LES TANITS ENS EXPLIQUEN EL SEU PROJECTE DE DINOSAURES!

Els i les Pinotxos hem rebut la visita de 4 Tanits, el Joel (germà de la Judith), la Valeria, l’Oliver (germà de la Sira) i la Gisela! Estaven d’allò més contents i contentes per haver vingut a la nostra aula!

Ens han explicat que quan eren Pinotxos també van fer un projecte sobre dinosaures! Quina casualitat!! Volien saber si el dinosaure més gran podia cabre a la pista de l’escola. No ens han dit quin és ja que al llarg d’aquestes festes hem buscat a casa quin és el més gran dels 5 que tenim i encara hem d’explicar quin hem trobat!

La informació que ens han donat és la següent:

  • EL DINOSAURE MÉS GRAN FA 40 METRES
  • VAN MESURAR LA PISTA
  • NO VAN SABER SI CABIA O NO JA QUE VA ARRIBAR EL CÒVID

Els i les Pinotxos hem acceptat el repte! Un cop sapiguem quin és el dinosaure més gran i quant mesura, també mesurarem la pista i podrem comprovar si hi cab o no.

També s’han compromès a portar-nos llibres i contes sobre dinosaures que tenen a casa. S’han preparat molt bé tot el que ens volien explicar, repartint-se tota la informació i respectant el torn de paraula entre ells! ELS FELICITEM!

Us anirem informant de com avança el projecte!

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA VISITA!!!

MOMENTS PLEGATS

Aquest divendres, una vegada més, ens hem trobat els i les Tanits i els i les Tabalugues per compartir una estona de lectura. Són moments únics i especials de crear vincles d’amistat envoltats de contes que ens apropen al gust per la lectura.

 

DESCRIBING MONSTERS

As Tanits created a monster to include in their invented group story, we continued inventing our own monsters. You can see that we created interesting monsters: some are funny, some are scary and they are all very different!

Trough different games we also learned all the necessary vocabulary to describe them. Just have a look at our creations!

 

TABALUGUES I TANITS TORNEM A LLEGIR JUNTS

Aquesta tarda, Tanits i Tabalugues ens hem tornat a trobar per compartir una estona de lectura. Avui ens hem organitzat àgilment, ja que tots i totes teníem clar què fer i hem anat a buscar una parella amb qui llegir.

Petits i mitjans gaudim molt d’aquesta estona; els Tabalugues ens sentim recolzats i acompanyats en aquest procés gens fàcil, i les Tanits ens emocionem al sentir que som experts i referents pels nostres companys més xics. A poc a poc va creant-se un triangle perfecte entre els tabalugues, les tanits i la literatura que ens ajuda a donar valor al procés lector que tots i totes estem vivint, cadascú al seu ritme i en moments diferents, però perfectament compatibles perquè tots i totes continuem avançant.

Ens acomiadem agraïts i agraïdes per la trobada compartida esperant amb il·lusió que arribi la pròxima!

DESEMBRE, TOTS ELS NOSTRES SENTITS AL BOSC

Dilluns al matí les i els mitjans vam anar caminant fins al bosc proper al parc fluvial de Vilanova. Aquest cop, però amb una nova proposta amb la qual encetaríem la nostra llibreta de camp.

Som conscients realment de tots els colors que podem veure al bosc? I dels sons que escoltem? I de les olors? I de tot allò que sovint toquem quan juguem? La proposta d’aquest dilluns ens ha permès apropar-nos al bosc a través dels sentits per tal de prendre consciència sobre aspectes que sovint ens passen desapercebuts. De les observacions que hem pogut anar valorant de cada una de les quatre propostes n’hem deixat constància a la llibreta de camp i aquesta novetat ens ha agradat molt.

No hem pogut acabar de realitzar tot el que volíem, escoltar-olorar-observar-tocar el bosc requereix un temps així que al gener hi tornarem per continuar la feina que tot just ha començat!

