MARTA MATA FUTSAL LEAGUE: UN TORNEIG DIFERENT I DIVERTIT!

Dani Tomas11/11/24  

A la comunitat de grans, aquest primer trimestre del curs estem gaudint d’un torneig molt especial de Pati Educatiu: el Marta Mata FutSal League! Aquesta competició de futbol sala ha estat organitzada per la classe de les Matildes, dinamitzadores del pati, i no és un torneig qualsevol… hem canviat les normes per fer-lo més emocionant i divertit!

Hem creat diferents equips i, per fer que cada partit sigui únic, hem afegit normes especials:

  • Puntuacions boges! No tots els gols valen igual: depenent de qui marca, el gol pot comptar per 1, 2 o fins i tot 3 punts!
  • Moments sorpresa! A mig partit, fem una pausa per jugar un 1 contra 1 o un penalti shootout, i aquests moments també donen punts als equips.
  • Fair play! No només compten els gols: si un equip ha jugat bé, ha col·laborat i no hi ha hagut queixes, també suma punts extra!

La veritat és que el torneig està anant molt bé! Tots estem participant amb moltes ganes i ens ho estem passant genial amb aquestes normes noves. Això no és només futbol, és una manera de jugar més creativa, més justa i més emocionant!

Seguirem jugant i donant-ho tot fins al final del Marta Mata FutSal League. Que guanyi el millor… o el més boig!

MOCO, RIP I UNESCO

Ivet Dominguez08/11/24  

Com ja sabeu fa uns dies vam visitar el museu MOCO de Barcelona, i és clar…ens vam preguntar el per què del seu nom! Tal i com ens van explicar, és una fusió de dos conceptes: Modern and Contemporany. Ens va sorprendre aquesta manera ben curiosa que tenim les persones de construir algunes paraules, per escurçar idees. Aquest aspecte, darrerament ens ha aparegut en altres situacions i ens hi hem fixat fins a poder generalitzar què són i com es construeixen els acrònims. Tot aquest coneixement apareix quan parlem, llegim, creem…

En motiu de la recent celebració de la Castanyada, Halloween i/o Dia de los muertos vam llegir l’origen d’aquestes tradicions cuturals. Més concretament ens va sorprendre saber que a Mèxic aquesta celebració es tradueix en una gran festa, amb un enfoc sobre la mort molt diferent del nostre, que té relació evidentment amb la seva cultura. I és que la UNESCO l’ha declarat Patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Però que és això de la UNESCO? Ràpidament la Marina i l’Aina n’han buscat informació a casa i ens ho han volgut explicar. Aprofitant que teníem la teacher a classe hem anat deduint, traduint i interpretant les lletres United Nations Educational Scientific Cultural Organization. Hem entès la importància d’aquesta organització i hem vist d’altres tradicions i símbols catalans també declarats Patrimoni cultural per la UNESCO ( castellers, Sagrada família…).

De la mateixa manera, fa dies que a classe van arribant creacions artístiques personals, fruit de l’experiència de creure que nosaltres també podem fer art i expressar idees. En aquestes produccions molts de nosaltres també introduïm, sense saber-ho, motius molt coneguts i extesos en forma d’acrònim. Hem parlat d’aquests significats, molt llegits, que de vegades ni ens hem parat a pensar. Molts d’ells tenen una traducció anglesa que ràpidament hem integrat en la nostra llengua i cultura. Segurament el cinema ens hi ha ajudat. La Laura ens ha ajudat per exemple a entendre el significat de RIP, Rest in peace, i és clar, hem entès el per què d’on es col.loca.

“La cultura es un saber del que no tiene uno que acordarse, fluye espontáneamente”. Diógenes Laercio

ELS TORNEJOS DE PATI DE MITJANS I GRANS!

Dani Tomas05/11/24  

A l’hora del pati, a l’escola, ja fa setmanes que està en marxa el Pati Educatiu.
Una de les activitats que fem son els Tornejos i la veritat és que estan sent tot un èxit!

A la Comunitat de Grans estem realitzant el torneig de futbol sala, amb unes normes molt originals pensades pels Dinamitzadors de 6è que hem anomenat “Marta Mata League.” Aquestes noves regles fan el joc molt més dinàmic i emocionant: tenim 1 contra 1, penaltis shootout i puntuacions boges, que significa que cada jugador té un valor diferent el si fa un gol. Això fa que hi hagi molts més gols, que tothom participi i gaudeixi més i fan que el torneig sigui més emocionant i divertit.

A la Comunitat de Mitjans estem realitzant un torneig de punteria a la porteria, en la que els infants han de llençar pilotes diferents (futbol, tennis i handbol) a la porteria, on hi ha una lona amb forats i puntuacions diferents. Es van sumant punts i guanya qui n’aconsegueix més.

Tot plegat està sent gestionat pels dinamitzadors de sisè, alumnes que s’encarreguen d’organitzar els equips, arbitrar, repartir els petos, preparar i recollir el material, entre d’altres tasques. Des que ho han començat, ho estan fent genial, amb molta bona predisposició i ganes que tot funcioni.

