En el temps de la prehistòria, ara farà dos-cents mil anys, un home es va cobrir de glòria, fill de dos orangutans… 

L’home de cro …
L’home de ma …
L’home de nyó …
L’home de cromanyó, pim pom! 
L’home de cromanyó no està fet
de llautó ni de ferro colat.

Les Alícies no ens podem treure aquesta cançó del cap, encara que ens estigui donant molta guerra, ja que, a banda de la tornada, la resta de la cançó costa de memoritzar ja que va molt ràpid!

Tot i així, DJ Cristina ens la posa les vegades que faci falta i en versió karaoke! 😉

Fa un parell de sessions que treballem la lletra d’aquesta cançó, la qual ens dona molta informació però també exagera una mica! Fins i tot ens parla d’un diplodocus… Però tenim clar que això és IMPOSSIBLE!

La nostra idea és acompanyar la lletra amb els instruments prehistòrics que hem fet i amb una mica de percussió corporal, la qual sabem gràcies al Kike que feien servir els primers homes per comunicar-se. Hem fet algunes proves i entre tots anem parlant i acordant com ho podem fer…  Esperem que ben aviat pogueu veure el resultat!

20210210_160112_resize

20210210_154709_resize

20210210_154643_resize

20210210_153511_resize

20210203_161341_resize

20210203_152706_resize

La realitat era la de l’exterior, i no la de l’interior de la caverna… 

Aquesta setmana les Alícies hem conegut el “Mite de la caverna“, el qual ens explica que uns presoners creien que les ombres que veien reflectides a la paret de la caverna a causa del foc eren la realitat. Un d’ells aconsegueix escapar i, malgrat que el sol l’enlluerna, s’adona que el que veu és real i no el que havia cregut fins aleshores… Aquest torna a explicar-ho als altres però, malauradament, no se’l creuen…

Què ens vol dir aquest mite? Per què els presoners creuen el que veuen? Què passa quan el presoner surt a l’exterior? Per què els altres no se’l creuen? 

Vam tenir un debat molt interessant tot reflexionant sobre el que acabàvem de sentir i sobre què és un mite. Molts de nosaltres teniem clar que no era com un conte:

UN MITE EXPLICA COSES QUE HAN PASSAT DE VERITAT!

ENS DONA UN CONSELL!

ENS EXPLICA UN MISSATGE!

Però…

QUI HA ESCRIT EL MITE DE LA CAVERNA? ALGÚ DE LA PREHISTÒRIA?

NO SABIEN ESCRIURE! 

L’EXPLICAVEN! 

QUI SE’LS VA INVENTAR LLAVORS? 

El Yago ens donarà un cop de mà per resoldre aquestes preguntes ja que la seva germana Irune va fer un projecte sobre mites!

20210211_154256_resize

20210211_154237_resize

20210211_152218_resize

20210211_152139_resize

20210211_151333_resize

“El petit menjatemps” és un ésser petit i negre que s’amaga dins els rellotges i es menja el temps. Quan el petit menjatemps canta, se li escapa part del període que s’ha menjat i llavors notem que les hores passen més lentes i sentim melancolia. Són molts els que voldrien aturar-lo i per això s’amaga molt bé fins que, de tant com menja, es va fent petit fins a desaparèixer i el rellotge deixa de funcionar…

Ens va agradar tant el conte que fins i tot vam mirar a dins el rellotge de l’aula per veure si hi havia un petit menjatemps però el nostre rellotge no és tan vell! També sabem que es tracta d’un conte i que no hi ha un boleta negra a dins de cada rellotge però n’hi ha molts de menjatemps!

D’aquí va sortir la pregunta:

QUIN ÉS EL VOSTRE MENJATEMPS?

DONCS LA MANDRA, LA TELE, ELS VIDEOJOCS, LA SON…

Vam plasmar en un dibuix el nostre menjatemps i el vam explicar a partir d’una frase! La Cristina i la Vero es van quedar ben parades!

