Durant aquest trimestre, l’alumnat de 1er i 2on d’ESO hem estat treballant l’assignatura de llengua catalana d’una manera molt diferent (i no em refereixo pas a les circumstàncies, prou evidents són!). Lluny del que ens esperava, tancats i confinats (maleïda paraula) a casa, hem estat viatjant, cadascú de nosaltres, per la ciutat del món que més ens agrada. Hem fet esport; hem menjat el que ens venia de gust, típic del lloc és clar; hem fet descobertes llegendàries; ens hem situat i hem fet el que toca, turisme. I mentre ens ho hem passat tan bé, hem treballat totes les tipologies textuals!!!
Doncs aquí us presentem la darrera etapa del viatge, aquella en què tots hem sabut on estàvem, i ho hem fet d’una manera molt especial, escoltant com ens parlava el monument que resulta, per nosaltres, més representatiu d’allà on érem.
Un recull d’imatges, un recull de veus, que ens fa molt presents quan en realitat ens trobem tan distants. Unes eines que fan desaparèixer les distàncies, unes eines que cal aprofitar.
Una experiència molt bonica, una manera d’aprendre que agrada i una manera d’ensenyar, que agrada encara més!!!
