Un curs més, l’AFA i l’escola ens han demanat col.laboració a les aules per fer la postal de felicitació d’aquestes festes. Cal pensar en el nostre personatge, en Tintín, en un paisatge o situació d’hivern. A nosaltres la proposta ens ha anat rodada, perquè just veníem d’imaginar i recrear noves aventures d’en Tintín i la veritat és que havíem estat capaços de representar espais sorprenents molt interessants…

Però pensant en un paisatge hivernal ens han vingut al cap d’altres idees, i com no la neu! que fa tants anys que esperem torni a visitar Vilanova del Camí. Com podem representar els flocs de neu? Quina interessant pregunta se’ns ha destapat. Alguns han explicat que si la mirem de ben a prop, amb microscopi, fa uns dibuixos i unes formes semblants, més o menys grans, que es van repetint. D’aquí ha nascut la paraula patró i ens hem preguntat quins d’altres patrons existeixen a la natura que queden “amagats”. A l’aula han arribat llibres d’il.lusions òptiques, de formes i figures geomètriques, i hem hagut d’aclarir la diferència entre les formes i els cossos geomètrics. Una nova oportunitat per situar i endreçar idees.

Dies més tard, hem recuperat la nostra sortida al museu MOCO de Barcelona i amb ella el nom d’una artista que ens acompanyarà per un temps més de treball: Yayoy Kusama. Ens ha interessat llegir sobre la història d’aquesta fascinant persona que, malgrat la seva discapacitat, ha estat capaç d’aprofitar-la per fer representacions sorprenents. Ella utilitza patrons en les seves obres i sobretot el punt, ja que veu tota la vida a partir d’aquesta forma. Inspirats i encuriosits hem començat a pensar en sanefes, patrons… al nostre estil.

Aquest filó artístic que estem desplegant, ens porta a parlar de les formes geomètriques de la natura, moltíssima matemàtica i sobretot, alhora practiquem l’art treballant la precisió, la paciència, l’ordre i el gust en les nostres produccions. És donar importància al treball lent, tan imprescindible en la nostra societat imperada pel frenetisme.

Fa uns dies que vam descobrir que l’autor d’en Tintín, el belga Georges Remi, feia servir un pseudònim per signar els seus còmics: Hergé. Es tracta d’un joc de lletres amb les primeres grafies del seu nom i cognom, posades del dret o del revés. Després de saber aquesta curiositat, llegint, llegint, hem trobat l’any que va néixer i l’any de la seva mort però, quants anys va viure?

És una pregunta que ens ha interessat i hem decidit calcular, cadascú partint de les seves idees i camins matemàtics. El resultat, tot i que ens interessava, no ha estat el més important ja que escoltar i entendre les diverses maneres de posar en joc les habilitats matemàtiques, és una experiència enriquidora per tots i totes.

Primerament algunes persones han hagut de rumiar tot aquest problema aplicat a ells mateixos. Algú no recordava l’any que havia nascut i prèviament ha hagut de calcular-lo. Sabent que quan acabi el 2024 faré 9 anys vaig fent la relació endarrere i arribo a l’any que vaig néixer.

A partir d’aquí, fent una relació semblant, vaig fent la correspondència amb el cas d’Hergé: a l’any que va néixer, el1907 tenia 0 anys, al 1908 1 any… i així fins al final. És una estratègia per resoldre-ho! Però vegem-ne d’altres…

Sumant per exemple els anys de 10 en 10, que molts ja ho sabem fer. Des que Hergé va néixer fins que ens apropem a l’any de la seva mort: 1907, 1917, 1927, 1937, 1947,1957, 1967, 1977, … i aquí ja no en podem sumar deu més que ens passaríem! En faltaran 6 per arribar al 1983. Per tant tenim 7 vegades el 10 que això són 70, més els 6 que quedaven = 76.

Una altra manera d’arribar-hi és arrodonint nombres per fer-nos la feina més fàcil. Sabem que el 1907 el podem arrodonir a 1900, per calcular millor. Fins a 1983 hi van 83 nombres. Si hagués nascut l’any 1900 i hagués mort l’any 1983 hauria viscut 83 anys. Doncs ara al 83 li hem de treure aquest 7 anys que ens “molestaven per calcular”. També ens dona 76 i és un amanera molt més ràpida d’arribar-hi.