Els resultats són tan bons que gairebé funcionen de forma autònoma, i això és un motiu per felicitar-los per la seva excel·lent feina!

LA IMPORTÀNCIA DE LES CONVERSES A EDUCACIÓ FÍSICA

Dani Tomas05/11/24  

A les sessions d’Educació Física les converses que fem tenen un paper molt important per al bon funcionament de la sessió, per la seva organització, per la reflexió i per la metacognició del què estem fent a l’aula. Aquestes converses poden tenir lloc en diferents moments.

Abans de començar la sessió ens reunim per passar llista, assegurar-nos que tothom ho ha portat tot, explicar el què farem i preparar-nos mentalment per la sessió.

Durant la sessió, sovint parem per parlar sobre com està anant el joc o l’activitat, decidim si cal modificar alguna norma per fer que funcioni millor, per plantejar estratègies o fins i tot veure aspectes matemàtics del joc. Això ens ajuda a reflexionar sobre el que estem fent i a prendre decisions en equip.

I al final de la classe sempre fem una conversa per tornar a la calma i revisar com ha anat la sessió. Aquí valorem els punts forts, comentem les coses que han anat bé i les que es poden millorar, i ens preparem per anar al vestidor.

Aquestes converses són essencials, ja que ajuden a aprendre de l’experiència, a treballar en equip i a créixer tant esportivament com personalment.

REPTES DE LLETRA…QUE SIGUI ENTENEDORA!

Ivet Dominguez31/10/24  

Ara que ja portem un parell de mesos a l’escola, i comptant que ja som de la comunitat dels Grans, tenim reptes importants i personals a resoldre i un, molt generalitzat, és treballar per millorar la nostra lletra. Portem temps i anys observant i provant tipus de lletres i ara ja comencem a prendre decisions per buscar la nostra, que vindrà a ser una barreja de les nostres proves i investigacions. Molts Tintins ja pensem que tenim bona lletra, però com ho podem saber del tot? La prova és (i ha estat) quan els altres intenten llegir-la i és clar, aquí ja es complica la cosa…

Aquesta setmana ens hem canviat literalment els papers i hem provat de llegir treballs de companys i marcar aquelles paraules que poc s’entenen i es llegeixen. Sense enfadar-nos, que ja costa, ens hem explicat perquè se’ns fa difícil poder-les entendre i hem parlat de recomacions que poden anar bé a tothom. Hem estrenat la nova pantalla de l’aula amb grafismes i provant d’ajustar-nos més i fer les lletres altes, baixes i mitges, per així diferenciar-les bé i prendre consciència de la necessitat de ser més curosos amb el grafisme. Aquesta feinada continua i continuarà per molt més temps, som a la recerca de la nostra lletra, l’inici d’un procés de precisió, detall i paciència. Segurament l’Art ens hi podrà ajudar moltíssim. Però caldrà pràctica, molta pràctica!

DESCOBRIM ELS PANELLS DIGITALS

Dani Tomas30/10/24  

Fa uns dies ens van instal·lar els panells digitals a les aules de primària i de Projectes de Comunitat. Durant un parell de dies vam canviar les rutines i al tornar a entrar a l’aula ens vam trobar amb la sorpresa d’una pantalla de 75” que substitueix l’antic projector i la pissarra blanca.

Els mestres ens han dit que haurien preferit que el Departament d’Ensenyament els enviés més mestres i personal per ajudar-nos a l’escola, però son uns diners que venen d’Europa i només es poden gastar en això. També ens han dit que, ja que ho tenim, ara es tractarà d’aprendre a utilitzar aquesta eina per tal de poder fer el què fèiem en millors condicions i amb més prestacions. 

No estem fent res diferent del què fèiem, però aquestes primeres setmanes estem aprenent el seu funcionament. Ja l’hem començada a utilitzar i a tocar una miqueta i estem segurs que ens anirà molt bé!

PREGUNTES VOLUNTÀRIES

Ivet Dominguez26/10/24  

Aquesta setmana hem recuperat una conversa sobre el personatge d’aula. Uns i altres hem donat la nostra opinió, sense haver treballat encara res concretament d’ell. Hem intentat posar-li una edat, professió, provar d’endevinar amb qui vivia … fins arribar a les preguntes… Qui va dibuixar en Tintín? i de quin país era aquesta persona?. Aquestes han estat preguntes que hem llençat i que voluntàriament els infants que les recorden, investiguen a casa i porten les informacions que compartim i contrastem.

De la mateixa manera, després d’aquests dies de tanta tardor, moments de sol i pluges que vivim com a regal, sabem que és temporada de bolets i un any agraït en aquest sentit. Fa dies que ens arriben fotografies d’escapades en família al bosc i les primeres troballes. Ha estat interessant llençar la pregunta Què fan de bo els bolets al bosc? i després de forces respostes investigades, hem ampliat la informació llegint conjuntament sobre el tema. Això ens ha portat a parlar dels hàbits de respecte i cura pel bosc, no ens hem pas de creure els reis de la natura! Això de remenar la fullaraca amb branques destrueix el sòl i perjudica el misceli que no podem veure però ja sabem que existeix.