PRIMERA TROBADA AMB L’ESCOLA ÀURIA

El passat divendres 1 de desembre vam fer la primera trobada amb els infants de l’escola Àuria. En aquesta primera trobada nosaltres vam ser els amfitrions, la nostra escola va ser el punt de trobada i les Tanits vam ser les encarregades de preparar la sessió des d’educació física amb la Lídia i l’Oriol. Pensant en els nostres companys i les seves instal·lacions, però també que aquesta trobada donés peu al joc entre nosaltres, vam crear dues zones; una amb pilotes de diferents mides i textures, i una altra amb les estructures toves que tenim al gimnàs.

Va ser una trobada molt bonica, al principi tots i totes estàvem un xic nervioses ja que no ens coneixíem. Però, amb respecte i moltíssima il·lusió per fer nous amics i amigues, vam anar establint vincles a través del joc, de les paraules, de les mirades i gestos entre nosaltres.

Després d’acomiadar-nos, les Tanits hem fet una conversa a l’aula on hem compartit impressions, emocions i sentiments. No tots i totes ens hem sentit de la mateixa manera, tampoc tots hem pogut crear el lligam que volíem. Però tots i totes coincidim que aquesta experiència ens ha agradat moltíssim i que ja tenim ganes que arribi la segona de les trobades a la seva escola. Aquestes Tanits no són del tot conscients, però han crescut taaaaaaant per dins…

Moltes gràcies per haver vingut a la nostra casa, escola Àuria!

LA DIVERSITAT QUE ENS ENVOLTA I DE LA QUE EN FORMEM PART

Les Tanits sabem que aquest curs estarem molt en contacte amb infants d’altres escoles per mitjà de dos projectes diferents. Un d’ells ja el tenim engegat, el conte col·laboratiu, i de l’altre sabem que serà amb l’Escola Àuria d’Igualada. Per tal de començar a posar paraules a aquest nou projecte compartit, descobrim plegats la següent frase:

Després d’uns minuts, alguns ens anem atrevint a compartir què creiem que volen dir aquestes paraules de Robert Michael Hensel. Ens centrem en la paraula “Habilidades” i sembla que tots i totes anem entenent el mateix. Algú s’anima a dir les seves habilitats i, de mica en mica, tots i totes anem afegint les nostres. La conversa segueix i parlem de la segona paraula, “discapacidades”. Aquesta ens costa més de definir, podem apreciar en el nostre discurs com no volem ser despectius ni ofendre a ningú. Ens ajuda posar exemples, moltes Tanits coneixem a persones que tenen alguna discapacitat o les hem vist pel carrer. I després passem a parlar de tota la frase en conjunt. Finalment, concretem que estem molt d’acord amb aquestes paraules, tots i totes volem que els altres ens coneguin per tot allò que sabem fer però no per allò que ens costa o no sabem fer. Després parlem de l’autor d’aquesta frase i de la seva discapacitat, un noi amb espina bífida.

Tot seguit recuperem un conte que l’any passat ja vam descobrir i ens va encantar, “El cazo de Lorenzo”. Aquest cop li hem pogut treure més suc, el context ens ha ajudat. Aprofitem el bon clima a l’aula i la serenitat que tots mostren per explicar un segon conte “Por cuatro esquinitas de nada”. Clarament, tots i totes ens adonem de la importància d’acceptar als altres tal com són, que “no podem retallar a les persones!”. Però, i entre nosaltres, mai pretenem canviar allò que no ens agrada dels altres o allò que no entenem o compartim?

PERSONATGES CREATS, DESCRIPCIONS QUE COMENCEN

Finalment, aquesta setmana hem acabat els nostres personatges del conte col·laboratiu: la Martina, el Joanoi i el Pompei, així com la façana de la casa on hem pensat que viuran. Els hem col·locat al passadís per tal que la resta de l’escola pugui veure el resultat i hem passat per les classes a explicar-ho.

