc jo la que es posa a escoltar i m’ha semblat molt interessant poder parlar de mi, que mai ho faig i per al que necessiteu aquí estic així que moltes gràcies, m’ha encantat.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>