Tot això passa en diversos moments i també aprofitem les estones que tenim la teacher Laura per veure en anglès una primera aventura d’en Tintín: L’estel misteriós. Sembla ser que en aquest capítol coneixerem algun dels personatges que l’acompanyen i qui sap si els bolets apareixeran en un moment o altre.

Gràcies famílies per ajudar als vostres fills i filles en aquestes preguntes improvisades, que apareixen setmana rere setmana, i que ens fan estar tan actius, buscant, preguntant la informació i fent visites a la biblioteca!

ESCALFEM BÉ!

Dani Tomas20/10/24  

A les sessions d’Educació Física, abans de començar l’activitat principal, sempre fem un bon escalfament. L’escalfament és molt important perquè prepara el cos per a l’exercici, ajuda a evitar lesions i millora el rendiment físic.

L’objectiu és augmentar la temperatura corporal, activar la musculatura i preparar les articulacions per a l’activitat que vindrà després.

A més, l’escalfament el podem fer de diferents maneres: amb jocs per fer-lo més divertit, estiraments per preparar els músculs, mobilitzacions per escalfar les articulacions, amb cursa contínua per activar tot el cos…

D’aquesta manera, aconseguim que el nostre cos estigui a punt per fer esport amb seguretat i eficàcia.

    ESTIRAMENTS

    JOCS

    MOBILITZACIONS

    CURSA CONTINUA

    DEFINIM ZONES

    Ivet Dominguez18/10/24  

    Aquesta ha estat la setmana d’explicar-nos les idees dels grups, sobre les zones que tenim a l’escola. Ha estat interessant veure les llegendes que hem creat, a cada plànol, per interpretar, decidir-nos i explicar-nos. Tots i totes hem definit les zones segons si havíem observat més o menys llum o claror, en la passejada de l’estona de després del pati. Parlant uns i altres, hem coincidit en veure que era fàcil determinar els dos extrems més diferenciats: els espais de llum solar directe i els espais foscos. Però què passa quan volem parlar de la part intermitja? Aquí ens apareixen un seguit de termes, més o menys precisos, i no ens acabem de posar d’acord: molta claror/poca claror, claror mitja, molta/poca llum, claror, mig mig… Intentem veure semblances i diferències d’aquestes apreciacions i després d’una bona estona arribem a un consens del terme mitg: Poca claror-claror-molta claror. Més o menys convençuts, ens n’adonen que aquesta escala que hem creat no podrà ser del tot rigorosa perquè, què passaria els dies com avui que no hi ha sol? Ens servirà l’escala per catalogar l’espai?

    Per una banda, ens hem adonat que hauríem d’investigar l’instrument que la Renata ens va deixar, el luxímetre, per mesurar els luxes de cada espai, és a dir la quantitat de llum. Segons l’espai es recomana un o altre valor de luxes per estar ben il.luminat. És una tasca que anirem fent de manera paral.lela.

    Però d’altra banda hem de buscar una nova manera de distribuir-nos per la nostra escola en grups d’investigació, que vagi més enllà de si hi ha més o menys llum solar. Així és que decidim canviar de criteri… l’Aleix, observant els plànols i assenyalant-ne parts, ens suggereix: -Jo faria aquest costat un grup, aquest altre costat un altre… així fins els 6 espais, que seran els grups de les 6 taules que tenim-. Ah, l’Aleix s’ha fixat en la forma de l’edifici per repartir-lo entre els grups de treball!-. Pot ser una bona solució. Ara ja introduïm una nova paraula i parlem d’ales de l’escola. Les acordem i les definim per començar-hi aviat a treballar.

    Presentació de la reunió TINTINS 24-25

    Marta Trullols13/10/24  

    “Dar tiempo a los niños sin anticipaciones innecesarias significa saber esperarles allí donde se encuentran en su forma de aprender. Existe un verbo en castellano, tal vez en desuso, que define muy bien este asunto: “aguardar”. Aguardar significa esperar con esperanza a alguien; dar tiempo o espera a alguien mientras se mira lo que  hace, con respeto, aprecio o estima. Esta espera “vital y auténtica”, como la llama Pedro Laín Entralgo, tiene que ver con el optimismo de ver a la infancia como quien lo espera todo sin esperar nada.”

    Alfredo Hoyuelos, Ritmos infantiles ( a Cabanellas, I. i altres, 2007)

    Per veure la presentació CLICA AQUÍ

    Us deixem també el vídeo: QUÈ PASSA DINS EL CERVELL QUAN PENSEM?

    Aquest és el recull del treball realitzat pels infants de l’aula dels Tintins en el què se’ls hi demanava que dibuixessin el funcionament del cervell per dins i que va ser presentat a la reunió.