Fa dies que les Alicies donem voltes al voltant del temps! El Dan va fer un petit treball a casa en el qual va definir amb paraules “com és el temps”: fugaç, relatiu, intangible… Paraules que molts de nosaltres encara no havíem sentit! Arrel d’això la Luna es va adonar d’una cosa, la qual té molt clara:

EL TEMPS NO EXISTEIX! ÉS UNA INVENCIÓ DE LES PERSONES!

NOMÉS EXISTEIX EL DIA I LA NIT!

Però com que les Alícies no ens conformem a la primera, algunes de nosaltres no hi estem d’acord, ja que…

SI NO EXISTÍS, NO EL PODRÍEM MESURAR! SI EXISTEIX!

I aquí ens hem quedat, en saber si existeix o no i si el vam inventar les persones… QUAN VA SER? No patiu… Ho resoldrem aviat!

20210201_154318_resize

20210201_153936_resize

20210201_153841_resize

20210128_153519_resize

20210128_152524_resize

20210125_154609_resize

20210125_151359_resize

El cinema és una font d’inspiració i entreteniment però també és un gran recurs per trobar informació, comprendre-la i aprendre a través del llenguatge audiovisual. Aquesta setmana vam visualitzar plegats/es la pel·lícula “The Croods” a l’aula, una oportunitat més per poder entendre com vivien, pensaven i actuaven els homes i dones de la prehistòria.

Els Croods són una família que viuen al paleolític, amb ells hem rigut una bona estona, ens ha sorprés la seva manera de fer i d’entendre tot el que passa al seu voltant… però sobretot ens han ajudat a adonar-nos que en sabem molt de prehistòria al verbalitzar quins tipus d’homo eren els protagonistes i l’etapa on acaba la història! Un cop hem acabat de veure-la, hem conversat sobre tot el que hem vist i hem intentat entendre els seus compartaments veient com era de perillosa la seva època.

Una sessió més tard, hem fet tots/es junts un resum de la pel·lícula posant ordre a les idees. Prendre’ns un temps per pensar en allò més important, exposar-ho amb paraules de manera coherent, anar per ordre per tal de cuidar la lògica en l’argument de la història… No ha estat fàcil però si ho fem junts i ens ajudem ens acaba sortint. Després, a la llibreta, hem fet una creació de text individual respectant el que hem acordat en gran grup.

20210202_160941

20210202_154055

20210129_102054

20210126_151625

El passat divendres les Alícies vam posar-nos a la pell de petits Cromanyons i vam imaginar-nos que, aquella tarda, la sala d’arts escèniques era una cova. El primer que vam fer, després de posar-nos la bata, va ser agafar paper d’embalar marró i arrugar-lo per tal de simular les parets de la nostra caverna.

Tant als vídeos com als llibres i contes que hem anat remenant i veient aquestes darreres setmanes hem pogut observar que els nostres avantpassats deixaven la seva empremta i d’altres dibuixos a les parets de les seves coves. Gràcies a aquestes obres ara podem saber moltes coses sobre ells, com vivien, què caçaven, què pensaven… L’ART RUPESTRE ens ha donat molta informació!

I… com feien aquestes obres?… Amb el que tenien!

Nosaltres hem volgut posar en pràctica aquest art i ens hem hagut d’arremangar. Pols de carbó amb un morter, barreja de terra amb aigua, suc de fruits silvestres, una mica d’ou per fixar els materials a la paret,… i les nostres mans han començat a experimentar i dibuixar per deixar empremta.

“M’encantaria ser una nena de cromanyó!”, per a alguns de nosaltres l’experiència ha estat fantàstica, ens hem deixat portar i hem gaudit moltíssim. “Jo no podria viure a la prehistòria, no m’agrada anar tan brut i fer-ho tot amb les mans!”, a d’altres ens ha costat una mica més, això d’embrutar-nos constantment i no poder rentar-nos sovint les mans… no ens ha agradat massa però hem experimentat a la nostra manera.

20210129_160238

20210129_154615

20210129_154553

20210129_154459

20210129_153555