Paral·lelament, els mateixos grups hem començat a fer les descripcions de cada protagonista així com del lloc on viuran, ja que ens servirà per a la introducció. Prèviament, vam treballar a partir d’una proposta d’aprenentatge com havia de ser una bona descripció, quins aspectes ha de recollir i l’ordre a seguir perquè el resultat sigui coherent. A l’hora de redactar alguns ho fem primer sobre paper per després passar-ho en un document digital, d’altres grups proven de fer-ho directament amb Chromebook; aprofitem aquesta situació d’aprenentatge per començar a descobrir el Drive. Escriure a ordinador ens permet visualitzar allò que anem redactant entre tots i totes, fer canvis que consensuem i corregir errades ortogràfiques que la mateixa aplicació ens va marcant. De tant en tant, els mestres ens ajuden a refer expressions, inclús a allargar frases posant una mica de gràcia. I, a mesura que anem acabant les descripcions en petit grup, les anem compartint en veu alta amb la resta de la classe per tal de valorar entre tots si la donem per bona.

LES TANITS A EDUCACIÓ FÍSICA

Al llarg d’aquest primer trimestre, les Tanits a Educació Física estem fent propostes relacionades amb la iniciació als esports i d’altres propostes, on l’objectiu és jugar en equip. 

Aquestes últimes propostes requereixen unes actituds que de vegades ens costen… ser conscients que podem guanyar, perdre, que s’ha de respectar els altres equips, que s’han d’acceptar unes normes i sobretot, que s’ha de jugar en equip. 

Sessió a sessió, anem reflexionant sobre les millores que es van produint i els punts febles, a millorar. Les Tanits som conscients de la importància de ser uns bons esportistes i practicar el joc net, per aquest motiu, sempre que acabem un joc, per exemple, ens donem les mans amb l’equip rival per felicitar-nos i valorar-nos l’esforç. 

Pel que fa a les propostes multiesportives, estem fent-ho progressivament. Inicialment amb propostes lliures amb el material de cada esport (bàsquet, handbol, futbol sala, raquetes…). Després, per complicar-ho, introduint unes consignes, sempre relacionades amb les característiques de l’esport específic, que han de complir alhora de decidir l’activitat a realitzar. Per continuar, amb l’objectiu de donar-li importància a l’equip, aquestes propostes sempre es duen a terme en petit grup per seguir treballant: el diàleg, el pacte, el respecte, l’escolta…

ELS PROTAGONISTES DEL CONTE PRENEN FORMA

Aquestes setmanes estem immersos en la construcció en volum dels nostres personatges i de la casa on imaginem que viuran amb material reciclat divers. Per poder organitzar-nos establim una conversa per parlar de diferents criteris importants que cal tenir present perquè els necessitarem en aquest repte de crear un conte: creativitat, escriptura, competència digital i lideratge. Pensem en quin d’aquests criteris podem destacar i ho anotem a la pissarra. A partir d’aquí, fem quatre grups amb membres de cada un dels grups de la pissarra i triem quin dels personatges volem crear.

Compartim idees, pensem possibles materials, fem esbossos, intercanviem opinions i algun malentès, uns aprenem a cedir i d’altres a defensar el que pensem… Després de dos dies treballant per separat, decidim trobar-nos per compartir aquestes primeres idees, ens ajudem i aconsellem, alhora que establim certa coherència amb les mides dels nostres personatges. “Si el Pompei és el fill, no pot ser més alt que els pares!” Agafem regles de 30 i 50 cm, comparem alçades que creiem lògiques i acabem pactant l’alçada exacta de cada un dels protagonistes. “I la casa, com hauria de ser?” Els regles se’ns queden petits i anem a buscar un de pissarra, al davant tenim el regle de 100 cm que ens ajuda a poder visualitzar quina hauria de ser l’alçada de l’edifici.

Dues setmanes després comencen a prendre forma les nostres creacions. Estem satisfets i satisfetes dels resultats que es comencen a apreciar, el procés no ha estat fàcil, sobretot posar-nos d’acord amb com fer les coses, tots i totes creiem que les nostres idees són més bones, però el cert és que compartint-les i debatent-les aquestes idees creixen i es transformen per acabar sent noves idees que ja són propietat de tots i totes.