L’alumnat de tercer d’ESO E, a l’assignatura de Llengua Castellana i Literatura, ha realitzat entrevistes a dones de Montbui, per treballar aquest gènere periodístic i vinculades amb el Dia Internacional de la Dona, el 8 de març. L’objectiu d’aquestes converses és visibilitzar la tasca que han dut i duen a terme les dones del municipi en els seus respectius sectors. En el web publiquem també, en llengua catalana, les entrevistes que ha realitzat l’alumnat.
La tercera entrevista que els mostrem la van dur a terme la Fatiha El Baghdadi i el Joan Solé. La protagonista és l’activista social Lluïsa Bravo, qui va contestar amablament les preguntes de l’alumnat a la biblioteca de centre.
Lluïsa Bravo, la força activa
Lluïsa Bravo, activista jubilada de Montbui
La Lluïsa Bravo ha estat activista. Des de molt petita es va haver de mudar a Catalunya, coincidint amb la gran migració de gent d’Andalusia. Quan va arribar al poble de Montbui va veure que estava sense serveis, així que va haver d’emprendre una carrera d’activista per a millorar el poble.
On vas néixer i quin dia?
Vaig néixer en un petit poble que es diu Ibahernando, a la província de Càceres, el 4/2/1947. Tinc 77 anys.
Tens germans/es?
Som cinc germans però es van morir dos així que ara són 3.
Quin paper tens en l’associació del municipi Inama?
Actualment només hi col·laboro però quan era jove vaig ser-ne fundadora junt amb un grup de persones que vam crear l’associació.
Què et va impulsar per a ser activista?
Veure la realitat del Barri perquè no hi havia serveis, no existia res que ajudés a la gent. Només hi havia un metge, els carrers no estaven ben construïts i tampoc tenien aigua a les seves cases.
Com vas arribar a Catalunya?
Vaig arribar a Catalunya perquè l’any 62 va haver-hi una immigració molt gran de gent d’Andalusia i Extremadura, i vaig venir a Catalunya perquè tenia un germà treballant allí.
Has aconseguit algun assoliment important en la teva faceta d’activista pels drets socials?
El que ara es veu a Montbui és el que es va aconseguir amb una lluita: per exemple vam fer manifestacions, signatures i tallar carreteres i cada servei de Montbui va ser gràcies a aquestes batalles.
Què et va motivar per a ser emprenedora i crear el taller tèxtil?
Les mares havien d’estar treballant a casa perquè havien de cuidar als nens i quan els nens van créixer les mares van tenir la necessitat de sortir i un grup de dones van intentar fer una cooperativa i al final em vaig fer càrrec del taller.
Algun dels teus fills vol ser o és activista com tu ?
Tots els meus fills tenen consciència social molt important.
Com tenies forces per a ser activista i alhora cuidar a la teva família?
Vaig tenir la sort de tenir un marit com jo i tot ho fèiem junts, vaig der molt afortunada de tenir un company que lluitaven com jo i el meu grup.
Què vas estudiar per a ser activista?
No vaig haver d’estudiar res, la meva escola va ser la vida mateixa i a part d’això ella estava en el grup de la Hop.
Quants anys portes treballant sent activista?
Quan vaig començar tenia 15 o 16 i ara en tinc 77. Vaig estar 60 anys fent d’activista.
T’hauria agradat tenir un altre treball?
M’agradava professionalment el seu treball i ho vaig fer per a millorar Montbui.
Segueixes en actiu?
Ara no segueixo tan en actiu i intento continuar treballant com a activista però fa poc se’m va morir el marit, així que estic en un moment delicat.