També hi ha persones que utilitzen diverses maneres d’arribar al 1983, partint del 1907. Tenen habilitats per sumar combinant diferents nombres: de vint, en vint, de 10 en 10, fins arribar al 1977, que si n’hi restem 4 ens dona 1973, i amb 10 més ja fem el 1983. Els càlculs serien: 1907 + 20 + 20= 1947 + 10 + 10 + 10= 1977-4= 1973 + 10= 1983.

I per últim hi ha qui descobreix que si es col.loquen bé tots els nombres des del 1907 al 1983, es pot construir una taula de 6 columnes x 12 files, això dona un total de 72 però hi hem d’afegir els 4 nombres finals que ens han sobrat per completar el que seria la fila 13. També així arribem al 76. En aquest cas recordem com ens vàrem construir les taules de multiplicar en cursos anteriors. La solució també es pot trobar multiplicant.

Com ja sabeu fa uns dies vam visitar el museu MOCO de Barcelona, i és clar…ens vam preguntar el per què del seu nom! Tal i com ens van explicar, és una fusió de dos conceptes: Modern and Contemporany. Ens va sorprendre aquesta manera ben curiosa que tenim les persones de construir algunes paraules, per escurçar idees. Aquest aspecte, darrerament ens ha aparegut en altres situacions i ens hi hem fixat fins a poder generalitzar què són i com es construeixen els acrònims. Tot aquest coneixement apareix quan parlem, llegim, creem…

En motiu de la recent celebració de la Castanyada, Halloween i/o Dia de los muertos vam llegir l’origen d’aquestes tradicions cuturals. Més concretament ens va sorprendre saber que a Mèxic aquesta celebració es tradueix en una gran festa, amb un enfoc sobre la mort molt diferent del nostre, que té relació evidentment amb la seva cultura. I és que la UNESCO l’ha declarat Patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Però que és això de la UNESCO? Ràpidament la Marina i l’Aina n’han buscat informació a casa i ens ho han volgut explicar. Aprofitant que teníem la teacher a classe hem anat deduint, traduint i interpretant les lletres United Nations Educational Scientific Cultural Organization. Hem entès la importància d’aquesta organització i hem vist d’altres tradicions i símbols catalans també declarats Patrimoni cultural per la UNESCO ( castellers, Sagrada família…).

De la mateixa manera, fa dies que a classe van arribant creacions artístiques personals, fruit de l’experiència de creure que nosaltres també podem fer art i expressar idees. En aquestes produccions molts de nosaltres també introduïm, sense saber-ho, motius molt coneguts i extesos en forma d’acrònim. Hem parlat d’aquests significats, molt llegits, que de vegades ni ens hem parat a pensar. Molts d’ells tenen una traducció anglesa que ràpidament hem integrat en la nostra llengua i cultura. Segurament el cinema ens hi ha ajudat. La Laura ens ha ajudat per exemple a entendre el significat de RIP, Rest in peace, i és clar, hem entès el per què d’on es col.loca.

“La cultura es un saber del que no tiene uno que acordarse, fluye espontáneamente”. Diógenes Laercio

Ara que ja portem un parell de mesos a l’escola, i comptant que ja som de la comunitat dels Grans, tenim reptes importants i personals a resoldre i un, molt generalitzat, és treballar per millorar la nostra lletra. Portem temps i anys observant i provant tipus de lletres i ara ja comencem a prendre decisions per buscar la nostra, que vindrà a ser una barreja de les nostres proves i investigacions. Molts Tintins ja pensem que tenim bona lletra, però com ho podem saber del tot? La prova és (i ha estat) quan els altres intenten llegir-la i és clar, aquí ja es complica la cosa…

Aquesta setmana ens hem canviat literalment els papers i hem provat de llegir treballs de companys i marcar aquelles paraules que poc s’entenen i es llegeixen. Sense enfadar-nos, que ja costa, ens hem explicat perquè se’ns fa difícil poder-les entendre i hem parlat de recomacions que poden anar bé a tothom. Hem estrenat la nova pantalla de l’aula amb grafismes i provant d’ajustar-nos més i fer les lletres altes, baixes i mitges, per així diferenciar-les bé i prendre consciència de la necessitat de ser més curosos amb el grafisme. Aquesta feinada continua i continuarà per molt més temps, som a la recerca de la nostra lletra, l’inici d’un procés de precisió, detall i paciència. Segurament l’Art ens hi podrà ajudar moltíssim. Però caldrà pràctica, molta pràctica!